El presidente del Comité de Empresa solicitó a la Agència de l’Habitatge de Catalunya los criterios y baremos de selección de personal temporal desde marzo de 2015. Tras alegar el recurrente que la respuesta inicial era insuficiente, la GAIP estima la reclamación, considerando que la información adicional aportada por la administración durante el proceso satisface el derecho de acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
Cualquier ciudadano, y especialmente los comités de empresa, tiene derecho a conocer los criterios y baremos de selección de personal en administraciones y entes instrumentales basándose en los principios de publicidad y transparencia.
2
La obligación de transparencia en procesos selectivos se deriva del TREBEP y del artículo 9.1.e de la LTAIPBG, que exige la publicación de convocatorias especificando los criterios de selección.
3
El derecho de acceso se considera satisfecho cuando se obtiene la información pública, independientemente de que el solicitante esté conforme con la legalidad del sistema utilizado por la administración.
Texto completo
Resolució de 13 de juliol de 2016, d’estimació de la Reclamació 55/2016
Administració reclamada: Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Informació reclamada : Criteris de selecció i barems aplicats en els diversos processos de selecció
de personal temporal de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Resum: Qualsevol ciutadà i, amb més motiu, el comitè d’empresa respectiu, ha de poder conèixer els
criteris i barems emprats en els diversos processos de selecció de personal, tant funcionari com
laboral, per part de les administracions i els seus ens instrumentals. La finalitat del dret d’accés és
obtenir informació pública, i se satisfà quan aquesta és obtinguda, amb independència de les
actuacions de tota mena que puguin promoure els qui l’obtinguin, a la vista del seu contingut.
Paraules clau: Generalitat. Entitats de dret públic. Habitatge. Empleats públics. Personal laboral.
Selecció. Satisfacció del dret d’accés.
Ponent: Oriol Mir Puigpelat .
Antecedents
1. El 18 de maig de 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 55/2016, presentada contra l’ Agència
de l’Habitatge de Catalunya (en endavant, AHC). La reclamació té per objecte el lliurament
d’informació diversa de la sol·licitada.
2. A la sol·licitud inicial d’informació pública, de 19 d’abril de 2016, la persona reclamant , com a
president del Comitè d’Empresa de l’AHC, sol·licita la informació següent:
“Conèixer els criteris de selecció i barems aplicats en cadascun dels processos de selecció
d’ofertes de treball temporal iniciats a partir del mes de març de 2015 a l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya”.
Demana que aquesta informació li sigui tramesa per correu postal .
3. El 12 de maig de 2016, l’AHC dóna resposta a la sol·licitud formulada mitjançant un escrit on
s’expliquen de manera genèrica els criteris, el règim de publicitat i el procediment que ha seguit
aquesta entitat en la selecció de personal temporal des del mes de març de 2015.
4. El 18 de maig de 2016, com s’ha dit, la persona reclamant presenta la seva reclamació a la
GAIP, en considerar que la informació que li ha estat lliurada no és la que va demanar. Afirma
que se li ha informat “dels criteris emprats per difondre les ofertes i el procediment emprat en
relació al procés de selecció externa”, però no se li ha donat la informació requerida, relativa als
“criteris i barems: mèrits acadèmics, mèrits professionals...”.
La persona reclamant no demana el procediment de mediació que ofereix la GAIP.
5. El 20 de maig de 2016 la GAIP confirma la recepció de la reclamació a la persona reclamant. El
25 de maig de 2016, el Ple de la GAIP l’admet a tràmit. El 26 de maig, la GAIP comunica la
presentació de la reclamació a l’AHC i li demana l’expedient, així com un informe sobre la
reclamació presentada.
6. El 3 de juny de 2016, l’AHC tramet a la GAIP un escrit del seu director, emès a mode d’informe
sobre la reclamació, en què s’afirma que, així com “en la provisió interna apliquem un barem de
mèrits”, “en el cas de la selecció externa [aplicable a la selecció de personal temporal] apliquem
la següent metodologia que es considera més idònia per a seleccionar el millor candidat per
cobrir temporalment un lloc de treball”. A continuació, després de resumir aquesta “metodologia”
(el procediment de selecció i els criteris de selecció que es tenen en compte, com ja s’havia fet a
la resposta de 12 de maig a la sol·licitud d’informació) , es justifica en considerar que:
“Es tracta d’un procediment tècnic i professional que:
- garanteix l’objectivitat i els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat
- garanteix que els requeriments de participació fixats, així com els aspectes a valorar ,
siguin adequats a la naturalesa, finalitat i funcions bàsiques i coneixements necessaris
del lloc a cobrir
- aconsegueix la màxima adequació persona- lloc mitjançant la valoració del conjunt de
coneixements, aptituds i experiència requerits per aquest lloc.”
L’escrit acaba concloent que “creiem que amb aquesta informació donem resposta a la
reclamació presentada per [...] i acomplim amb el dret d’accés a la Informació Pública”.
7. El 6 de juny, la GAIP trasllada l’escrit esmentat del director de l’AHC a la persona reclamant, que
presenta escrit d’al·legacions el dia 8 de juny, on afirma que:
“El criteri emprat en la selecció externa és contrari a l’article 25 del nostre conveni
d’aplicació, en el qual s’estableixen uns barems específics per la selecció de nou ingrés, tals
com:
20% entrevista personal
25% mèrits acadèmics
30% mèrits professionals
25% proves específiques
El criteri utilitzat per la direcció només indica l’existència d’una anàlisi curricular, entrevista
personal i proves, però sense concretar la importància de cada un d’aquests elements
(barems), en clara contradicció també, amb el que es recull a la Disposició Transitòria
Quarta de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (Llei 7/2007 de 12 d’abril), que remet als
apartats 1 i 3 de l’article 61, quan parla d’una puntuació proporcionada entre les proves
realitzades i els mèrits dels aspirants.
Tanmateix, entenem que al no establir-se un sistema de puntuació dels diferents elements
analitzats, no existeix tampoc un escalafó dels resultats públics, obtinguts entre els diferents
candidats i, per tant, impossibilita el dret de poder revisar o reclamar la puntuació obtinguda
pels propis candidats, erosionant el principi de publicitat”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP
L’AHC, com a entitat de dret públic dependent del departament de la Generalitat competent en
matèria d’habitatge (article 1 de la Llei 13/2009, del 22 de juliol, de l’Agència de l’Habitatge de
Catalunya), es troba sotmesa plenament a la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG, articles 2.f i 3.1.b). Això
implica que els seus “actes o omissions que afecten el dret d’accés a la informació pública”
poden ser objecte de reclamació davant la GAIP, tal com estableix expressament l’article 73.3
LTAIPBG.
2. El dret d’accés a la informació sol·licitada i la seva satisfacció
Qualsevol ciutadà i, amb més motiu, el comitè d’empresa respectiu, ha de poder conèixer els
criteris i barems emprats en els diversos processos de selecció de personal, tant funcionari com
laboral, per part de les administracions i els seus ens instrumentals. Així es desprèn dels
principis de publicitat i transparència que regeixen la selecció del personal funcionari i laboral
segons l’article 55.2 (lletres a i b) del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual
s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP), aplicable també
a les entitats de dret públic dependents de les administracions públiques, com és l’AHC (article
2.1.d TREBEP). En la mateixa línia se situa l’article 9.1.e LTAIPBG, quan obliga a totes les
entitats sotmeses a aquesta llei a fer publicitat activa de les “convocatòries [...] dels processos
selectius de provisió i promoció del personal”, convocatòries que han d’especificar els criteris que
es tindran en compte en el moment de fer la selecció. L’AHC no ho ha qüestionat en cap moment
ni ha invocat cap límit que pugui justificar la denegació d’accés.
La qüestió que cal examinar és si la informació subministrada per l’AHC és o no suficient per
satisfer el dret d’accés de la persona reclamant. Sembla clar que la resposta donada inicialment
a la sol·licitud d’accés era massa genèrica i no especificava si, en els diferents processos de
selecció de personal laboral tramitats per l’AHC des de març de 2015, s’havien aplicat o no
barems objectius que quantifiquessin el valor relatiu dels diversos mèrits (acadèmics,
professionals, etc.) que poguessin aportar els candidats. Tanmateix, es pot considerar que amb
la informació addicional proporcionada pel director de l’AHC durant la tramitació d’aquesta
reclamació es dóna satisfacció a la sol·licitud d’accés formulada. En aquest escrit del director
(recollit a l’antecedent 6) es deixa ben clar que, en els diversos processos selectius de personal
laboral del període considerat, a diferència del que fa la pròpia AHC en la provisió interna dels
llocs de treball, no s’han aplicat barems objectius, i que s’ha optat per un sistema alternatiu més
flexible. La resposta, sumada a la donada inicialment per l’AHC, permet que la persona
reclamant conegui amb el suficient grau de detall el sistema emprat per l’AHC en la selecció del
personal laboral, i satisfà així el seu dret d’accés.
Això no significa, evidentment, que la persona reclamant hagi d’estar d’acord amb el sistema
emprat, ni que aquest s’ajusti a la legalitat. A les al·legacions presentades pel comitè d’empresa
(antecedent 7) es qüestiona la seva legalitat. Però la finalitat del dret d’accés és obtenir
informació pública, i se satisfà quan aquesta és obtinguda, amb independència de les actuacions
de tota mena (administratives, judicials, polítiques, sindicals, periodístiques, ciutadanes, etc.) que
puguin promoure els qui l’obtinguin, a la vista del seu contingut, i sobre les quals no correspon a
aquesta Comissió pronunciar-se.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot
adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
En haver-se facilitat de manera completa la informació sol·licitada durant la tramitació d’aquesta
reclamació, es pot donar per satisfeta íntegrament, sense que calguin actuacions ulteriors
d’execució.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13
de juliol de 2016, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 55/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que l’Agència de
l’Habitatge de Catalunya li informi per escrit sobre els c riteris de selecció i els barems aplicats en
els diversos processos de selecció de personal temporal tramitats per aquesta entitat des del
mes de març de 2015. Aquesta informació ha estat facilitada durant la tramitació d’aquesta
reclamació.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 55/2016 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 13 de juliol de 2016
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta r esolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.