Un grupo municipal solicitó al Ayuntamiento de Lleida información económica sobre el servicio de agua, inversiones y deuda con la concesionaria. El Ayuntamiento alegó falta de recursos y competencia. La GAIP estima las reclamaciones porque la información es esencial para la función de control y fiscalización de la oposición y no existen límites legales aplicables.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso de los cargos electos locales a la información de su ente local constituye un régimen de acceso especial que permite la reclamación supletoria ante la GAIP.
2
La información económica sobre servicios esenciales es accesible para los grupos de oposición para ejercer su función de control y fiscalización del gobierno municipal según el art. 52.2.a TRLMRLC.
3
No resulta desproporcionada la solicitud de información que abarque periodos extensos (desde 1994) cuando es pertinente para controlar la deuda acumulada y la evolución del precio del servicio.
4
La administración no acreditó la dificultad real de entrega de la documentación, considerando que al pertenecer a un mismo expediente municipal es fácilmente accesible.
Texto completo
Resolució 112/2017, de 20 d’abril
Número d’expedient de la reclamació: 57/2017, 58 /2017 i 59/2017 (acumulades).
Administració reclamada: Ajuntament de Lleida.
Informació reclamada: Informació econòmica sobre el servei públic d’abastament d’aigua al
municipi, l’increment del preu de l’aigua i les inversions efectuades per la concessionària que el
gestiona.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: Sembla clar que el grup municipal reclamant té dret a accedir a la informació sol·licitada en
aquestes tres reclamacions, en tractar-se d’informació econòmica directament relacionada amb la
gestió d’un servei essencial, com és el servei públic d’abastament d’aigua al municipi, i, en particular,
amb l’increment del preu de l’aigua que ha tingut lloc en els darrers anys i amb el deute important que
la concessionària que el gestiona reclama en l’actualitat a l’Ajuntament. És, per tant, informació que
ha de poder ser accessible pels grups municipals de l’oposició, per tal de poder exercir la seva funció
de control i fiscalització del govern municipal (article 52.2.a TRLMRLC), i que no es troba afectada per
cap dels límits taxats en l’article 164.3 TRLMRLC. La petició d’informació sobre les inversions fetes
per la concessionària des de l’inici de la concessió, l’any 1994, és pertinent als efectes de comprovar i
controlar el deute acumulat per l’Ajuntament amb ella des d’aleshores, així com l’evolució del preu de
l’aigua, i no resulta, per tant, desproporcionada als efectes de controlar la gestió d’aquest servei
públic municipal.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Servei públic. Aigua. Contractistes.
Ponent: Oriol Mir Puigpelat.
Antecedents
1. El 13 de febrer de 2017 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 57/2017, 58/2017 i 59/2017,
presentades pel Grup Municipal del Comú de Lleida a l’Ajuntament de Lleida contra la manca de
resolució per part d’aquest Ajuntament de les sol·licituds d’accés que s’indiquen a l’antecedent
següent. A les reclamacions es declina el procediment de mediació que ofereix la GAIP.
2. Les tres reclamacions tenen el seu origen en tres sol·licituds d’ accés a informació presentades el
5 de desembre de 2016, totes elles relacionades amb el servei públic d ’abastament d’ aigua al
municipi i amb el deute important que la concessionària que el gestiona reclama en l’actualitat a
l’Ajuntament. Les tres sol·licituds es refereixen expressament a l’expedient dels “Serveis Públics
de l’Aigua, exp. 127/1992” i comencen manifestant que “els serveis públics, com el d’abastament
i sanejament d’ aigua, siguin prestats per entitats públiques o privades (amb titularitat pública)
estan sotmesos a la Llei de Transparència”.
En el cas de la sol·licitud que es troba en l ’origen de la Reclamació 57/2017 es demana, en
concret, el següent:
“1. Còpia de les certificacions de totes les inversions realitzades per la concessionària des
de l’any 1994, amb el cost real de cada obra i la descripció tècnica de l’obra realitzada.
Donat que les inversions realitzades per la companyia Aigües Lleida les cobra en diferit en
el temps, i que segons consta l’import pendent és considerable, cal suposar que la
companyia ha recorregut al finançament propi o aliè. Ja que evidentment aquestes
quantitats han repercutit en el cost del servei i en el [retard] de les amortitzacions [...]
sol·licitem:
[2.] Còpia dels contractes amb tercers pels imports finançats des de l ’any 1994, interès
contractat, duració del deute, deute amortitzat, deute pendent actualment i interessos
pagats, des de 1994”.
En el cas de la sol·licitud que es troba en l’origen de la Reclamació 58/2017 es demana el
següent:
“1. Còpia de les comunicacions trimestrals de les quantitats liquidades i cobrades pels
conceptes estipulats a l’article 24 del plec de condicions presentades a aquest Ajuntament
des de l’any 1994, en compliment de la clàusula 25, apartat 1 del contracte (pàg. 12).
2. Còpia dels justificants de les quantitats percebudes des de l ’any 1994 en concepte
d’increment de la tarifa de sanejament ingressada per la concessionària a la Junta de
Sanejament (clàusula 25, apartat 3) (pàg . 12).
3. Còpia del resum anual presentat per la concessionària a l’Ajuntament de totes les
liquidacions trimestrals, amb tota la informació addicional i les memòries estipulades als
apartats 1 i 2 de la clàusula 26 del contracte (pàg . 12).
4. Còpia de les justificacions de les quantitats cobrades per amortització de les inversions
realitzades des de l’any 1994 (clàusula 29, apartat 1.d, 1.f i apartat 3) (pàg . 14).
5. Còpia del Decrets d’autorització de la repercussió en el preu de l’aigua per amortitzar les
inversions en compliment de la clàusula 29, apartat 1.d, 1.f i apartat 3 (pàg . 14)”.
En el cas de la sol·licitud que es troba en l’origen de la Reclamació 59/2017 es demana el
següent:
“Segons un informe de gestió econòmica d’ Aigües Lleida, la Mancomunitat de Pinyana h a
realitzat obres en tres fases per un import global de 30.992.862,42 €, del quals el 80% s ón a
càrrec del municipi de Lleida i que representa 24.794.288,34 € i que s’ha de pagar
mitjançant la compra d’ aigua.
Demanem accés i còpia de la següent informació:
1. Còpia del document de la Mancomunitat de Pinyana justificant les obres realitzades, el
seu cost i la quantitat que pertoca al municipi de Lleida.
2. Còpia del justificant, certificat o document on consti la quantitat del punt anterior, així com
la seva imputació al cost del servei de l’aigua.
3. Còpia del justificant, certificat o document on consti la imputació del cost de les obres
realitzades per la Mancomunitat del Canal de Pinyana en els diferents exercicis, així com
justificants de les quantitats ja liquidades a la Mancomunitat”.
En les tres sol·licituds, fonamentades en la normativa de règim local reguladora del dret d ’accés
dels electes locals i en la normativa de transparència, es demana el lliurament de la informació
“en format electrònic reutilitzable”, per correu electrònic.
3. En no dictar -se resolució en el termini establert, el 7 de febrer de 2017 el grup municipal presenta
les reclamacions davant la GAIP, que tenen entrada al registre d’aquesta Comissió, com s’ha dit,
el 13 de febrer.
4. El 21 de febrer de 2017 la GAIP comunica al grup municipal reclamant l’admissió a tràmit de les
reclamacions. El 22 de febrer de 2017, la GA IP comunica la presentació de les reclamacions a
l’Ajuntament de Lleida i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre les reclamacions
presentades.
5. El 8 de març de 2017 l’Ajuntament de Lleida sol·licita a la GAIP una ampliació del termini
d’emissió dels informes a l’empara de l’article 32 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del
procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). El 10 de març la GAIP
comunica a l’Ajuntament una ampliaci ó de cinc dies de l’esmentat termini.
6. El 15 de març de 2017 la GAIP rep els expedients i els informes de l’Ajuntament de Lleida,
signats pel seu alcalde.
Els informes corresponents a les Reclamacions 57/2017 i 58/2017 són idèntics. En ells s’afirma
que en cap moment s’ha denegat l’accés a la informació sol·licitada, i que les sol·licituds s’han
de considerar estimades per silenci administratiu positiu, en no haver estat resoltes en el termini
de quatre dies establert per l’article 164 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’ abril, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC). Els
informes justifiquen el retard en el lliurament de la informació en la “petició massiva d’ informació
per part dels diferents grups municipals”, que s’hauria traduït en “2.000 preguntes i/o peticions
d’accés a la informació” en l’actual mandat, així com en l’extens període temporal cobert per les
dues sol·licituds concretes que han donat lloc a les Reclamacions 57/2017 i 58/2017. Segons els
informes, “la consulta i posada a disposició d’aquesta documentació no és automàtica, ja que la
informació que demana el regidor fa referència a un conjunt de 23 anys (des de l’any 1994 fins a
l’actualitat), la qual cosa vol dir que la seva elaboraci ó requereix de tasques administratives i
tècniques que impliquen a diferents departaments (arxiu municipal, contractació, concessions,
etc.) i que precisa de molt temps i molts recursos humans dels quals no es disposa. Tots aquests
departaments alhora estan treballant en les seves tasques quotidianes derivades de la pròpia
gestió municipal i l’atenció al ciutadà, aspectes prioritaris en compliment de la finalitat de
l’administració municipal”. Els informes manifesten a continuació que “arribat aquest moment,
voldria que la GAIP posés en consideració fins a quin punt, la petició massiva d’ informació per
part d’alguns grups municipals, excedeix les finalitats derivades de les seves funcions com a
regidors, als quals és evident que els correspon el control i la fiscalització dels òrgans de govern
de la corporació, i està provocant de fet perjudicis reals en la gestió ordinària municipal”. Els
informes conclouen que, “per tot l’exposat anteriorment, us informo que s’està treballant en
l’elaboració de la informació objecte d’aquesta petició, però donat que aquesta és en relació a 23
anys de gestió municipal, no pode[m] fixar en quin termini es podrà lliurar”.
Pel que fa a l’informe de la Reclamació 59/2017, afirma que la sol·licitud s’hauria d’haver adreçat
a la Mancomunitat Intermunicipal de l’abastament d’ aigua de Pinyana, i no pas a l’Ajuntament de
Lleida, ja que fa referència a informació relativa a aquella. També informa que, malgrat això, la
primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament va trametre al grup reclamant, per correu electrònic de 7
de març de 2017, un informe del gerent de l’esmentada mancomunitat “en el qual es donava
resposta a la petició del regidor”, i que s’adjunta. Per tot l’exposat anteriorment, l ’informe de
l’alcalde acaba demanant “que la resta de peticions d’ informació o escrits relatius a aquesta
reclamació s’adrecin a l’ens competent per atendre- les, que és la Mancomunitat Intermunicipal
de l’abastament d’ aigua de Pinyana i no a l’Ajuntament de Lleida”, i que “s ’arxivi la reclamació
número 59/2017 presentada davant la GAIP en relaci ó a l’Ajuntament de Lleida”.
7. El 20 de març la GAIP dona trasllat d’ aquesta documentació al grup municipal reclamant, que el
mateix dia 20 adreça a la GAIP un escrit d’al·legacions.
Formula les al·legacions següents en relació amb l’informe de la Reclamació 59/2017:
“Respecte a l’informe 59/2017 l’ajuntament de Lleida al·lega que és a la Mancomunitat de
Pinyana on hauríem d’ haver adreç at la petició d’informació. També diu que el 6-3-2017 van
remetre un correu amb un informe del Gerent de la Mancomunitat de Pinyana en el qual es
dona resposta a la petició d’informació.
La nostra petició d’informació anava expressament dirigida a l’ajuntament de Lleida perquè
demanà vem copia del documents acreditatius, en possessió del propi ajuntament, de la
necessitat de l’augment significatiu del preu de l’aigua repercutit per la companyia que
gestiona el servei d’ abastament d’ aigua potable al municipi de Lleida. Augment de preu de
l’aigua que la companyia va sol·licitar i l’ajuntament va aprovar. Entenem que permetre un
augment de cost d’ un servei essencial i bà sic per al conjunt de la població s’ha de fer sobre
una base sòlida de documentació acreditativa de la necessitat d’ aquest augment i é s
aquesta la motivació d’aquesta petició d’informació. En canvi hem rebut una explicació
somera de la història de la construcció de la nova canonada d’abastament d’aigua i la
repercussió als municipis que integren la mancomunitat. En cap cas era aquesta la
motivació de la nostra petició d’informació. No volem fer història sinó constatar amb
documents administratius la necessitat i la veracitat de les actuacions de les dues
administracions, en especial les de l’Ajuntament de Lleida.
L’altra finalitat de la petició d’informació és la de comprovar el seguiment que fa l’ajuntament
de Lleida sobre l’amortització d’aquesta important quantitat de diners a través del pagament
del preu de l’aigua en alta, repercutit per la companyia del servei d’abastament d’ aigua, als
usuaris del servei. Volem poder calcular la quantitat amortitzada, la quantitat que encara
falta per amortitzar, i la seriositat del seguiment que fa l’ajuntament sobre aquest deute de
molts milions d’euros amb la Mancomunitat de Pinyana.
En aquest sentit continuem demanat la documentació acreditativa, que estigui en possessió
de l’ajuntament de Lleida, sobre les obres realitzades per la Mancomunitat de Pinyana, el
seu cost i la quantitat que pertoca al municipi de Lleida, còpia del justificant, certificat o
document on consti la quantitat del punt anterior, així com la seva imputació al cost del
servei de l’aigua i còpia del justificant, certificat o document on consti la imputació del cost
de les obres realitzades per la Mancomunitat del Canal de Pinyana en els diferents
exercicis, així com justificants de les quantitats ja liquidades a la Mancomunitat”.
Formula les al·legacions següents sobre els informes de les Reclamacions 57/2017 i 58/2017:
“Respecte a les reclamacions 58/2017 i 59/2019 [en realitat són les Reclamacions 57/2017 i
58/2017], l’Ajuntament de Lleida al·lega la quantitat de la informació sol·licitada i la
repercussió en la feina en els recursos humans del propi ajuntament. El cert é s que
l’ajuntament de Lleida porta un any i mig negant sistemàticament l’accés a la informació
sensible a aquest regidor i a la resta dels grups de la oposició, fet pel qual ens hem vist
avocats a demanar empara a la GAIP per tal de poder exercir el nostre dret i deure d’exercir
la fiscalització de l’acció de govern. En realitat l’ajuntament no està destinant cap recurs
municipal a elaborar la informació demanada. Prova d’ això són els terminis transcorreguts
des de la petició d’informació. En el cas de la informació que ens ocupa han transcorregut ja
prop de quatre mesos sense que l’ajuntament contesti a cap de les peticions d’informació
sol·licitades, ni a cap dels oferiments d’ aquest grup municipal per tal de facilitar l’accés o
col·laborar en l’elaboració o còpia d’ aquesta informació. Tampoc ens consta que s’hagi
tramés cap ordre a cap funcionari per tal d’ elaborar o recollir aquest informació.
D’altra banda cal destacar que tota la informació sol·licitada és sobre un sol expedient d’una
concessió de servei públic que hauria d’ estar emmagatzemada junta i en cap cas suposaria
una feina desmesurada de recopilació i que no cal elaborar cap informació ja que només
hem sol·licitat còpia de documents administratius que haurien d’ estar arxivats tots junts.
[…] La informació sol·licitada en les reclamacions 58/2017 i 59/2019 [sembla que en realitat
es refereix a les Reclamacions 57/2017 i 58/2017] és imprescindible per poder fer un control
efectiu del deute de prop de 40 milions d’ euros que reclama la companyia del servei
d’abastament d’aigua. Aquest deute va ser motiu de la firma de la pròrroga del contracte per
part de l’ajuntament de Lleida, 7 anys abans de la finalització del termini de la concessió, i
de l’augment del preu de l’aigua repercutit als usuaris de 3,5 vegades des de que es va
firmar aquesta pròrroga. El control i la fiscalització efectiva d’un servei bàsic de primera
necessitat per si sol ja hauria de ser motiu suficient per tenir dret a l’accés de la informació
sol·licitada i preocupa molt les respostes de l’ajuntament al respecte, que denoten una falta
evident de sistematització i control de la documentació referent a la concessió d’un servei
públic tant important”.
L’escrit acaba demanant, per tot l’exposat, “que es tramitin les reclamacions i que es resolgui el
dret d’aquest regidor d’ accés a la informació sol·licitada”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP
El fet que les reclamacions tinguin el seu origen en diverses sol·licituds d’accés a informació d’un
grup municipal formulades a l’empara de la normativa de règim local, que no contempla
expressament la possibilitat de reclamar davant òrgans de garantia com la GAIP, no impedeix que
aquesta sigui competent per conèixer-les.
Com aquesta Comissió ha assenyalat en reiterades ocasions (entre d’ altres, amb major deteniment, a
les seves resolucions relatives a les Reclamacions 4/2016, 22/2016, 23/2016, 28/2016 i 34/2016) , el
règim d’ accés dels càrrecs electes locals a la informació de l’ens local respectiu constitueix un supòsit
de “règim d’ accés especial” als efectes de la disposició addicional primera, apartat segon, de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i, com a tal, es regeix per la seva normativa específica (article 77 de la Llei 7/1985, de 2
d’abril, reguladora de les bases del règim local, articles 14 a 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de
novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’ organització, funcionament i règim jurídic de les entitats
locals i, a Catalunya, l’article 164 TRLMRLC ) i, supletòriament, per l’LTAIPBG. Aquesta aplicació
supletòria de l’LTAIPBG comporta que els càrrecs electes locals disposin també del mecanisme de
reclamació davant la GAIP que aquesta llei reconeix en general a la ciutadania. L’Ajuntament de
Lleida no ho qüestiona en cap moment.
2. Acumulació de les reclamacions
Atesa l’estreta connexió existent entre aquestes tres reclamacions, que tenen les mateixes parts, un
objecte molt similar i una tramitació paral·lela, resulta procedent acumular-les a l’empara de l’article
57 LPAC i dictar una única resolució per a totes elles.
3. Dret del grup municipal reclamant d’accés a la informació sol·licitada
Sembla clar que el grup municipal reclamant té dret a accedir a la informació sol·licitada en aquestes
tres reclamacions. Com s’ha vist en els antecedents, es tracta d’informació econòmica directament
relacionada amb la gestió d’un servei essencial, com és el servei públic d’abastament d’aigua al
municipi, i, en particular, amb l’increment del preu de l’aigua que ha tingut lloc en els darrers anys i
amb el deute important que la concessionària que el gestiona reclama en l’actualitat a l’Ajuntament .
És, per tant, informació que ha de poder ser accessible pels grups municipals de l’oposició, per tal de
poder exercir la seva funció de control i fiscalització del govern municipal (article 52.2.a TRLMRLC), i
que no es troba afectada per cap dels límits taxats en l’article 164.3 TRLMRLC.
Com s’ha vist en l’antecedent 6 , l’Ajuntament no expressa cap oposició de fons al lliurament de la
informació, i manifesta només dubtes sobre el fet que es demani informació d’un període tan extens
de temps (en el cas de les Reclamacions 57/2017 i 58/2017, en què la informació sol·licitada es
remunta fins a l’any 1994) o d’una entitat diferent de l’Ajuntament, com és la Mancomunitat
Intermunicipal de l’Abastament d’Aigua de Pinyana (Reclamació 59/2017).
Tanmateix, les al·legacions formulades pel grup reclamant (antecedent 7) rebaten de manera
convincent els dubtes expressats per l’Ajuntament. Pel que fa a les Reclamacions 57/2017 i 58/2017,
l’Ajuntament no acredita la dificultat de lliurar la informació sol·licitada, ni sembla versemblant que
porti quatre mesos recopilant-la des que fou demanada el darrer 5 de desembre; en canvi, és
raonable pensar que la informació, en referir -se a un mateix expedient municipal (l’expedient
127/1992 dels “Serveis Públics de l’Aigua”), es trobi arxivada en un mateix lloc i sigui, per tant,
fàcilment accessible, tot i la seva extensió temporal. El grup municipal, d’altra banda, manifesta que
s’ha oferit per tal de col·laborar en la cerca i la còpia de la informació, col·laboració que pot
descarregar de feina els servei municipals i evitar els perjudicis al·legats per l’Ajuntament. La petició
d’informació sobre les inversions fetes per la concessionària des de l’inici de la concessió, l’any 1994,
és pertinent als efectes de comprovar i controlar el deute acumulat per l’Ajuntament amb ella des
d’aleshores, així com l’evolució del preu de l’aigua, i no resulta, per tant, desproporcionada als efectes
de controlar la gestió d’aquest servei públic municipal. Cal tenir present, en aquest sentit, que la taula
238 d’avaluació documental, sobre els “expedients de contractació de gestió de serveis públics” i la
seva execució (aprovada per Ordre del conseller de Cultura publicada al DOGC núm. 2861), obliga a
conservar de manera permanent aquesta mena d’expedients, sense que puguin ser destruïts al cap
del temps.
Pel que fa a la Reclamació 59/2017, el grup reclamant manifesta que vol obtenir només la informació
que estigui efectivament en poder de l’Ajuntament, de manera que si no disposa de la resta
d’informació sol·licitada (informació que la resposta tramesa del gerent de la Mancomunitat de
Pinyana no facilita en la seva totalitat), l’únic que ha de fer l’Ajuntament és posar-ho per escrit de
manera inequívoca, per tal que el grup reclamant la pugui demanar directament a aquesta
mancomunitat.
Tot i que l’Ajuntament no faci cap referència al format en què es demana la informació, per la seva
pròpia naturalesa (en tractar-se majoritàriament de còpies de documents en paper) no sembla que
s’hagi de poder lliurar “en format electrònic reutilitzable”, com es demana a les sol·licituds, de manera
que és suficient amb l’accés presencial i el lliurament de les còpies en paper o en suport electrònic
que demani el grup reclamant.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord
amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen pel cas d’incompliment.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20
d’abril de 2017, resol per unanimitat:
1. Acumular les Reclamacions 57/2017, 58/2017 i 59/2017.
2. Estimar les Reclamacions 57/2017, 58/2017 i 59/2017 i declarar el dret del grup municipal
reclamant a que l’Ajuntament de Lleida li faciliti la informació sol·licitada, recollida a l’antecedent
2, en les condicions establertes en el fonament jurídic 3.
3. Requerir a l’Ajuntament de Lleida que, en el termini màxim de deu dies des de la notificació
d’aquesta Resolució, posi a disposició del grup municipal reclamant la informació indicada a
l’apartat 1.
4. Requerir a l’Ajuntament de Lleida que informi la GAIP sobre el compliment d’aquesta Resolució
tan bon punt es produeixi.
5. Convidar el grup municipal reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en
l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 57/2017, 58/2017 i 59/2017 i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 20 d’abril de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.