Solicitud de expediente de licencia de primera ocupación al Ayuntamiento de Barcelona finalizada por entrega extemporánea de la información

Resolució 233/2021, de 4 de març Número d’expedient de la Reclamació: 60/2021 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Expedient de llicència de primera ocupació Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte Resum: La GAIP ha notificat a la persona reclamant l’informe municipal que afirma haver-li lliurat la informació, i l’ha emplaçat a fer al·legacions contradient el lliurament o indicant la informació que li mancava rebre, si escau, sense que depassat el termini indicat amb aquest efecte, la persona reclamant hagi presentat al·legacions d’oposició a considerar satisfeta la sol·licitud objecte de reclamació. En aquestes condicions, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Urbanisme. Llicència. Expedient. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 19 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 60/2021, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’11 de novembre de 2020 la persona reclamant presenta una instància al registre de l’Ajuntament de Barcelona, en la què demana “per interès particular i com a titular del dret de reallotjament esmentada” i en relació amb la llicència de primera ocupació d’un edifici en concret: “La data de realització del tràmit per part de promotor, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA. La data o dates de l’admissió de la comunicació de primera ocupació d’expedients d’obres majors, per parts de l’ajuntament, o bé el corresponent avís de deficiències esmenable. La data, o dates de la inspecció de les obres finalitzades. La data de finalització de l’expedient i conseqüent emissió de la llicència de primera ocupació. La documentació generada en la tramitació de l’expedient (comunicacions entre les parts, documents, informes tècnics, etc.).” 3. La Reclamació presentada el 19 de gener de 2021 indica l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’aquesta reclamació. 4. El 21 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 25 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 12 de febrer de 2021 l’Ajuntament de Barcelona notifica a la Comissió l’informe jurídic i expedient sol·licitats. A l’informe jurídic, l’Ajuntament de Barcelona exposa que l’òrgan encarregat de la tramitació de la sol·licitud de la qual deriva aquesta reclamació és el Districte de Sant Andreu, i que el dia 2 de febrer de 2021 el Districte de Sant Andreu va remetre a la personal sol·licitant la resposta a la seva sol·licitud mitjançant correu certificat. I demana que la GAIP arxivi i desestimi la reclamació per satisfacció extemporània per haver lliurat tota la informació sol·licitada. 7. La GAIP fa immediatament trasllat de l’informe de l’Ajuntament de Barcelona abans indicat a la persona reclamant, que obre la notificació amb data 16 de febrer, i li indica que disposa d’un termini de 10 dies per fer al·legacions en contra del què s’hi afirma, per al cas que no hagués rebut la informació o aquesta fos parcial. A data d’aquesta Resolució la persona reclamant no ha presentat al·legacions. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua d’objecte de la reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha informat a la GAIP haver donat resposta a la sol·licitud objecte de reclamació extemporàniament i durant aquest procediment, el passat 2 de febrer, el què, tanmateix, no va ser informat per la persona reclamant, tal i com se li va requerir expressament. La GAIP ha notificat a la persona reclamant l’informe municipal que afirma haver-li lliurat la informació, i l’ha emplaçat a fer al·legacions contradient el lliurament o indicant la informació que li mancava rebre, si escau, sense que depassat el termini indicat amb aquest efecte, la persona reclamant hagi presentat al·legacions d’oposició a considerar satisfeta la sol·licitud objecte de reclamació. En aquestes condicions, cal considerar perdut sobrevingudament l’objecte de la reclamació, i és procedent finalitzar el procediment per aquesta causa. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de març de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 60/2021, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.