Solicitud de listados de jornada laboral y tiquets restaurante de trabajadores de Barcelona Activa con resultado de estimación parcial

Resolució 414/2023, de 25 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 65/2023 Administració reclamada: Barcelona Activa SAU SPM- Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Llistat de persones treballadores des de l’1 de gener de 2020 i fins l’actualitat que han realitzat jornada de matí i tarda presencialment o amb treball a distància, especificant per cada any i fins l’actualitat. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: La informació sol·licitada i reclamada és sens dubte informació pública d’acord amb l’article 2 LTAIPBG que defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei” a la qual garanteixen l’accés de qualsevol persona els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). El fet que la persona reclamant sigui representant del comitè d’empresa reforça aquest dret donat l’article 63.1 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, estableix que el comitè d’empresa és l’òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors a l’empresa o centre de treball per a la defensa dels seus interessos i com a tals exerceixen les funcions de vigilància del compliment de la normativa, que els atorga el dret a obtenir determinada informació (article 64). Atenent aquest precepte, els representats dels treballadors han de poder accedir a informació per al desenvolupament de les seves funcions de negociació i defensa dels drets dels treballadors. Ara bé, i tenint en compte que la informació sol·licitada i reclamada conté dades personals caldrà, en aplicació de l’article 24.2 i 25 LTAIPBG, aplicar criteris de ponderació i d’accés parcial. El principi de minimització de l’article 5.1.c del RGPD estableix que les dades seran adequades, pertinents i limitades al que sigui necessari en relació amb les finalitats. Per tant, com que la finalitat d’accés a la informació pública és poder comprovar el grau de compliment de les normes i pactes i detectar eventuals actuacions irregulars que s’hagin pogut produir a l’hora d’assignar els tiquets restaurants, és pertinent estimar el dret d’accés a la informació pública amb el benentès que caldrà establir pautes de pseudonimització, de manera que no es pugui identificar per lloc de treball i equipament on la persona realitza la seva activitat i substituint el nom i cognoms de les persones treballadores per un codi que no permeti identificar-les. Paraules clau: Ajuntaments. Empreses públiques. Recursos humans. Llistats de presència. Límits. Ponderació. Protecció de dades. Reclamació contra denegació. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich Boltà Antecedents 1. El 19 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 65/2023, presentada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la Reclamació s’indica que l’Ajuntament no ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada i fa les consideracions següents: “Les retribucions estan dins del supòsits de publicitat activa i també poden ser objecte de sol·licitud de informació, lo qual ha de ser extensible també a les informacions/llistats que es pugui elaborar a partir d'aquestes. L'Ajuntament es denega la nostra sol·licitud 34 dies després de haver registrat una segona petició, al·legant que és objecte d'un procediment judicial, obviant que límits legals que no són d'aplicació automàtica i absoluta, i que considerem que no es poden aplicar en matèries que són també objecte de publicitat activa”. Malgrat que la Reclamació es fa a nom d’una persona física, s’aporta documentació acreditativa que la persona reclamant ostenta el càrrec de Secretari d’Organització de la Secció Sindical de la UGT i representant dels treballadors del Comitè d’Empresa. 2. El 12 de desembre de 2022 la persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Barcelona: “Llistat de persones treballadores des de l’1 de gener de 2020 i fins l’actualitat que han realitzat jornada de matí i tarda presencialment o amb treball a distància, especificant per cada any i fins l’actualitat: ‾ Noms i cognoms, lloc de treball i equipament on realitza la seva activitat. ‾ Número de setmanes que han realitzat jornada de matí i tarda presencialment o amb treball a distància. ‾ Número de jornades que han realitzat de matí i tarda presencialment o amb treball a distància. ‾ Número de jornades que han realitzat de matí i tarda amb tiquets restaurant abonats. ‾ Número de jornades que han realitzat de matí i tarda amb treball a distància i sense abonament per part empresarial del tiquet restaurant”. 3. El 14 de desembre de 2022, l’Ajuntament de Barcelona deriva la sol·licitud d’accés a Barcelona Activa, SAU SPM i ho comunica a la persona reclamant. 4. El 13 de gener de 2023 la persona reclamant presenta sol·licitud de dret d’accés a la informació pública a Barcelona Activa en els mateixos termes que la formulada i descrita en l’antecedent 2. 5. En la mateixa data, la persona reclamant rep correu electrònic del responsable de BARCELONA ACTIVA SAU S PM informant de l’expedient. 6. El 17 de gener de 2023 l’Ajuntament de Barcelona denega la sol·licitud perquè considera que hi concorre el límit al dret d’accés a la informació pública de l’apartat de l’article 21.1 LTAIPBG (principi d’igualtat entre les parts i dret a la tutela judicial efectiva), ja que està obert un procés judicial plantejat per la mateixa persona reclamant contra Barcelona Activa, amb moltes similituds amb la sol·licitud. Invoca el precedent d’una resolució del Consell de Transparència per sostenir que en aquests casos és d’aplicació el límit de l’article 21.1.d LTAIPBG, sense especificar-ne la referència. 7. El 31 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. El 31 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 3 de febrer de 2023 la GAIP rep un document del sindicat reclamant, amb la finalitat de fonamentar la Reclamació: “Complementem el 1r informe que us van facilitar - doc 11-, i tornem a passar de forma molt resumida i esquemàtica els principals arguments: 1- El tiquet restaurant és una retribució que s’inclou a les nòmines del treballador. Hem reclamat via sol·licitud de transparència dades sobre el seu abonament i no abonament en els períodes que es teletreballi, des del 2020 fins l’actualitat. 2- Que les retribucions estan incloses en els supòsits de “publicitat activa”, que també por ser objecte de sol·licitud de informació pública, per la qual cosa les empreses estan obligades a facilitar dita informació. 3- L’empresa ho denega perquè aquestes informacions també són objecte de reclamació judicial. 4- Replicàvem que per limitar o denegar una sol·licitud cal, entre d’altres qüestions, atendre a les circumstàncies del cas concret i s’ha de motivar i no solament fer referència a la literalitat d’un dels supòsits de l’art 21 LTC . A més aquesta està feta fora de termini. FONAMENTS JURÍDICS Tots les persones treballadores de Barcelona Activa accedim de forma individual a la Bústia de Control de Presència per poder fitxar l’horari d’entrada i sortida, permisos, etc..... - doc 14. En conseqüència queda registrat quan es treballa en jornada partida, presencialment o en forma de treball a distància – doc 15. Cal recordar que l’art 34.9 de l’Estatut dels Treballadors (en endavant ET) que va ser introduït pel RDL 8/2019, de 8 de març, reconeix als representats dels treballadors la possibilitat d’accedir al registres diaris de la jornada dels treballadors, i en conseqüència els dies que es realitzen en jornada partida, de matí i tarda, amb la identificació de les persones treballades afectades. A partir d’aquí, amb el coneixement d’aquestes dades es pot ordenar la informació en llistats com reclamem i multiplicar per l’import del tiquet restaurant. Però Barcelona Activa es nega a informar al Comitè d’Empresa de cap dada retributiva de les persones treballadores, al·legant que són dades privades i que es vulneraria la Llei de Protecció de Dades. Cal remarcar que jo, persona que reclamo, ostento la condició de representant dels treballadors per UGT i delegat de la Secció Sindical de la UGT. A tal efecte, volem recordar la Resolució 0863/2021, de 30 de setembre, de la GAIP i també la nostra reclamació estan vinculades a la jornada de treball - doc16. La resolució es fonamenta en una reclamació d’una Secció Sindical, però la persona reclamant també és representat dels treballadors, sobre les hores extraordinàries realitzades per cada persona treballadora. En ella es recull un informe de l’Autoritat catalana de protecció de dades (en endavant APDCAT) que conclou que la normativa de protecció de dades respecte al personal laboral i des de l’any 2019 , que es va introduir l’art. 34.9 ET, no impedeix accedir a la informació de les hores extraordinàries abonades. Per la resta de personal laboral contractat abans del 2019 i personal funcionari, analitza el que estableix la normativa de transparència: Que estima aquesta informació s’ha de donar individualitzada pel personal d’alta direcció i directiu, i pot ser extensible per personal que ocupa llocs d’especial confiança o d’especial responsabilitat dins d’una organització, llocs de lliure designació, o que comporten un alt nivell retributiu. També caldria tenir en compte aquest criteri en relació amb llocs que comporten un cert marge de discrecionalitat pel que fa a la seva provisió. Mentre que s’hauria de donar pseudonimitzada per la resta del personal laboral contractat abans de 2019 i el personal funcionari Considerem que a la nostra reclamació s’ha d’aplicar els mateixos criteris que la resolució 0863/2021 de la GAIP, també està vinculada a la jornada de treball i es demana llistats de persones treballadores des de l’1 de gener 2020 que han realitzat jornada de matí amb treball a distància i desglossant algunes dades. I tenint en compte que la nostra reclamació fan referència a personal laboral contractat a partir de 2020 i atenent a l’art. 34.9 ET, s’ha de donar aquesta informació de forma individualitzada. A més segons l’art. 11 b) LTAIPBG també s’ha donar aquesta informació de forma individualitzada del personal d’alta direcció i directius, i pot ser extensible la mateixa a d’altres col·lectius – citats anteriorment – Respecte a la resta de personal laboral, l’art. 11 e) LTAIPBG , s’hauria de ponderar si es pot donar la informació individualitzada o no, però la denegació complerta. Obviant aquesta normativa i per altra banda, l’empresa denega la informació reclamada solament citant un supòsit de l’art 21 LTAIPBG i considerant aquesta informació satisfà interessos privats. Tornem a recordar els nostres arguments del 1r informe l’Administració no pot denegar qualsevol informació per ser objecte d’una reclamació judicial (art. 21 LTAIPBG), solament es podrà considerar aquesta denegació si es compleixen uns requisits de proporcionalitat, temporalitat i expressa justificació, atenent sempre a les circumstàncies del cas concret (art. 22 LTAIPBG). A banda de que no seria aplicable la denegació ja que obvia el que disposa la normativa de l’ET, tampoc podria donar-se ja que no està justificada de forma clara i precisa, ni tampoc suficientment argumentada. Finalment, per tot allò que hem exposat considerem que no resulten aplicables els límits legals al dret d’accés a la informació pública, i que la nostra sol·licitud s’ha d’entendre estimada (art. 35 LTAIPBG) i l’empresa està obligada a facilitar la informació sol·licitada (art. 36 LTAIPBG)”. 10. El 8 de febrer de 2023, la GAIP tramet la documentació annexa descrita en l’antecedent anterior a l’Ajuntament de Barcelona. 11. El 21 de febrer de 2023 Barcelona Activa presenta al·legacions en el sentit següent: “Examinada la sol·licitud formulada per la persona reclamant, BARCELONA ACTIVA considera convenient formular les següents al·legacions: La informació reclamada és el llistat de persones treballadores que han realitzat jornada de matí i tarda presencialment o amb treball a distància, especificant, en primer lloc, els noms i cognoms de cada persona així com el lloc de treball i l’equipament on realitza la seva activitat així com diversa informació relacionada amb l’abonament o no del tiquet restaurant. La persona reclamant justifica la seva reclamació en que considera que l’article 34.9 de l’Estatut dels Treballadors (en endavant, ET) reconeix als representants dels treballadors la possibilitat d’accedir als registres diaris de la jornada de les persones treballadores i en conseqüència als dies que es realitzen en jornada partida, de matí i tarda, amb la identificació de les persones treballades afectades. L’article 34.9 de l’ET disposa que: L'empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d'incloure l'horari concret d'inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horària que estableix aquest article. Mitjançant negociació col·lectiva o acord d'empresa o, al seu defecte, decisió de l'empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors a l'empresa, es organitzarà i documentarà aquest registre de jornada. L'empresa conservarà els registres a què fa referència aquest precepte durant quatre anys i romandran a disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. De la literalitat de l’article 34.9 de l’ET en cap cas es dedueix que els representants dels treballadors tinguin la possibilitat i dret d’accedir fefaentment als noms i cognoms de les persones treballadores afectades. En aquest sentit, BARCELONA ACTIVA considera que la persona reclamant hauria d’haver sol·licitat la informació de forma pseudonimitzada per mantenir reservada la identitat de les persones afectades, atès que es tracta de dades privades i el seu accés vulneraria la Llei de Protecció De Dades. Endemés, la persona reclamant fonamenta la seva reclamació en la resolució 0863/2021, de 30 de setembre de la GAIP, sobre hores extres realitzades, sense prendre en consideració que segons la mateixa, l’APDCAT conclou que la divulgació de la identitat de les persones que fan hores extres no està justificada llevat del cas de personal laboral i de directius, alts càrrecs i personal que ocupi llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització o que impliquin alts nivells retributius. D’altra banda, cal advertir que el reclamant reconeix que actualment existeix un procediment judicial des del 29 de juliol de 2022 en el que es reclama el no abonament del tiquet restaurant quan es treballa a distància des del mes de març de 2020 fins l’actualitat, tenint en compte que el personal de BARCELONA ACTIVA actualment treballa períodes presencials i períodes a distància de forma simultània. De fet, segons les seves al·legacions, durant el mes de novembre de 2022 el Jutjat Social els va citar per judici el 15 de febrer de 2023, i es dedueix que per aquest motiu en data 12 de desembre de 2022 va sol·licitar a través del Portal de Transparència la informació objecte d’aquesta reclamació que, com es pot comprovar de les al·legacions, està estretament vinculada amb el conflicte col·lectiu presentat per XXXXX. Per aquest motiu, BARCELONA ACTIVA, tal i com ja va posar de manifest en la resolució denegatòria d’accés signada en data 13 de gener de 2023, considera que la identitat substancial de la informació que es reclama pot resultar objecte de prova en la defensa en el judici del procediment judicial abans indicat i que segueix obert, sent aplicable l’article 21.1.d) de la LTAIPBG, doncs el reclamant sol·licita no el registre diari de jornada del personal de BARCELONA ACTIVA, sinó informació més específica i estretament vinculada amb l’objecte de la demanda judicial com són el número de jornades amb abonament o no dels tiquets restaurants amb indicació de noms i cognoms de les persones afectades. En aquest sentit, BARCELONA ACTIVA considera que cal recordar que d’acord amb la consolidada doctrina del Consell de Transparència i Bon Govern, amb el lliurament de la informació sol·licitada pot veure’s directament afectada atès que podria perjudicar la seva posició processal en el judici laboral, i respecte de l’interès públic en la divulgació de la informació, entén que l’interès del peticionari és satisfer interessos privats relacionats amb la demanda judicial interposada amb anterioritat a la petició de dret d’accés davant de l’Ajuntament de Barcelona”. No cita quina és la doctrina consolidada del Consell de Transparència i Bon Govern. 12. Vist que Barcelona Activa aquestes al·legacions invocant, entre altres fonaments, la protecció de dades personals, el 27 de febrer de 2023 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa les parts de l’ampliació del termini per resoldre que comporta aquest fet. 13. El 14 d’abril de 2023 la GAIP rep l’informe jurídic de l’APDCAT que conclou: “Pel que fa a la petició d’accés a la informació sobre al llistat de les persones treballadores, des de l’1 de gener de 2020 i fins l’actualitat, per anys, indicant noms i cognoms, lloc de treball i equipament on realitza l’activitat, nombre de jornades de matí i tarda fetes presencialment i a distància, i si s’ha abonat o no tiquet restaurant, està justificat només si aquesta informació es facilita sense identificar per lloc de treball i equipament on realitza la seva activitat i substituint el nom i cognoms de les persones treballadores per un codi que no permeti identificar-les”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2. b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la condició de la persona reclamant La persona reclamant va presentar la sol·licitud d’informació indicant que actuava com a persona física i en nom propi, malgrat en l’escrit que acompanya de motivació a la sol·licitud sí que fa referència a la seva condició de secretari d’organització d’una secció sindical i representant dels treballadors del Comitè d’Empresa i aporta la documentació acreditativa. En el formulari de reclamació, novament s’indica que la persona reclamant és la persona física, i no pas el sindicat, si bé s’acompanya a la reclamació la documentació acreditativa de la seva condició de representació. Considerant que hi ha coincidència entre la persona sol·licitant i la reclamant, la reclamació és congruent i admissible i s’ha d’entendre formulada per la persona física reclamant actuant en nom propi i representació del comitè d’empresa i com a secretari d’organització d’una secció sindical, i per tant, s’admet la invocació de les funcions sindicals de vigilància del compliment de la normativa laboral com a element de ponderació del dret d’accés que es reclama. 3. Objecte de la reclamació i límits a l’accés La informació sol·licitada descrita en l’antecedent 2 és, sens dubte, informació pública, d’acord amb l’article 2 LTAIPBG que defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei” a la qual garanteixen l’accés de qualsevol persona els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, llevat que concorrin límits legals que en puguin determinar la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En aquesta mateixa direcció s’expressa la taula d’accés i avaluació documental (TAAD) Control horari del personal de l’Administració pública (codi 12, publicada el DOGC 8667) que té com a funció administrativa el control de presència dels treballadors públics en el seu lloc de treball que estableix com a criteri general un règim d’accés restringit. Pel que fa al termini de conservació d’aquests registres, i d’acord amb el que estableix la referida TAAD, aquesta documentació es pot eliminar en un termini de quatre anys. Ara bé, abans d’aplicar les TAAD s’ha de verificar, entre altres, que cap circumstància sobrevinguda impedeix l’aplicació de la taula d’accés i avaluació documental, com ara que hi hagi expedients afectats per procediments judicials en curs o per actuacions d’altres autoritats de control de les administracions públiques. Així doncs, i donat que existeix un procediment judicial en curs, no és pot aplicar la TAAD 12 a aquesta documentació fins que s’hagi resolt. Abans d’analitzar l’eventual concurrència de límits legals al dret d’accés a la informació pública, una qüestió prèvia a destacar és que la persona que presenta la reclamació ho fa en qualitat de membre del Comitè d’empresa i secretari d’organització d’una secció sindical (vegeu fonament jurídic 2). El fet que la persona reclamant actuï en nom i representació del comitè d’empresa és rellevant perquè està exercint funcions en representació i, per tant, té reconegut per l’ordenament jurídic un dret d’accés a la informació pública reforçat, ja que la informació obtinguda li ha de permetre, per una banda, desenvolupar les tasques de control que li ha estat atribuïdes per la normativa sindical i de funció pública, així com per la normativa laboral, i d’un altra, li ha permetre a endegar aquelles accions administratives o judicials que estigui habilitat a impulsar. Aquesta condició és rellevant també en el supòsit que ens ocupa, ja que és un element que ha de permetre ponderar els eventuals límits al dret d’accés que s’hagin de tenir en compte per a resoldre aquesta reclamació . representatives dels treballadors ja que ostenta el càrrec de delegat sindical . L’article 32 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, estableix que qui té les funcions de representació en el cas dels empleats públics amb contracte laboral, s’ha de regir per la legislació laboral. I l’article 63.1 del Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors (ET), estableix que el comitè d’empresa és l’òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors a l’empresa o centre de treball per a la defensa dels seus interessos i com a tals exerceixen les funcions de vigilància del compliment de la normativa, que els atorga el dret a obtenir determinada informació (article 64). Atenent aquest precepte, els representats dels treballadors han de poder accedir a informació per al desenvolupament de les seves funcions de negociació i defensa dels drets dels treballadors. Més específicament, i de forma indirecta, quan en l’article 64.5.f) estableix que el comitè d’empresa té dret a emetre informe, abans que l’empresari executi una decisió, sobre “la implantació i revisió de sistemes d’organització i control del treball, estudis de temps, establiment de sistemes de primes i incentius i valoració de llocs de treball”, reconeix el dret a rebre informació sobre la jornada laboral en la mesura que s’insereixi en el control del treball o estudis de temps. En aquest sentit es postula l’APDCAT en el seu informe quan menciona les competències del comitè l’empresa: “es desprèn que es reconeix als representants legals dels treballadors un dret d’accés a la informació que precisin per tal de negociar les condicions laborals dels treballadors. Aquest dret s’emmarca o deriva del dret dels empleats a la negociació col·lectiva, la representació i la participació institucional per a la determinació de les seves condicions de treball”. Un altre element a tenir en compte per resoldre aquesta Reclamació és el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball que estableix una modificació de l’article 34 de l’ET incloent l’apartat 9 que diu: “L’empresa ha de garantir el registre diari de jornada, que ha d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horària que estableix aquest article. Mitjançant una negociació col·lectiva o un acord d’empresa o, si no n’hi ha, una decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants legals dels treballadors en l’empresa, s’ha d’organitzar i documentar aquest registre de jornada. L’empresa ha de conservar els registres a què es refereix aquest precepte durant quatre anys i han de romandre a disposició de les persones treballadores, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.”. En l’informe emès per BARCELONA ACTIVA, s’al·lega que “de la literalitat de l’article 34.9 de l’ET en cap cas es dedueix que els representants dels treballadors tinguin la possibilitat i dret fefaentment als noms i cognoms de les persones treballadores afectades. En aquest sentit, BARCELONA ACTIVA considera que la persona reclamant hauria d’haver sol·licitat la informació de forma seudoanomitzada per mantenir reservada la identitat de les persones afectades, atès que es tracta de dades privades i el seu accés vulneraria la Llei de Protecció De Dades”. Contràriament a aquesta posició es postula l’APDCAT. En l’informe IAI 57/2021 que diu “d’acord amb aquesta previsió els representants dels treballadors sotmesos a l’ET poden tenir accés al registre diari de la jornada de treball de cada persona treballadora i...”. Així, i des de l’entrada en vigor el dia 12 de maig de 2019 del Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball, els representants dels treballadors sotmesos a ET poden tenir accés al registre diaris de la jornada laboral de cada persona treballadora. Així doncs, i tal com s’especifica en l’informe de l’APDCAT, res impedeix a la persona reclamant accedir al llistat de persones treballadores identificades amb noms i cognoms i el nombre de jornades diàries realitzades en horari de mati i tarda del període sol·licitat. El fet, però, que es demani els llistats de forma individualitzada, especificant si el nombre de jornades que s’ha fet presencialment i a distància indicant els dies que s’han atorgat tiquet restaurant i els que no ens porta a haver d’analitzar la possibilitat de comunicar la informació tenint en compte el dret de protecció de dades d’aquestes persones que pot justificar limitar o no el dret d’accés a la informació pública reconegut a l’article 18 de l’LTAIPIBG. Arribats a aquest punt, és necessari fer una ponderació entre l’interès públic en la divulgació de la informació i el dret a la protecció de les persones afectades i cal tenir en compte la finalitat de l’accés. Tot i que la persona reclamant no concreta aquesta finalitat, de la informació aportada durant el procediment es desprèn que la finalitat és comprovar si s’han atorgat tiquets restaurant quan s’ha treballat en modalitat de treball a distància. Ja s’ha fet esment del dret de disposar del llistat de registre diari de la jornada laboral de cada persona treballadora i per aquesta via poder compatibilitzar el nombre de jornades de matí i tarda. Pel que fa al tiquet restaurant, l’APDCAT observa que: “l’adjudicació del tiquet restaurant respon a una valoració objectiva, a saber, “que exerceixen les seves funcions a les instal·lacions de Barcelona Activa SA SPM, sempre i quan realitzi jornada de matí i tarda”. Així, al tractar-se d’una dada objectiva, posat en relació amb el registre de jornada horària, es pot deduir el nombre jornades que han donat tiquet restaurant a cada treballador”. A més, la persona reclamant demana que s’especifiqui la modalitat de presencialitat i a distància i en respecte a aquest element l’APCAT refereix que aquesta modalitat “obeeix a un acord individual de teletreball entre la persona treballadora i l’empresa municipal. Aquests acords han de respectar els principis de voluntarietat i reversibilitat. Per tant, des del punt de vista de les persones afectades, l’accés a aquesta informació pot comportar conèixer informació que està vinculada no al lloc de treball sinó a la persona física que l’ocupa“. I segueix fent referencia a l’article 6.2 de la Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància que diu: “La empresa deberá entregar a la representación legal de las personas trabajadoras una copia de todos los acuerdos de trabajo a distancia que se realicen y de sus actualizaciones, excluyendo aquellos datos que, de acuerdo con la Ley Orgánica 1/1982, de 5 de mayo, de protección civil del derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen, pudieran afectar a la intimidad personal, de conformidad con lo previsto en el artículo 8.4 del Estatuto de los Trabajadores. El tratamiento de la información facilitada estará sometido a los principios y garantías previstos en la normativa aplicable en materia de protección de datos. Dit això, tenir la informació sol·licitada i reclamada és rellevant si el que es vol és comprovar el grau de compliment de les normes i pactes i detectar eventuals actuacions irregulars que s’hagin pogut produir a l’hora d’assignar els tiquets restaurants. I aquesta informació està “directament relacionada amb la gestió dels recursos humans i control de la despesa pública, en definitiva, en el coneixement de l’activitat pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública o, en altres termes, establir la possibilitat d’oferir eines per al control de l’actuació de Barcelona Activa SAU SPM” com bé diu l’informe de l’APDCAT. Centrant-nos en l’àmbit del dret d’accés a la informació pública, per poder avaluar la gestió realitzada en relació al pagament dels tiquets restaurant al que s’ha fet referència en l’apartat anterior aquesta Comissió entén, i així mateix ho informa l’APDCAT, que es pot fer sense necessitar de rebel·lar la privacitat dels treballadors afectats. El principi de minimització de l’article 5.1.c del RGPD estableix que les dades seran “adecuados, pertinentes y limitados a lo necesario en relación con los fines para los que son tratados”. I amb la finalitat del dret d’accés a la informació es poden tractar aquestes dades amb pautes de pseudonimització, de manera que les dades personals no es puguin atribuir a un interessat i que aquesta s’hagi realitzat amb les mesures tècniques i organitzatives adequades que permetin garantir que aquestes dades no siguin atribuïbles a una persona física identificada o identificable (article 4.5 RGPD). Per tant, i en línia la que ha informat l’APDCAT, es procedent estimar parcialment el dret d’accés a la informació pública sobre el llistat de les persones treballadores, des de l’1 de gener de 2020 i fins l’actualitat, per anys, indicant noms i cognoms, lloc de treball i equipament on realitza l’activitat, nombre de jornades de matí i tarda fetes presencialment i a distància, i si s’ha abonat o no tiquet restaurant, només si aquesta informació es facilita sense identificar per lloc de treball i equipament on realitza la seva activitat i substituint el nom i cognoms de les persones treballadores per un codi que no permeti identificar -les. 4. Sobre el límit de la igualtat de les parts en els processos judicials En la resolució de la sol·licitud d’accés a la informació pública, l’Ajuntament de Barcelona denega l’accés invocant el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva (article 21.1.d LTAIPBG). En les al·legacions presentades per BARCELONA ACTIVA de 21 de febrer de 2023, a part d’altres límits, adverteix que el reclamant reconeix que actualment existeix un procediment judicial des del 29 de juliol de 2022 en el qual es reclama el no abonament del tiquet restaurant quan es treballa a distància des del mes de març de 2020 fins l’actualitat i es referma en el posicionament de la resolució denegatòria. Aquestes instruccions, anteriors a la interposició d’un procés contenciós administratiu en el marc del qual aquesta informació pogués tenir valor probatori, tenien la finalitat d’establir unes determinades condicions de treball en un moment de màxima complexitat organitzativa. En les al·legacions presentades BARCELONA ACTIVA s’invoca consolidada doctrina del Consell de Transparència i Bon Govern sense especificar quina i per tant, sense poder contrastar-la. Ara bé, aquesta Comissió considera que la persona sol·licitant té dret a la documentació de caràcter administratiu en poder de l’organisme competent per atendre la sol·licitud, elaborada per ell mateix (com són els llistats de control de presència, en aquest cas), però no en té a la documentació estrictament processal que pugui trencar la igualtat entre les parts en el procés judicial en qüestió. Com ja s’hi ha referit en altres ocasions la GAIP (Resolució 272/2023, de 17 de març), el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials no impedeix, ni molt menys, divulgar la informació de l’Administració afectada per un procés judicial, sinó només aquella de naturalesa processal, elaborada amb la finalitat de defensa de l’Administració en el procés judicial en qüestió. Concretament, l’article 21.1 LTAIPBG estableix el següent: “El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: (...) d) El principi d’igualtat de les parts en els processos judicials o la tutela judicial efectiva”. Segons l’informe explicatiu del Conveni del Consell d’Europa sobre l’accés als documents públics , aquest límit al dret d’accés a la informació pública té la https://www.coe.int/en/web/access-to-official- documents significació següent: Aquesta limitació ve a assegurar la igualtat de les parts en els processos judicials i, per exemple, pot dur a autoritzar a l’autoritat pública a refusar l’accés a documents elaborats o rebuts (per exemple, del seu advocat) en el marc d’un procediment jurisdiccional del qual n’és part. Aquesta limitació es fonamenta en l’article 6 de la Convenció europea dels Drets de l’Home, que consagra el dret a un procés equitatiu. Els documents que no han estat creats en previsió d’una instància judicial com a tal, no cauen en l’àmbit d’aquesta limitació (apartat 31 de l’informe explicatiu). La informació pública sol·licitada i reclamada és informació preexistent en el marc de la gestió dels recursos humans de Barcelona Activa SAU SPM i per tant, no és informació elaborada en el marc del procediment judicial. Així doncs, la divulgació de la informació sol·licitada no afecta el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials com ja s’ha referit. En la documentació aportada consta un acord de data 23 de juliol de 1998 signat entre el Comitè d’empresa i Barcelona Activa SAU SPM mitjançant el qual “el personal contractat per Barcelona Activa, SA SPM i que exerceixen les seves funcions a les instal·lacions de Barcelona Activa SA SPM, sempre i quan realitzi jornada de matí i tarda, tindrà dret, els dies que realitzi aquesta jornada, a la percepció d’un ticket restaurant...” . La instrucció de la gerent municipal de 16 de juny de 2020, relativa a la reincorporació presencial de les persones treballadores de l'Ajuntament de Barcelona en la fase 3 del Pla per a la transició cap a una nova normalitat (publicada a la Gaseta Municipal el 16 de juny de 2020) fa extensiva a les entitats del grup del municipal les pautes de treball a distància de la instrucció de la gerent municipal de 15 de maig de 2020, relativa a l'establiment de pautes en el treball a distància durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 (publicades a la Gaseta Municipal el 18 de maig de 2020). En aquestes darreres consta en el punt 7 els drets i deures i reconeix els previstos a la normativa vigent i a l’Acord de condicions de treball de l’Ajuntament de Barcelona. Dit això, es considera, d’acord amb la ponderació efectuada, que la persona reclamant exerceixi el dret d’accés a la informació pública per obtenir informació per defensar els seus drets i interessos en seu judicial és habitual (de fet, l’article 22 LTAIPBG fa referència a la presència d’interessos privats en els procediments d’accés a la informació pública) i perfectament legítim. De fet, la infracció del principi d’igualtat de les parts és més en perjudici de la sol·licitant que de l’Administració quan aquesta li denega sense causa suficient informació necessària per defensar els seus drets i interessos. Cal concloure que el límit invocat de la igualtat de les parts en els processos judicials no concorre en aquest cas i, per tant, no pot justificar la denegació de la informació sol·licitada amb els límits descrits. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluador, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada ha de formar part d’un sistema de gestió documental, perfectament classificat que permeti la seva recuperació. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de maig de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 65/2023 i estimar parcialment el dret de la persona reclamant a tenir accés a la informació amb els criteris de pseudonimització referits en el fonament jurídic 3. 2. Requerir a Barcelona Activa SAU SPM- Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’antecedent 2 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a Barcelona Activa SAU SPM- Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 65/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.