Solicitud de actuaciones policiales en el mercado ambulante de Bonavista y resolución por pérdida de objeto

Resolució 255/2020, de 30 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 63/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA Informació reclamada: Actuacions municipals al mercat ambulant de Bonavista. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Empreses públiques locals. Silenci administratiu. Denúncies. Venda ambulant. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 22 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 63/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 19 de desembre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Tarragona: 1. Informe històric GESPOL de les actuacions policials o de denúncies a requeriment d’ESPIMSA durant els diumenges en horari de mercat ambulant, quan els bars no tenien autorització per al servei de terrassa a 4 bars, des de l’1 de gener de 2014 fins el 19 de desembre de 2019. 2. En l’actualitat, ESPIMSA segueix permetent la instal·lació de les terrasses en horari de mercat ambulant i no requereix a la UPA per a denunciar-ho?. 3. La Reclamació presentada el 22 de gener de 2019 indica que la persona reclamant no hauria rebut resposta a l’anterior sol·licitud. 4. El 23 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Tarragona i a ESPIMSA i els requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trametin un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 23 d’abril de 2020 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que indica el següent: El 21/02/2020 es demana informe al serveis de la Guardia Urbana pel saber quines actuacions s’han realitzat respecte les peticions amb números de registre 65625 i 65917. El 25/03/2020 es reitera la petició d’informe als serveis de la Guardia Urbana. El 10/04/2020 l’Intendent Major de la Guardia Urbana ens dona trasllat de l’informe elaborat pel Sergent de la Divisió de Proximitat. En aquest informe s’indica que la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de dades personal i garantia dels drets digitals, en l’article 27 que regula el tractament de les dades relatives a infraccions i sancions administratives, indica que els òrgans competents per a la instrucció del procediment són els responsables del tractament d’aquestes dates que s’ha de limitar estrictament a la instrucció de l’expedient sancionador i, l’apartat 2 d’aquest article especifica que, per utilitzar aquestes dades per altra comesa, es necessita el consentiment de l’interessat, i tenint en compte que el sol·licitant no és part en els expedients indicats, considera que el Sr. xxxx (la persona reclamant) no hauria de tenir accés a les dades que figuren en l’informe. 6. El 23 d’abril de 2020 la GAIP, després de constatar la denegació de l’accés sol·licitat sobre la base de la legislació de protecció de dades personals, sol·licita a l’Autoritat Catalana de protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG i notifica a les parts l’ampliació del termini per resoldre establert per l’apartat 9 del mateix precepte. 7. El 23 d’abril de 2020 la GAIP demana a l’Ajuntament de Tarragona l’ampliació del seu informe amb l’aportació de l’informe sencer de la Guàrdia Urbana referit a l’antecedent 5. 8. El 26 d’abril de 2020 la GAIP rep l’informe municipal ampliat, amb l’informe de la Guàrdia Urbana indicat a l’antecedent 5. Aquest informe conté la relació d’actuacions detallades dutes a terme per la Guàrdia Urbana a dos dels establiments indicats a la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. 9. El 27 d’abril de 2020 la GAIP trasllada l’informe municipal ampliat a l’APDCAT i, després de suprimir-ne les dades identificatives dels establiments afectats, també el facilita a la persona reclamant. 10. El 28 d’abril de 2020 la persona reclamant comunica a la GAIP que dóna per finalitzada la Reclamació perquè ha rebut de l’Ajuntament l’informe sol·licitat. 11. El 29 d’abril de 2020 la GAIP anul·la la petició d’informe a l’APDCAT, atès que l’anterior comunicació de la persona reclamant fa que sigui innecessari. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19. La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel què es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que justifiquin la seva continuïtat. Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a aquesta Comissió a continuar impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció per teletreball amb ple respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa. 3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 d’abril de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 63/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.