Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Cardona información sobre requerimientos y gastos derivados del incumplimiento de la Ley de Banderes. Tras alegar silencio administrativo, la GAIP decide finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento facilitó la información solicitada, aunque de forma extemporánea.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas del silencio administrativo en solicitudes de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Los límites legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente y no pueden ampliarse por analogía.
4
La resolución se dicta por pérdida sobrevenida del objeto al haberse facilitado la información solicitada, desapareciendo la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 139/2019, de 7 de març
Número d’expedient de la reclamació: 61/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Cardona
Informació reclamada: Diverses qüestions sobre l’aplicació de la Llei de banderes.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: L’Ajuntament reclamant ha estimat, encara que extemporàniament, la sol·licitud d’informació
pública de la que porta causa aquesta Reclamació i facilitat a la persona reclamant la informació
sol·licitada; en aquestes circumstàncies procedeix finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte, sense la necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret d’accés ni de
celebrar la mediació sol·licitada per la persona reclamant, ja que han desaparegut les raons de
discrepància jurídica que justificaven la Reclamació.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Banderes. Requer iments. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 61/2019, presentada per un periodista
contra l’Ajuntament de Cardona en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública
indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst per
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 19 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 23 d’agost de 2018 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Cardona la informació
següent:
a. “Copia del requeriment o dels requeriments rebuts a l’Ajuntament per part de la Delegació
del Govern en relació a l’incompliment de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la que es
regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, així com les respostes
de l’Ajuntament als esmentats requeriments des de 2010.
b. Quantitats pagades en concepte de costes per procediments contenciosos administratius,
taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualsevols altres
derivats de l’incompliment per part de l’Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per
la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, indicant el
concepte i la data de pagament des de 2010.
c. Qualsevol informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de
l’Ajuntament en els esmentats procediments contenciosos administratius, des de 2010”.
Demana que se li faciliti la informació sol·licitada en format electrònic i per correu electrònic.
3. La Reclamació presentada el 4 de febrer assenyala que l’Ajuntament de Cardona encara no
hauria donat resposta a la seva sol·licitud.
4. El 9 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Cardona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre
ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li
sol·licita la identitat de la persona que representaria a l’Ajuntament en el procediment de
mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 21 de febrer de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Cardona, que acredita haver
enviat a la persona reclamant la informació sol·licitada.
6. El 21 de febrer de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant.
7. El 26 de febrer de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP que l’Ajuntament no li hauria
facilitat cap informació sobre l’apartat segon de la seva sol·licitud, relatiu a les quantitats pagades
amb motiu de la defensa jurídica municipal als processos judicials sobre els quals demana
informació, per aquest motiu sol·licita a l’Ajuntament que respongui específicament sobre
aquesta qüestió.
8. L’1 de març de 2019 la GAIP trasllada les al·legacions de la persona reclamant a l’Ajuntament,
atorgant-li un termini de cinc dies per tal que doni resposta a aquestes.
9. El 4 de març de 2019 l’Ajuntament de Cardona notifica a la GAIP un certificat de la Secretaria
municipal segons el qual no consta en la Intervenció municipal cap quantitat aprovada o pagada
per l’Ajuntament en concepte de costes per procediments judicials relacionats amb
incompliments de la Llei de banderes.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es formula en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud
d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament reclamant ha estimat, encara que
extemporàniament, la sol·licitud d’informació pública de la que porta causa aquesta Reclamació i
facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada; en aquestes ci rcumstàncies procedeix
finalitzar la Reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, sense necessitat de formular cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés ni de celebrar la mediació sol·licitada per la persona
reclamant, ja que han desaparegut les raons de discrepància jurídica que justificaven la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de
març de 2019, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 61/2019, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Disposar la publicació de la present resolució en el web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.