Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Torroella de Montgrí información sobre requerimientos y gastos derivados del incumplimiento de la Ley de Banderas. Tras presentar reclamación ante la GAIP por silencio administrativo, el solicitante desistió del procedimiento al haber recibido la información. La GAIP decide finalizar la reclamación por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para tramitar reclamaciones derivadas del silencio administrativo en solicitudes de acceso a la información pública según el artículo 39.1 LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
Cualquier persona interesada puede desistir de su solicitud conforme al artículo 94 de la Ley 39/2015, lo que conlleva la conclusión del procedimiento administrativo.
Texto completo
Resolució 192/2019, de 4 d’abril
Número d’expedient de la reclamació: 51/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Torroella de Montgrí
Informació reclamada: Diverses qüestions sobre l’aplicació de la Llei de banderes.
Sentit de la resolució: Finalització per desistiment
Resum: Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de
les Administracions públiques, qualsevol persona interessada pot desistir de la seva sol·licitud, i en
aquest cas procedirà que l’Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix
que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació,
amb els efectes referits.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Requeriments. Banderes. Reclamació contra silenci.
Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 4 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 51/2019, presentada per un periodista
contra l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació
pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació
previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 22 d’agost de 2018 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí la
informació següent:
a. “Còpia del requeriment o dels requeriments rebuts a l’Ajuntament per part de la Delegació
del Govern en relació amb l’incompliment de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, que regula l’
ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, així com les respostes de l’
Ajuntament a aquest requeriment des del 2010.
b. Quantitats pagades en concepte de costes per procediments contenciosos administratius,
taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualsevol altre
derivats de l’incompliment per part de l’Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per
la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, indicant el
concepte i la data de pagament, des del 2010.
c. Qualsevol informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de l’
Ajuntament als referits procediments contenciosos administratius, des del 2010”.
Demana que se li faciliti la informació sol·licitada en format electrònic i per correu electrònic.
3. La Reclamació presentada el 4 de febrer assenyala que l’Ajuntament de Torroella de Montgrí
encara no hauria donat resposta a la seva sol·licitud.
4. El 5 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i
el requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un
informe sobre la mateixa, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la
Reclamació. També li sol·licita la identitat de la persona que representaria a l’Ajuntament al
procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 22 de febrer de 2019 l’Ajuntament notifica a la GAIP l’informe indicat per l’antecedent anterior,
que acredita haver notificat a la persona reclamant la informació sol·licitada.
6. L’1 de març de 2019 la GAIP trasllada l’informe anterior a la persona reclamant, indicant-li que si
no argumenta el contrari en el termini de cinc dies es procediria a finalitzar la Reclamació.
7. El 19 de març de 2019 l’Ajuntament planteja a la GAIP preguntes sobre els termes en que ha de
facilitar la informació sol·licitada, que són contestades per la GAIP el dia següent.
8. El 27 de març de 2019 la GAIP rep una manifestació de la persona reclamant de desistiment de
la Reclamació, per haver rebut la informació sol·licitada.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De
conformitat amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta
Reclamació, atès que es planteja en relació amb el silenci administratiu derivat d’una sol·licitud
d’accés a la informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa Llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’
accés a la informació pública han de ser aplicades d’acord amb la seva finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, han d’interpretar-se sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no poden ampliar-se per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació ha d’explicitar-se el límit aplicat i raonar degudament les causes que
fonamenten la seva aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a que els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats de conformitat amb criteris de proporcionalitat y
temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada
cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a
la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la
llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les
Administracions públiques, qualsevol persona interessada pot desistir de la seva sol·licitud, i en
aquest cas procedirà que l’Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix
que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació,
amb els efectes referits.
Tenint en compte que, segons l’antecedent 7, la persona reclamant ha manifestat explícitament la
seva voluntat de que se la tingui per desistida en relació amb aquest procediment, procedeix finalitzar
sense més tràmits la Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió
previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 d’
abril de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 51/2019 per desistiment i disposar la
publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.