Reclamación de acceso a la información sobre gestión de animales abandonados y convenios de acogida en Sant Guim de la Plana

Resolució 199/2024, de 15 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 49/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Guim de la Plana Informació reclamada: Centres d'acollida, ajudes i subvencions, polítiques de prevenció, càlcul de poblacions felines i canines, pressupostos i protocols d'actuació per a animals de companyia. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la reclamació, i estimació parcial Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha posat a disposició de la part reclamant la informació sol·licitada en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua d'objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Ajuntament. Animals abandonats. Actuacions de control i gestió de gats i gossos abandonats. Partides pressupostàries destinades a la gestió de gats i gossos abandonats. Reclamació contra accés parcial. Lliurament extemporani. Pèrdua parcial d’objecte. Estimació parcial. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents El 10 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 49/2024, presentada per la representant de l’entitat Fundació per a l’assessorament i acció en defensa dels animals (FAADA) contra l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana. La reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). El 29 de novembre de 2023, la reclamant va sol·licitar a l'Ajuntament de Sant Guim de la Plana una petició d’informació, que en síntesi demanava sobre els convenis actuals amb centres d'acollida per a la recollida de gats abandonats i perduts al terme municipal. A més, es requereix informació sobre les sol·licituds d'ajudes i subvencions a la Generalitat i la Diputació per a la gestió d'animals de companyia entre els anys 2019 i 2023. Sol·licita també per les polítiques de prevenció de l'Ajuntament en matèria de tinença responsable, control de la cria il·legal i identificació d’animals amb propietari al seu terme municipal. Altres aspectes demanats inclouen el càlcul de gats ferals/comunitaris i colònies al terme municipal, el nombre de gats esterilitzats en els últims 5 anys, les colònies ja controlades, les partides pressupostàries destinades al control de colònies de gats entre 2019 i 2023, i les partides per a la recollida i acollida de gossos en el mateix període. El 22 de desembre de 2024 l'Ajuntament va donar resposta a la reclamant en el sentit de facilitar la informació de les actuacions que està duent a terme per tal de donar resposta a la necessitat del municipi envers les colònies de gats. Les actuacions que s'esmenten, en síntesi són: compra de dues gàbies per captura de gats i aliment perquè els mateixos puguin ser capturats; captures d'aquests animals per a ser esterilitzats; i sobre les subvencions es descriuen les que es tenen pensades de demanar en relació, en primer lloc, al Departament d'Acció Climàtica per fomentar la identificació i esterilització de gats i serveis veterinaris externs en els municipis de menys de 10.000 habitants per l'any 2024; la RESOLUCIÓ ACC/3213/2023, de 7 de setembre, per la qual es convoquen subvencions per fomentar la identificació i l’esterilització dels animals de companyia i els serveis veterinaris externs en els municipis de menys de 10.000 habitants, per a l'any 2023 i s’informa de la despesa programada per l’any 2023 de fins a 600 euros; i, en segon lloc, en relació amb l’Administració de l’Estat, a la “ Orden DSA/1352/2022, de 22 de diciembre, por la que se establecen las bases reguladoras para la concesión de subvenciones a entidades locales, destinadas a mejorar e impulsar el control poblacional de colonias felinas ” i es descriu el que costegen aquests ajuts, i es manifesta que no se sap quina suma podria arribar a ingressar l’Ajuntament. Pel que fa a instal·lacions, l'Ajuntament no té cap instal·lació per animals, ja que és un municipi de menys de 200 habitants i no es disposa, fins a pressupost de 2023, de la despesa aprovada. També s'informa que sobre "els gossos no se n'han capturat perquè no s'hi ha vist la necessitat i cap veí n'ha demanat la captura. I d'altres animals tampoc hi ha cap actuació anterior amb relació a les colònies felines o d'altres, ja que no hi havia hagut fins ara la necessitat de posar fre a la proliferació de tants gats." La reclamant manifesta a la reclamació que la resposta de l'Ajuntament és parcial. El 29 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 29 de gener de 2024 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. L’1 de febrer de 2024 la GAIP rep informe de l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana on es reitera la informació lliurada i, a més es diu que “Hi ha informació demanada que no es disposa ja que en aquest Ajuntament no es tenen totes les dades sol·licitades i no s’han fet, en els anys anteriors, les actuacions per controlar les colònies felines que es relacionen legalment” i es conclou que “no s’ha limitat l’accés a la informació a la persona interessada, la Sra. Carla Cornella i Mirambell. La informació facilitada per aquest ajuntament és mínima, degut a que no hi ha hagut (fins a l’any 2023, quan s’han precisat les necessitats de controlar aquests animals) aquesta necessitat.” El 6 de febrer de 2024 la GAIP trasllada a la reclamant la informació que ha fet arribar l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana, amb la indicació que si en un termini de 3 dies hàbils no es comunica una altra cosa s’entendrà que dona resposta a la reclamació d’informació pública, i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. El 7 de febrer de 2024 la GAIP rep escrit de la reclamant on informa que “ hi ha alguna consulta encara no resposta, concretament: -Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal. - Amb quin centre d’acollida tenen conveni signat actualment per la recollida dels gossos abandonats/perduts al seu terme municipal”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i estimació parcial per la informació que manca lliurar En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de gran part de l’objecte de la Reclamació, atès que la reclamant ha obtingut de l’Ajuntament la resposta de la majoria dels apartats sobre els quals formulava la reclamació. No obstant això, la reclamant, una vegada lliurada la informació, detecta que encara li manca conèixer quin és el centre d’acollida amb el qual s’hagi signat un conveni per la recollida dels gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal i també respecte als gossos, si n’hi ha, l’Ajuntament hauria de donar aquesta informació, atès que es considera que és informació pública d’acord amb allò previst a l’article 2 de la LTAIPBG. Per al cas que l’Ajuntament no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. Un concepte molt ampli que requereix dotar-se d’un seguit d’eines i instruments que permetin la millora dels processos, la seva normalització i estandardització, per tal de garantir el compliment de la normativa i la qualitat de la informació i la implementació de solucions que permetin garantir la correcta gestió de la informació pública. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, la LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2) i la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d). Cal recordar, que l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un sistema de gestió documental, impulsora si no en disposa, vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització de documentació, de mantenir l'ordre i garantir el retrobament de documentació. Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i en conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents que estableix en l’article 11.4 que “quan l'aplicació d'una taula d'avaluació i accés documental comporti l'eliminació de documents, la persona tècnica que porti a terme aquesta aplicació, abans de procedir a la destrucció, ha de: a) Disposar d'un inventari de la documentació a destruir, b) Obtenir l'autorització de la secretaria general o de la direcció de l'organisme o entitat titular de la documentació, c) Comprovar que cap circumstància administrativa o jurídica hagi alterat el termini de conservació fixat per als documents a eliminar” i ha de disposar del corresponent Registre de destrucció de documents (article 12) degudament autoritzat per la secretaria general o la direcció de l’organisme o entitat titular dels documents. Així doncs, atenent aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar -ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació podria estar classificada dins el nivell Convenis (codi 0045), i en la sèrie Convenis i acords (1376). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució 1. Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió del 15 de febrer de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 49/2024 per la pèrdua parcial sobrevinguda del seu objecte. 2. Estimar la Reclamació 49/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, relativa a conèixer el centre d’acollida amb el que s’hagi signat un conveni per la recollida dels gats de companyia abandonats/perduts recollits al seu terme municipal i també respecte als gossos, si n’hi ha. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies o a indicar que no disposa d’elles, si és el cas. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Guim de la Plana a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 49/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Ballo Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.