Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Maçanet de la Selva información sobre requerimientos y gastos derivados del incumplimiento de la Ley de Banderas. Tras presentar reclamación ante la GAIP por silencio administrativo, el ciudadano desistió de la misma al recibir la información. La GAIP decide finalizar el procedimiento por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
El interesado ejerció su facultad de desistir de la solicitud de acuerdo con el artículo 94 de la Ley 39/2015.
2
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
Texto completo
Resolució 157/2019, de 22 de març
Número d'expedient de la reclamació: 59/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Maçanet de la Selva
Informació reclamada: Diverses qüestions sobre l'aplicació de la Llei de banderes.
Sentit de la resolució: Finalització per desistiment
Resum: Segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de
les Administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en aquest cas procedirà
que l'Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat
pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes que
s'acaba de referir.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Requeriments. Despeses econòmiques. Banderes.
Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 59/2019, presentada per un periodista
contra l'Ajuntament de Maçanet de la Selva , en relació amb la sol·licitud d'accés a la informació
pública indicada a l'antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació
previst per l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 d'agost de 2018 la persona reclamant sol·licita a l'Ajuntament de Maçanet de la Selva la
informació següent:
a. “Còpia del requeriment o dels requeriments rebuts a l'Ajuntament per part de la Delegació
del Govern en relació a l'incompliment de la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, pel qual es regula
l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes, així com les respostes de
l'Ajuntament a aquest requeriment des del 2010.
b. Quantitats pagades en concepte de costes per procediments contenciós administratius,
taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualssevol altres
derivats de l'incompliment per part de l'Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d'octubre, per la
qual es regula l'ús de la bandera d'Espanya i el d'altres banderes i ensenyes, indicant el
concepte i la data de pagament, des del 2010.
c. Qualsevol informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de
l'Ajuntament en els referits procediments contenciós administratius, des del 2010”.
Demana que se li faciliti la informació sol·licitada en format electrònic i per correu electrònic.
3. La Reclamació presentada el 4 de febrer assenyala que l'Ajuntament de Maçanet de la Selva
encara no hauria donat resposta a la seva sol·licitud.
4. El 6 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació al Ajuntament de Maçanet de la Selva i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l'article 33.4 RGAIP, li remeti un
informe sobre ella, així com copia de l'expedient de la sol·licitud d'informació de la qual porta
causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li sol·licita la identitat de la persona que representaria a l'Ajuntament en el procediment
de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 14 de març de 2019 la GAIP rep l'informe de l'Ajuntament de Maçanet de la Selva, que aporta
informació sol·licitada.
6. El 14 de març de 2019 la GAIP trasllada l'informe municipal a la persona reclamant, indicant-li
que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies la GAIP entendrà satisfeta la seva
sol·licitud d'informació.
7. El 14 de març de 2019 la GAIP rep el desistiment de la persona reclamant, per haver rebut la
informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d'accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L'article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixen les resolucions. De
conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació,
ja que deriva d'una sol·licitud d'informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Segons l'article 94 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les
Administracions públiques, tot interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en aquest cas procedirà
que l'Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat
pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes que
s'acaba de referir.
Tenint en compte que, segons l'indicat per l'antecedent 7, la persona reclamant ha manifestat
explícitament la seva voluntat que se li tingui per desistida en relació amb aquest procediment,
procedeix finalitzar sense més la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22
de març de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 59/2019 per desistiment i disposar la
publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós-administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos des de l'endemà de la notificació de la Resolució,
conforme a la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciós-administrativa.