Solicitud de información sobre la aplicación de la Ley de banderas y resultado por desistimiento

Resolució 137/2019, del 7 de març Número d’expedient de la reclamació: 49/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Vilabertran Informació reclamada: Diverses qüestions sobre l’aplicació de la Llei de banderes. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: Qualsevol interessat pot desistir de la seva sol·licitud, en aquest cas procedirà que l’ Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes als quals s’acaba de fer referència. Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Requeriments. Banderes. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 4 de febrer de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 49/2019, presentada per un periodista contra l’Ajuntament de Vilabertran, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant demana el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, del 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 d’agost de 2018 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Vilabertran la informació següent: a. “Còpia del requeriment o dels requeriments rebuts a l’Ajuntament per part de la Delegació del Govern en relació amb l’incompliment de la Llei 39/1981, del 28 d’octubre, per la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, així com les respostes de l’Ajuntament als esmentats requeriments des de 2010. b. Quantitats pagades en concepte de costes per procediments contenciosos administratius, taxes judicials, despeses de representació i/o assessorament jurídic o qualssevol altres derivades de l’incompliment per part de l’Ajuntament de la Llei 39/1981, de 28 d’octubre, per la que es regula l’ús de la bandera d’Espanya i el d’altres banderes i ensenyes, indicant el concepte i la data de pagament des de 2010. c. Qualsevol informació redactada pels serveis jurídics com a part de la defensa de l’ Ajuntament en els referits procediments contenciosos administratius des de 2010”. Demana que se li faciliti la informació sol·licitada en format electrònic i per correu electrònic. 3. El 21 de setembre de 2018 l’Ajuntament de Vilabertran comunica a la persona reclamant que la informació pública sol·licitada està a la seva disposició a la seu consistorial. 4. La Reclamació presentada el 4 de febrer, després d’esmenar determinats errors detectats en la seva presentació, assenyala que obeeix al fet que l’Ajuntament no facilita la informació en el format sol·licitat (mitjans electrònics) i no justifica aquest canvi de format, incomplint d’aquesta manera el previst per l’article 36 LTAIPBG. També indica que la resposta municipal no informa degudament dels recursos que es poden interposar contra ella, de manera que el termini per a impugnar-la romandria obert. 5. El 5 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilabertran i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre aquesta, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació. També li sol·licita la identitat de la persona que representaria a l’Ajuntament al procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 27 de febrer de 2019 l’Ajuntament comunica a la GAIP copia de la informació sol·licitada. 7. El 27 de febrer de 2019 la persona reclamant comunica a la GAIP la voluntat de desistir de la Reclamació, per haver obtingut la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es formula en relació amb una sol·licitud prèvia d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Segons l’article 94 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les Administracions públiques, qualsevol interessat pot desistir de la seva sol·licitud, i en aquest cas procedirà que l’Administració declari conclòs el procediment corresponent. Res impedeix que aquesta facultat pugui ser exercida per la persona reclamant en relació amb la seva Reclamació, amb els efectes als quals s’acaba de fer referència. Tenint en compte que, segons l’establert a l’antecedent 7, la persona reclamant ha manifestat explícitament la seva voluntat de que se la tingui per desistida en relació amb aquest procediment, procedeix finalitzar sense més la Reclamació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió previst per l’article 25 RGAIP, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió del 7 de març de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 49/2019, per desistiment. 2. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.