Solicitud de información sobre la aplicación de la Ley de banderas y resultado por pérdida de objeto

Resolució 178/2019, de 27 de març Número d’expedient de la Reclamació: 55/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Das Informació reclamada: Diverses qüestions sobre l’aplicació de la Llei de banderes. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda d’aquesta, ja que s’ha esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Requeriments. Despeses econòmiques. Banderes. Reclamació contra silenci. Entrega extemporània. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 4 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 55/2019, presentada contra l’Ajuntament de Das en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 d’agost de 2018 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Das la informació següent: a. “Còpia del requeriment o dels requeriments rebuts a l’Ajuntament per part de la Delegació del Govern en relació a l’incompliment de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, pel que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, així com les respostes de l’Ajuntament a l’esmentat requeriment des de 2010. b. Quantitats pagades en concepte de costes per procediments contenciosos administratius, taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualsevols altres derivats de l’incompliment per part de l’Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, pel que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, indicant el concepte i la data de pagament des de 2010. c. Qualsevol altra informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de l’Ajuntament en els referits procediments contenciosos administratius, des de 2010”. Demana la informació li sigui facilitada en format electrònic i per correu electrònic. 3. La Reclamació presentada el 4 de febrer indica que l’Ajuntament de Das encara no hauria donat resposta a la seva sol·licitud. 4. El 5 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Das i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li sol·licita la identitat de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 14 de febrer de 2019 l’Ajuntament reclamat sol·licita a la GAIP una ampliació del termini indicat a l’antecedent anterior, motivada en una sentència recent sobre el cas i en les gestions subsegüents que estaria realitzant per a facilitar la informació sol·licitada a la persona reclamant i aconseguir així el seu desistiment. La GAIP accedeix a aquesta sol·licitud d’ampliació i així ho comunica a les parts. 6. El 12 de març de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament. Argumenta que estaria obert un procediment judicial relatiu a l’aplicació de la Llei de banderes, que afectaria a l’Ajuntament, que encara no s’hauria pronunciat sobre les costes, motiu pel qual no es podria lliurar aquesta informació. També assenyala que s’hauria ofert a la persona reclamant vista de l’expedient, sense que hagués respost. 7. El 12 de març de 2019 la GAIP trasllada l’informe municipal a la persona reclamant, indicant-li que si en el termini de 10 dies no argumentava el contrari s’entendrà que està satisfeta amb la informació rebuda. Un cop transcorregut aquest termini, no consta a la GIAP cap resposta per la persona reclamant. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant l’accés a la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap altra declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit, ni dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 27 de març de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 55/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.