Acceso a la contabilidad de los grupos municipales socialista y popular del Ayuntamiento de Gavà (2011-2017)

Resolució 167/2018, de 12 de juliol Número d’expedient de la reclamació: 56/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Gavà Informació reclamada: Comptabilitat dels grups socialista i popular dels anys 2011 al 2017. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Conèixer l’ús i la finalitat que li dóna cada grup municipal als fons públics que rep constitueix, sens dubte, informació que rau de ple dins de la finalitat genèrica de la transparència, que és la rendició de comptes a la ciutadania de les administracions en general, i particularment de les persones que han estat elegides per representar-les. Tant si el Ple ha fet ús de la seva prerrogativa de demanar als grups la comptabilitat específica de les aportacions rebudes, d’acord amb la previsió de l’article 73.3 LBRL, com si no ho ha fet, la informació reclamada seria informació pública ja que estaria a mans dels grups polítics, que són part no diferenciada de l’Ajuntament, encara que la comptabilitat dels grups polítics no s’integri en la comptabilitat municipal. S’hauran d’anonimitzar les dades personals de persones físiques alienes al grup municipal, d’acord amb la Resolució 18/2018 de la GAIP. La GAIP, d’acord amb l’article 34 RGAIP, va demanar a l‘Ajuntament de Gavà que traslladés la reclamació als grups polítics que en resultaven afectats després de la concreció de la sol·licitud: el grup socialista i el grup popular, sense que cap d’ells hagi formulat al·legacions oposant-se a l’accés. Paraules clau: Ajuntament. Grups municipals. Subvencions. Reclamació contra lliurament parcial. Informació pública. Límits. Protecció de dades personals. Trasllat. Al·legacions. Ponent: Elisabet Samarra i Gallego Antecedents 1. El 6 de març de 2018 té entrada a la GAIP la Reclamació 56/2018, presentada contra l’Ajuntament de Gavà en relació amb la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent següent, que va rebre resposta per part del Tinent d’alcalde de Nova Governança i Economia, número 646 de 9 de gener de 2018. La persona reclamant no sol·licita seguir el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (RGAIP), aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. 2. La sol·licitud d’informació que ara es reclama, de data 9 de gener de 2018, tenia per objecte la informació següent: “les aportacions econòmiques rebudes pels grups municipals, les despeses i les justificacions (tiquets i factures) dels grups municipals. Es a dir la comptabilitat completa de tots els grups municipals (presents actualment a l’Ajuntament y també els no presents) de la legislatura 2011-2015 i 2007-2011. I també la comptabilitat 2015-2017”. 3. La resposta de l’Ajuntament de Gavà, amb registre de sortida de 17 de gener de 2018, comunica al reclamant que les dades sol·licitades son accessibles a través del portal http://www.gavaciutat.cat/ajuts-atorgats, i l’informen que la seva petició ha sigut traslladada als grups municipals per tal que siguin aquests els que completin els extrems relatius a la justificació de les despeses. 4. En el seu escrit de reclamació, la persona reclamant reitera el cos de l’escrit de sol·licitud i especifica: “Manca la comptabilitat del Partit dels Socialistes de Catalunya (de Gavà) i del Partit Popular (de Gavà)”. 5. El 9 de març de 2018, la GAIP comunica a la persona reclamant que s’admet provisionalment a tràmit la reclamació, identifica la persona responsable de la seva tramitació, li indica els propers tràmits que se seguiran, així com les dades de contacte electrònic, per si vol fer-ne el seguiment. 6. El 12 de març de 2018, la GAIP comunica a l’Administració reclamada la presentació de la reclamació i li demana que, dins del termini de quinze dies, li trameti l’expedient i un informe que reculli el seu posicionament; igualment. 7. El 3 d’abril de 2018 l’Ajuntament de Gavà tramet a la GAIP un escrit en el qual s’hi reflecteix una breu relació dels antecedents relatius a la tramitació de la sol·licitud, s’esmenta que s’ha facilitat al sol·licitant l’enllaç al portal de dades obertes de l’Ajuntament on es mostren les aportacions efectuades als grups polítics, així com les justificacions de despesa lliurades per aquests a l’Ajuntament de Gavà, i que l’Ajuntament va traslladar la sol·licitud d’accés a informació pública als diferents grups polítics municipals per tal que fossin aquests els que informessin directament al reclamant sobre la justificació de la despesa amb càrrec a les aportacions. Especifica l’Ajuntament de Gavà que la persona reclamant estava assabentada d’aquest tràmit i que fruit d’aquest trasllat als grups, la persona reclamant ha rebut una resposta parcial de la informació sol·licitada. 8. El 5 d’abril de 2018 tenen entrada a la GAIP dues noves reclamacions (99/2018 i 100/2018), presentades per la mateixa persona reclamant i amb el mateix objecte que la reclamació que ara es resol, si bé adreçades directament contra el grup municipal a Gavà del Partit dels Socialistes i del Partit Popular. Consultada la persona reclamant sobre el caràcter repetitiu de la reclamació, considerant que totes tenen com a origen una única sol·licitud, el reclamant manifesta que el seu interès és obtenir informació concretament d’aquests dos grups municipals, i que els adreça una reclamació directament perquè considera que són ells, i no pas l’Ajuntament, qui ha de respondre. En relació amb la informació obtinguda, manifesta que no el satisfà ja que el que demana és “la comptabilitat completa dels grups municipals, no un recull de conceptes agrupats com el que se m’ha aportat. El que sol·licito es la comptabilitat dels grups municipals amb els apunts comptables especificats de cada factura (com el llibre diari de cada empresa)”. 9. El 4 de maig de 2018, la GAIP resol de forma acumulada inadmetre les reclamacions 99/2018 i 100/2018 atès que els grups política municipals no tenen legitimitat passiva en els procediments de sol·licitud i reclamació d’accés a la informació, i continua amb la tramitació d’aquesta Reclamació concretada, d’acord amb les manifestacions de la persona reclamant, en relació amb la comptabilitat dels grups municipals Socialista i Popular, i n’informa seguidament a l’Ajuntament. 10. El 2 de maig de 2018, la GAIP demana a l’Ajuntament de Gavà que, d’acord amb l’article 34.1bis RGAIP, notifiqui als grups municipals afectats (PSC i PP) la presentació de la reclamació, per tal que pugin formular-hi al·legacions. Aquest escrit especifica que l’Ajuntament ha d’informar a la GAIP tan bon punt hagi practicat els trasllats sol·licitats, fent-ne arribar la documentació acreditativa. 11. El 15 de maig de 2018, el grup municipal Socialista de l’Ajuntament de Gavà fa arribar a la GAIP un escrit acompanyat d’un quadre on s’hi reflecteixen les despeses efectuades, que és el mateix que consta publicat al portal de dades obertes de l’Ajuntament de Gavà, sense pronunciar-se sobre l’accés de la persona reclamant a la comptabilitat del grup, objecte de la reclamació. 12. El 4 de juny de 2018 l’Ajuntament acredita haver realitzat amb data 18 de maig de 2018 el trasllat al grup del Partit Popular, sense que s’hagin fet arribat a la GAIP al·legacions per part d’aquest grup. 13. El 9 de gener de 2018 l’APDCAT va dictaminar en relació amb la consulta plantejada per al GAIP, el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a la informació sobre les quanties abonades per la corporació als diferents grups polítics municipals. Tampoc impediria l’accés a la informació sobre els diferents conceptes de despesa realitzada per aquests grups i les quanties destinades a cadascun d’ells, incloent el fet que alguna d’aquestes despeses pugui vincular-se amb un regidor determinat”, per bé que recomana l’anonimització de la informació personal que pugui aparèixer a la documentació justificativa de les despeses referent a terceres persones físiques alienes al grup.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la Reclamació. L’article 39.1 LTAIPBG estableix que les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant de la GAIP. La reclamació reuneix els requisits formals establerts per l’LTAIPBG i per l’RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació. D’acord amb els antecedents, l’objecte inicial de la reclamació s’ha concretat durant la tramitació d’aquesta reduint-ne l’abast als grups popular i socialista, en relació amb els quals es manté la petició d’accedir a la comptabilitat completa dels anys 2011-2015, 2007-2011, i 2015-2017. Aquesta petició no queda satisfeta, segons manifestació de la persona reclamant, amb l’accés que se li ha facilitat , ja que es ratifica en què el que vol és “ la comptabilitat completa dels grups municipals, no un recull de conceptes agrupats com el que se m’ha aportat, ....amb els apunts comptables especificats de cada factura (com el llibre diari de cada empresa).” L’article 34.7 LTAIPBG preveu que la resolució pugui ser substituïda per una comunicació per la qual s’indiqui a la persona com pot accedir a la informació, si no hi ha hagut oposició de tercers. Segons es desprèn dels antecedents, l’Ajuntament no va dictar resolució expressa, sinó que la va substituir per una comunicació escrita indicant a la persona reclamant l’enllaç web on consultar les dades relatives a les aportacions rebudes pels grups i a la justificació de la despesa que aquests grups havien aportat, consistent en una relació quantificada de les despeses per conceptes. Aquesta comunicació, doncs, només comporta la satisfacció parcial de la informació (les aportacions rebudes pels grups), però tanmateix no aporta la comptabilitat completa que es demana, en relació amb la qual s’ha de tenir per acotada la reclamació. D’acord amb això, l’objecte de la reclamació i d’aquesta resolució queda limitat al pronunciament sobre el dret d’accés als llibres de comptabilitat dels grups socialista i popular, des del 2011 fins al 2017. 3. Sobre l’interès públic de la informació reclamada. Les aportacions econòmiques als grups polítics o grups municipals estan molt escassament regulades a l’article 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LBRL), que preveu que se’ls assigni una dotació econòmica composada d’un tant fix comú per a tots els grups, i una quantitat variable en funció del nombre de regidors que en són membres. En la mateixa línia, l’article 50.8 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC) fa referència a aquest caràcter finalista en establir que “el municipi, d’acord amb el Reglament orgànic i en la mesura de les seves possibilitats, ha de posar a disposició dels grups els mitjans necessaris per a poder portar a terme llurs tasques.” Aquestes dotacions econòmiques, doncs, s’han de destinar a pagar les despeses de funcionament del grup i de la seva activitat, de manera que el grup municipal pot administrar-lo discrecionalment dins dels límits de la finalitat legalment establerta. Doncs bé, conèixer l’ús i la finalitat que li dóna cada grup municipal als fons públics que rep constitueix, sens dubte, informació que rau de ple dins de la finalitat genèrica de la transparència, que és la rendició de comptes a la ciutadania de les administracions en general, i particularment de les persones que han estat elegides per representar-les . Així ho ha considerat aquesta Comissió arran de reclamacions presentades amb el mateix objecte contra diferents ajuntaments, entre les quals les Resolucions 6/2018, 18/2018, 19/2018, 20/2018, 21/2018 i 22/2018. En la Resolució 6/2018, de 22 de gener, concretament, s’expressava així: “la informació relacionada amb la destinació donada a aquestes aportacions per part dels grups polítics perceptors és informació rellevant per a la finalitat de la transparència, en la mesura en què, d’una banda, posa a l’abast de la ciutadania la informació necessària per al control de legalitat de la destinació donada a aquests recursos finalistes, i de l’altra, permet el control ciutadà de l’oportunitat de les despeses fetes amb càrrec a aquests recursos públics, de manera que pugui formar-se una opinió crítica de l’actuació dels seus representants polítics a l’Ajuntament que pot fins i tot incidir en la determinació del seu vot en un futur. Un control ciutadà, finalment, que en el context de la transparència és molt rellevant facilitar i garantir, considerant que l’ús d’aquests fons escapa dels mecanismes ordinaris de control, com la fiscalització de la intervenció municipal (tret que el Reglament orgànic municipal prevegi una altra cosa, cosa que no és gens comú) i que, encara que la legislació de règim local atribueixi al Ple la potestat de control, el cert és que en la immensa majoria dels casos el Ple està fent deixament d’aquestes funcions” (FJ2). Igualment, cal tenir en compte altres consideracions relacionades amb l’interès públic en la difusió d’aquesta informació i la seva rellevància per a la finalitat de la transparència, com ho és el fet que aquestes subvencions estiguin excloses dels mecanismes de control intern ordinaris, ja que d’acord amb l’article 4 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (LGS), a les subvencions als grups polítics municipals no els és d’aplicació el procediment general de gestió i justificació de les subvencions concedides per les administracions públiques que s’hi regula als articles 29 i següents, i per tant, la intervenció municipal ordinàriament les exclou de l’àmbit de la seva fiscalització, restant així el seu control intern exclusivament a mans del Ple de l’Ajuntament (art. 73 LBRL), que molt sovint no l’exerceix; addicionalment, cal tenir també en compte que en el procés de presa de decisió en relació amb l’import a percebre hi participen els propis grups que en seran els beneficiaris, la qual cosa afegeix interès en la transparència del procés de presa de decisió de cara al retiment de comptes a la ciutadania. Per tant, concorre un interès públic innegable en l’accés a aquesta informació considerant que són recursos de naturalesa pública (surten dels pressupostos municipals), lligats a una finalitat d’interès públic (facilitar i possibilitar l’exercici de les funcions dels electes locals agrupats d’acord amb la llista electoral), determinats en la seva quantia pels propis grups polítics reunits en Ple, i que els beneficiaris i gestors són electes locals, que com a tals estan sotmesos a un especial escrutini en un escenari de transparència, retiment de comptes i control ciutadà dels poders públics. 4. Sobre la condició d’informació pública de la documentació que és a mans dels grups municipals. L’Ajuntament de Gavà va traslladar la sol·licitud, i posteriorment la reclamació que ara es resol, als grups afectats, per tal que aquests proveïssin la informació a la persona reclamant, però el cert és que aquesta no ha rebut la informació, i caldrà analitzar, d’una banda, qui és el subjecte obligat a proveir-la, i de l’altra, si el fet que la comptabilitat que es demana estigui en mans dels grups, i no pas dels òrgans municipals, pot limitar la seva consideració com a informació pública. En relació amb aquesta darrera qüestió, cal dir que la informació a mans dels grups polítics s’ha de considerar informació a mans de l’Administració, ja que els grups polítics municipals no són una cosa diferenciada de l’Ajuntament, sinó que en són part. La Resolució 6/2018, de 22 de gener, ja s’hi va pronunciar, establint que els grups polítics municipals no tenen una personalitat jurídica pròpia i diferenciada de l’Ajuntament, sinó que són una fórmula organitzativa pensada per facilitar la relació dels electes d’una mateixa llista electoral amb els òrgans municipals. Així resulta de la legislació de règim local (article 50.1 del Text Refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), que preveu que es constitueixin “per al millor funcionament dels òrgans de la corporació”, de l’article 73.3 de la Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del règim local (LBRL), que preveu la seva creació “als efectes de la seva actuació corporativa”) i de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que no els considera subjectes diferenciats titulars de drets o obligacions pròpies, sinó com a solucions organitzatives de caràcter intern destinades a facilitar el “ius in officium” dels electes, per a la finalitat “d’organització grupal del treball corporatiu” (STC 30/1993, de 15 de gener) i del Tribunal Suprem, que els considera “un element organitzatiu de l’estructura dels òrgans de govern del municipi que es constitueix com a via o com a mitjà essencial per a que els representants populars que formen part de les respectives corporacions participin en l’activitat democràtica d’aquestes” (STS 15584/1994 - ECLI: ES:TS:1994:15584). Per tant, els grups polítics municipals, a diferència dels partits polítics, no tenen personalitat o entitat diferenciada de l‘Ajuntament, sinó que són una fórmula organitzativa interna dels ajuntaments creada amb la finalitat de facilitar la relació i la participació dels electes d’una mateixa llista electoral en els òrgans municipals, d’acord amb criteris de proporcionalitat, i com a tals, són titular de drets econòmics en relació amb l’aportació que se’ls fa per a garantir el seu funcionament. Això no és contradictori amb el fet que puguin disposar d’un NIF, ja que aquesta identificació fiscal no va lligada a la personalitat jurídica sinó al fet que són obligats tributaris, d’acord amb l’article 35.2. de la Llei 58/2003, del 17 de desembre, general tributària. Aquesta manca de personalitat jurídica diferenciada portava a que s’afirmés en la Resolució 6/2018, de 22 de gener, que difícilment es pot considerar els grups municipals com entitats alienes als ajuntaments; són ajuntament, i com a tals, estan sotmesos al mateix règim de transparència i control que ho està la gestió de recursos públics que fa l’Ajuntament, i res justificaria que l’accés a la documentació relativa a la gestió de recursos públics de la hisenda local que administren i gestionen els grups polítics hagi de ser inferior al que s’aplica a la gestió econòmica del pressupost que gestiona l’Ajuntament. D’acord amb l’exposat, tant si el Ple ha fet ús de la seva prerrogativa de demanar als grups la comptabilitat específica de les aportacions rebudes, d’acord amb la previsió de l’article 73.3 LBRL, com si no ho ha fet, la informació reclamada seria informació pública ja que estaria a mans dels grups polítics, que són part no diferenciada de l’Ajuntament, encara que la comptabilitat dels grups polítics no s’integri en la comptabilitat municipal. Però és que, fins i tot si es considerés als grups com a ens diferenciats de l’Ajuntament, la comptabilitat que es reclama seria igualment informació pública, en la mesura en què el Ple de l’Ajuntament té la facultat de reclamar-la i obtenir-la, d’acord amb l’article 73.3 LBRL. Cal recordar, en aquest sentit, que el dret d’accés es projecta, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, sobre tota la informació “elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions”. No s’exigeix, doncs, la “possessió” material i prèvia de la informació a mans de l’Ajuntament, sinó que sigui informació existent amb caràcter previ a la sol·licitud, sobre la qual l’Ajuntament tingui el poder jurídic d’obtenir-la. D’acord amb l’exposat, considerant que l’esmentat article 73.3 LBRL preveu que els grups portin una comptabilitat específica de les aportacions rebudes per al seu finançament, i que la tinguin a disposició del Ple, cal concloure que és presumible que aquesta comptabilitat existeixi prèviament a la sol·licitud a mans dels grups. Per tant, en la mesura en què existeixi i es conservi, aquesta informació s’ha de considerar pública i accessible per la via del dret d’accés, encara que no hagi estat reclamada pel Ple. Tanmateix, per al cas que els grups no hagin conservat adequadament la informació o l’hagin destruïda un cop finit el mandat i l’obligació de tenir-la a disposició del Ple, el dret d’accés no es podrà satisfer per inexistència de la informació, i així s’haurà de fer constar. Pel que fa a la primera qüestió plantejada en aquest FJ, relativa a qui és el subjecte obligat a atendre la sol·licitud d’accés i a complir amb els requeriments d’aquesta Resolució, cal concloure a la vista de que els grups municipals no tenen personalitat jurídica pròpia, que ho és l’Ajuntament, que s’haurà de proveir d’aquesta informació requerint-la als grups polítics de la manera i pel procediment que consideri addient, tenint en compte, en tot cas, que el contingut d’aquesta Resolució no vincula l’Ajuntament a exercir la facultat de control intern per part del Ple prevista a l’article 73.3 LBRL. 5. Sobre l’accés a les factures i la protecció de dades personals. La sol·licitud inicial semblava demanar accés als tiquets i factures, però en la concreció posterior sembla que es limita a la consulta dels llibres de comptabilitat, amb “els apunts comptables especificats de cada factura”, sense la consulta de les factures o documents originals. En tot cas, considerant que en les anotacions o apunts de les factures hi podrien constar dades personals, caldrà tenir en compte que s’hauran d’anonimitzar, eliminant de l’accés les dades personals de persones físiques alienes al grup municipal, d’acord amb la Resolució 18/2018 de la GAIP i al criteri expressat per l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) en relació amb la qüestió en el marc d’aquell procediment, que tot seguit es detalla. L’APDCAT, en la ponderació entre el dret d’accés i el dret a la protecció de dades, va tenir en compte i deixar constància expressa de la rellevància d’aquesta informació als efectes de la transparència i per a la comprovació del ciutadà de la correcta utilització dels fons i “per a formar-se una opinió crítica sobre les diverses maneres de procedir dels diferents grups”. Afegeix consideracions sobre les dades de terceres persones físiques que puguin aparèixer en les factures o documentació comptable, i la conveniència d’anonimitzar-les, en els termes següents: “Des del punt de vista de les terceres persones físiques que eventualment puguin resultar identificades en la documentació comptable o en les respectives factures justificatives de les compres o serveis abonats per part dels grups polítics, en principi, i a falta d’una major concreció sobre els motius pels quals interessa l’accés, cal tenir en compte que en principi sembla que es tractaria d’informació vinculada a alguna activitat professional (ja sigui com a conseqüència de facilitar subministraments o de la prestació de serveis) per la qual cosa la intromissió en la vida privada d’aquestes persones seria mínima, però no es pot descartar que una relació continuada pugui acabar permetent identificar algun tipus de vinculació amb determinades persones o proveïdors que, tenint en compte la naturalesa política del grup municipal pot acabar permetent establir, de forma fonamentada o no, algun tipus d’afinitat política. Per altra banda, pot semblar un cas anàleg a l’exposició a què estan sotmesos els contractistes de l’administració, els quals, per mandat de la LTC [es refereix a la legislació de transparència catalana] estan sotmesos a un exigent règim de publicitat activa (art. 13 LTC), però cal tenir en compte que en aquest cas del que es tracta no és de controlar aquestes terceres persones, sinó de controlar la destinació dels fons. Essent així, l’objectiu de transparència s’assoliria igualment sense necessitat d’identificar i sacrificar la privacitat de les persones físiques que eventualment puguin aparèixer en el conjunt de documentació afectada. (…) Per aplicació dels principis de proporcionalitat o de minimització en el tractament de les dades es considera que l’eventual accés a la documentació sol·licitada no hauria d’incloure informació que permeti identificar-les. Convé recordar que l’anonimització hauria de ser sempre la primera mesura a tenir en compte davant l’eventual accés a informació personal afectada per l’exercici del dret d’accés dels ciutadans. Seria suficient doncs aportar informació sobre els conceptes. Pel que fa a la informació que pugui afectar els regidors membres del grup, si la informació es dona sense facilitar el detall d’eventuals despeses de representació (àpats, viatges, allotjaments realitzats en el sí de les activitats inherents dels grups polítics), el grau d’ingerència sobre la privacitat del regidor o regidora seria molt menor i seria sens dubte respectuós amb el principi de minimització de les dades. No obstant això, en el cas que es tracti de despeses que constin com imputables a l’activitat d’un determinat regidor la normativa de protecció de dades no impediria l’accés a aquesta informació. Des del punt de vista del regidor o regidora que pugui resultar afectat, cal tenir en compte que aquestes persones exerceixen càrrecs públics, disposen i fan ús, amb un ample marge de discrecionalitat, de diners públics que haurien d’anar destinats a cobrir despeses de funcionament del grup del qual en són part, i per tant vinculades a la finalitat pública que persegueixen. La necessitat de control d’aquest marge de discrecionalitat en relació amb la utilització de fons públics, pot justificar l’accés a aquesta informació.” Fetes aquestes precisions i en aquestes condicions, l’APDCAT conclou que “la normativa de protecció de dades no impedeix l’accés del reclamant a la informació sobre les quanties abonades per la corporació als diferents grups polítics municipals. Tampoc impediria l’accés a la informació sobre els diferents conceptes de despesa realitzada per aquests grups i les quanties destinades a cadascun d’ells, incloent el fet que alguna d’aquestes despeses pugui vincular-se amb un regidor determinat.” D’acord amb l’exposat, el dret d’accés ha de prevaldre sobre el dret a la protecció de dades personals dels regidors i regidores, de manera que no s’han d’eliminar de la documentació i la comptabilitat relativa a les despeses realitzades amb càrrec a les dotacions del grup polític municipal, considerant que aquestes despeses finalistes han d’estar imputades a la seva activitat com a regidor - especialment sotmesa a escrutini públic en un escenari de transparència- i que l’ample marge de discrecionalitat de què disposen per a la utilització d’aquests recursos públics justifica ampliar proporcionalment les possibilitats de controlar-la; tanmateix, en relació amb les dades personals de terceres persones físiques que hi apareguin, s’hauran d’anonimitzar en no ser rellevants per a la finalitat de control de la despesa realitzada pels grups municipals, mantenint però la referència concreta al concepte i quantia de cada despesa. Això sens perjudici que la ponderació pugui ser favorable a l’accés en un altre cas concret, si queda prou justificat 6. Valoració de les al·legacions efectuades pels grups municipals. La GAIP, d’acord amb l’article 34 RGAIP, va demanar a l‘Ajuntament de Gavà que traslladés la reclamació als grups polítics que en resultaven afectats després de la concreció de la sol·licitud: el grup socialista i el grup popular. Resulta de l’informe municipal que prèviament i en fase de tramitació de la sol·licitud, ja els hauria traslladat la petició. El grup popular no ha formulat al·legacions en fase de reclamació, ni consta tampoc que les fes durant la tramitació de la sol·licitud. Pel que fa al grup socialista, el seu escrit ha aportat la relació de despeses, sense pronunciar-se sobre l’accés a la comptabilitat ni formular cap oposició. Per tant, no havent-hi oposició de cap persona afectada per l’accés, no resulta procedent suspendre l’execució d’aquesta resolució. 7. Seguiment de l’execució. L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de juliol de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la reclamació 56/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la comptabilitat dels grups municipals socialista i popular relacionada amb les aportacions rebudes de l’Ajuntament per al funcionament del grup, relativa als anys 2011 al 2017, o a obtenir constància escrita de la seva inexistència, si escau. 2. Requerir a l’Ajuntament de Gavà a proveir-se d’aquesta informació pel procediment que consideri oportú i a que la lliuri a la persona reclamant dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir l’Ajuntament de Gavà a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de quinze dies. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 56/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 12 de juliol de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.