Se solicitó al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies la identificación de la persona que facilitó una información sobre un acuerdo de renuncia de servicio. El reclamante no alegó nada nuevo ya que desistió del proceso al recibir la información. La GAIP decidió finalizar la reclamación por desistimiento del interesado.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3
Cualquier límite legal al acceso a la información debe interpretarse restrictivamente, basándose en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
Conforme al artículo 94 de la Ley 39/2015, cualquier interesado puede desistir de su solicitud, siendo procedente que la Administración declare finalizado el procedimiento.
Texto completo
Resolució 162/2021, de 4 de febrer
Número d'expedient de la Reclamació: 67/2021
Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Informació reclamada: Identificació de la persona que va facilitar una informació.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: Tenint en compte que, segons allò indicat per l'antecedent 6, la persona reclamant ha
manifestat explícitament la seva voluntat que s'anul·li aquest procediment, és procedent
finalitzar sense més ni més la Reclamació.
Paraules clau: Generalitat. Persona interessada. Persones amb discapacitat. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Desistiment de la persona reclamant.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 21 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 67/2021, presentada contra el
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya,
en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació pública indicada en l'antecedent 2. La
persona reclamant no demana el procediment de mediació previst per l'article 42 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 4 de desembre de 2020 la persona reclamant fa referència a dos documents en els
quals s'indica que el DTASF ha tingut coneixement d'un acord entre els pares de l'usuari
d'un servei i l'entitat gestora del mateix, als efectes de la seva renúncia temporal, i sol·licita
els Serveis Territorials de Barcelona i Comarca del DTASF: en quina data s'ha tingut
coneixement d'aquest acord, quina persona l'ha posat en coneixement dels Serveis
Territorials indicats i organisme en el qual presta els seus serveis.
3. La Reclamació presentada el 21 de gener de 2021 indica que la persona reclamant no ha
rebut resposta a la seva sol·licitud.
4. El 25 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
El text original d’aquesta resolució, elaborat pel ponent, ha estat escrit en castellà.
que ostenta com a persona interessada, conforme a les legislacions de procediment
administratiu i de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l'Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
5. El 25 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació al DTASF i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre ella,
així com còpia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta causa i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 2 de febrer de 2021 la GAIP rep una comunicació de la persona reclamant segons la
qual l'Administració li ha facilitat la informació reclamada, motiu pel qual demana
l'anul·lació de la Reclamació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació
pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions han d'emetre informe i proporcionar la
resta de la informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i
l'apartat 7 del mateix article disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió
de l'informe sol·licitat per la Comissió no impedeix que aquesta continuï amb la tramitació,
sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents.
2. Desistiment
Segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les
administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en el cas del qual és
procedent que l'Administració declari finalitzat el procediment corresponent. Res no impedeix
que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva
Reclamació, amb els efectes que s'acaba de referir.
Tenint en compte que, segons allò indicat per l'antecedent 6, la persona reclamant ha
manifestat explícitament la seva voluntat que s'anul·li aquest procediment, és procedent
finalitzar sense més ni més la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 4 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 67/2021 per desistiment i
disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.