Reclamación de acceso a la trazabilidad del historial clínico con nombres de profesionales finalizada por desistimiento

Resolució 211/2023, de 2 de març Número d’expedient de la Reclamació: 58/2023 Administració reclamada: Institut Català de la Salut Informació reclamada: Informe traçabilitat de la història clínica, amb noms. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que malgrat dos requeriments fets a la persona reclamant, per tal que acrediti haver sol·licitat allò que reclama (els noms dels professionals sanitaris que han accedit al seu historial clínic), la informació requerida no ha estat aportada. Atès que els requeriments s’han fet invocant l’article 68.1 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú i advertint que en cas de no ser atesos es consideraria desistida la Reclamació, és procedent declarar el desistiment d’aquesta Reclamació. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Persona interessada. Dades pròpies. Traçabilitat. Historial clínic. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 58/2023, presentada per una persona interessada contra l’Institut Català de la Salut (ICS), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 d’octubre de 2022 la persona reclamant presenta a l’ICS un formulari de sol·licitud d’exercici del dret d’accés (traçabilitat). 3. El 29 de novembre de 2022 l’ICS facilita a la persona reclamant la informació sol·licitada, indicant que tots els accessos estan justificats professionalment. 4. La Reclamació presentada el 17 de gener de 2023 posa de manifest que, a més de la informació rebuda, la persona reclamant també vol saber el nom i cognoms de les persones que han accedir a la seva història clínica. 5. El 20 de gener de 2023 la GAIP requereix a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació: “cal que aporteu la còpia de la sol·licitud presentada el dia 25 d’octubre de 2022 al CAP de la Seu d’Urgell, que és objecte de la vostra reclamació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer- nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. 6. El 10 de febrer de 2023 la GAIP fa un segon requeriment d’esmena a la persona reclamant: “a la vista de la documentació que heu aportat en resposta al requeriment d’esmena notificat el passat dia 20 de gener de 2023, us fem avinent que a la documentació aportada no hi consta que hagueu sol·licitat la informació relativa al nom i cognoms dels professionals que han accedit a la història clínica, informació que seria l’objecte de la vostra reclamació segons heu indicat al moment de la seva presentació. D’acord amb l’anterior, us requerim novament a esmenar la Reclamació aportant documentació acreditativa d’haver sol·licitat els noms i cognoms del professionals davant l’ICS amb caràcter previ a la interposició de la Reclamació 57/2023. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació”. Malgrat haver transcorregut el termini indicat, no consta resposta de la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que malgrat dos requeriments fets a la persona reclamant, per tal que acrediti haver sol·licitat allò que reclama (els noms dels professionals sanitaris que han accedit al seu historial clínic), la informació requerida no ha estat aportada. Atès que els requeriments s’han fet invocant l’article 68.1 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú i advertint que en cas de no ser atesos es consideraria desistida la Reclamació, és procedent declarar el desistiment d’aquesta Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de març de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 58/2023 per desistiment de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.