Pérdida de objeto 12/03/2020 · 51 días en resolverse

Solicitud de acceso al expediente de concesión de licencia de un circo y otras peticiones administrativas

Se solicitó al Ayuntamiento del Vendrell copia del expediente de concesión de licencia a un circo, además de la tramitación de denuncias y restricciones de licencias. La GAIP inadmitió las peticiones ajenas al derecho de acceso a la información y declaró la pérdida de objeto de la solicitud de información, ya que la administración la entregó extemporáneamente.

Puntos clave de la argumentación

1 Las peticiones relativas a la tramitación de denuncias por ruidos, la denegación de nuevas licencias o la condición de interesado son inadmisibles por exceder el ámbito del derecho de acceso a la información pública.
2 La entrega de la documentación solicitada por parte de la Administración, aunque sea posterior a la reclamación, supone una satisfacción extemporánea de la solicitud.
3 La satisfacción de la solicitud de información conlleva la pérdida de objeto del procedimiento de reclamación ante la GAIP.

Texto completo

Resolució 209/2020, de 12 de març Número d’expedient de la reclamació: 60/2020 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Còpia i accés de l’expedient de concessió de llicència a un circ. Sentit de la resolució: Inadmissió i pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: La sol·licitud de la què aquesta Reclamació porta causa conté un seguit de pretensions que depassen i desborden la garantia del dret d’accés a la informació pública, de manera que resulten inadmissibles als efectes d’aquest procediment les peticions de tramitació de denúncies per molèsties de soroll, o de què no es concedeixin noves llicències al circ o de què se li atorgui la condició de persona interessada en un futur procediment. La reclamació, doncs, queda emmarcada únicament en la petició d’informació (llicència i expedient corresponent). Els antecedents posen de manifest que l’Administració no s’oposa a l’accés a aquesta informació, i que fins i tot ja l’ha lliurada a la persona reclamant, sense que n’hagi formulat cap queixa ni objecció al respecte. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquest procediment, per la qual cosa és procedent finalitzar-lo. Paraules clau: Ajuntament. Llicència. Espectacles. Circ. Reclamació contra silenci. Informació pública. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 21 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 60/2020, presentada contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 29 de setembre de 2019 la persona reclamant va presentar a l’Ajuntament del Vendrell una sol·licitud d’accés a la informació pública en la qual exposa que és veí de Coma-Ruga i pateix els sorolls provocats per un circ i sol·licita: “1. Presentar denúncia per les molèsties insuportables que aquest espectacle ha estat causant tots els deis d’estiu. És impossible dormir, mirar la televisió o mantenir una conversa dintre de casa. Fins i tot amb les finestres tancades. 2. Que mai més es concedeixi autorització per realitzar espectables d’aquest tipus en aquest emplaçament. És una cruïlla de cases de veïns. És inversemblant que s’autoritzin espectacles de circ en zones veïnals. 3. Que se’m doni còpia de la llicència concedida. 4. Que se’m faciliti accés a l’expedient, i còpia del mateix, ja sigui en persona o facilitant-me una còpia. 5. Que se’m consideri persona interessada si es tramita un nou permís o es renova el permís per a l’estiu que ve”. 3. El 22 de novembre de 2019 presenta un recurs de reposició el qual té per objecte la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent anterior. 4. L’escrit de reclamació, del 21 de gener de 2020, assenyala que: “ he demanat fins en dues ocasions aquesta documentació a l’Ajuntament del Vendrell, i 4 mesos després encara no me l’han facilitat. He interposat recurs, i tampoc m’han donat resposta. Per tant, en haver transcorregut el termini d’un mes des de la sol·licitud, cal entendre-la estimada per silenci administratiu, tal com estableix l’article 35.1 de la Llei de Catalunya 19/2014. Tanmateix, davant de l’ambigüitat de la resposta que vaig rebre, i atès que no se’m traslladava la documentació sol·licitada, el 22 de novembre passat vaig interposar un recurs. Aquest recurs no ha estat contestat, tot i haver transcorregut el termini d’un mes, tal com estableix l’article 124 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i reclamo pels articles 24 de la Llei de l’Estat 19/2013 i 42 de la Llei de Catalunya 19/2014”. 5. El 24 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 6. El 21 de febrer de 2020 l’Ajuntament del Vendrell, en resposta al requeriment assenyalat a l’antecedent anterior, fa arribar a la Comissió la resposta que ha posat a disposició de la persona reclamant, així com la informació reclamada. En la tramesa adreçada a la Comissió indica que aquesta documentació dona resposta a la petició de la persona reclamant. 7. El dia 26 de febrer de 2020 la GAIP notifica a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament del Vendrell i, a la vista que s’hi afirma que s’ha lliurat ja la informació reclamada, li informa de què si en un termini de tres dies no al·lega res en contra, entendrà satisfeta la reclamació i procedirà a finalitzar el procediment. Transcorregut amb escreix el termini per fer-ho, la persona reclamant no ha objectat res a la informació rebuda. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com l’Ajuntament del Vendrell (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Inadmissió parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació La sol·licitud de la què aquesta Reclamació porta causa conté un seguit de pretensions que depassen i desborden la garantia del dret d’accés a la informació pública, de manera que resulten inadmissibles als efectes d’aquest procediment les peticions de tramitació de denúncies per molèsties de soroll, o de què no es concedeixin noves llicències al circ o de què se li atorgui la condició de persona interessada en un futur procediment. La Reclamació, doncs, queda emmarcada únicament en la petició d’informació (llicència i expedient corresponent). Els antecedents posen de manifest que l’Administració no s’oposa a l’accés a aquesta informació, i que fins i tot ja l’ha lliurada a la persona reclamant, sense que n’hagi formulat cap queixa ni objecció al respecte. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la què deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquest procediment, per la qual cosa és procedent finalitzar-lo. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de març de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 60/2020 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.