Reclamación sobre el coste de dotaciones de la Guardia Urbana para la actividad Bicibús y desestimación por inexistencia de registros

Resolució 154/2024 , de 8 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 54/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Cost d’una actuació de la Guàrdia Urbana. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: Amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. Paraules clau: Ajuntaments. Interessat. Cost d’una activitat. Reclamació contra estimació. Veracitat de la informació. Desestimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 10 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 54/ 2024 presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En data 2 de desembre la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament la informació següent: “Sol·licito conèixer el cost econòmic associat a l'assignació de dotacions de la Guàrdia Urbana per a l'acompanyament de l'activitat Bicibus a la ciutat de Barcelona durant l'any 2022, i dels mesos de gener, febrer, març, abril, maig, juny, setembre, octubre i novembre de 2023. La Reclamació presentada el 10 de gener de 2024 indica que l’Ajuntament de Barcelona ha respost el següent: “ Des del Departament de Transparència i Bones Pràctiques s’ha rebut Petició d’Accés 2023_EXP_1080867, on el senyor XXXX, amb NIF XXXX , formula sol·licitud del dret d’accés a la informació pública, concretament: “Sol·licito conèixer el cost econòmic associat a l'assignació de dotacions de la Guàrdia Urbana per a l'acompanyament de l'activitat Bicibus a la ciutat de Barcelona durant l'any 2022, i dels mesos de gener, febrer, març, abril, maig, juny, setembre, octubre i novembre de 2023.” A l’efecte de donar compliment al dret d’accés a la informació pública en aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i amb relació a la vostra sol·licitud, des de la Prefectura de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Us informem: La intervenció policial amb el bicibús, que te consideració de manifestació, resta condicionada pel nombre d’assistents, l’itinerari i la possible afectació a la mobilitat i a la seguretat de les persones. En general, les manifestacions de petit format es realitzen sense la necessitat d’intervenció policial. Només en cas d’ésser necessari, són les pròpies Unitats Territorials que gestionen els efectius per donar cobertura a la manifestació. D’altra banda, no consta cap registre que pugui determinar quina ha estat l’assignació d’efectius de GUB perquè no existeix al sistema un servei específic d’acompanyament de bicibús com a tal. Per tant, sense un registre d’efectius destinats a la cobertura d’aquesta modalitat de servei, tampoc es pot fer la valoració econòmica demanada ”. El 23 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 23 de gener la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 06 de febrer de 2024 la GAIP rep el següent informe de l’Ajuntament: “(...) En data 2 de desembre de 2023, el senyor XXXX va presentar una instància al Registre de l’Ajuntament de Barcelona en exercici del dret d’accés a la informació pública, en aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, d’ara en endavant LTAIPBG. Concretament, el senyor, XXXX sol·licitava: “Sol·licito conèixer el cost econòmic associat a l'assignació de dotacions de la Guàrdia Urbana per a l'acompanyament de l'activitat Bicibus a la ciutat de Barcelona durant l'any 2022, i dels mesos de gener, febrer, març, abril, maig, juny, setembre, octubre i novembre de 2023.” La sol·licitud fou derivada a la Prefectura de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que era l’òrgan encarregat de la seva tramitació. El dia 10 de gener de 2024 el sol·licitant va interposar la reclamació que ens ocupa, al·legant que l’Ajuntament de Barcelona no li havia donat resposta a la seva sol·licitud. El dia 21 de desembre de 2024 la Guàrdia Urbana de Barcelona va remetre al sol·licitant la resposta a la seva sol·licitud a través d’un correu electrònic amb el següent contingut: “La intervenció policial amb el bicibús, que te consideració de manifestació, resta condicionada pel nombre d’assistents, l’itinerari i la possible afectació a la mobilitat i a la seguretat de les persones. En general, les manifestacions de petit format es realitzen sense la necessitat d’intervenció policial. Només en cas d’ésser necessari, són les pròpies Unitats Territorials que gestionen els efectius per donar cobertura a la manifestació. D’altra banda, no consta cap registre que pugui determinar quina ha estat l’assignació d’efectius de GUB perquè no existeix al sistema un servei específic d’acompanyament de bicibús com a tal. Per tant, sense un registre d’efectius destinats a la cobertura d’aquesta modalitat de servei, tampoc es pot fer la valoració econòmica demanada.” Fonaments jurídics: I.- De la desestimació de la reclamació per satisfacció extemporània. A la vista dels antecedents de fet consignats en aquest informe, és a dir, que la sol·licitud d’accés a la informació pública formulada en el seu dia per l’ara reclamant va ser contestada informant de la mancança de registres i la seva motivació, aquesta administració interessa que la GAIP, previ els tràmits oportuns, procedeixi a l’arxiu de la reclamació que ens ocupa, atès a que per part de l’Ajuntament de Barcelona s’ha lliurat tota la informació sol·licitada”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació L’article 44 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En el cas que ens ocupa la reclamació ha de ser desestimada d’acord l’argument següent. Atès que l’Ajuntament de Barcelona ha declarat en dues ocasions que no disposa específicament de la informació sol·licitada i que ha facilitat a la persona interessada tota aquella que està en disposició d’oferir. En aquest sentit, pel que fa al contingut de la resposta, cal dir que el dret d’accés a la informació pública es consolida com una eina de control social de l’Administració i de la seva activitat en benefici d’una major qualitat democràtica. Així, l’article 6.b LTAIPBG estableix que per fer efectiu el principi de transparència, “els subjectes obligats han d’adoptar les actuacions següents: a) Difondre la informació pública d’interès general d’una manera veraç i objectiva, perquè les persones puguin conèixer l’actuació i el funcionament de l’Administració pública i exercir el control d’aquesta actuació”. Altrament, i amb caràcter general, convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la veracitat de la informació (per totes, la Resolució 86/2023, de 2 de febrer). Segons aquesta Comissió, la veracitat és requerida per l’article 6.1.a LTAIPBG, als efectes de garantir la qualitat d’allò que es divulga en exercici de les obligacions de transparència o publicitat activa, ja que la veracitat és necessària per oferir la imatge real de l’organització i el funcionament de l’Administració. En canvi, als efectes del dret d’accés a la informació pública (articles 2.a i b i 18 LTAIPBG), aquesta és essencialment definida a partir del fet de trobar-se en poder de o a disposició de l’Administració, sense cap requisit explícit de veracitat. Cal recordar també, que la GAIP no té atribuïda cap potestat d’inspecció, ni cap competència que li permeti fiscalitzar la informació que les Administracions forneixen a les persones interessades en els procediments d’accés a la informació pública, d’acord amb allò que disposen els articles 39 i 41 de la LTAIPB, així com l’article 7 del RGAIP. En els termes establerts per la normativa d’aplicació, la GAIP vetlla per les garanties del dret d'accés a la Informació pública mitjançant el procediment de reclamació establert a l’article 39.1 LTAIPB i desenvolupat al capítol VI RGAIP. Aquest procediment de reclamació permet revisar l'adequació a la normativa del pronunciaments sobre l'abast del dret d'accés exercit en relació amb la informació en poder de l'Administració, o bé vetllar per l'execució material dels drets ja reconeguts. Per tant, el procediment de Reclamació no habilita a la GAIP a qüestionar la delimitació, que una Administració hagi fet – sempre que sigui de manera expressa i inequívoca, com succeeix en aquest cas- de quina és la informació que es troba en el seu poder i en relació amb la qual es pot exercir el dret d'accés a la informació. Dit això, aquesta Comissió no pot posar en dubte la no existència de la informació reclamada a l’Ajuntament i per tant, és procedent desestimar aquesta Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 8 de febrer de 2024, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 54/2024 , d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2, declarar-ne finalitzat el procediment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.