Solicitud de proyectos y costes de remodelación de parques infantiles y PEM por parte de una concejal

Resolució 170/2020, de 27 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 67/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Gavà Informació reclamada: Còpia digital dels projectes bàsic i executiu de remodelació de dos parcs infantils; costos de redacció i de direcció d’obra; còpia del PEM. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Les sol·licituds d’informació de les persones regidores es regeixen pel seu règim especial d’accés, de manera que, de conformitat amb l’article 164.3 TRLMRLC, el termini de què disposa l’administració per resoldre és de quatre dies a comptar des de la presentació de la sol·licitud (registrada el 10 de setembre de 2019), transcorreguts els quals la sol·licitud s’entén estimada per silenci. Des de mitjans setembre, doncs, l’Ajuntament tenia l’obligació de lliurar a la persona regidora reclamant allò que havia sol·licitat, i no només no ho va fer aleshores, sinó que ni tan sols quan ha constatat que s’ha produït aquest error intern en la tramitació de la sol·licitud que s’al·lega com a justificació, és a dir, ni tan sols quan el Departament de Transparència i Accés a la Informació ha conegut la reclamació, ha estat capaç de reaccionar amb agilitat i lliurar-li la informació sense més dilació. De cap manera es pot considerar que la tardana resposta donada pel Departament de Transparència i Accés a la Informació municipal a la Reclamació que se li va traslladar el 20 de gener sigui adequada, suficient ni congruent amb la sol·licitud formulada el 10 de setembre. Dels antecedents es desprèn un desconeixement jurídic del règim d’accés de les persones regidores, una descoordinació entre els departaments municipals que han gestionat la sol·licitud i una incapacitat de reacció i resposta almenys davant la reclamació de la persona regidora que és preocupant, i que s’ha manifestat també en les relacions amb aquesta Comissió. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Urbanisme. Projectes. Parcs infantils. Costos. Plans especials. Reclamació contra silenci. Règim especial d’accés. Silenci administratiu. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 21 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 67/2020, presentada per una persona regidora de l’Ajuntament de Gavà contra aquesta administració, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de setembre de 2019 la persona reclamant va presentar a l’Ajuntament de Gavà una sol·licitud d’accés a la informació pública en la qual demana: “Còpia digital de: El projecte bàsic i executiu, així com els costos de redacció dels mateixos, incloent PSS, i direccions d’obra, dels parts infantils emblemàtics: parc infantil del Mil·lenni i parc infantil del Passeig Maragall (OMO 05/19), així com el PEM”. L’1 d’octubre de 2019 presenta un nou escrit per reiterar la sol·licitud presentada el 10 de setembre. 3. La persona reclamant, fa constar a l’escrit de Reclamació, que fa la sol·licitud en exercici del seu dret a la informació en qualitat de regidora del GM Podemos, i que no ha rebut resposta de l’Ajuntament de Gavà. 4. El 29 de gener de 2020 la Comissió demana a la persona reclamant que aporti la còpia de les sol·licituds presentades. El 30 de gener de 2020 la persona reclamant aporta aquesta documentació. 5. El 30 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Gavà li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 6. Després de reclamar a l’Ajuntament de Gavà l’expedient i l’informe jurídic, finalment entra el 20 de febrer de 2020 a la GAIP una nota conjunta per a aquesta reclamació i 69/2020, en la què, molt escadusserament l’Ajuntament de Gavà exposa, pel que fa a aquesta reclamació, el següent: “1. (..) mitjançant el registre electrònic de l’Ajuntament de Gavà, va formular dues peticions el dia 10 de setembre de 2019 [una, la que porta causa d’aquesta reclamació, i la segona, és objecte de la Reclamació 69/2020), totes dues relacionades amb el Departament de Planificació Urbanística. 2- Aquestes peticions no van arribar al Departament Transparència i Accés a la Informació per tal de gestionar en els terminis de temps que marca la llei 19/2014, en els articles 33 i 36. 3- El departament de Planificació Urbanística no considerar que les preguntes estaven vinculades al dret d’accés i no va tenir en compte els terminis de resposta. 4-A la WEB d’OBRES (aquesta obra http://obres.gavaciutat.cat/#/ca/fitxa/153 ) es pot trobar la informació demanada en la petició relacionada amb la reclamació.” No s’aporta l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació, requerit el 30 de gener i novament el 24 de febrer. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i règim d’accés de les persones electes locals a la informació pública de la seva Corporació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1ª: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La Disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la Disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només podrà es desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre del dret d’accés a la informació reclamada L’Ajuntament justifica l’enorme retard en l’atenció de la sol·licitud d’informació objecte de reclamació en el fet que s’hauria derivat al Departament d’Urbanisme i que “no va arribar al Departament Transparència i Accés a la Informació per tal de gestionar en els terminis de temps que marca la llei 19/2014, en els articles 33 i 36.” No explica, tanmateix, per què el Departament d’Urbanisme, que és qui presumiblement ha de disposar del projecte bàsic i executiu de les obres que s’estan realitzant al parc infantil del Passeig Maragall i del Parc del Mil·leni, així com del PEM, no li ha donat cap mena de resposta en els més de quatre mesos transcorreguts des de la presentació de la sol·licitud fins a la interposició de la reclamació, ni tan sols ho ha fet un cop l’ha coneguda, com hauria estat la seva obligació en tot els casos, però més encara si tenim en compte que la petició d’informació la feia una persona regidora, titular d’un dret reforçat d’accés a la informació com a manifestació i exercici del seu dret fonamental a la participació política de l’article 23 de la Constitució, a la qual li és aplicable el seu propi règim d’accés regulat a l’article 164 TRLMRLC, tal i com s’ha detallat en el FJ anterior. Així, contràriament a l’afirmació de l’Ajuntament de què disposa del termini fixat a l’article 33 (un mes per resoldre) i 36 (trenta dies per lliurar la informació) de l’LTAIPBG per gestionar la sol·licitud objecte de reclamació, el cert és que les sol·licituds d’informació de les persones regidores es regeixen pel seu règim especial d’accés, de manera que, de conformitat amb l’article 164.3 TRLMRLC, el termini de què disposa l’administració per resoldre és de quatre dies a comptar des de la presentació de la sol·licitud (registrada el 10 de setembre de 2019), transcorreguts els quals la sol·licitud s’entén estimada per silenci. Des de mitjans setembre, doncs, l’Ajuntament tenia l’obligació de lliurar a la persona regidora reclamant allò que havia sol·licitat, i no només no ho va fer aleshores, ni quan li va reiterar la sol·licitud la persona reclamant a principis d’octubre, sinó que ni tan sols quan ha constatat que s’ha produït aquest error intern en la tramitació de la sol·licitud que s’al·lega com a justificació, és a dir, ni tan sols qual el Departament de Transparència i Accés a la Informació ha conegut la reclamació, ha estat capaç de reaccionar amb agilitat i lliurar-li la informació sense més dilació. Enlloc d’això, li ha indicat -i dona així per tancada la tramitació i per atesa la sol·licitud i la reclamació- l’enllaç a pàgina web municipal, on es dona informació molt genèrica de les obres d’arranjament i ampliació dels parcs infantils objecte de pregunta i de l’import pressupostat per a l’obra, però que no conté cap de les informacions realment demanades per la persona regidora reclamant ja que no donen accés ni se’n pot descarregar la còpia digital del projecte bàsic i executiu, no hi ha cap referència als costos de redacció dels mateixos, incloent PSS i la direcció de l’obra, ni tampoc es pot accedir des d’aquesta pàgina al PEM. Per tant, de cap manera es pot considerar que la tardana resposta donada pel Departament de Transparència i Accés a la Indormació a la Reclamació que se li va traslladar el 30 de gener, i que es limita a remetre a la persona regidora a la informació difosa la pàgina web http://obres.gavaciutat.cat/#/ca/fitxa/153, sigui adequada, suficient ni congruent amb la sol·licitud formulada el 10 de setembre. Dels antecedents es desprèn un desconeixement jurídic del règim d’accés de les persones regidores, una descoordinació entre els departaments municipals que han gestionat la sol·licitud i una incapacitat de reacció i resposta almenys davant la reclamació de la persona regidora que és preocupant, i que s’ha manifestat també en les relacions amb aquesta Comissió. Cal, doncs, que en el futur l’Ajuntament de Gavà es doti d’una organització interna eficaç que li permeti una gestió adequada de les sol·licituds d’informació i que respongui adequadament als requeriments d’informe i dels expedients que li formula aquesta Comissió, de conformitat amb allò que disposa l’article 33.4 RGAIP. D’acord amb tot l’exposat, s’estima la reclamació. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de febrer de 2020, resol per unanimitat, 1. Estimar la reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia digital del projecte bàsic i executiu de les obres dels parcs infantils emblemàtics: parc infantil del Mil·lenni i parc infantil del Passeig Maragall (OMO 05/19), així com els costos de redacció dels mateixos, incloent PSS, i direccions d’obra, i còpia digital del PEM. 2. Requerir l’Ajuntament de Gavà a que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de cinc dies. 3. Requerir l’Ajuntament de Gavà a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de cinc dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 67/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.