Solicitud de información sobre la aplicación de la Ley de Banderes y gastos asociados en el Ayuntamiento de La Bisbal d'Empordà

Resolució 116/2019, de 28 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 52/2019 Administració reclamada: Ajuntament de La Bisbal d’Empordà Informació reclamada: Diverses qüestions sobre l’aplicació de la Llei de banderes. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: La persona reclamant ha manifestat expressament a la GAIP la seva voluntat de desistir de la Reclamació, per haver rebut la informació sol·licitada. En aquestes circumstàncies, s’ha de finalitzar sense més tràmits el procediment de reclamació, sense que sigui necessària cap declaració sobre el dret a la informació sol·licitada, ni la celebració de la mediació sol·licitada inicialment per la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Banderes. Requeriments. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani de la informació. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 52/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 d’agost de 2018 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà la informació següent: a. “Còpia del requeriment o dels requeriments rebuts per l’Ajuntament des de la Delegació del Govern en relació amb l’incompliment de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, sobre l’ús de banderes, així com les respostes de l’Ajuntament a aquests requeriments des del 2010. b. Quantitats pagades en concepte de costes per procediments contenciosos administratius, taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualssevol altres derivats de l’incompliment per part de l’Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya, indicant el concepte i la data de pagament, des del 2010. c. Qualsevol informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de l’Ajuntament en els referits contenciosos, des del 2010. Es demana que la informació sol·licitada es faci per mitjans electrònics. 3. La Reclamació presentada el 4 de febrer assenyala que l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà encara no hauria donat resposta a la seva sol·licitud. 4. El 5 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la mateixa, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. També li sol·licita la identitat de la persona que representaria a l’Ajuntament en el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 5. El 21 de febrer de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP el seu desistiment de la Reclamació, en haver rebut de l’Ajuntament de la Bisbal la informació sol·licitada. 6. El 22 de febrer de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que acredita haver facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, atès que es presenta en relació amb el silenci administratiu produït en ocasió de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la persona reclamant ha manifestat expressament a la GAIP la seva voluntat de desistir de la Reclamació, per haver rebut la informació sol·licitada. En aquestes circumstàncies, s’ha de finalitzar sense més tràmits el procediment de reclamació, sense que sigui necessària fer cap declaració sobre el dret a la informació sol·licitada, ni la celebració de la mediació sol·licitada inicialment per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 52/2019 per desistiment de la persona reclamant. 2. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.