Desistimiento 02/03/2023 · 44 días en resolverse

Solicitud de información sobre actuaciones en la playa de Ribes Roges y resolución por desistimiento al no acreditar representación legal

Una asociación solicitó al Departament de Territori i Sostenibilitat información sobre actuaciones en una playa de Vilanova i la Geltrú. La GAIP requirió al reclamante acreditar su representación legal. Al no subsanar dicha deficiencia en el plazo de 10 días, la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública resolvió finalizar la reclamación por desistimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 El artículo 68 de la Ley 39/2015 establece el desistimiento del procedimiento administrativo cuando el interesado no repara una esmena requerida en el plazo de 10 días.
2 La GAIP requirió específicamente la acreditación de la representación legal de la asociación en nombre de la cual se actuaba en el procedimiento.
3 El transcurso del plazo legal sin respuesta al requerimiento de subsanación hace procedente la finalización de la reclamación por desistimiento.
4 Se señala la falta de idoneidad del canal de atención ciudadana de consultas, quejas y sugerencias (CQS) para iniciar formalmente un procedimiento de acceso a la información pública revisable por la Comisión.

Texto completo

Resolució 209/2023, de 2 de març Número d’expedient de la Reclamació: 55/2023 Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat Informació reclamada: Actuacions que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està duent a terme en una platja. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació per tal que acredités al representació legal amb la que diu actuar en el procediment de reclamació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut sense que s’hagi reparat l’esmena requerida. En conseqüència, i al marge d’altres consideracions sobre la manca d’idoneïtat del canal d’atenció ciutadana de consultes, queixes i suggeriments per iniciar un procediment d’accés a informació pública que aquesta Comissió pugui revisar, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. Paraules clau: Generalitat. Medi ambient. Nidificació d’aus. Costes. Representació legal. Esmena Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 55/2023, presentada en nom d’una associació contra el Departament de Territori i Sostenibilitat en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de novembre de 2022 la persona reclamant va presentar un formulari electrònic de consulta, queixes i suggeriments (CQS) adreçat a la Generalitat de Catalunya, identificant que es tractava d’una consulta i expressant-se en aquests termes: “us escric en nom de l'associació La Foixarda Vilanovina, com a membre de la junta de l'entitat, per fer-vos unes consultes en relació a les actuacions recents que l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú està duent a terme a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú. Us adjuntem la carta que hem enviat al senyor XXXX, Cap del Servei de Fauna i Flora del departament de Territori i Sostenibilitat, on expliquem detalladament els fets ocorreguts, així com el llistat d'espècies protegides de la fauna salvatge autòctona amb presència contrastada a la zona a la que ens referim en el moment de l'actuació. Les consultes que us volem fer són en relació als tancats de pal i corda que s'havien instal·lat per les campanyes de nidificació del Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i que l'ajuntament fa unes setmanes va retirar. Aquests tancats, no només havien afavorit la nidificació d'aquesta espècie, si no que també estaven permeten la renaturalització de l'espai fins al mur del passeig. A tall d'exemple, la zona més propera al mur, de terreny més argilós i compactat, s'hi havia consolidat una zona força àmplia de boga. Actualment aquesta zona està completament arrasada per la llaurada que s'ha dut a terme amb maquinària pesant, el terreny està totalment aixecat i ja no queda rastre d'aquesta boga. Per justificar la retirada dels tancats de pal i corda, l'Ajuntament al·lega que s'ha fet a requeriment del servei de Costes de la Generalitat, però nosaltres no tenim constància de tal requeriment. També ens han afirmat que han sol·licitat el permís a Costes per legalitzar-los i tornar a posar de nou. Concretament el que voldríem saber és: 1. S'ha fet per part de l'Ajuntament aquesta sol·licitud per tornar a instal·lar els pals i cordes? En cas afirmatiu, també voldríem saber: 2. Quan es va fer aquesta sol·licitud per part de l'Ajuntament? 3. Quan es preveu que es resolgui aquesta sol·licitud? En aquests moments l'espai en qüestió és totalment transitable i transitat per persones i gossos i ens preocupa la desaparició de les espècies esmentades que fins fa poc hi estàvem observant. Finalment, també us traslladem la mateixa pregunta feta a Agents Rurals i al Cap del Servei de Fauna i Flora: 4. Una actuació d'aquesta magnitud en una zona sensible com aquesta, cal que l'Ajuntament us la comuniqui al Costes? En cas afirmatiu, voldríem saber si aquesta comunicació s'ha fet i quins han estat els criteris tècnics que la justifiquen. 3. La reclamació, presentada el 17 de gener de 2023, fa constar que no ha rebut cap resposta de l’Administració a la seva sol·licitud. 4. El 26 de gener de 2022 la GAIP notifica a la persona reclamant un escrit requerint-li a esmenar la reclamació aportant una còpia de l’acreditació de representació de l’associació en nom de la qual manifesta actuar, i l’adverteix que d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC), disposava d’un termini de 10 dies per a fer arribar aquesta documentació transcorregut el qual si no ha esmenat aquesta mancança, se la tindria per desistida del procediment. Igualment, se la informava que la tramitació de la reclamació restava suspesa durant aquest tràmit d’esmena. 5. El 5 de febrer de 2023, la persona reclamant té accés a la notificació indicada a l’antecedent anterior i no consta resposta a aquest requeriment d’esmena. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació per tal que acredités al representació legal amb la que diu actuar en el procediment de reclamació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut sense que s’hagi reparat l’esmena requerida. En conseqüència, i al marge d’altres consideracions sobre la manca d’idoneïtat del canal d’atenció ciutadana de consultes, queixes i suggeriments per iniciar un procediment d’accés a informació pública que aquesta Comissió pugui revisar, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de març de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 55/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.