Pérdida de objeto 10/05/2023 · 112 días en resolverse

Solicitud de acceso a expediente sancionador de agentes rulares y finalización de reclamación por entrega extemporánea de la información

Una entidad ambiental solicitó al Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural el acceso a un expediente sancionador derivado de una denuncia de agentes rurales. Tras alegar silencio administrativo, la GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración entregó la información extemporáneamente.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de resoluciones expresas, presuntas o por el incumplimiento material del derecho de acceso a la información pública.
2 El derecho de acceso a la información pública es un derecho subjetivo que solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas en la ley.
3 Las limitaciones legales al acceso a la información deben interpretarse restrictivamente, no pueden ampliarse por analogía y requieren una motivación detallada sin potestad discrecional.
4 La entrega extemporánea de la información solicitada durante la tramitación de la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento al desaparecer la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 354/2023, de 10 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 63/2023 Administració reclamada: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Informació reclamada: Un expedient sancionador resultat d’una denúncia d’Agents Rurals. Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment i, consultada la persona reclamant al respecte, res a manifestat en contra de considerar-se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la seva sobrevinguda d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Generalitat. Entitats mediambientals. Expedient sancionador . Agents rurals. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents 1. El 18 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 63/2023, presentada per una entitat de defensa de la natura contra el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACAAR) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La Reclamació adjunta un document del que no consta enregistrament que, després de fer diverses consideracions sobre una transformació d’un espai de la Xarxa Natura 2000, demana al DACAAR, en format electrònic i invocant la legislació d’accés a la informació ambiental (LAIA), la informació següent: “accés a l’expedient sancionador que s’hauria d’haver aixecat en relació a aquestes actuacions, especialment a les referides al polígon i les parcel·les descrites del terme municipal d’Aitona. (Denúncia de 18 d’abril de 2016, agents rurals números 1310- 1399, Acta 33- RF-354-16)”. 3. La Reclamació presentada el 18 de gener de 2023 indica que el Departament no ha contestat la sol·licitud. 4. El 3 de febrer de 2023 la GAIP requereix a la persona reclamant la reparació de l’esmena següent: “cal que acrediteu la representació d’acord amb la qual al·legueu actuar en el marc de la reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. 5. El 8 de febrer de 2023 la GAIP rep la reparació de l’esmena. 6. El 20 de febrer de 2023 la GAIP comunica la Reclamació al DACAAR i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 24 de febrer de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 8. El 30 de març de 2023, el DACAAR trasllada l’informe requerit a la GAIP, que es pronuncia en els següents termes: “En data 28.7.22 es va comunicar a DEPANA, en resposta al seu escrit de data 20.6.22, que no disposem d’ampliació de la documentació ja posada a disposició en data 4.5.22, on s’indicava que l’expedient FE-L-54-14 restava tancat i arxivat per aquests Serveis Territorials. De fet, en aquest sentit i en data 26.4.16, una vegada resolt el recurs d’alçada, es va remetre la documentació completa de l’expedient FE-L-54-14 al Departament de Territori i Sostenibilitat, per tal que actuessin d’acord amb les seves competències i a tots els efectes. En data 20.5.16 es va adjuntar l’informe rebut per part dels Agents Rurals, de data 18.4.16, en relació a una nova inspecció de la denúncia D01- 24638, que s’havia sol·licitat des de la direcció d’aquests Serveis Territorials en data 7.3.16. En data 20.12.2017, la instructora de TES va fer una petició d’informe als ARs del Segrià per tal de determinar les persones presumptament responsables i la delimitació dels fets, amb l’objectiu de valorar l’obertura d’un nou expedient sancionador des de Biodiversitat (TES) amb la definició de fets exacta. Més enllà d’aquests extrems, no disposem de detalls del recorregut administratiu de l’esmentat expedient en tant que la competència corresponia, al seu moment, a un altre Departament”. 9. El 31 de març de 2023, la GAIP trasllada a l’entitat reclamant l’informe lliurat pel DACAAR, perquè en el termini de 5 dies, presenti les al·legacions escaients. A data d’aquesta Resolució, no s’ha rebut cap resposta per part de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha lliurat a l’entitat reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest procediment i, consultada la persona reclamant al respecte, res h a manifestat en contra de considerar -se’n adequadament satisfeta. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la seva sobrevinguda d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de maig de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 63/2023 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.