Solicitud de fecha y duración de la concesión del servicio de agua en Aiguaviva y resultado por pérdida de objeto

Resolució 99/2019, de 22 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 67/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Aiguaviva Informació reclamada: Data i durada de la concessió del servei d’aigua a una empresa. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Resum: En el marc del procediment de Reclamació l’Ajuntament ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i facilitat a la GAIP la informació sol·licitada, que aquesta Comissió de Garantia ha tramès a la persona reclamant, pel cas que no l’hagués rebut directament de l’Ajuntament; d’aquesta manera es pot afirmar que la sol·licitud d’informació pública ha estat estimada extemporàniament, motiu pel qual es produeix una pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Servei d’aigua. Contractes i concessions. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 7 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 67/2019, presentada p er un periodista contra l’Ajuntament d’Aiguaviva, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de desembre de 2018 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament d’Aiguaviva: “1. Data de concessió de la gestió del servei públic de distribució d’aigua potable al municipi d’Aiguaviva a la societat Proveïments d’Aigua SA. 2. Període de la concessió (o data de finalització de la concessió)”. Fa constar que demana la informació per a una recerca periodística. 3. La Reclamació presentada el 7 de febrer de 2019 indica que malgrat haver vençut el termini previst, la persona reclamant encara no hauria rebut la informació sol·licitada. 4. L’11 de febrer 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la identitat de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 18 de febrer de 2019 la GAIP rep còpia de la resolució municipal d’aquell mateix dia, que estima la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 i facilita a la persona reclamant les dades sobre inici, durada i fi de la concessió del servei d’aigües sol·licitades. 6. El 19 de febrer de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació indicada a l’antecedent anterior. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja contra el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Ela antecedents posen de manifest que en el marc del procediment de Reclamació l’Ajuntament ha estimat la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i facilitat a la GAIP la informació sol·licitada, que aquesta Comissió de Garantia ha tramès a la persona reclamant, pel cas que no l’hagués rebut directament de l’Ajuntament. D’aquesta manera es pot afirmar que la sol·licitud d’informació pública ha estat estimada extemporàniament, motiu pel qual es produeix una pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret a la informació sol·licitada, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 67/2018 per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.