Acceso al informe justificativo de puntuaciones de entrevistas de un proceso de selección en la Diputación de Lleida

Resolució 196/2020, de 5 de març Número d’expedient de la reclamació: 49/2020 Administració reclamada: Diputació de Lleida Informació reclamada: Informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants d’un procés de selecció. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial d’objecte i inadmissió parcial. Resum: La reclamació és admissible a tràmit exclusivament en revisió de la decisió administrativa relacionada amb la sol·licitud d’informació pública que figurava com a petició accessòria en el recurs d’alçada contra la decisió i l’anunci de resultats de la prova de selecció de personal, considerant el caràcter informal amb què la llei defineix l’exercici d’aquest dret, que no requereix motivació ni invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG). La Diputació ha aportat aquest informe durant la tramitació d’aquest procediment. En ell hi consten els elements que donen resposta adequada a la petició d’informació, ja que s’expressen les valoracions del currículum fetes en justificació de la puntuació donada a cada entrevistat, de conformitat amb els barems de puntuació ja informats a la persona reclamant, i no s’oposa a lliurar-lo a la persona reclamant, tret de l’objecció feta a l’obligada protecció de les dades personals identificatives de la resta d’aspirants que s’hi contenen. En principi, l’accés a les dades identificatives que hi consten (nom i cognoms i DNI) dels aspirants a les places s’ha de regir per la ponderació prevista a l’article 24.2 LTAIPBG, considerant que els aspirants no són personal públic. No queda justificat que aquest sacrifici de dades personals sigui necessari per a la satisfacció de la sol·licitud d’accés (de fet, la persona reclamant no fa referència a què vulgui accedir-hi) ni tampoc sembla informació rellevant per a la finalitat de l’accés, que d’acord amb la pròpia reclamació, és la comprovació de què l’Administració ha aplicat criteris objectius i iguals per a tothom a l’hora de puntuar i valorar aquesta fase del concurs. Aquesta finalitat s’assoleix amb la motivació o justificació de la valoració donada pel Tribunal Qualificador en cada cas, sense necessitat de sacrificar la privacitat dels candidats, mostrant cada valoració i puntuació associada a un codi alfanumèric atribuït a cada candidat, al mode en què s’ha fet en l’anunci de les puntuacions ja realitzat. Per tant, atenent el principi de proporcionalitat en l’aplicació dels límits a l’accés així com el principi de minimització en la cessió de dades personals, no resulta justificat l’accés a les dades identificatives dels candidats valorats que figurin en l’informe, això sens perjudici de què l’accés pogués quedar justificat en relació amb les dades identificatives d’aquelles persones que, com a resultat de tot el procés complet, hagin estat seleccionades i incorporades a les places. A l’escrit de reclamació es feia una segona petició: que es dictés resolució expressa en relació amb el recurs d’alçada presentat el 18 de juliol (antecedent 2). Aquesta petició no pot ser admesa en aquest procediment, que no pot tenir altre objecte que l’accés a la informació i que no empara l’enervació d’altres resolucions o actuacions administratives per més justificades que estiguin. Cal finalitzar aquest procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte derivada de l’estimació extemporània de l’accés a l’informe de valoració de l’entrevista curricular elaborat pel Tribunal Qualificador. Paraules clau: Diputació. Persona interessada. Personal. Procés de selecció. Barems. Entrevista. Reclamació contra desestimació presumpta de recurs. Informació pública. Límits. Dades personals. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 20 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 49/2020, presentada contra la Diputació de Lleida, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de juliol de 2019 la persona reclamant va presentar a la Diputació de Lleida el recurs d’alçada contra la resolució de l’anunci de resultats de la fase de concurs del procés selectiu relatiu a la convocatòria 19/02. El recurs conté, com a pretensió principal, la revisió de la nota donada a la persona reclamant en la fase d’entrevista, que se li doni la màxima nota i que se’l proposi per a ser nomenat pel lloc al qual optava. Tanmateix, el recurs, en el seu primer punt, contenia una sol·licitud d’informació, en els termes següents: “Sol·licito. Primer: Informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants on es pugui corroborar que es compleix el principi fixat en la base setena de les bases de garantir la legalitat del procediment i l’objectivitat de la decisió selectiva”. 3. El 18 de novembre de 2019, la persona reclamant presenta un nou escrit a la Diputació en el què, després d’al·legar que les administracions tenen l’obligació legal de resoldre de forma expressa els procediments sol·licita al President de la Diputació de Lleida que “acordi dictar l’oportuna resolució expressa en la què es procedeixi a resoldre el recurs d’alçada” . 4. L’escrit de reclamació, del 20 de gener de 2020, assenyala que l’objecte de la seva reclamació és “l’informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants presentats al concurs... Així com la resolució expressa del recurs presentat en data 18-07-2019”, i ho motiva de la manera següent: “Que em vaig presentar al concurs oposició, per a la contractació temporal de personal laboral per obra o servei determinat, de tres gestors de projectes FEDER, grup A subgrup A2 (convocat per la Diputació de Lleida). Que en quedar en ..... posició no vaig ser escollit. Que vaig presentar recurs d’alçada el passat 18-07-2019 del qual a data d’avui, més de sis mesos després, no tinc cap resposta. Que l’article 21 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre fixa l’obligatorietat de resoldre de tota administració pública i que el termini màxim en el qual s’ha de notificar la resolució expressa no pot excedir els sis mesos. És per això que sol·licito que se’m faciliti l’informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants (informació ja sol·licitada en el recurs) i que es dicti resolució expressa del recurs presentat”. 5. El 22 de gener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a la Diputació de Lleida i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella on s’exposin els antecedents i fonaments de dret, indicant, si s’escau, l’aplicació d’algun dels límits establerts per l’article 21 de l’LTAIPBG i la part de la informació que en quedaria afectada, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i la identificació de les terceres persones que resultin afectades per l’accés que es reclama, si n’hi ha. 6. El 21 de febrer de 2020 la persona reclamant s’adreça a la Comissió per informar que la Diputació ha resolt extemporàniament el seu recurs desestimant-lo íntegrament, còpia del qual adjunta, així com de les bases específiques i convocatòria del procés selectiu. La Resolució del recurs de reposició no es pronuncia expressament sobre l’estimació del punt primer de la seva sol·licitud (“informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants on es pugi corroborar que es compleix el principi de legalitat del procediment i objectivitat de la decisió selectiva), per bé que en els FJ Primer i Segon s’informa dels criteris de puntuació aplicats als entrevistats (1 punt si no havien participat en la gestió de projectes o programes finançats amb fons europeus; 2 punts si havien realitzat tasques d’assessorament i suport a projectes o programes finançats amb fons europeus; i 3 punts si havien participat en la gestió de projectes o programes finançats amb fons europeus). Afirma que el Tribunal Qualificador va valorar amb tota igualtat les respostes dels aspirants, d’acord amb aquests criteris, i justifica que la persona reclamant se li hagués donat 1 punt en aquesta fase en què per dues vegades se li havia preguntat si tenia experiència en tasques d’assessorament o si havia participat en la gestió de projectes o programes finançats amb fons europeus, havent manifestat ell en l’entrevista que la seva experiència laboral prèvia era en l’àmbit de les certificacions FEDER, que es produeixen passat el període de programació, de manera que no va acreditar coneixements o experiència en les funcions del lloc de treball a proveir que poguessin merèixer major puntuació. Davant d’això, l’escrit d’al·legacions a la GAIP de la persona reclamant fa constar “Que en l’esmentada resolució no s’adjunta l’Informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants, tal com sol·licitava en el recurs d’alçada i en la Reclamació 49/2020 davant la GAIP. Aquest informe ha de permetre corroborar que es compleix el principi fixat en la base setena de les bases de garantir la legalitat del procediment i l’objectivitat de la decisió selectiva. (Adjunto fitxer amb les bases del concurs “BASES-ESPECIFIQUES- GESTORS-FEDERS.pdf”)” , així com “Que en l’esmentada resolució es detalla un criteri de puntuació de l’entrevista curricular que no es correspon amb el criteri de puntuació fixat en la base vuitena del concurs (“El Tribunal qualificador realitzarà una entrevista a cada candidat, relacionada amb el seu currículum, les funcions del lloc de treball i les tasques a realitzar”). A més, el criteri exposat en la resolució només justifica 3 punts del total de 5 punts corresponents a l’entrevista curricular. Per tant, i a fi i efecte de garantir la transparència en la gestió de l’administració, considero imprescindible que se’m comuniquin el conjunt de criteris aplicats per a l’obtenció de la puntuació total de l’entrevista curricular fins arribar als 5 punts fixats en les bases del concurs”. I conclou que “Es per això que sol·licito a la Comissió de garantia del dret d’accés a la informació pública que insisteixi a la Diputació de Lleida en la petició de la següent informació: 1.- Informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants. 2.- Conjunt de criteris aplicats per a l’obtenció de la puntuació total de l’entrevista curricular fins arribar als 5 punts.” 7. El 25 de febrer de 2020 entra a la GAIP l’informe de la Diputació de Lleida, el qual fa constar que no considera que la persona reclamant hagi exercit el dret d’accés a la informació pública davant la Diputació de Lleida, sinó que va interposar un recurs d’alçada contra la contractació temporal de personal laboral per obra o servei determinat de tres gestors de projectes FEDER, el qual va ser desestimat pel Decret 156, de 10 de febrer, enviat a la persona reclamant el 12 de febrer i del qual es va practicar un intent infructuós de notificació el 17 de febrer. Fetes aquestes consideracions, adjunta l’informe de les entrevistes realitzades als aspirants al procés de selecció, en el qual consten els comentaris sobre l’entrevista i la puntuació de cadascun, i demana que es tingui en consideració la protecció de les dades personals de la resta de participants, que consten a l’informe. S’adjunta, igualment, l’anunci del resultat del concurs oposició del procés selectiu 19/02. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’accés a informació pública adreçada a una administració obligada per la legislació de transparència, com la Diputació de Lleida (article 3.1.a LTAIPBG). L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La Diputació de Lleida qüestiona que existeixi realment un procediment d’accés a informació pública, la qual cosa podria projectar dubtes sobre l’admissibilitat de la reclamació, ja que la petició de la informació que ara es reclama es contenia en el marc d’un recurs d’alçada contra la resolució d’un procediment de selecció de personal. Certament, la petició principal d’aquell recurs que la persona reclamant assenyala com al procediment del què porta causa aquesta reclamació, era la revisió a l’alça de la nota de l’entrevista de la persona reclamant i el seu nomenament per al lloc de treball al qual aspirava. I aquesta qüestió, certament, no pot ser objecte de revisió per part d’aquesta Comissió. Però no és menys cert que en el marc d’aquell recurs es formulava amb tota claredat, en el seu primer punt, una sol·licitud de documentació, que és el que s’assenyala com a objecte de la reclamació per la pròpia persona reclamant en el seu escrit d’interposició, que va ser traslladat a la Diputació de Lleida. La reclamació, doncs, és admissible a tràmit exclusivament en revisió de la decisió administrativa relacionada amb la sol·licitud d’informació pública que figurava com a petició accessòria en el recurs d’alçada contra la decisió l’anunci de resultats de la prova de selecció de personal. Val a dir que la persona reclamant havia invocat expressament l’LTAIPBG com a norma d’empara de la seva pretensió d’obtenir la informació objecte de reclamació, entre d’altres, però fins i tot si no hagués fet aquesta referència a la legislació de transparència i accés a la informació pública, caldria considerar formulada la sol·licitud d’informació i admissible la reclamació amb la formulació clara i precisa d’obtenir còpia de l’informe, atès el caràcter informal amb què la llei defineix l’exercici d’aquest dret, que no requereix motivació ni invocació de cap norma (article 18.2 LTAIPBG). D’altra banda, el fet que la reclamació s’hagi presentat el 20 de gener, i per tant, amb posterioritat a la resolució de desestimació del recurs en què es contenia aquella sol·licitud d’informació, tampoc obsta per a l’admissibilitat de la reclamació, ja que queda acreditat que no es va produir duplicitat de recursos, considerant que la resolució desestimatòria és extemporània i es produeix depassat el termini per entendre desestimat el recurs per silenci. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Sobre l’objecte de la reclamació De totes les pretensions contingudes al recurs que s’assenyala com a objecte de reclamació, només aquella que demana informació pot ser admesa en aquest procediment. Aquesta petició es contenia en l’apartat Primer de l’escrit i demanava un “informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants on es pugui corroborar que es compleix el principi fixat en la base setena de les bases de garantir la legalitat del procediment i l’objectivitat de la decisió selectiva”. No queda clar de la formulació d’aquesta petició si el que demana la persona reclamant és que la Diputació de Lleida elabori un informe sobre les valoracions de l’entrevista curricular per justificar la legalitat del procés i l’objectivitat de les puntuacions acordades, o si es demana un informe que prèviament ja existiria elaborat pel Tribunal en el què deixés constància dels criteris seguits per a la valoració de l’entrevista de forma que, a partir d’ell, la persona reclamant pogués fer la valoració de què s’ha garantit la legalitat i l’objectivitat en aquesta fase de la selecció. En el primer cas, la sol·licitud i la reclamació serien inadmissibles, perquè el dret d’accés només es pot projectar sobre la informació prèviament en poder de les administracions. En el segon, es tractaria d’informació pública sobre la què es pot projectar el dret d’accés, ja que seria informació elaborada pel Tribunal Qualificador d’un procés de selecció impulsat per la Diputació de Lleida en exercici de les seves funcions. La resolució extemporània del recurs d’alçada produïda durant la tramitació d’aquesta Reclamació té sentit desestimatori de les pretensions principals i alienes a aquest procediment (revisió de notes i proposta de nomenament de la persona reclamant) però tanmateix, en relació amb el que és objecte d’aquest procediment (“Informe justificatiu de la puntuació de l’entrevista curricular de tots els aspirants on es pugui corroborar que es compleix el principi fixat en la base setena de les bases de garantir la legalitat del procediment i l’objectivitat de la decisió selectiva) aporta força informació que, als efectes de l’objecte d’aquest procediment, pot tenir efectes d’estimació extemporània parcial. Així, la resolució de la Diputació conté informació prou extensa del barem de puntuacions de l’entrevista, i explica igualment la casuística d’alguns aspirants que havien obtingut la màxima puntuació, 5 punts, justificant l’objectivitat de la decisió selectiva. Tanmateix, no es lliura ni es transcriu un informe preexistent on es continguin aquestes valoracions de cada aspirant en la fase d’entrevista curricular, tot i que del darrer paràgraf de la pàgina 4 de la resolució del recurs se’n desprèn que existiria (“De l’informe emès pel Tribunal Qualificador en la data de les entrevistes consta respecte tots els aspirants una ressenya explicativa de la valoració de l’entrevista ...”.). La Diputació ha aportat a la GAIP aquest informe durant la tramitació d’aquest procediment, i s’ha constatat que en ell hi consten els elements que donen resposta adequada a la petició d’informació, ja que s’expressen les valoracions del currículum fetes en justificació de la puntuació donada a cada entrevistat, de conformitat amb els barems de puntuació ja informats a la persona reclamant, i no s’oposa a lliurar-lo a la persona reclamant, tret de l’observació que fa de l’obligada protecció de les dades personals identificatives de la resta d’aspirants que s’hi contenen, que seguidament s’analitzarà. En principi, l’accés a les dades identificatives que hi consten (nom i cognoms i DNI) dels aspirants a les places s’ha de regir per la ponderació prevista a l’article 24.2 LTAIPBG, considerant que els aspirants no són personal públic. Aquesta ponderació haurà de tenir en compte si el sacrifici en el dret a la privacitat dels aspirants resulta necessari per a la finalitat de l’accés (la legalitat del procediment i l’objectivitat de les puntuacions), i si concorren circumstàncies personals especials que hagin de fer prevalent la seva protecció. En relació amb el darrer aspecte, no consta que la Diputació de Lleida hagi fet trasllat de la sol·licitud a les persones candidates que puguin aparèixer en aquest informe, de forma que no han pogut fer les al·legacions pertinents en el procediment que es revisa que permetin valorar-ho. D’altra banda, no queda justificat que aquest sacrifici de dades personals sigui necessari per a la satisfacció de la sol·licitud d’accés (de fet, la persona reclamant no fa referència a què vulgui accedir-hi) ni tampoc sembla informació rellevant per a la finalitat de l’accés, que d’acord amb la pròpia reclamació, és la comprovació de què l’Administració ha aplicat criteris objectius i iguals per a tothom a l’hora de puntuar i valorar aquesta fase del concurs. Aquesta finalitat s’assoleix amb la motivació o justificació de la valoració donada pel Tribunal Qualificador en cada cas, sense necessitat de sacrificar la privacitat dels candidats, mostrant cada puntuació associada a un codi alfanumèric atribuït a cada aspirant, del mode en què s’ha fet en l’anunci de les puntuacions que s’aporta a la reclamació, sense que la persona reclamant n’hagi manifestat cap discrepància per aquest motiu. Per tant, atenent el principi de proporcionalitat en l’aplicació dels límits a l’accés així com el principi de minimització en la cessió de dades personals, no resulta justificat l’accés a les dades identificatives dels candidats valorats que figurin en l’informe, això sens perjudici de què l’accés pogués quedar justificat en relació amb les dades identificatives d’aquelles persones que, com a resultat de tot el procés complet, hagin estat seleccionades i incorporades a les places. A l’escrit de reclamació es feia una segona petició: que es dictés resolució expressa en relació amb el recurs d’alçada presentat el 18 de juliol (antecedent 2). Aquesta petició no pot ser admesa en aquest procediment, que no pot tenir altre objecte que l’accés a la informació i que no empara l’enervació d’altres resolucions o actuacions administratives per més justificades que estiguin. D’altra banda, durant la tramitació d’aquest procediment s’ha produït la resolució expressa desestimatòria del recurs de 18 de juliol de 2019, de manera que, en tot cas, s’ha de considerar que el procediment ha perdut sobrevingudament l’objecte en relació amb la informació que s’aporta per part de l’administració en aquella resolució, tal i com seguidament s’analitzarà. Finalment, en la delimitació de l’objecte de la reclamació cal fer referència a què la persona reclamant ha introduït en l’escrit d’al·legacions de 21 de febrer de 2020 un nou requeriment informatiu: “2.- Conjunt de criteris aplicats per a l’obtenció de la puntuació total de l’entrevista curricular fins arribar als 5 punts.” Aquesta petició la justifica en la seva creença de què en la resolució del seu recurs d’alçada, de 12 de febrer, “es detalla un criteri de puntuació de l’entrevista curricular que no es correspon amb el criteri de puntuació fixat en la base vuitena del concurs (“El Tribunal qualificador realitzarà una entrevista a cada candidat, relacionada amb el seu currículum, les funcions del lloc de treball i les tasques a realitzar”). A més, el criteri exposat en la resolució només justifica 3 punts del total de 5 punts corresponents a l’entrevista curricular. Per tant, i a fi i efecte de garantir la transparència en la gestió de l’administració, considero imprescindible que se’m comuniquin el conjunt de criteris aplicats per a l’obtenció de la puntuació total de l’entrevista curricular fins arribar als 5 punts fixats en les bases del concurs”. Aquesta nova petició no pot ser admesa com a objecte d’aquest procediment, per dues raons. Des del punt de vista formal, trenca amb la necessària congruència entre la sol·licitud d’informació i la reclamació, que han de tenir idèntic objecte considerant que aquest és un procediment revisor de decisions administratives prèvies. Des del punt de vista material, aquesta informació ja l’ha facilitat l’administració en la resolució del recurs quan ha explicat els criteris de puntuació seguits, que permeten perfectament arribar a la puntuació màxima de cinc punts si se sumen els dos punts per tenir coneixements o experiència en tasques d’assessorament i suport a projectes o programes finançats amb fons europeus, i els tres punts per haver participat en la seva gestió. D’acord amb l’exposat, cal finalitzar aquest procediment per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte derivada de l’estimació extemporània de l’accés a l’informe de valoració de l’entrevista curricular elaborat pel Tribunal Qualificador. La informació es lliurarà prèvia dissociació del nom i cognoms i del DNI complet dels aspirants diferents a la persona reclamant, assignant-los el mateix codi alfanumèric que en l’anunci de les puntuacions ja publicat, per facilitar el seguiment i comprovació de les puntuacions atorgades i dels barems i criteris objectius seguits. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal electrònic de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de març de 2020, resol per unanimitat, 1. Inadmetre les peticions efectuades per la persona reclamant d’obtenir resolució expressa del recurs d’alçada -per ser aliena a aquest procediment-, i de justificar els criteris aplicats per a la obtenció de la puntuació fins a 5 punts, per no haver estat objecte de la sol·licitud de la què porta causa aquest procediment, sens perjudici de què ambdues pretensions s’han satisfet durant el procediment. 2. Declarar perdut l’objecte de la Reclamació 49/2020 amb l’estimació extemporània de l’accés a l’informe de valoració de les entrevistes curriculars del president del Tribunal Qualificador d’11 de juliol de 2019. 3. Requerir a la Diputació de Lleida que lliuri a la persona reclamant aquest informe dins dels deu dies següents a la notificació d’aquesta resolució, prèvia dissociació de les dades identificatives personals, de conformitat amb el FJ2. 4. Requerir a la Diputació de Lleida a informar a la GAIP de l’òrgan o la persona responsable de l’execució d’aquesta Resolució així com de les actuacions dutes a terme per al seu compliment, dins del termini de deu dies. 5. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 49/2020 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.