Se solicitó al Departament de la Presidència la relación de plazas de un concurso, incluyendo el número de orden de los asignados. El solicitante alegó que no se le entregó la información previamente estimada y que el número de orden no es dato personal. La GAIP estima la reclamación y ordena la entrega total de la información por no prevalecer la protección de datos.
Puntos clave de la argumentación
1
La divulgación de la identidad de personas designadas en funciones administrativas no supone un sacrificio significativo, ya que su nombramiento es público por ley.
2
El número de orden de los seleccionados en un proceso de concurrencia competitiva es información sujeta a publicidad activa.
3
Los participantes en procesos selectivos tienen una expectativa de divulgación de su identidad debido a los principios de publicidad y transparencia que rigen estos procedimientos.
4
La ponderación entre el derecho de protección de datos y el derecho de acceso a la información pública resulta favorable al acceso en este caso concreto.
5
La GAIP es competente para pronunciarse sobre el incumplimiento material del derecho de acceso incluso si la pretensión de entrega inmediata no fue formulada expresamente en la reclamación.
Texto completo
Resolució 262/2023, de 17 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 50/2023
Administració reclamada: Departament de la Presidència
Informació reclamada: Relació de places d’un concurs.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: Per una altra banda, l’antecedent 9 es refereix a al·legacions presentades per la persona
reclamant, segons les quals no se li hauria lliurat encara la informació estimada per la resolució
impugnada, malgrat haver transcorregut els 30 dies dins dels quals s’hauria d’haver produït el seu
lliurament. Tot i que la GAIP no té dades per poder assegurar la consistència de l’al·legació (s’ha de
tenir en compte que es tracta de 30 dies hàbils, és a dir, que cal descomptar dissabtes i festius, de
manera que suposen força més d’un mes), en cas que efectivament s’hagi superat aquest termini
sense haver proporcionat a la persona reclamant la informació estimada per la resolució impugnada,
és procedent requerir a l’SAFP el seu lliurament immediat, malgrat que aquesta pretensió no s’hagi
formulat expressament a la Reclamació, perquè si no s’ha formulat ha estat precisament per la
confiança de la persona reclamant en el compliment del compromís de l’SAFP, de manera que si
s’incompleix aquest compromís, el lliurament efectiu de la informació concernida esdevé una qüestió
sobre la que aquesta Comissió es pot pronunciar en el marc de la resolució de la Reclamació que
deriva de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació.
Paraules clau: Administració de la Generalitat. Personal de l’Administració. Identitat. Llocs de treball.
Interinatge. Dades personals. Accés efectiu a la informació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 50/2023, presentada contra la Secretaria
d’Administració i Funció Pública (SAFP), del Departament de la Presidència de la Generalitat de
Catalunya, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 15 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud d’informació
pública al web de transparència de la Generalitat: “Relació de places del concurs 361. Relació de
llocs de treball tant per aquells llocs de treball assignats per la base 12.2 a i 12.2 b relacionats en
l'annex 1.a i annex 2.a, corresponents al codi tràmit intern de la convocatòria 361, amb indicació
de la data de creació de la corresponent plaça, i períodes que les places han estat cobertes per
interins de cadascuna de les places, indicant si la cobertura ha estat per substitució o interinatge
i indicant el número d'ordre de les persones assignades a cadascuna de les places”.
3. La Resolució de 16 de gener de 2023 de la SAFP estima parcialment la sol·licitud perquè
considera que s’ha de denegar l’accés al número d’ordre, ja que ha de prevaldre el dret de
protecció de les dades personals (article 24.2 LTAIPBG). També resol facilitar en el termini de 30
dies la resta d’informació sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 16 de gener de 2023 al·lega que la sol·licitud no demana dades
personals, sinó només el número d’ordre.
5. El 25 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada.
6. El 25 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a la SAFP i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com
també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
7. El 15 de febrer de 2023 la GAIP rep la documentació requerida a l’SAFP. L’informe indica el
següent: “Com s’estableix en l’article 34.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la resolució ha
de ser estimatòria de la sol·licitud, llevat que sigui aplicable algun dels límits establerts en la llei.
En el supòsit del “l’ordre de les persones assignades a cada plaça” s’aplica els límits de la Llei
19/2014 en considerar que l’ordre fa referència a dades que poden identificar a les persones que
ocupen aquestes places, és per això que preval el dret a la protecció de dades d’aquestes
persones per sobre de l’interès públic. En conseqüència, i així s’estableix en la resolució de 24
de novembre de 2022, d’acord amb l’article 70.5 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, en aplicació
dels principis de proporcionalitat i d’accés parcial, en compliment de la ponderació raonada de
l’article 24.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s’ha de donar accés a la informació prèvia
pseudonimització quan sigui possible. La informació sol·licitada per la persona interessada, de
conformitat amb el redactat anterior i la resolució emesa, es facilitarà dins el termini establert
mitjançant l’aplicació del límit de l’aplicació de dades. En aquest sentit, la resolució parcial respon
a la necessitat de pseudonimització de les dades personals que poden ser identificatives de les
persones afectades, en aplicació de la ponderació de l’interès públic”.
8. El 23 de febrer de 2023 la GAIP demana l’informe de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades
(APDCAT) previst per l’article 42.8 LTAIPBG.
9. El 24 de febrer de 2023 la GAIP rep al·legacions de la persona reclamant sobre el fet que no ha
rebut encara la informació que, segons la resolució d’estimació parcial de la sol·licitud, se li
hauria de lliurar en el termini de 30 dies, després d’haver vençut, al seu entendre, aquest termini.
10. El 13 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “La normativa de
protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a la informació reclamada
relativa a la relació de llocs de treball corresponents a la convocatòria 300 (codi tràmit intern
361), amb indicació de la data de creació de la plaça i períodes en els quals les places han estat
cobertes per interins, inclòs la informació relativa al número d’ordre de les persones assignades
a cadascuna de les places”. Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents:
“Respecte de la informació reclamada, si bé el número d’ordre de les persones assignades a
cadascuna de les places de la relació de llocs de treball de la convocatòria permet fer
identificables sense esforços desproporcionats a les persones que han estat assignades a
cadascuna de les places de la relació de treball a partir de la informació prèviament publicada,
precisament per aquest fet que es tracta d’informació ja publicada constituiria un element
favorable a l’accés a la informació. A més, com s’ha exposat, la informació sobre les persones
finalment seleccionades en un procés de selecció de personal és informació sotmesa a publicitat
activa. Per tant, des del punt de vista de la normativa de protecció de dades no hauria d’haver-hi
inconvenient en facilitar a la persona reclamant informació que pogués fer identificables a les
persones que han estat seleccionades en el procés i que han ocupat els diferents llocs de la
relació de llocs de la convocatòria. Pel que fa al possible perjudici que per a les persones
interessades podria suposar la difusió d’aquesta informació, cal dir que les persones que
participen en processos de concurrència competitiva són coneixedores del principi de publicitat i
transparència que regeixen aquesta mena de procediment i tenen unes determinades
expectatives de privacitat pel que fa a la informació que ha de ser publicada. En definitiva, no
sembla que facilitar l’accés a la informació que ha estat objecte de difusió en el transcurs del
procés selectiu que pugui constar en l’expedient hagués de tenir especial rellevància pel que fa
al dret a la protecció de dades personals de les persones afectades, particularment quan la
persona que sol·licita l’accés ha participat en el procés selectiu, per la qual cosa seria probable
que ja fos del seu coneixement. En definitiva, el resultat de la ponderació de drets en el cas que
ens ocupa és favorable a l’accés a la informació pública reclamada”.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada en aquest procediment és la següent: el número d’ordre de les persones
assignades a cadascuna de les places del concurs 361 per cobrir-les interinament, ja que la SAFP ha
resolt estimant lliurar a la persona reclamant la resta de dades sol·licitades sobre aquestes places en
el termini de 30 dies. Tot i que la Reclamació no ho planteja, també escau pronunciar-se sobre l’accés
efectiu de la persona reclamant a la informació que la SAFP ha resolt lliurar-li en el termini de 30 dies
i que, segons al·legacions de la persona reclamant a aquest procediment, encara no hauria rebut.
L’objecte de la Reclamació és, sens dubte, informació pública, perquè és sobre designació de
personal al servei de l’Administració i, amb tota probabilitat, es troba en poder de l’Administració. En
conseqüència, en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi,
llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació. La resolució impugnada en aquest
procediment denega la divulgació del número d’ordre perquè amb ell seria fàcil d’identificar les
persones concernides que, d’aquesta manera, es trobarien afectades les seves dades personals, la
protecció de les quals, segons la resolució impugnada, ha de prevaldre sobre el dret d’accés a la
informació pública.
L’antecedent 10 reprodueix parcialment l’informe aportat per l’APDCAT a aquest procediment, segons
el qual la divulgació de la identitat de persones que són designades per exercir funcions a
l’Administració no les causa un sacrifici significatiu, ja que aquesta divulgació ja s’ha produït com a
conseqüència de la publicació, exigida legalment, del seu nomenament, així que han de tenir una
expectativa de divulgació de la seva identitat; en conseqüència, l’informe conclou que la legislació de
protecció de dades personals no s’oposa a la divulgació de la informació sol·licitada sobre el número
d’ordre. La GAIP comparteix les consideracions fetes a l’informe de l’APDCAT i, vist que no concorre
a la informació sol·licitada el límit invocat, és procedent estimar la reclamació 50/2023 i declarar el
dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada.
Per una altra banda, l’antecedent 9 es refereix a al·legacions presentades per la persona reclamant,
segons les quals no se li hauria lliurat encara la informació estimada per la resolució impugnada,
malgrat haver transcorregut els 30 dies dins dels quals s’hauria d’haver produït el seu lliurament. Tot i
que la GAIP no té dades per poder assegurar la consistència de l’al·legació (s’ha de tenir en compte
que es tracta de 30 dies hàbils, és a dir, que cal descomptar dissabtes i festius, de manera que
suposen força més d’un mes), en cas que efectivament s’hagi superat aquest termini sense haver
proporcionat a la persona reclamant la informació estimada per la resolució impugnada, és procedent
requerir a l’SAFP el seu lliurament immediat, malgrat que aquesta pretensió no s’hagi formulat
expressament a la Reclamació, perquè si no s’ha formulat ha estat precisament per la confiança de la
persona reclamant en el compliment del compromís de l’SAFP, de manera que si s’incompleix aquest
compromís, el lliurament efectiu de la informació concernida esdevé una qüestió sobre la que aquesta
Comissió es pot pronunciar en el marc de la resolució de la Reclamació que deriva de la sol·licitud
d’informació pública de la que deriva la Reclamació.
3. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones
interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el
que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les
mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b
LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació
pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2
RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels
òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa
referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17
de març de 2023, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 50/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sobre el
número d’ordre de les persones assignades a cadascuna de les places del concurs 361 per
cobrir-les interinament, així com també a l’accés efectiu a la resta d’informació indicada a
l’antecedent 2, en relació amb la qual la SAFP ha resolt estimar-ne la sol·licitud i facilitar-la en el
termini de 30 dies.
2. Anular la Resolució de la SAFP de 16 de gener de 2023, en relació amb la part que desestima el
número d’ordre de les persones assignades a cadascuna de les places del concurs 361 per
cobrir-les interinament.
3. Requerir a la SAFT que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 en relació
amb el número d’ordre indicat dins del termini màxim de quinze dies. I, si encara no ho ha fet,
que li lliuri immediatament la informació estimada per la resolució indicada per la resolució
anterior.
4. Requerir a la SAFP a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona
responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per
complir-la.
5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 50/2023 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar
la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si
l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió
en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de
l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador
per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el
compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.