Solicitud de datos históricos de alumnos y personal de escuela infantil y finalización de reclamación por entrega parcial y compromiso de acceso

Resolució 276/2021, de 18 de març Número d’expedient de la Reclamació: 51/2021 Administració reclamada: Ajuntament d’Arboç Informació reclamada: Nombre d’alumnes, places de personal i concursos o borses de treball creades, durant els darrer 15 cursos escolars d’una llar d’infants. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració no s’oposa jurídicament a l’accés ni considera fonamentat restringir-lo o inadmetre la sol·licitud, ans al contrari, manifesta la seva voluntat de satisfer-lo, si bé amb les dificultats que comporta la recopilació de dades històriques d’un període tan ampli de temps, que han de ser extretes de l’arxiu municipal. De fet, durant la tramitació de la reclamació l’Ajuntament ha acreditat haver fer un lliurament parcial de la informació amb data 10 de febrer, i expressament es compromet a continuar recollint la resta d’informació i lliurar-li quan li sigui possible, ateses les necessitats de servei i la disponibilitat de recursos humans. D’acord amb l’exposat, és procedent finalitzar la Reclamació, ja que les parts no sostenen una discrepància jurídica sobre l’abast del dret d’accés que hagi de ser resolta per aquesta Comissió i la informació s’ha lliurat parcialment, amb el compromís de lliurar la resta sense limitacions, si bé amb referència a les facultats de seguiment de l’execució de les seves resolucions esmentades la fonament jurídic següent, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada pendent de lliurament. Paraules clau: Ajuntaments. Electes municipals. Escoles bressol. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament parcial extemporani. Pèrdua d’objecte. Seguiment de l’execució. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 51/2021, presentada per un electe municipal contra l’Ajuntament de l’Arboç, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 13 de novembre de 2020 la persona reclamant sol·licita: “Amb la finalitat de conèixer l’evolució d’usuaris i usuàries de l’Escola Bressol “Els Minyons” de l’Arboç, [...] Tenir accés a la següent informació: Històric d’alumnes de l’escola bressol, per curs escolar i pels darrers 15 cursos escolars (període 2005- 2020), històric de places de personal creades per cada curs escolar i quantes han estat cobertes, per curs escolar i pels darrers 15 cursos escolars (període 2005 – 2020), històric de concursos/ borses de treball per la llar d’infants (període 2005-2020).” 3. La Reclamació, presentada el 17 de gener de 2021 aporta una resposta de l’Ajuntament de l’Arboç de 17 de novembre de 2020, on se li indica que es procediria a la cercad e la informació sol·licitada a l’arxiu municipal, i posa de manifest que des d’aleshores no s’hauria rebut cap més informació. 4. El 20 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la tramitació de la Reclamació. 5. El 25 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de l’Arboç i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 23 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de l’Arboç que fa referència a la resposta donada el 17 de novembre de 2020 referent a la necessitat de recopilar la informació, i posa de manifest que el dia 10 de febrer s’hauria lliurat a la persona reclamant part de la informació. A l’informe municipal s’hi adjunta la notificació a la persona reclamant de la relació del nombre de matriculacions a l’escola bressol entre els anys 2005 i 2020. L’escrit de tramesa a la persona reclamant fa constar que “La resta de documentació que ens sol·licita, ho tenim present i s’està preparant, però com comprendrà, és costós de fer, ja que s’ha d’atendre a tot el volum de feina que es genera pròpia de la gestió administrativa i els mitjans personals ho fan en la mesura que es pot.” Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP seria competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Nogensmenys, també cal tenir en compte que questa Reclamació ha estat presentada per un electe local, amb invocació del dret d’accés dels i de les electes locals a la informació de la respectiva entitat regulat per l’article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC). Aquest fet aconsella plantejar la seva admissibilitat a un procediment de revisió regulat per una normativa diferent, com és la legislació de transparència. A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 TRLMRLC. Tot i que la legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciosa administrativa l’eventual impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència que institueix la reclamació davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciosa administrativa i, si escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1ª.2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquesta interpretació de la GAIP ha estat enterament confirmada per la Sentència 1074/2019 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És procedent, per tant, l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, si bé caldrà tenir en compte que el règim material i procedimental aplicable a l’accés sol·licitat es regirà en primer lloc per l’article 164 TRLMRLC, cosa que inclou la subjecció a uns límits al dret d’accés més reduïts que els previstos per l’LTAIPBG, així com també un deure dels i de les electes a respectar la confidencialitat de la informació a la que poden accedir per raó de la seva funció representativa. En tot cas, en l’aplicació dels límits al dret d’accés caldrà tenir en compte els criteris establerts a aquests efectes per l’LTAIPBG, especialment pels apartats 2 i 3 del seu article 20, que estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració no s’oposa jurídicament a l’accés ni considera fonamentat restringir-lo o inadmetre la sol·licitud, ans al contrari, manifesta la seva voluntat de satisfer-lo, si bé amb les dificultats que comporta la recopilació de dades històriques d’un període tan ampli de temps, que han de ser extretes de l’arxiu municipal. De fet, durant la tramitació de la reclamació l’Ajuntament ha acreditat haver fer un lliurament parcial de la informació amb data 10 de febrer, i expressament es compromet a continuar recollint la resta d’informació i lliurar-li quan li sigui possible, ateses les necessitats de servei i la disponibilitat de recursos humans. Tanmateix, la persona reclamant no n’ha informat a la GAIP, com estava obligada a fer, de que havia obtingut ja parcialment la informació objecte d’aquest procediment, ni s’ha pronunciat sobre el compromís de l’Ajuntament de lliurar la resta tan aviat li sigui possible. En tot cas, cal urgir a l’Ajuntament a què finalitzi la tasca de recopilació de la informació al més aviat possible, ja que si bé es cert que la petició té un abast molt ampli, el temps de què ha disposat l’Ajuntament per elaborar la informació fins a la data d’aquesta resolució ja és considerable i no resultaria justificat retardar gaire més el lliurament de la informació. Nogensmenys, si la recopilació de la informació en els termes en què es sol·licita revesteix una dificultat que li impedeix aquesta satisfacció en un termini breu, l’Ajuntament pot oferir la persona reclamant l’accés a la informació en la manera en què la tingui disponible, o bé facilitar -li la consulta presencial de la informació a l’arxiu municipal. D’acord amb l’exposat, és procedent finalitzar la Reclamació, ja que les parts no sostenen una discrepància jurídica sobre l’abast del dret d’accés que hagi de ser resolta per aquesta Comissió i la informació s’ha lliurat parcialment, amb el compromís de lliurar la resta sense limitacions, si bé amb referència a les facultats de seguiment de l’execució de les seves resolucions esmentades la fonament jurídic següent, pel cas que calgui fer-ne ús als efectes de garantir l’accés material a la informació sol·licitada pendent de lliurament. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix l’obligació de facilitar la informació dins del termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment, i que la desatenció d’aquest requeriment pot donar lloc a l’exigència de responsabilitats en el marc del règim sancionador previst a la mateixa llei. Concretament, a la vista de la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, la desatenció dels requeriments d’aquesta Comissió constitueix una infracció qualificada de molt greu que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG. Amb aquesta finalitat, l’article 49.2 RGAIP preveu que la Comissió n’informi als òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos per l’Administració i que se n’hi faci difusió mentre duri l’incompliment. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 de març de 2021, resol per unanimitat 1. Finalitzar la Reclamació 51/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, en haver lliurat l’Administració parcialment la informació sol·licitada i haver-se compromès a lliurar la resta sense limitacions. 2. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi en relació amb el lliurament de la informació pendent. 3. Disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.