Acceso al expediente de aprobación de la tasa de suministro de agua potable y al expediente de reclamación económico-administrativa

Resolució 598/2023, de 13 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 68/2023 Administració reclamada: Ajuntament del Pont de Suert Informació reclamada: Aprovació de taxa de subministrament d’aigua potable i accés a expedient. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Com ha senyalat reiteradament la Comissió, no hi ha cap precepte de l’LTAIPBG del qual es desprengui que la condició de persona interessada en un procediment administratiu hagi de ser o pugui ser un motiu d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública o de les reclamacions a la GAIP. La garantia de reclamació a la GAIP, que protegeix mitjançant un procediment breu i gratuït davant d'un òrgan independent el dret general d'accés a la informació pública de la ciutadania, amb igual o més motiu ha d'emparar el dret de les persones interessades a obtenir la informació que forma part dels procediments administratius que les afecten, i res hi ha en la disposició addicional 1a LTAIPBG que ho impedeixi. En aquest cas, les sol·licituds presentades per la persona reclamant demanen, sens dubte, l’accés a informació pública, en la mesura que tenen per objecte l’accés a l’expedient administratiu del qual ostenta la condició d’interessat. En conseqüència, l’Ajuntament de Pont de Suert hauria d’haver acceptat la sol·licitud d’accés a l’expedient d'acord amb la legislació de procediment administratiu, que precisament atorga a les persones interessades en un procediment el dret d'accedir a la informació que en forma part, com es desprèn clarament de l'article 53.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC). Paraules clau: Ajuntaments. Interessat. Reclamació contra silenci. Taxes. Subministraments. Publicitat activa. Accés a l’expedient. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El 20 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 68/2023, presentada per una persona física contra l’Ajuntament del Pont de Suert, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 22 d’abril de 2022, la part reclamant va interposar un recurs de reposició enfront de la Providència de constrenyiment dictada per l’Ajuntament del Pont de Suert en data de 30 d’abril de 2021 i contra la diligència d’embarg dictada per l’Organisme Autònom de Gestió i Recaptació de Tributs Locals (OAGRTL) de la Diputació de Lleida núm. 21/3182, relatives al procediment de recaptació de la taxa de subministrament d’aigua potable de l’exercici econòmic del 2017. En concret, la persona recurrent manifesta que la diligència d’embarg no s’ajusta a dret, en la mesura que es va notificar erròniament en un domicili que no era l’expressament assenyalat per l’interessat com a domicili fiscal, i sol·licita l’accés als expedients vinculats a l’esmentada taxa. Així mateix, en data 27 de juliol de 2022, va tenir entrada a l’Ajuntament del Pont de Suert la reclamació econòmicoadministrativa interposada per l’interessat, per tal d’ésser elevada al Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya, contra la desestimació per silenci administratiu del recurs de reposició interposat en data 22 d’abril de 2022. Com ja succeïa en l’escrit del recurs de reposició anterior, en aquesta reclamació la persona interessada també demana a l’Ajuntament del Pont de Suert “l’expedient administratiu de l’aprovació del padró de la taxa de subministrament d’aigua potable de l’exercici del 2017, l’expedient del calendari fiscal de dit exercici, l’expedient de la domiciliació bancària i la documentació referent a la devolució del rebut del 2017, d’acord amb els articles 12 a 17 i concordants de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. El 16 de novembre de 2022 la persona reclamant torna a demanar a l’Ajuntament del Pont de Suert “l’expedient administratiu de l’aprovació de la taxa de subministrament d’aigua potable de l’exercici del 2017, l’expedient del calendari fiscal de dit exercici 2017, l’expedient de la domiciliació bancària del rebut de la taxa d’aigua del Carrer Ciutat de Lleida, xxxx i la documentació referent a la devolució del rebut del 2017”, i afegeix també “l’expedient generat per la presentació de la reclamació econòmic administrativa i la constància fefaent de la seva tramesa per part de l’ajuntament del Pont de Suert al Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya, així com tota la documentació de dit expedient”. La Reclamació presentada el 20 de gener de 2023 indica com a informació sol·licitada, a manera de resum de tots aquests escrits: “He sol·licitat l'expedient administratiu de l'aprovació de la taxa de subministrament d'aigua potable, exercici 2017 i l'expedient generat de la reclamació econòmic administrativa”. Afirma igualment que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud d’accés a la informació. El 3 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. El 7 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Pont de Suert i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. Fins a la data d’aquesta resolució, la GAIP no ha rebut cap mena d’informe per part de l’Ajuntament del Pont de Suert. Després de diversos intents de convocatòria, la persona reclamant renuncia a la mediació el dia 27 de juny de 2023. Efectua igualment un conjunt d’afirmacions sobre les gestions efectuades davant dels serveis municipals i aporta documentació que, a manca de qualsevol comunicació de l’Ajuntament del Pont de Suert amb la GAIP, serveix per a precisar l’objecte d’aquesta reclamació. En concret, aporta una còpia d’un “Decret relatiu a la devolució de recàrrec aplicat per error i interessos”, de 15 de juny de 2023, en el qual l’Ajuntament constata les afirmacions sobre la notificació defectuosa efectuades per la part reclamant en el recurs de reposició i la reclamació econòmicoadministrativa esmentats anteriorment, i resol la devolució del recàrrec de constrenyiment més el corresponent interès de demora aplicats a la taxa de subministrament d’aigua potable de l’exercici econòmic de 2017. En aquest Decret no s’efectua cap afirmació en relació amb les peticions reiterades de dret d’accés a la informació pública efectuades per la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la publicitat activa i el dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’antecedent número 5, i en un primer ordre de coses, la part reclamant sol·licita l’accés a l’expedient d’aprovació de la taxa que se li aplica, així com al calendari fiscal. Per part de la Comissió, convé efectuar al respecte dues consideracions, al voltant del concepte de publicitat activa i de la impossibilitat que la Comissió pugui avaluar-ne l’incompliment o tingui cap funció resolutòria en relació amb denúncies per aquest concepte. En primer lloc, es tracta de recollir l’obligació de publicar tot allò relatiu al procediment d’elaboració de les ordenances fiscals, en tant que normes de caràcter reglamentari. En aquest sentit, l'eficàcia de les ordenances, depèn del fet que es coneguin; és a dir, de la seva publicació. Així ho estableix l’article 17 del Real Decreto Legislativo 2/2004, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales (TRLRHL), en el sentit que els acords definitius i les ordenances s'han de publicar únicament al BOP, no al tauler d'anuncis ni, si s'escau, en diaris no oficials, com és el cas dels acords provisionals. La publicació no es limita a la indicació de l'adopció de l'acord definitiu, sinó que s'exigeix la publicació del text "íntegre" de l'ordenança (art. 17.4 del TRLRHL). Estem davant, doncs, d’obligacions de publicitat activa definides per la normativa estatal que es refereix a les hisendes locals, dictada en virtut d’una competència de caràcter exclusiu. Com ha senyalat aquesta Comissió de manera reiterada, quan les normes jurídiques determinen amb un grau raonable de certesa jurídica que una informació ha de ser objecte de publicitat activa, cal entendre que la determinació del legislador comporta per si sola la prevalença dels interessos públics favorables a l'accés. Això vol dir que si es tracta d'informació en la qual concorren límits d'accés i en conseqüència, en el marc de l'exercici del dret d'accés, caldria resoldre sobre la sol·licitud prèvia ponderació dels drets i interessos favorables, respectivament, a la difusió o a la protecció de les dades demanades. Nogensmenys, si aquesta mateixa informació clarament ha d'haver estat objecte de publicitat activa la ponderació esdevé innecessària, ja que es pot considerar substituïda per la determinació legal que imposa la seva publicitat. Pels mateixos motius del paràgraf anterior, si bé és cert que si una determinada informació sol·licitada afecta drets i deures de terceres persones, els articles 31.1 i 42.3 LTAIPBG preveuen la necessitat de donar-los trasllat de la sol·licitud per tal que puguin formular-hi al·legacions, quan aquesta informació ha de ser objecte de publicitat activa és innecessari aquest tràmit del trasllat, doncs el legislador ha determinat que preval la publicitat pel damunt del que pugui resultar de les al·legacions de les terceres persones afectades. D’altra banda, si una determinada informació ha de ser objecte de publicitat activa, i no ho és, de manera que si algú la vol obtenir no la pot trobar al portal de transparència corresponent i per aconseguir-la ha de suportar els costos i dilacions del procediment d'exercici del dret d'accés a la informació pública, i ni així l'obté, resulta que el subjecte públic obligat a facilitar-la incompleix doblement la legislació de transparència. Dit això, resulta igualment d’evidència que la LTAIPBG no confia el control de la publicitat activa de l’Administració de la Generalitat i de les administracions locals a la GAIP. El sistema de garanties de la Llei catalana per a la publicitat activa contempla diversos mecanismes establerts en el seu Títol VII. En conseqüència, en l’àmbit de la publicitat activa no s’atorga cap funció a aquesta Comissió, a qui es reserva la intervenció com a garant del dret d’accés a la informació pública. 4. Sobre el dret a la informació sol·licitada Sempre d’acord amb l’antecedent número 5, i una vegada resolta la primera de les qüestions que planteja la part reclamant, convé abordar la segona, relativa al dret d’accés a l’expedient administratiu de la reclamació economicoadministrativa, en el qual ostentaria la condició d’interessat. Com ha senyalat reiteradament la GAIP, en concret des de la Resolució de 23 de desembre de 2015 (sobre la Reclamació 17/2015), aquesta Comissió ve admetent a tràmit reclamacions en relació amb sol·licituds d'accés a la informació pública afectades per la disposició addicional 1a.1 LTAIPBG, sobre la base que no hi ha cap disposició que estableixi cap motiu d'inadmissió, ni cap límit d'accés que es defineixin en funció del caràcter obert (o en tràmit) o tancat (o finalitzat) dels procediments administratius. Això comporta que el dret d'accés a la informació pública s'ha de poder exercir amb independència de si aquesta informació forma part d'un procediment en tràmit o finalitzat, o de cap procediment determinat. Així mateix, no hi ha cap precepte de l’LTAIPBG del qual es desprengui que la condició de persona interessada en un procediment administratiu hagi de ser o pugui ser un motiu d'inadmissió de les sol·licituds d'informació pública o de les reclamacions a la GAIP. La garantia de reclamació a la GAIP, que protegeix mitjançant un procediment breu i gratuït davant d'un òrgan independent el dret general d'accés a la informació pública de la ciutadania, amb igual o més motiu ha d'emparar el dret de les persones interessades a obtenir la informació que forma part dels procediments administratius que les afecten, i res hi ha en la disposició addicional 1a LTAIPBG que ho impedeixi. Ans el contrari, allò que estableix aquesta disposició és que la posició jurídica que correspon a les persones interessades en un procediment administratiu, en relació amb l'accés a la informació pública que l'integra, es defineix no tant pel règim jurídic aplicable al dret d'accés a la informació pública, sinó pels drets de més intensitat d'accés a l'expedient que els reconeix la legislació de procediment administratiu, tot això amb independència de si qui resol les sol·licituds d'accés és l'Administració responsable de tramitar el procediment que es tracti o, en la via de reclamació, la GAIP, o el jutge o tribunal que hagi de resoldre l'eventual recurs jurisdiccional. La disposició addicional 1a.1 LTAIPBG no qüestiona la competència de la GAIP per entendre de reclamacions en matèria d'accés a la informació pública formulades per persones interessades en un procediment administratiu, sinó que només incideix en el dret material (normativa de transparència o de procediment administratiu) que haurà d'aplicar aquesta Comissió per resoldre-les. Certament, el més apropiat és que les persones interessades en un procediment administratiu puguin accedir amb normalitat a l'expedient i que sigui precisament l’administració responsable de la seva tramitació qui garanteixi i faci efectiu aquest dret, de manera que el puguin exercir efectivament en els terminis que millor els convingui per a la resolució més favorable, no tant de l'accés per si mateix, sinó del procediment principal. Amb independència del règim substantiu aplicable, aquests també són casos d'exercici del dret d'accés a la informació pública, matèria que constitueix la missió de la GAIP, de manera que res no permet qüestionar la seva competència, si la llei no l'exclou expressament, cosa que sens dubte no fa. En el nostre cas, les sol·licituds presentades per la persona reclamant demanen, sens dubte, l’accés a informació pública, en la mesura que tenen per objecte l’accés a l’expedient administratiu del qual ostenta la condició d’interessat. En conseqüència, l’Ajuntament de Pont de Suert hauria d’haver acceptat la sol·licitud d’accés a l’expedient d'acord amb la legislació de procediment administratiu, que precisament atorga a les persones interessades en un procediment el dret d'accedir a la informació que en forma part, com es desprèn clarament de l'article 53.1 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú (LPAC). En conclusió, i en atenció a totes les consideracions efectuades anteriorment, és procedent estimar la Reclamació que ens ocupa i declarar el dret de la persona reclamant d’accés a l’expedient administratiu de la reclamació economicoadministrativa de la qual ostentaria la condició d’interessat. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, hauria de formar part d’expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell les Actuacions jurídico- administratives (codi 0040) pel que fa a les actuacions davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya i pel que fa a l’aprovació de la taxa de subministrament dins el nivell de l' activitat normativa (ordenances i reglaments) (codi 0014). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de juliol de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 68/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 2. Requerir a l’Ajuntament del Pont de Suert que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament del Pont de Suert a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 68/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.