Solicitud de información sobre desbroce de caminos al Ayuntamiento de l'Arboç y finalización del procedimiento por pérdida del objeto

Resolució 278/2021, de 18 de març Número d’expedient de la Reclamació: 53/2021 Administració reclamada: Ajuntament d’Arboç Informació reclamada: Informació sobre unes actuacions de desbrossament de camins. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest l’Administració va notificar a la persona reclamant la resposta a l seva sol·licitud, informant-la que no havia contractat el servei de desbrossada ni coneixia qui n’era el responsable, el 3 de febrer, però aquesta notificació va quedar rebutjada a la seu electrònica un cop transcorregut el termini legal per accedir-hi sense que fos oberta per la persona reclamant destinatària. La GAIP ha traslladat novament a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament d’Arboç i la documentació adjunta, que es correspon amb la informació reclamada i la justificació de la seva tramesa, amb l’advertiment que, si no presenta al·legacions en contra, procedirà a finalitzar el procediment en haver-se satisfet la informació que n’era l’objecte. Depassat el termini per fer-ho, i davant la manca d’al·legacions de la persona reclamant, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació, i considerar perdut sobrevingudament el seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Camins. Arbrat. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 53/2021, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de l’Arboç, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. L’1 de desembre de 2020 la persona reclamant presenta una sol·licitud d’accés a informació davant l’Ajuntament d’Arboç on posa de manifest: “Hem observat una desbrossada salvatge als camins propers a la zona de la cristalleria, a l'altra banda de la via del tren. El camí està al terme de l'Arboç. Hem preguntat a serveis tècnics de l'ajuntament i la brigada i no ens han sabut dir qui n'és el responsable. Adjuntem imatges i fotografia aèria de la ubicació. ” A continuació sol·licita conèixer qui ha autoritzat i executat aquesta operació. 3. La Reclamació presentada el 17 de gener de posa de manifest que no s’hauria rebut cap resposta a la sol·licitud reflectida a l’antecedent anterior. 4. El 20 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la tramitació de la Reclamació. 5. El 25 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Arboç i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de l’Arboç que posa de manifest que els dia 3 de febrer de 2021 s’hauria remès a la persona reclamant un ofici oferint una resposta a la qüestió plantejada i que la notificació hauria quedat rebutjada per manca d’accés de la persona reclamant. A l’informe municipal s’hi adjunta la resposta notificada, en la què s’informa que no consta a l’Ajuntament cap contractació per desbrossar aquesta zona, i per tant, desconeix qui ha produït els danys que esmenta en la seva sol·licitud. S’hi adjunta també el justificant de la notificació on consta el registre de sortida del 3 de febrer a les 11:32 hores, la posada a disposició a la seu electrònica i l’estat de la notificació com a rebutjada el dia 16 de febrer de 2021 a les 00:00 hores. 7. El 3 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe municipal i la documentació que s’hi adjunta a la persona reclamant indicant que en cas de no manifestar el contrari en un termini de cinc dies, s’entendrà que la informació lliurada satisfà la seva sol·licitud i es finalitzarà la seva reclamació per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. El mateix dia 3 de març de 2021 la persona reclamant accedeix a la notificació i, transcorregut el termini esmentat, no ha formulat al·legacions davant la GAIP. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest l’Administració va notificar a la persona reclamant la resposta a l seva sol·licitud, informant-la que no havia contractat el servei de desbrossada ni coneixia qui n’era el responsable, el 3 de febrer, però aquesta notificació va quedar rebutjada a la seu electrònica un cop transcorregut el termini legal per accedir-hi sense que fos oberta per la persona reclamant destinatària. La GAIP ha traslladat novament a la persona reclamant l’informe de l’Ajuntament d’Arboç i la documentació adjunta, que es correspon amb la informació reclamada i la justificació de la seva tramesa, amb l’advertiment que, si no presenta al·legacions en contra, procedirà a finalitzar el procediment en haver-se satisfet la informació que n’era l’objecte. Depassat el termini per fer-ho, i davant la manca d’al·legacions de la persona reclamant, cal considerar adequadament satisfeta la sol·licitud d’informació de la què deriva aquesta reclamació, i considerar perdut sobrevingudament el seu objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de març de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 53/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.