Se solicitó al Ayuntamiento de Torroella de Montgrí copia de la documentación urbanística de una finca específica. El ciudadano alegó falta de respuesta administrativa. La GAIP estima la reclamación al considerar que se trata de información pública y que la inactividad del Ayuntamiento conlleva un silencio administrativo positivo.
Puntos clave de la argumentación
1
La documentación urbanística de una finca determinada es información pública garantizada tanto por la legislación de transparencia como por la urbanística.
2
La falta de respuesta expresa de la administración en el plazo de un mes produce un silencio administrativo positivo con efectos estimatorios de la solicitud.
3
La pasividad reiterada de la administración, al no responder ni a la solicitud original ni al requerimiento de la GAIP, no puede impedir ni demorar la resolución estimatoria del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 105/2017, de 5 d’abril
Número d’expedient de la reclamació: 61/2017.
Administració reclamada: Ajuntament de Torroella de Montgrí.
Informació reclamada: Documentació urbanística d’una finca determinada.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: Es reconeix el dret a obtenir còpia de tota la documentació urbanística que té l’Ajuntament
en relació amb una finca determinada, identificada pel seu número cadastral, ja que es tracta
d’informació pública, tant per imperatiu de la legislació de transparència, com de la d’urbanisme. En
aquest cas el dret d’accés es reforça amb els efectes estimatoris atribuïts legalment a la inactivitat
administrativa. La manca de participació de l’Ajuntament en el procediment de Reclamació, aportant
l’informe sol·licitat de la GAIP, no pot impedir ni retardar més l’estimació de la Reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Urbanisme.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 13 de febrer a 2017 entra a la GAIP la Reclamació 61/2017, en relació amb la informació
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no vol sol·licitar el procediment de
mediació.
2. El 15 de desembre de 2016 la persona reclamant, invocant la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública, sol·licita a l’Ajuntament de
Torroella de Montgrí “còpia de tota la documentació urbanística relativa a la finca amb referència
cadastral número 17212A007000400000AS”.
3. La Reclamació manifesta que no s’hauria rebut resposta a l’anterior sol·licitud i que l’Ajuntament
hauria informat telefònicament a la persona reclamant el dia 1 de febrer de 2017 que la seva
sol·licitud seguia pendent de resolució. Reitera la fonamentació de la seva pretensió en la
legislació de procediment administratiu i de transparència i accés a la informació pública, afegint
també la invocació a la legislació urbanística, que reconeix el dret de la ciutadania a accedir a la
informació d’aquesta naturalesa.
4. El 21 de febrer de 2017 la GAIP demana, per a dins del termini de 10 dies, un informe sobre la
Reclamació i còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de
Torroella de Montgrí. A finals de març, malgrat recordar telefònicament dues vegades aquesta
petició, l’informe municipal seguia pendent.
Fonaments jurídics
1. Dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada (tota la documentació de caràcter urbanístic relativa a una finca
determinada) és informació pública i l’Administració que n’és responsable (l’Ajuntament de Torroella
de Montgrí) ha de donar-hi accés a qualsevol persona que el demani, ja que ho garanteixen tant la
legislació de transparència (article 18 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern, LTAIPBG), com la urbanística. Aquest accés només es podria
limitar o denegar en cas de concórrer algun límit legal, i no és aquest el cas.
En aquestes circumstàncies, la manca de resposta municipal expressa a la sol·licitud d’informació
dins del termini d’un mes a partir de la data de la seva presentació (de fet, segons els antecedents
han transcorregut gairebé dos mesos des de la presentació de la sol·licitud d’informació i la de la
Reclamació), comporta la producció silenci administratiu positiu, amb efectes estimatoris de la
sol·licitud presentada (articles 33 i 35 LTAIPBG), el que reforça encara més el dret de la persona
reclamant a obtenir la informació sol·licitada.
Per tota la documentació de caràcter urbanístic relativa a una determinada finca cal entendre la
documentació que efectivament és a mans de l’Ajuntament (hagi estat elaborada o no pels serveis
municipals) i que defineix o afecta la qualificació o altres circumstàncies urbanístiques de la finca en
qüestió.
Atès que la persona reclamant no manifesta preferències de format, l’Ajuntament li pot facilitar la
còpia sol·licitada tant en paper (cas en el qual podria sotmetre-la a contraprestació econòmica,
segons l’article 37 LTAIPBG), com en format digital.
2. L’Administració no participa en aquest procediment
Segons els antecedents, l’Ajuntament no ha aportat a aquest procediment de Reclamació, malgrat
haver transcorregut a bastament el termini donat a aquests efectes i malgrat els recordatoris
telefònics, l’informe i la còpia de l’expedient de sol·licitud d’informació que li va demanar la GAIP, en
aplicació del previst a l’apartat 15 del seu Manual de Reclamació.
Tot i que la legislació vigent no ho exigeix, la GAIP ha previst en el seu Manual de Reclamació la
comunicació de les reclamacions a l’Administració reclamada, tot requerint-li, per a dins del termini de
deu dies, còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació afectada (si n’hi ha) i un informe amb
el posicionament administratiu sobre la reclamació que l’afecta. Aquesta participació de
l’Administració afectada, a més de servir per justificar el seu posicionament, serveix per aportar tota la
informació relativa al cas i, si s’escau, per detectar possibles terceres persones amb interessos
afectats per la Reclamació. Per tant, sovint aquesta aportació municipal és un element essencial per
poder resoldre la Reclamació.
No sembla que sigui aquest el cas, ja que la informació demanada és pública amb tota evidència, tant
per imperatiu de la legislació de transparència, com de la d’urbanisme, i no és plausible que l’informe
municipal pugui fer cap aportació que pugui portar a limitar l’accés sol·licitat. Tenint això en compte,
cal considerar que de la reiterada passivitat de l’Ajuntament (que no dona resposta a la sol·licitud
d’informació, ni al requeriment d’informe de la GAIP) no se’n pot derivar un sacrifici addicional del dret
d’accés de la persona reclamant. Per tant, la seva manca de participació no pot impedir ni demorar
més una Resolució estimatòria.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord
amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5
d’abril de 2017, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 61/2017 i declarar el dret de la persona reclamant d’obtenir de
l’Ajuntament de Torroella de Montgrí còpia de tota la documentació urbanística relativa a la finca
amb referència cadastral número 17212A007000400000AS.
2. Requerir a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí que lliuri a la persona reclamant la informació
indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies, tot informar-ne a la GAIP.
3. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 61/2017 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 5 d’abril de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.