Solicitud de expedientes de responsabilidad patrimonial y resultado de estimación parcial por la GAIP

Resolució 576/2023, de 6 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 67/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Pineda de Mar Informació reclamada: Informació relativa a expedients de responsabilitat patrimonial d’una persona en concret. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: D’acord amb el que preveu l’article 23 de l’LTAIPBG, s’ha de denegar l’accés a la informació que faci referència a categories de dades especialment protegides, llevat que la persona afectada hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud. En el cas que ens ocupa el tercer afectat ja va presentar escrit davant l’Ajuntament de Pineda de Mar, manifestant la seva oposició a donar accés a la informació sol·licitada atès que constaven dades personals i relatives a la salut, podent afectar a la seva seguretat. En relació a les informacions i dades que poden constar en els expedients de responsabilitat patrimonial de l’Ajuntament de Pineda de Mar en relació al tercer afectat, no es poden facilitar dades, informacions o bé documents que afectin a la seva salut i/o d’altres dades sensibles en aplicació del límit d’accés a la informació recollit a l’article 23 de la Llei 19/2014, en la mateixa línia que estableix l’informe de l’APDCAT de 2 de març de 2023. Ara bé, des del punt de vista de la finalitat de transparència sí seria possible poder informar a la persona reclamant del nombre d’expedients de responsabilitat patrimonials tramitats per l’Ajuntament on hi sigui part interessada la persona a la qual identifica, el sentit de la resolució i, si escau, la indemnització, així com si s’han derivat actuacions judicials. Es considera que aquesta afectació no seria major a la que altres ciutadans suporten amb motiu de garantir la transparència d’altres actuacions de les administracions públiques que, com en el cas que ens ocupa, també tenen incidència directa sobre els recursos públics. Paraules clau: Ajuntament. Expedient de responsabilitat patrimonial. Tercer afectat. Dades especialment protegides. Indemnització. Reclamació contra desestimació. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El dia 19 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 067/2023, contra l’Ajuntament de Pineda de Mar, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El dia 24 de novembre de 2022 el reclamant presenta una instància a l’Ajuntament de Pineda de Mar en els següents termes: “Todos los expedientes de responsabilidad patrimonial, de los años 2007 a 2022, cuyo interesado sea el Sr. Xxxx. - Respecto a lo anterior, las actuaciones judiciales en las que hayan podido derivar dichos procedimientos administrativos”. 3. En data 27 de desembre de 2022 l’Ajuntament de Pineda de Mar contesta a la sol·licitud presentada en els següents termes: “Desestimar la petició de dret d’accés a la informació pública presentada pel senyor Yyy en data 24 de novembre de 2022 (E/25230/2022), consistent en accedir als expedients de responsabilitat patrimonial dels anys 2007 a 2022 en els quals l’interessat sigui el senyor Xxx, així com a les actuacions judicials que es puguin haver derivat dels expedients anteriors, atès que es vulnerarien els drets a la protecció de dades personals, intimitat i seguretat de l’afectat de conformitat amb els articles 23 i 24 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”. 4. El 31 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 31 de gener de 2023 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Pineda de Mar i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació, i també la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama. 6. El 8 de febrer de 2023 la Comissió rep informe jurídic sol·licitat de l’Ajuntament de Pineda de Mar. A l’informe, en síntesi, hi consta relacionada la sol·licitud d’accés a la informació presentada a l’Ajuntament de Pineda per part del reclamant. El trasllat al tercer afectat realitzat pel mateix Ajuntament, així com la oposició del Sr. Xxx de la cessió de la informació ja que hi consten dades personals i de la seva salut, tal com informes mèdics i dictàmens pericials forenses, que poden afectar a la seva seguretat. Així mateix el tercer afectat informa d’una sentència del jutjat contenciós administratiu nº 13 de Barcelona que pot ser consultada de manera pública sense cap necessitat d'accedir a la resta de les dades especialment protegides. L’informe de l’Ajuntament realitza una ponderació tenint en compte la naturalesa dels expedients sol·licitats els quals es refereixen a una mateixa persona, i acorda que cal desestimar la sol·licitud atès que podria comportar una vulneració del dret a la intimitat i seguretat de l’afectat, el qual s’ha oposat al seu accés. L’informe certifica que l’Ajuntament ha dictat una resolució desestimatòria seguint el procediment legal, fonamentada jurídicament i degudament motivada. Afirma que és del tot fals que existeixin irregularitat administratives en l’expedient de responsabilitat patrimonial que es pugui haver incoat i que ha actuat amb plena objectivitat i imparcialitat de conformitat amb la llei. Així mateix l’Ajuntament de Pineda de Mar fa avinent en el seu informe que des de l’any 2021, l’Ajuntament de Pineda de Mar ha registrat més de 80 instàncies presentades pel senyor Xxxx, i familiars seus, relacionades amb irregularitats urbanístiques suposadament realitzades en el Carrer Zzzz d’aquest municipi i relacionades totes elles amb el senyor Yyyy, i que han donat, en la mesura del possible, resposta a les peticions. Finalment l’informe fa referència a les reclamacions que el Sr. Xxxx i la seva família ha dirigit a aquesta Comissió: 355/2022, 356/2022, 357/2022, 358/2022, 359/2022, 483/2022, 1143/2022, 1144/2022, 53/2023 i 67/2023, que evidencien a criteri de l’Ajuntament de Pineda, un abús en l’exercici del dret que assisteix al reclamant al quedar palès el nombre elevat de sol·licituds presentades tant per ell com per la seva família en matèries relacionades amb la mateixa persona. Aquest fet es tradueix amb una pràctica manifestament repetitiva i amb caràcter abusiu de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. 7. En data 13 de febrer de 2023 la Comissió sol·licita informe a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT). 8. En la mateixa data, 13 de febrer de 2023, la Comissió comunica a l’Ajuntament de Pineda de Mar i al reclamant que ha sol·licitat informe a l’APDCAT, i que el termini de què disposa aquesta Comissió per resoldre resta ampliat quinze dies. 9. En data 6 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT que conclou: “En qualsevol cas, d’acord amb el que preveu l’article 23 de l’LTAIPBG, s’ha de denegar l’accés a la informació que faci referència a categories de dades especialment protegides, llevat que la persona afectada hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud”. 10. El 15 de març la Comissió sol·licita col·laboració a l’Ajuntament de Pineda de Mar per tal que l’Ajuntament traslladi al tercer afectat l’existència de la reclamació davant la GAIP, i l’informe de l’APDCAT, d’acord amb l’article 34.1 del Reglament de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública, donant-li un termini de 10 dies per tal que presentar al·legacions o documents que estimi oportuns en defensa dels seus drets i interessos. 11. El 17 de març la GAIP comunica al reclamant que atès que la informació sol·licitada afecta drets o interessos de terceres persones, hem comunicat la presentació de la Reclamació a les terceres persones afectades per tal que presentin al·legacions si ho consideren oportú. Al mateix temps es fa saber a la persona reclamant que d’acord amb el que estableix l’article 42.9 de la Llei 19/2014 el termini de què disposa aquesta Comissió resta ampliat per quinze dies. 12. El 17 de març la Comissió rep resposta de l’Ajuntament de Pineda de Mar conforme el dia 16 de març va donar trasllat al tercer afectat de la reclamació instada davant la GAIP i que la notificació va ser acceptada pel tercer afectat el mateix 16 de març. Fins a la data de la present resolució el tercer afectat no ha presentat cap tipus d’al·legació davant aquesta instància. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada En el cas que ens ocupa en què se sol·licita l’accés a expedients relatius a procediments de responsabilitat patrimonial tramitats entre els anys 2007 i 2022, que afecten una determinada persona, aquesta informació ha de ser considerada pública als efectes de l’article 2.b) de l’LTAIPBG perquè es tracta d’informació elaborada per l’administració, en aquest cas per l’Ajuntament com a conseqüència de la seva activitat i en exercici de les seves funcions, i sotmesa al dret d’accés (article 18 de l’LTAIPBG), en ser documentació al seu poder a conseqüència de llurs competències. D’acord amb el marc legislatiu regulador de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, els ciutadans tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques de Catalunya de tota lesió que pateixin en qualsevol de llurs béns i drets, sempre que sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, excepte en els casos de força major o de danys que els ciutadans tinguin el deure jurídic de suportar (article 32 Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP)). Cal tenir ben present que el control de l'ús dels recursos públics és una de les principals finalitats de la transparència i del dret d'accés a la informació pública. Entre la documentació que ha de formar part dels expedients relatius a procediments de responsabilitat patrimonial ha de constar, almenys pel que fa al tràmit d'iniciació del procediment, la referència a la lesió que presumptament s'ha produït a la persona o persones interessades, la seva relació de causalitat amb el funcionament del servei públic, l'avaluació econòmica i el moment en què la lesió efectivament s'hauria produït i, quant a la resolució, aquesta necessàriament s’ha de pronunciar sobre l' existència de la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la lesió produïda i, si s' escau, sobre la valoració del dany causat, la quantia i la manera de la indemnització, quan escaigui (arts. 61.4, 67.2 i 91 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). En el cas particular, d’acord amb el que consta a l’informe de l’Ajuntament de Pineda de Mar de 3 de febrer, entre la informació afectada per la sol·licitud d’accés hi ha dades relatives a la salut de la persona afectada. En relació amb això, cal dir que si bé l’Ajuntament es refereix en el seu informe jurídic al fet que, a més d’informes mèdics, en els expedients els quals se sol·licita accedir també hi consten altres dades sensibles, no queda prou clar a quina informació o categories de dades personals es refereix. És a dir, es desconeix si, a més de les dades de salut de la persona afectada per la sol·licitud d’accés, també es veuen afectades altres dades a les quals es refereix l’article 23 de l’LTAIPBG (dades relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor). Ara bé, i com a criteri general, la Taula d’accés i avaluació documental referida als expedients de sol·licituds d’indemnitzacions per responsabilitat patrimonial i civil (TAAD 351, publicada al DOGC 7647) estableix un règim d’accés restringit, sense perjudici d’accés parcial. En qualsevol cas, d’acord amb el que preveu l’article 23 de l’LTAIPBG, s’ha de denegar l’accés a la informació que faci referència a categories de dades especialment protegides, llevat que la persona afectada hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud. En el cas que ens ocupa el tercer afectat ja va presentar escrit davant l’Ajuntament de Pineda de Mar, manifestant la seva oposició a donar accés a la informació sol·licitada atès que constaven dades personals i relatives a la salut, podent afectar a la seva seguretat. En conclusió, en relació a les informacions i dades que poden constar en els expedients de responsabilitat patrimonial de l’Ajuntament de Pineda de Mar en relació al tercer afectat, no es poden facilitar dades, informacions o bé documents que afectin a la seva salut i/o d’altres dades sensibles en aplicació del límit d’accés a la informació recollit a l’article 23 de la Llei 19/2014, en la mateixa línia que estableix l’informe de l’APDCAT de 2 de març de 2023. Un cop establerts aquests elements, es considera adient analitzar el fons de la qüestió partint de la base de la previsió de l’article 24.2 de l’LTAIPBG. L’article 24.2 de l’LTAIPBG disposa el següent: “2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. Aquest article estableix la necessitat de fer una ponderació raonada entre l'interès públic en la divulgació de les dades sol·licitades, i el dret a la protecció de dades de la persona afectada. En aquesta ponderació cal tenir en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret amb l'objectiu de determinar si ha de prevaler el dret d'accés de la persona reclamant o el dret a la protecció de dades de les persones afectades, prenent com a base els diferents elements que enumera el citat article. Cal fer avinent, però, què aquest dret d’accés no és absolut i pot ser denegat o restringit per les causes expressament establertes a les lleis, com és el cas dels límits dels articles 23 i 24 de l’LTAIPBG pel que fa a les dades personals. Una de les circumstàncies que cal tenir en compte és la finalitat de l'accés (art. 24.2.b) LTAIPBG). En aquest sentit, si bé l'article 18.2 de l'LTAIPBG disposa que l'exercici del dret d'accés no és condicionat a la concurrència d'un interès personal, i no resta subjecte a motivació ni requereix la invocació de cap norma, conèixer la motivació per la qual la persona reclamant desitja obtenir la informació pot ser un element rellevant a tenir en compte. La persona reclamant no posa de manifest en cap dels seus escrits el motiu pel qual demana l'accés als expedients de responsabilitat patrimonial a què es refereix, més enllà de mostrar -se disconforme amb els fonaments pels quals l'Ajuntament va denegar l’accés. A tal efecte, pot ser significatiu el fet que la sol·licitud tingui per objectiu tots els expedients de responsabilitat patrimonial tramesos entre els anys 2007 i 2022 en els quals una persona determinada sigui part interessada, i la qual identifica a la seva sol·licitud, així com conèixer quines actuacions judicials se’n van derivar d’aquests expedients, si escau, o, per altra banda, el fet que d’acord amb el que exposa l’Ajuntament, la persona reclamant hagi presentat des de l'any 2021 més de 80 instàncies relacionades amb irregularitats urbanístiques i que estarien relacionades amb la persona afectada en els expedients de responsabilitat patrimonial als quals pretén accedir. Ara bé, es considera que aquesta informació no permet aclarir si la finalitat de la persona reclamant és controlar l’activitat de l’Ajuntament, per exemple, perquè el que pretén és verificar que no hi ha un tracte de favor o s’han pres decisions arbitràries per part de la corporació en assumptes que afecten una persona concreta (la persona afectada), o bé la finalitat és controlar a la persona concreta que es relaciona amb l’Ajuntament. Per aquest motiu, aquest element no pot ser considerat a l’efecte de dur a terme la ponderació a què fa referència l'article 24.2 de l’LTAIPBG. Així doncs, la qüestió s'ha d'analitzar des del punt de vista de la finalitat general de la normativa de transparència, és a dir, la finalitat d'establir “ un sistema de relació entre les persones i l'Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l'activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública" (article 1.2 LTAIPBG). O en altres termes, oferir eines a la ciutadania per al control de l'actuació dels poders públics, i no crear mitjans per al control de la pròpia ciutadania. Des d’aquesta perspectiva, i amb caràcter general, la sol·licitud d’accés a informació relativa a procediments de responsabilitat patrimonial pot permetre a qualsevol ciutadà controlar l’actuació de l’Ajuntament en els diferents àmbits de l’activitat municipal i de la gestió dels recursos públics i, en particular, en el cas que ens ocupa, pot ser rellevant conèixer l’existència d’una o vàries reclamacions de responsabilitat patrimonial davant l’Ajuntament, especialment si aquestes resulten estimatòries o parcialment estimatòries, atès que això implica, no només l’existència d’una actuació administrativa municipal concreta qüestionable en el sentit que ha ocasionat un dany a un ciutadà, sinó també l’existència d’un cost o despesa a càrrec dels recursos públics municipals. En aquest casos, d’acord amb el principi de minimització de dades (art. 5.1.c) de l’RGPD) pel qual les dades han de ser les adequades, pertinents i limitades al necessari en relació amb la finalitat per les quals són tractades, la finalitat de control de l’actuació de l’Ajuntament es podria assolir amb la prèvia anonimització dels expedients. No obstant això, en el cas que ens ocupa cal tenir en compte que la persona té interès a conèixer els expedients de responsabilitat patrimonial tramitats des de l’any 2007 al 2022 per l’Ajuntament en què sigui part interessada una persona a la qual identifica, i a la informació relativa a les actuacions judicials que s’hagin pogut derivar. És evident que això fa que l’anonimització no sigui una mesura eficaç perquè la persona reclamant ja té identificada la persona interessada en el procediment administratiu. Prenent en consideració que l’anonimització no és efectiva, no sembla que atorgar l’accés a la documentació sol·licitada, és a dir, tota la documentació dels expedients de responsabilitat patrimonials, i les actuacions judicials derivades, però sense anonimitzar sigui una possibilitat, ja que des del punt de vista de la persona afectada per la sol·licitud d’accés, si bé no hi ha elements que permetin determinar que l’accés pot comprometre la seva seguretat, sí que es considera que comporta una invasió significativa que pot afectar a diferents esferes personals. I, en aquests termes, en la ponderació entre els interessos contraposats, hauria de prevaldre els drets de la persona afectada per la sol·licitud d’accés per sobre de l’interès públic en la divulgació. Ara bé, des del punt de vista de la finalitat de transparència, es considera que sí seria possible poder informar a la persona reclamant del nombre d’expedients de responsabilitat patrimonials tramitats per l’Ajuntament on hi sigui part interessada la persona a la qual identifica, el sentit de la resolució, la indemnització, si n’hi ha, així com si s’han derivat actuacions judicials. Es considera que aquesta afectació no seria major a la que altres ciutadans suporten amb motiu de garantir la transparència d’altres actuacions de les administracions públiques que, com en el cas que ens ocupa, també tenen incidència directa sobre els recursos públics. 3. Al·legacions de la persona afectada Segons indiquen els antecedents, la persona afectada per la Reclamació ha formulat al·legacions en el procediment de la sol·licitud d’accés a la informació davant l’Ajuntament de Pineda de Mar, que han de ser interpretades com a oposició a l'accés a la informació pública sol·licitada. El contingut d'aquestes al·legacions ja ha estat implícitament valorat pel fonament jurídic anterior, en aplicació del qual és procedent desestimar-les pel que fa a prohibir l’accés total als expedients. L’estimació a l’accés parcial de la informació que s’ha determinat en el fonament jurídica anterior protegeix les dades de caràcter personal referent a la seva salut i a qualsevol altra dada sensible que pogués constar a l’expedient. No obstant això, l'article 34.3 LTAIPBG estableix que “si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l'accés a la informació només es pot fer efectiu un cop transcorregut el termini per interposar recurs contenciós administratiu sense que s'hagi formalitzat o, en cas que s'hagi presentat aquest recurs, si no s'ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s'ha resolt aquest incident mantenint l'executivitat de l'acte administratiu”. En conseqüència, és procedent demorar el lliurament de la informació sol·licitada a què hagi transcorregut el termini de dos mesos des de la notificació per recórrer la Resolució, sense que s'hagi presentat cap recurs contenciós administratiu contra ella amb petició de la mesura cautelar de suspensió. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedor/a de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsor/a si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual ell/ella n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. En aquest cas concret, i en aplicació de la referida TAAD 351, pel que fa al termini de conservació aquests expedients es poden eliminar en un termini de sis anys a partir de la remissió del Compte General a la Sindicatura de Comptes, llevat dels que tenen una rellevància social que són de conservació permanent. Ara bé, abans d’aplicar les TAAD s’ha de verificar, entre altres, que cap circumstància sobrevinguda impedeix l’aplicació de la taula d’accés i avaluació documental, com ara que hi hagi expedients afectats per procediments judicials en curs o per actuacions d’altres autoritats de control de les administracions públiques. En cas que s’hagi aplicat aquesta TAAD caldrà deixar-ne constància al Registre de destrucció, que d’acord amb el que disposa l’article 35 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents (LAD) s’ha de fer públic al portal de transparència en la seu electrònica o lloc web de l’organisme titular del servei d’arxiu i gestió documental en virtut de la publicitat activa i transparència. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, hauria de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació de la documentació municipal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Procediments per la via administrativa (codi 0043) i la sèrie documental 1362 Reclamacions per responsabilitat patrimonial. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de juliol de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 67/2023 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies després d’haver transcorregut dos mesos des de la notificació de la present resolució al interessat i al tercer afectat sense que s’hagi interposat recurs contenciós administratiu. 3. Requerir a l’Ajuntament de Pineda de Mar a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, després que hagin transcorregut dos meses des de la notificació de la present resolució al interessat i al tercer afectat sense que s’hagi interposat recurs contenciós administratiu, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 67/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.