Reclamación de un sindicato al ICS sobre la relación de nombramientos de bolsas de trabajo con datos identificativos, estimada por la GAIP

Resolució 294/2021, de 25 de març Número d’expedient de la Reclamació: 48/2021 Administració reclamada: Gerència Territorial Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut Informació reclamada: Nomenaments fets de borses de treball. Sentit de la resolució: Estimació Resum: L’interès públic en la divulgació de les dades sol·licitades és molt intens. El procés de selecció de personal a través del mecanisme de les borses de treball té la virtut de facilitar la contractació ràpida de persones per cobrir necessitats més o menys peremptòries en l’àmbit de l’Administració o del sector públic, mitjançant nomenament o contracte no permanent, amb uns mínims de concurrència o publicitat, però dista molt de garantir plenament que es compleixin els principis de publicitat, mèrit i capacitat que han de regir l’accés a l’ocupació pública. En aquest context, l’escrutini social (en aquest cas sindical, però també podria ser per part de persones inscrites a les llistes i no seleccionades, dels mitjans de comunicació o de qualsevol entitat o persona) compleix un paper essencial per compensar la discrecionalitat existent en aquests procediments de selecció i per garantir que també en ells es fa una gestió acurada dels recursos públics i de l’accés a l’ocupació pública. La divulgació de les dades sol·licitades és essencial per poder comprovar que les persones seleccionades procedeixen de les borses de treball respectives i en l’ordre de selecció que correspongui, contribuint d’aquesta manera a reduir la discrecionalitat del procés. La llibertat sindical no pot legitimar un pacte que establís previsions il·legals, i aquest seria el cas d’un pacte que limiti l’abast del dret d’accés a la informació pública garantit per l’LTAIPBG, com les aportacions de l’ICS diuen que ho fa el Pacte sobre les seves borses de treball. De la mateixa manera que no seria admissible jurídicament un pacte amb els sindicats que, per exemple, preveiés la selecció de funcionaris al marge dels procediments i dels requisits establerts legalment, tampoc ho pot ser un pacte que redueixi per a altres sindicats o persones l’abast del dret d’accés a informació pública garantit legalment en els termes comentats més amunt (articles 18.1, 20.1 i 24.2 LTAIPBG). El Pacte pot establir, certament, procediments privilegiats de seguiment per als sindicats signants, però això no pot ser en cap cas a costa de lesionar el dret general d’accés a la informació pública garantit per l’LTAIPBG a qualsevol entitat o persona. A més de les anteriors consideracions, també cal afegir la recent entrada en vigor del Decret 8/2021, sobre transparència i dret accés a la informació pública (DTDAIP), l’article 21 del qual estableix que: “1. Als efectes de la lletra e) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats de: (...) d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins. 2. Les dades a publicar han de fer referència, com a mínim, a l'anunci de la convocatòria, a les bases, als anuncis oficials i al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades”. Paraules clau: Organismes de la Generalitat. Sindicats. Nomenaments interins. Borses de treball. Reclamació contra estimació parcial. Llibertat sindical. Dades personals. Dígits DNI. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 15 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 48/2021, presentada per un sindicat contra la Gerència Territorial Catalunya Central de l’Institut Català de la Salut (ICS), en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de novembre de 2020 el sindicat reclamant demana a l’ICS la relació de nomenaments fets arran de l’última baremació de persones, realitzada en data 19 de febrer de 2019, que provenen de les diferents borses de treball (una borsa de treball per cada categoria professional tal i com es publiquen), de la Gerència Territorial Catalunya Central identificant-les amb el seu nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF, especificant la borsa de la que provenen (la borsa de la categoria professional), la data d’inici del nomenament i la data de fi del nomenament si és coneguda. Demana rebre la informació en format Excel i per correu electrònic. 3. El 14 de gener de 2021 l’ICS resol estimar parcialment la sol·licitud anterior i facilitar al sindicat reclamant la informació sol·licitada dels nomenaments fets, si bé sense cap dada personal. La resolució es fonamenta bàsicament en el Pacte sobre la borsa de treball subscrit per l’ICS i altres organitzacions sindicals diferents a la reclamant, que preveu accés de la representació del personal a informació sobre nomenaments de la borsa, però sense dades personals i en consideracions sobre la llibertat sindical. 4. La Reclamació presentada el 15 de gener de 2021 invoca la Resolució de la GAIP 792/2019 i assenyala que l’ICS no dóna accés al sindicat reclamant a la informació requerida per aquesta resolució. 5. El 21 de gener de 2021 la GAIP requereix al sindicat reclamant que concreti i acrediti si aquesta és una reclamació nova (cas en el qual hauria de precisar la informació diferent que reclama) o un incident d’execució de la Resolució 792/2019. 6. El 6 de febrer de 2021 el sindicat reclamant concreta el següent: “la informació que demanem en aquesta nova reclamació es diferencia de les dues anteriors en què demanem que l'ICS per cada nomenament de persones provinents de les borses de treball a més del nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF, també especifiqui la borsa de la que provenen (és a dir la borsa de la categoria professional), la data d’inici del nomenament, i la data de fi del nomenament si és coneguda ”. 7. El 10 de febrer de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 8. El 10 de febrer de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’ICS i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 9. El 15 de febrer de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat C atalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG, atès que part de la informació sol·licitada ha estat denegada tot invocant la protecció de dades personals. La Comissió informa a les parts de l’ampliació del termini per resoldre en 15 dies, a causa d’aquest informe. 10. El 15 de febrer de 2021 la GAIP trasllada la Reclamació a les terceres persones afectades, que en aquest cas són, d’acord amb els antecedents d’anteriors reclamacions amb un objecte similar, els sindicats signants del Pacte amb l’ICS sobre la borsa de treball, a tenor del que ha vingut al·legant l’ICS en aquests procediments. També informa a les parts de la suspensió del termini per resoldre causada per aquest trasllat, d’acord amb els articles 31 LTAIPBG i 34 RGAIP. Un cop vençut el termini donat, no consten al·legacions de cap dels sindicats afectats. 11. El 25 de febrer de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés de la persona reclamant a la relació de nomenaments fets en relació amb l’última baremació de 19 de febrer de 2019, de persones que provenen de les borses de treball sol·licitada, especificant la borsa de treball de la qual provenen, la data d’inici i fi del nomenament i, identificant-les amb el seu nom i cognoms i quatre xifres del número del seu document nacional d’identitat determinades d’acord amb les Orientacions publicades per l’APDCAT”. L’informe fonamenta les seves conclusions en les mateixes consideracions reflectides a l’antecedent 11 de la Resolució de la GAIP 145/2021, sobre la Reclamació 784/2020, que té les mateixes parts i un objecte similar al de l’actual i pot ser consultada al web de la Comissió. 12. El 25 de febrer de 2021 la GAIP trasllada a les parts l’informe de l’APDCAT. 13. El 2 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’ICS, que invoca els antecedents de les Reclamacions 614/2019 (Resolució 792/2019) i 784/2020 (Resolució 145/2021), amb les mateixes parts i un objecte similar i reprodueix els arguments aportats a la darrera, que l’antecedent 8 de la Resolució 145/2021 resumeix en els termes següents: “ Exposa que per resolució de 22 de novembre de 2020 s’hauria estimat parcialment la sol·licitud i facilitat al sindicat reclamant part de la informació sol·licitada, llevat de les dades personals que conté (antecedent 3). Argumenta que no es pot facilitar al sindicat reclamant la informació amb dades personals que permeten identificar les persones contractades que sol·licita perquè aquesta intensitat d’accés a la informació contradiu allò previst pel Pacte de la Borsa de Treball de l’ICS, que la reserva als sindicats que l’han signat, mentre que per a la resta de representació del personal, inclòs el sindicat reclamant, es preveu un accés de més baixa intensitat; en aquestes condicions, l’informe considera que el fet de facilitar al sindicat reclamant tota la informació que demana infringiria el Pacte de la Borsa de Treball de l’ICS i, en conseqüència, el principi de llibertat sindical del qual emana. Fa diverses consideracions sobre que el dret d’accés a la informació pública no és un dret absolut i en aquest cas s’ha de ponderar amb el principi de llibertat sindical. Recorda que la Resolució de la GAIP 792/2019, invocada pel Sindicat reclamant, no és ferma, perquè ha estat impugnada judicialment i, a més, les seves determinacions en tot cas no són aplicables a un cas diferent, com és l’actual”. I afegeix: “No obstant això, cal tenir en compte que l’article 21.1.d del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret a l’accés a la informació pública (norma reglamentaria que entrarà en vigor el proper dia 3 de març) estableix com un dels continguts de la publicitat activa la publicació de les convocatòries i dels resultats dels procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d’interins, i que l’article 21.2 del mateix Decret estableix que cal publicar el nom i cognoms i els 4 números del DNI de la persona finalment seleccionada. Aquesta novetat normativa aclareix de forma definitiva el dubte interpretatiu que generava la Llei respecte si s’havia de fer publicitat del nom de la persona beneficiaria del nomenament derivat de la borsa de treball o bé calia fer publicitat amb les corresponents dades identificatives dels resultats definitius de la baremació de la borsa, atès que aquell és el resultat del procés selectiu que exigeix publicar a l’article 9 e) de la Llei 19/201. Caldria recordar, ras i curt, que el nomenament es situa fora del procés selectiu, com queda palès a l’art. 25 del RD 364/1995, i atès que la llei exigeix la publicitat dels resultats dels processos selectius, el que s’havia de publicar era la llista baremada i no les persones nomenades, que podrien no coincidir, (per renúncies, incompatibilitats o d’altres circumstàncies que impedissin el nomenament) i per tant que li quedi clar a qui ho dubti que l’ICS ha complert de la Llei de Transparència no publicant persones nomenades i publicant el resultat de la baremació dels mèrits al·legats. Tot canvia, però amb l’entrada en vigor d’aquest Decret on s’afegeix el nomenament de la persona seleccionada com a objecte de publicació. En aquest sentit, l’ICS entén que es tanca la controvèrsia i que el sol·licitant té dret a obtenir la informació consistent en noms i cognoms del nomenat, però només té dret a conèixer 4 números del DNI i no 5 com demana”. 14. El 2 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’ICS al sindicat reclamant, per al seu coneixement. 15. El 3 de març de 2021 la GAIP comunica el següent a l’ICS: “la literalitat del vostre informe ens planteja dos dubtes: El primer, és que no queda clar si aquest reconeixement del dret fet per l’informe queda només en això, en un reconeixement formal, o bé, l’ICS té la intenció de modificar la seva resolució sobre la sol·licitud del sindicat i facilitar-li la informació sol·licitada, sense necessitat d’una resolució de la GAIP que li requereixi fer-ho. El segon, és que no queda clar al vostre informe que l’ICS hagi assumit que en el procediment de la Reclamació 48/2021 el sindicat reclamant demana expressament la informació separada en llistes per cada categoria professional i amb l'expressió de les dates d'inici i fi del nomenament si son conegudes, en contra de com se li havia facilitat la informació estimada per la Resolució de la GAIP 792/2019, barrejant les categories professionals en una única llista i sense expressió de les dates d'inici i fi del nomenament. La GAIP sol aplicar el criteri segons el qual si l’Administració reclamada posa de manifest la seva conformitat a facilitar la informació sol·licitada en un termini raonable, la reclamació pot finalitzar mitjançant una resolució de pèrdua d’objecte de la Reclamació, evitant així la necessitat d’un pronunciament d’estimació de la Reclamació. Ara bé, a aquests efectes seria necessari el vostre compromís de facilitar al sindicat reclamant la informació sol·licitada (amb 4 xifres de DNI, en comptes de les 5 demanades), organitzada mitjançant llistes separades per categories professionals, en un termini determinat, que, orientativament, no hauria de superar els 15 dies hàbils. Si rebem aquest compromís en els propers 10 dies, finalitzarem la Reclamació 48/2021 per la pèrdua del seu objecte”. 16. El 18 de març de 2021 la GAIP rep la següent resposta de l’ICS a l’escrit indicat a l’antecedent anterior: “- L’ICS no va procedir en el seu informe a cap reconeixement formal ni de cap altra mena en relació amb la pretensió continguda en la reclamació: es va limitar a constatar, per un costat, que sempre havia acomplert amb la Llei 19/2024 de Transparència no publicant les dades identificatives de les persones nomenades ja que dita Llei no obligava a identificar amb noms i cognoms els integrants de la borsa de treball que havien obtingut nomenament, en quant els nomenaments se situen fora del procés selectiu; i per l’altre, que l’article 21.1.d del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret a l’accés a la informació pública, sí considera com un dels continguts de la publicitat activa el nom i cognoms i els 4 números del DNI de la persona finalment seleccionada, motiu pel qual, a partir de l’entrada en vigor del Decret, el sol·licitant tenia dret a obtenir la informació consistent en noms i cognoms dels nomenats, si bé només fent constar 4 números del DNI i no 5 com demanava, extrem sobre el qual la GAIP s’ha manifestat d’acord. - Pel que fa a la proposta de procedir a facilitar la informació sol·licitada sense necessitat d’una resolució de la reclamació per part de la GAIP entenem que es tracta d’una proposta legalment inviable. No podem acceptar la proposta plantejada entre d’altres coses, perquè entenem que l’única forma de deixar sense efecte en via administrativa una resolució que, com la que és objecte de reclamació, esgota la via administrativa, és l’estimació d’un recurs de reposició (o de la reclamació davant la GAIP que ens ocupa), o bé la tramitació d’un procediment de revisió d’ofici en els termes previstos al Capítol I del Títol V de la Llei 39/2015 de LPAC, que només es pot iniciar quan s’ha dictat un acte contrari a l’ordenament jurídic i considerem, com ja hem explicat prèviament, que aquest acte no ho és i d’altra banda, cal tenir en compte que existeixen altres drets i interessos de tercers, com ara els de les organitzacions sindicals signats del Pacte de borsa, que resultarien afectats i aquest fet impediria en tot cas la revocació de l’acte prevista a l’art. 109 de la Llei esmentada. Per tant, no podem acceptar la proposta que se’ns efectua a l’escrit referenciat. - Finalment i, pel que fa a facilitar la informació separada en llistes per a cada categoria professional i amb l'expressió de les dates d'inici i fi dels nomenament si son conegudes, dir-vos que l’ICS disposa d’aquesta informació si bé el llistat de nomenaments amb totes les dades sol·licitades s’hauria d’elaborar específicament i tenint en compte, tot sigui dit, que aquesta persona porta formulades els darrers quatre mesos més de 30 sol·licituds de informació”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Dret d’accés a la informació sol·licitada En allò que és substancial (identitat de les persones contractades o nomenades de les borses de treball de l’ICS), l’objecte d’aquesta Reclamació coincideix amb el de les R eclamacions 614/2019 i 784/2020, que varen ser resoltes favorablement per al sindicat reclamant per les Resolucions 792/2019 i 145/2021, respectivament. La principal diferència que presenta aquest procediment és que el sindicat reclamant demana aquesta informació per a cada borsa de treball (mentre que en els casos anteriors no especificava aquest extrem i l’ICS li va acabar facilitant la informació en una única relació conjunta dels nomenaments de totes les borses professionals de l’ICS) i que també demana dates d'inici i fi dels nomenaments. La identitat substancial de l’objecte porta a què les consideracions que segueixen siguin bàsicament les mateixes de la Resolució 145/2021. La informació sol·licitada (relació de nomenaments fets arran de l’última baremació de persones realitzada en data 19 de febrer de 2019 que provenen de les diferents borses de treball, a raó d’una borsa de treball per cada categoria prof essional tal i com es publiquen, de la Gerència Territorial Catalunya Central, identificant-les amb el seu nom i cognoms i les cinc darreres xifres del NIF, especificant la borsa de la categoria professional de la que provenen, la data d’inici del nomenament i la data de fi del nomenament si és coneguda) és sens dubte informació pública, perquè les borses de treball sobre les quals es demana la informació són d’un organisme públic (l’ICS) i la informació demanada és la que permet identificar (nom i cinc últimes xifres del NIF) persones que han estat o/i estan contractades pel mateix organisme públic. Al tractar-se d’informació pública, els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG proclamen el dret de qualsevol persona a accedir-hi, llevat que concorrin límits legals que puguin determinar-ne la denegació. L’ICS invoca la concurrència del límit de la protecció de dades personals i la infracció que causaria l’accés al principi de llibertat sindical. L’informe de l’APDCAT indicat a l’antecedent 11 deixa molt clar que la legislació de protecció de dades personals no impedeix l’accés sol·licitat. De fet, com ja s’ha dit, la informació demanada en aquest procediment coincideix (sense ser del tot repetitiva) amb la sol·licitada per les Reclamacions a la GAIP 614/2019 784/2020, el dret a la qual va ser estimat per les Resolucions 792/2019 i 145/2021, en els dos casos també amb l’informe favorable de l’APDCAT, en línia amb diversos pronunciaments d’ambdós organismes de garantia (d’accés a la informació pública i d’accés a dades personals), que coincideixen en l’accessibilitat a dades identificatives de persones contractades o nomenades per entitats públiques, i encara més si amb això es facilita l’escrutini sobre procediments de selecció amb menors garanties d’objectivitat, com sol ser el cas de les borses de treball. Les dades sol·licitades (nom i cognoms, part del NIF i dates d’inici i fi del nomenament de persones provinents d’una borsa de treball seleccionades per prestar serveis a l’ICS) no són dades personals especialment protegides regulades per l’article 23 LTAIPBG, ni dades merament identificatives regulades per l’article 24.1 de la mateixa Llei. En conseqüència, l’accés a elles s’ha de regir per allò que estableix l’article 24.2 LTAIPBG: “Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades”. D’aquesta manera, l’article 24.2 LTAIPBG proporciona, prèvia ponderació entre els interessos en joc, l’autorització legal necessària, en defecte del consentiment dels seus titulars, per poder divulgar la informació sol·licitada. L’interès públic en la divulgació de les dades sol·licitades és molt intens. El procés de selecció de personal a través del mecanisme de les borses de treball té la virtut de facilitar la contractació ràpida de persones per cobrir necessitats més o menys peremptòries en l’àmbit de l’Administració o del sector públic, mitjançant nomenament o contracte no permanent, amb uns mínims de concurrència o publicitat, però dista molt de garantir plenament que es compleixin els principis de publicitat, mèrit i capacitat que han de regir l’accés a l’ocupació pública. En aquest context, l’escrutini social (en aquest cas sindical, però també podria ser per part de persones inscrites a les llistes i no seleccionades, dels mitjans de comunicació o de qualsevol entitat o persona) compleix un paper essencial per compensar la discrecionalitat existent en aquests procediments de selecció i per garantir que també en ells es fa una gestió acurada dels recursos públics i de l’accés a l’ocupació pública. La divulgació de les dades sol·licitades és essencial per poder comprovar que les persones seleccionades procedeixen de les borses de treball respectives i en l’ordre de selecció que correspongui, contribuint d’aquesta manera a reduir la discrecionalitat del procés. Per contra, la divulgació sol·licitada causa un perjudici ínfim, per no dir inexistent, en els drets de les persones afectades, la identitat de les quals ja ha tingut que ser divulgada per disposició legal en atenció al fet d’haver estat nomenades o contractades per a l’ocupació pública. En aquest sentit, l’article 9.1, apartats h i g LTAIPBG estableixen l’obligació de publicitat activa de “les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal” i de “les llistes que eventualment es creïn per a accedir als processos de formació i promoció” i els articles 55 i 78 del Text refós de l’Estatut bàsic de l’empleat públic requereixen l’aplicació dels principis de publicitat i transparència en els processos selectius. Per tant, difícilment pot perjudicar les persones afectades la divulgació d’una informació que ja ho ha tingut que ser per disposició legal. En atenció a les anteriors consideracions, la ponderació requerida per l’article 24.2 LTAIPBG s’ha de resoldre clarament a favor de l’accés a la informació pública sol·licitat pel sindicat reclamant. L’ICS s’oposa a l’accés sol·licitat en base a la legislació i el principi de llibertat sindical, projectada al Pacte sobre les borses de treball de l’ICS. Aquesta posició argumenta que el Pacte indicat preveu una divulgació de la informació relativa a les contractacions procedents de les borses de treball amb dos nivells diferents d’accés: per una banda, els sindicats signants del pacte tindrien un accés directe, que inclouria les dades sol·licitades en aquest procediment, mentre que els sindicats que no l’han signat veurien reduït el seu accés a la difusió que es fa mensualment de les contractacions provinents de les borses de treball a la Junta de Personal. Com que el sindicat reclamant no ha signat el Pacte, només tindria dret, segons el mateix Pacte, a informació sense incloure dades que permetin la identificació de les persones seleccionades i aquesta restricció i l’existència d’un nivell diferent d’accés en funció de si el sindicat ha signat o no ha signat el Pacte serien imperatius derivats de la legislació i el principi de llibertat sindical, ja que d’ells emana el Pacte en qüestió. Aquesta argumentació ha de ser refusada, com a mínim en base a les dues consideracions següents: En primer lloc, perquè la llibertat sindical no pot legitimar un pacte que establís previsions il·legals, i aquest seria el cas d’un pacte que limiti l’abast del dret d’accés a la informació pública garantit per l’LTAIPBG, com les aportacions de l’ICS diuen que ho fa el Pacte sobre les seves borses de treball. De la mateixa manera que no seria admissible jurídicament un pacte amb els sindicats que, per exemple, preveiés la selecció de funcionaris al marge dels procediments i dels requisits establerts legalment, tampoc ho pot ser un pacte que redueixi per a altres sindicats o persones l’abast del dret d’accés a informació pública garantit legalment en els termes comentats més amunt (articles 18.1, 20.1 i 24.2 LTAIPBG). El Pacte pot establir, certament, procediments privilegiats de seguiment per als sindicats signants, però això no pot ser en cap cas a costa de lesionar el dret general d’accés a la informació pública garantit per l’LTAIPBG a qualsevol entitat o persona, inclosos els sindicats que no l’han signat . En segon lloc, perquè el Pacte sobre les borses de treball de l’ICS no s’oposa a l’accés sol·licitat. El que estableix el Pacte (apartat 16) és que la informació que s’ha de donar sobre els nomenaments de les borses de treball a la junta de personal ha de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals; d’aquesta previsió l’ICS en d edueix que no pot tenir dades personals, interpretació molt allunyada d’allò que estableix realment el Pacte. Respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals no vol dir, ni molt menys, que no es puguin difondre dades personals. Tal com s’ha argumentat més amunt, i conclou l’informe de l’APDCAT, la normativa de protecció de dades personals no impedeix divulgar la informació sol·licitada pel sindicat reclamant; per tant, el fet que es divulgui no vol dir, ni molt menys, que es deixi de respectar aquesta normativa. No hi ha, per tant, contradicció entre el Pacte i l’accés sol·licitat pel sindicat reclamant, ni, molt menys, entre la llibertat sindical i el dret d’accés a la informació pública. L’eventual contradicció rau no en una inexistent discrepància entre el Pacte i el dret d’accés a la informació pública, sinó entre la interpretació que fa del Pacte l’ICS i el dret d’accés a la informació pública, i no hi ha cap mena de dubte que aquest conflicte s’ha de resoldre a favor del dret, emparat legalment, del sindicat reclamant a la informació sol·licitada. L’informe de l’ICS demana a la GAIP que ponderi el dret d’accés a la informació pública amb la llibertat sindical. Tal com estipula clarament l’article 24.2 LTAIPBG, la ponderació per determinar casuísticament l’abast del dret s’ha de fer essencialment entre interessos en joc. La interpretació de les determinacions legals que cal aplicar i el seu abast se sol fer mitjançant eines més precises; l’article 21.2 LTAIPBG contempla (i integra plenament en la lògica de l’LTAIPBG) que el dret d’accés a la informació pública pugui ser limitat per determinacions establertes per altres lleis; per tant, la legislació de llibertat sindical podria establir límits d’accés a la informació pública, però no consta que n’estableixi cap. No hi ha, per tant, conflicte entre ambdues lleis. I el fet que l’ICS mantingui una interpretació (del tot injustificada, com s’acaba de veure) del Pacte de l’ICS sobre les borses de treball que infringeix l’LTAIPBG, no mereix la menor ponderació, ja que com a organisme públic el que ha de fer l’ICS, ras i curt, és aplicar l’LTAIPBG. En atenció a les anteriors consideracions, és procedent descartar els límits i impediments invocats per l’ICS, declarar el dret del sindicat reclamant a la informació sol·licitada i declarar també la nul·litat parcial de la resolució del Director General de l’ICS de 14 de gener de 2021, en tot allò que restringeix aquest dret. A més de les anteriors consideracions, també cal afegir la recent entrada en vigor del Decret 8/2021, sobre transparència i dret accés a la informació pública (DTDAIP), l’article 21 del qual estableix que: “1. Als efectes de la lletra e) de l'article 9.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, les administracions públiques han de publicar les convocatòries i els resultats de: (...) d) Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloses les borses d'interins. 2. Les dades a publicar han de fer referència, com a mínim, a l'anunci de la convocatòria, a les bases, als anuncis oficials i al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades”. Aquesta disposició confirma el dret del sindicat reclamant a la informació sol·licitada perquè, si ha de ser objecte de publicitat activa, amb més raó ho ha de ser del dret d’accés a la informació pública, que comporta una difusió sensiblement menor de les dades sol·licitades. 3. Una precisió sobre la informació que cal facilitar al sindicat reclamant L’article 21.2 DTDAIP preveu la identificació de les persones nomenades amb els seus nom i cognoms i amb els quatre números del seu DNI que determinin els criteris establerts en matèria de protecció de dades. Tot i que aquesta previsió del DTDAIP és discutible que s’hagi d’aplicar a aquest procediment (perquè é s una previsió en matèria de publicitat activa i l’actual procediment és d’exercici del dret d’accés a la informació pública i, per tant, de naturalesa diferent), la GAIP ja va preveure a la resolució 145/2021 la necessitat de substituir la petició de la persona reclamant, de facilitar les cinc últimes xifres del DNI de les persones nomenades per quatre xifres en l’ordre determinat per les autoritats de protecció de dades. Es reprodueix tot seguit el fonament jurídic 3 de la Resolució 145/2021, que és enterament aplicable a l’actual Reclamació: “La part final de l’informe de l’APDCAT fa referència a la necessitat d’aplicar allò que estableix el primer paràgraf de l'apartat primer de la disposició addicional setena ("Identificació dels interessats en les notificacions per mitjà d'anuncis i publicacions d'actes administratius") de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, pel que fa a la determinació de les dades que es poden publicar i, per tant, facilitar al sindicat reclamant, en els casos, com el que ens ocupa, de publicació de llistes de persones en compliment d’actes administratius. Segons aquesta disposició, escau publicar en aquests casos nom i cognoms i quatre xifres aleatòries del NIF o NIE. Així mateix, per tal d’assegurar l’aleatorietat de les xifres a publicar, el web indicat pel mateix informe ofereix el resultat d’un sorteig fet per les autoritats espanyoles de protecció de dades personals, segons el qual les quatre xifres a publicar del NIF són les 4a , 5a, 6a i 7a. En aplicació d’aquests criteris, doncs, seria procedent facilitar al sindicat reclamant, en comptes de les últimes cinc xifres del NIF sol·licitades, les quatre que s’acaben d’indicar, amb el ben entès que aquest canvi no hauria de perjudicar l’objectiu de poder creuar fàcilment aquesta informació amb la de les borses de treball i, d’aquesta manera, poder comprovar que els nomenaments o les contractacions fetes responen a l’ordre derivat de les borses. Nogensmenys, si la informació que ha estat divulgada de les borses facilita a la pràctica com a element identificador de les persones incloses a les llistes les cinc últimes xifres del seu NIF (cosa que podria ser perfectament explicable en atenció del poc temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la legislació vigent de protecció de dades personals), en aquest cas cal facilitar al sindicat reclamant també les cinc últimes xifres del NIF de les persones nomenades o contractades sol·licitades, perquè aquesta correspondència entre els dos codis numèrics és imprescindible per poder assolir la finalitat de confrontar les persones nomenades amb les incloses a les llistes de les borses de treball”. En cas de donar-se l’eventualitat a la que es refereix aquest paràgraf, i tenint en compte la previsió de l’article 21.2 DTDAIP, referit més amunt, en el sentit d’identificar les persones afectades per aquests processos de publicitat únicament amb 4 xifres del seu DNI, és pertinent facilitar al sindicat reclamant les quatre últimes xifres dels nomenaments fets de cada borsa de treball, ja que es poden creuar sense especial dificultat amb les cinc que s’haurien utilitzat per identificar les persones seleccionades per formar part de les borses de treball. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 25 de març de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 48/2021 i declarar el dret del sindicat reclamant a la relació de nomenaments fets de persones que provenen de cada una de les borses de treball de la Gerència Territorial Catalunya Central, arran de l’última baremació feta el 19 de febrer de 2019, tot identificant les persones nomenades amb el seu nom i cognoms i les xifres 4a , 5a, 6a i 7a del seu NIF, tot especificant la borsa de la categoria professional de la que provenen, la data d’inici del nomenament i la data de fi del nomenament, si és coneguda (tanmateix, si les persones de la llista són identificades a les borses afectades amb les cinc darreres xifres del NIF, llavors caldrà facilitar al sindicat reclamant les quatre darreres xifres del número del mateix document d’identitat). 2. Requerir a l’ICS que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, en format excel i per correu electrònic, dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’ICS a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 48 /2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.