Se solicitó al Consell Comarcal del Baix Llobregat el inventario de bienes inmuebles y vehículos según el Reglamento de Bienes de las Entidades Locales. Ante la falta de respuesta y colaboración del organismo, la GAIP resuelve estimar parcialmente la solicitud, obligando a entregar la información existente, excepto las matrículas de vehículos de autoridades por razones de seguridad pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La falta de remisión de informes o expedientes por parte de la Administración no impide que la GAIP continúe la tramitación y resuelva la reclamación.
2
El derecho de acceso a la información pública no se limita a los contenidos de transparencia activa, sino que abarca cualquier información en poder de la Administración derivada de sus funciones.
3
La normativa citada por el solicitante puede servir como elemento de concreción de la información, aunque no sea de aplicación directa o principal en Cataluña.
4
El derecho de acceso no ampara la pretensión de que la Administración elabore o reelabore información específicamente para satisfacer la solicitud.
5
Se aplica el límite de seguridad pública para restringir el acceso a las matrículas de vehículos oficiales que transporten personal y autoridades, al riesgo de facilitar su seguimiento.
Texto completo
Resolució 207/2022, de 17 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 68/2022
Administració reclamada: Consell Comarcal del Baix Llobregat
Informació reclamada: Inventari de bens immobles.
Sentit de la resolució: Estimació parcial
Resum: L’antecedent 6 posa de manifest que el Consell Comarcal del Baix Llobregat no ha aportat a
aquest procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP
reiteradament, incomplint així l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de
col·laboració del Consell Comarcal amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia
del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom
té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de
límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca
de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que
aquesta continuï la tramitació”. El fet que part de la informació reclamada no sigui d’obligada publicitat
activa d’acord amb la normativa de transparència, ni tan sols el fet que no sigui d’aplicació directa i
principal a Catalunya el Reglament de Béns de les Entitats Locals invocat a la sol·licitud, no treu que es
pugui invocar com a element de concreció i determinació de la informació que es sol·licita, ni exclou que
sigui informació pública sotmesa al dret d’accés a la informació pública, sempre que l’Administració tingui
aquesta informació en el seu poder. I això perquè l’abast del dret d’accés no queda limitat als continguts
de transparència activa, sinó que es projecta sobre qualsevol informació que, en el moment de la
sol·licitud, estigui en poder de les administracions públiques com a conseqüència de l’exercici de les seves
funcions, d’acord amb l’article 18 en relació amb l’article 2.b LTAIPBG. Per tant, sense cap altre efecte
sobre el contingut de l’inventari municipal consolidat ni sobre la seva publicació al portal de transparència,
la sol·licitud de la informació patrimonial en els termes en què la regulen els articles 20 i 25 del Reglament
de Béns de les Entitats Locals és admissible i ha de ser satisfeta, bé aportant aquella informació o bé
indicant de forma expressa que no se’n disposa, sense que resulti emparat pel dret d’accés a la informació
pública la pretensió de què l’Administració l’elabori o la reelabori arran de la sol·licitud per satisfer-la.
Quant als límits que puguin ser aplicats a l’accés i atesa la incompareixença del Consell Comarcal del Baix
Llobregat en aquest procediment invocant o justificant la seva aplicació, només s’aprecia d’ofici per
aquesta Comissió que pugui ser-hi aplicat el límit previst a l’article 21.1.a LTAIPBG relatiu a la seguretat
pública per justificar la restricció de l’accés a la identificació amb la matrícula dels vehicles oficials que
puguin transportar personal i autoritats públiques, atenent que la seva difusió podria facilitar la identificació
i seguiment dels seus moviments, el què podria fer-los vulnerables a un atac o afectar la seva privacitat, i
ponderant que aquest dany no queda justificat per l’interès públic en la seva difusió, considerant que
aquesta dada concreta no és una informació necessària per a la finalitat de control del patrimoni públic a la
què serveix el dret d’accés i l’obligació de transparència de les administracions.
Paraules clau: Consell Comarcal. Inventari. Bens immobles. Vehicles. Reclamació contra estimació.
Manca de col·laboració de l’Administració. Informació pública. Límits. Seguretat.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 17 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 68/2022, presentada contra el Consell
Comarcal del Baix Llobregat en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de desembre de 2021 la persona reclamant presenta una instància que demana “los detalles
previstos en el articulo 20 (inventario de los bienes inmuebles del Real Decreto 1372/1986, de 13 de
junio, por el que se aprueba el Reglamento de Bienes de las Entidades Locales)”.
3. La Reclamació presentada el 14 de gener de 2022 al Registre de l’Ajuntament de Pallejà i que té
entrada a la GAIP el 17 de gener de 2022 indica que la persona reclamant no ha rebut la informació
sol·licitada.
4. El 20 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació al Consell Comarcal del Baix Llobregat i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 25 de febrer de 2022 la GAIP reitera el requeriment realitzat el dia 20 de gener al Consell
Comarcal. A data d’aquesta resolució el Consell Comarcal del Baix Llobregat no ha atès ni respost
cap d’aquests requeriments de la GAIP.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada
de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”.
L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació
davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret
d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la
GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix
a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per
aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la
informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la
seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes
obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés
a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies
de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden
ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no
disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació
cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest
precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei
requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al
dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció.
L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la
concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret
d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen
mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 6 posa de manifest que el Consell Comarcal del Baix Llobregat no ha aportat a aquest
procediment ni l’expedient ni l’informe sobre la reclamació, que li ha estat requerida per la GAIP
reiteradament, incomplint així l’article 33.4 RGAIP, que disposa que “La Comissió comunica la reclamació
a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de
l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser
rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta
d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”.
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració del Consell Comarcal amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública,
no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de
manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i
que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no
emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés
La persona reclamant demana informació sobre l’inventari de béns immobles i de vehicles de l’Ajuntament,
amb el detall establert a l’article 20 del Reial Decret 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el
Reglament de Béns de les Entitats Locals, que fa referència, quant als béns immobles, a la següent
informació: Nom amb el qual es coneix el bé, si en té algun d'especial; naturalesa de l'immoble; situació,
amb indicació concreta del lloc on radica; via pública a la qual afronta i número que li correspon, en les
finques urbanes; paratge, amb expressió del polígon i la parcel·la cadastral, si fos possible, en les finques
rústiques; delimitants; superfície. Quant als edificis, característiques, dades sobre la seva construcció i
estat de la seva conservació; si es tracta de vies públiques, les dades necessàries per a la seva
individualització, amb especial referència als seus límits, longitud i amplada; classe d'aprofitament en les
finques rústiques; naturalesa del domini públic o patrimonial, amb expressió de si es tracta de béns d'ús o
de servei públic, patrimonials o comunals; títol en virtut del qual s'atribueix a l'entitat el bé immoble;
signatura d'inscripció en el Registre de la Propietat, en el cas que sigui inscriptible; destinació i acord que
l'ha disposat; drets reals constituïts al seu favor; drets reals que graven el bé; drets personals constituïts
en relació amb aquest; data d'adquisició; cost de l'adquisició, si ha estat a títol onerós, i de les inversions i
les millores efectuades; valor que correspon en venda a l'immoble; fruits i rendes que produiria. En el
mateix sentit s’expressa l’article 108 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que aprova el Reglament de
patrimoni dels ens locals).
Pel que fa als vehicles, l’article 25 de la normativa citada per al persona reclamant fa referència a: classe;
tipus de tracció; matrícula; títol d’adquisició; destí; cost d’adquisició i valor actual, sense que estigui regulat
en el Decret 336/1988, de 17 d’octubre, que aprova el Reglament de patrimoni dels ens locals.
Certament, la normativa a la què fa referència la sol·licitud d’informació que ara es reclama fa referència a
un gran nombre de camps informatius que depassen àmpliament el contingut informatiu que, d’acord amb
la normativa de transparència, ha de ser objecte de publicitat activa, d’acord amb l’article 48.1 del Decret
8/2021, del 9 de febrer, sobre al transparència i el dret a la informació pública, que, desplega l’obligació de
les administracions de publicar als portals de transparència les dades més rellevants de l’inventari general
del patrimoni pel que fa als béns immobles de domini públic i patrimonials i als béns mobles amb un valor
especial establerta a l’article 11.2.a LTAIPBG, ens els termes següents: “1. Als efectes de la lletra a) de
l'article 11.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de publicar la
informació relativa als béns que, de conformitat amb els seus inventaris respectius, siguin de la seva
propietat, o sobre els quals disposin de drets d'una altra naturalesa, amb indicació de la seva titularitat
sobre el bé, el títol i la data d'adquisició, l'import total d'adquisició, una breu descripció de l'ús o destinació i
de la situació física i jurídica del bé, que en el cas de béns immobles inclou el seu valor cadastral, la
població i l'adreça d'ubicació, la superfície total i la superfície construïda del bé, entre d'altres”.
Tanmateix, el fet que part de la informació reclamada no sigui d’obligada publicitat activa d’acord amb la
normativa de transparència, ni tan sols el fet que no sigui d’aplicació directa i principal a Catalunya el
Reglament de Béns de les Entitats Locals invocat a la sol·licitud, no treu que es pugui invocar com a
element de concreció i determinació de la informació que es sol·licita, ni exclou que sigui informació
pública sotmesa al dret d’accés a la informació pública, sempre que l’Administració tingui aquesta
informació en el seu poder. I això perquè l’abast del dret d’accés no queda limitat als continguts de
transparència activa, sinó que es projecta sobre qualsevol informació que, en el moment de la sol·licitud,
estigui en poder de les administracions públiques com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions,
d’acord amb l’article 18 en relació amb l’article 2.b LTAIPBG. Per tant, sense cap altre efecte sobre el
contingut de l’inventari municipal consolidat ni sobre la seva publicació al portal de transparència, la
sol·licitud de la informació patrimonial en els termes en què la regulen els articles 20 i 25 del Reglament de
Béns de les Entitats Locals és admissible i ha de ser satisfeta, bé aportant aquella informació o bé indicant
de forma expressa que no se’n disposa, sense que resulti emparat pel dret d’accés a la informació pública
la pretensió de què l’Administració l’elabori o la reelabori arran de la sol·licitud per satisfer-la.
Quant als límits que puguin ser aplicats a l’accés i atesa la incompareixença del Consell Comarcal del Baix
Llobregat en aquest procediment invocant o justificant la seva aplicació, només s’aprecia d’ofici per
aquesta Comissió que pugui ser-hi aplicat el límit previst a l’article 21.1.a LTAIPBG relatiu a la seguretat
pública per justificar la restricció de l’accés a la identificació amb la matrícula dels vehicles oficials que
puguin transportar personal i autoritats públiques, atenent que la seva difusió podria facilitar la identificació
i seguiment dels seus moviments, el què podria fer-los vulnerables a un atac o afectar la seva privacitat, i
ponderant que aquest dany no queda justificat per l’interès públic en la seva difusió, considerant que
aquesta dada concreta no és una informació necessària per a la finalitat de control del patrimoni públic a la
què serveix el dret d’accés i l’obligació de transparència de les administracions.
En conseqüència, s’estima parcialment la reclamació i es declara el dret de la persona reclamant a obtenir
del Consell Comarcal del Baix Llobregat, si en disposa prèviament a la sol·licitud, la informació detallada
als articles 20 i 25 del Reglament de Béns de les Entitats Locals, tret de la matrícula dels vehicles oficials
que puguin transportar personal i autoritats públiques, o si escau, la declaració expressa de la inexistència
de la informació en el seu poder, sense que el Consell Comarcal quedi obligat per aquest procediment a
elaborar de nou la informació reclamada, o actualitzar-la, ni a publicar l’inventari de béns immobles o de
vehicles d’acord amb aquest contingut informatiu.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho
poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada
de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la
Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del
procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de
març de 2022, resol per unanimitat:
1. Estimar parcialment la Reclamació 68/2022 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
de l’inventari de béns immobles i de vehicles del Consell Comarcal del Baix Llobregat detallada als
articles 20 i 25 del Reglament de Béns de les Entitats Locals, tret de la matrícula dels vehicles oficials
que puguin transportar personal i autoritats públiques, o si escau, la declaració expressa de la
inexistència de la informació en el seu poder.
2. Requerir al Consell Comarcal del Baix Llobregat que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, i a informar en aquest mateix termini a la
GAIP de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 68/2022 i disposar la publicació d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes)
i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat
de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho
en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el
compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de
l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan
competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció
molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut
tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la
Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.