El Grupo Municipal de Convergència i Unió solicitó al Ayuntamiento de Lleida el acceso semanal y digital al registro de entrada y salida. El Ayuntamiento alegó la necesidad de proteger datos personales sensibles basándose en un dictamen de la APDCAT. La GAIP estima la reclamación, reconociendo el derecho de acceso siempre que se oculten los datos personales íntimos.
Puntos clave de la argumentación
1
El régimen de acceso de los cargos electes locales a la información municipal constituye un régimen especial que se rige por su normativa específica y, supletoriamente, por la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso de los concejales es amplio para permitir el control y fiscalización, aunque no es ilimitado y excluye los datos personales de condición íntima según el art. 164.3.a TRLMRLC.
3
Una inscripción registral concisa, conforme al art. 153.3 del ROF, permite evitar la inclusión de datos personales sensibles en el registro.
4
Las dificultades materiales o la carga de trabajo de la administración no pueden impedir el cumplimiento del derecho de acceso reconocido a los electos locales.
5
Se reconoce el derecho de acceso al registro de entradas y salidas previa ocultación de datos sensibles y en el formato digital en que se encuentra disponible la información.
Texto completo
Resolució 140/2017, de 10 de maig
Número d’expedient de la reclamació: 48/2017.
Administració reclamada: Ajuntament de Lleida.
Informació reclamada: Accés al registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament de Lleida.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: L’accés dels electes locals al registre d’entrada i sortida és important per tal que puguin
exercir degudament les seves funcions de gestió, control i fiscalització i anar fent un seguiment tant
dels diversos assumptes que tenen entrada a la corporació (registre d’entrada), com de la tramitació
que dels diferents expedients duen a terme els òrgans competents de l’Ajuntament (registre de
sortida). L’article 164.3.a TRLMRLC exclou l’accés pels electes locals a dades personals que tinguin
la condició d’íntimes, però una adequada inscripció dels assentaments registrals, amb la concisió que
requereix l’article 153.3 ROF, permet evitar la presència d’aquestes dades personals sensibles en
l’esmentat registre. L’obligació de confidencialitat que imposa l’article 164.6 TRLMRLC als electes
locals és especialment important quan accedeixin a aquest registre, tenint en compte el nombre tan
elevat de dades personals que conté.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Registre d’entrada i sortida. Límits. Dades personals.
Dades especialment protegides. Mediació.
Ponent: Oriol Mir Puigpelat.
Antecedents
1. El 7 de febrer de 2017 té entrada a la GAIP la Reclamació 48/2017, presentada pel Grup
Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Lleida contra la resposta donada per part
d’aquest Ajuntament a la sol·licitud d’accés que s’indica a l’antecedent següent. A la reclamació
es demana que se segueixi el procediment de mediació que ofereix la GAIP.
2. El 5 de desembre de 2016 el grup municipal reclamant adreça un escrit a l’Ajuntament de Lleida
en què sol·licita el següent:
“Com a regidor i portaveu del Grup Municipal de Convergència i Unió i d’acord amb el que
disposa el Cartipàs Municipal 2015-2019 aprovat pel Ple de la Paeria, sol·licitem poder tenir
accés al registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament de Lleida amb caràcter setmanal i en
format digital, tal i com s’estableix en la disposició addicional tercera del Cartipàs Municipal
2015-2019 en el seu apartat c).
En aquest sentit volem manifestar que aquesta relació es troba informatitzada als sistemes
municipals. Per tant, no es tracta d’una nova elaboració documental sinó de lliurament
d’informació que no requereix de tractament.
En compliment de l’article 164.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova
el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya [TRLMRLC], aquesta sol·licitud
d’informació s’entén com a acceptada per silenci administratiu en el termini de quatre dies a
comptar de la data de presentació de la sol·licitud”.
3. El 13 de desembre de 2016 l’alcalde de Lleida dicta resolució per la qual es demana dictamen a
l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) sobre la sol·licitud i, “en tant no es disposi”
d’aquest, es “susp[èn] la resolució de la petició [...], donat el volum d’informació, la diversa
naturalesa d’aquesta i de les dades personals que podria contenir, entre les quals n’hi ha
d’especialment protegides”. La resolució es fonamenta en una nota de la Secretaria General de
l’Ajuntament que recomana la petició de l’esmentat dictamen a la vista de dictàmens previs sobre
el tema de la pròpia APDCAT (Dictamen CNS 50/2015) i de l’Agència Basca de Protecció de
Dades (Dictàmens CN14-004 i CN14-013).
4. L’APDCAT tramet el seu dictamen (Dicta men CNS 80/2016, disponible al seu web) a
l’Ajuntament de Lleida el 12 de gener de 2017. El dictamen arriba a les conclusions següents:
“La legislació de règim local reconeix un dret d’accés als regidors a informació que pugui
resultar necessària per al desenvolupament de les seves funcions (article 164 TRLMRLC), en
relació amb el qual caldrà tenir en compte la normativa de protecció de dades personals quan
aquesta informació contingui dades de caràcter personal.
El compliment del principi de qualitat de les dades (article 4 LOPD [Llei orgànica 15/1999, de
13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal]) exigeix, en la mesura del
possible, fer una ponderació respecte de les dades personals incloses en el conjunt de la
informació sol·licitada, especialment si es tracten dades sensibles (article 7 LOPD), per tal
que no es comuniquin més dades de les estrictament necessàries per assolir la finalitat
legítima que justifica l’accés, això és el desenvolupament de les funcions que corresponen als
regidors.
Per la informació de què es disposa es considera que, en el cas examinat, facilitar al regidor
l’accés a totes les anotacions efectuades en el Registre d’entrada i sortida de documents de
l’Ajuntament podria forçar aquest principi de qualitat i suposar un risc per a la correcta
protecció de les dades personals de les persones afectades.
En qualsevol cas, un cop els regidors accedeixin a informació municipal per raó de les
funcions que tenen encomanades, aquests s’han de regir pel deure de reserva imposat per la
normativa de règim local i, en la mesura que aquesta informació contingui dades personals,
pel principi de finalitat (article 4.2 LOPD) i pel deure de secret (article 10 LOPD)”.
5. En no dictar-se cap nova resolució després de l’emissió del dictamen de l’APDCAT, ni lliurar-se
la informació sol·licitada, el 31 de gener de 2017 el grup municipal presenta la reclamació davant
la GAIP, que té entrada al registre d’aquesta Comissió, com s’ha dit, el 7 de febrer.
6. El 14 de febrer de 2017 la GAIP comunica al grup municipal reclamant l’admissió a tràmit de la
reclamació. El 16 de febrer de 2017, la GAIP comunica la presentació de la reclamació a
l’Ajuntament de Lleida i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre aquesta i la
designació de la persona que representarà a l’Ajuntament en el procediment de mediació.
7. El 2 de març de 2017 la GAIP rep l’expedient i l’informe de l’Ajuntament de Lleida, signat pel seu
alcalde. En aquest informe es considera que el dictamen de l’APDCAT, que es transcriu
parcialment, obliga a fer una sèrie d’actuacions abans de donar accés al registre, per tal de no
vulnerar la normativa de protecció de dades, i s’informa que “s’està treballant en les qüestions
tècniques i organitzatives per fer-ho possible, encara que no es pot determinar el temps en què
serà efectiu”. En les paraules de l’informe:
“QUART. Sempre ha estat voluntat d’aquesta Alcaldia posar a disposició de tots els regidors
de la corporació la informació que sol·liciten, d’acord amb el que estableix l’ordenament
jurídic, tenint molta cura, especialment, en tot el que fa referència a la protecció de dades de
caràcter personal i en aquest cas en els termes que estableix el dictamen emès per
[l’APDCAT].
Per la qual cosa, la posada a disposició d’aquesta informació, amb els requeriments
establerts en l’esmentat dictamen, amb la garantia de l’adequada protecció de les dades
personals que pot contenir el Registre d’entrada i sortida, no és automàtica i requereix de
tasques d’anàlisi, valoració, coordinació i ponderació que no poden ser generals, sinó que
necessiten un alt nivell de concreció, fins arribar a la possibilitat d’haver de donar la
informació de forma anonimitzada en determinats assentaments del registre general d’entrada
i sortida, la qual cosa suposa l’anàlisi dels assentaments de manera raonablement
individualitzada.
[...] Tot això requereix d’una dedicació en temps, en recursos materials, en recursos
tecnològics i en recursos humans dels quals no es disposa en aquests moments. En una
tasca amb una complexitat com aquesta intervenen diferents departaments i serveis
municipals que a més a més, alhora estan treballant en les seves tasques quotidianes
derivades de la pròpia gestió municipal les quals no poden desatendre. Si més no, i per tal de
donar compliment al que estableix la normativa vigent en relació a l’accés dels regidors a la
informació, sempre en els termes establerts en el dictamen de l’APDCAT, s’està treballant en
les qüestions tècniques i organitzatives per fer-ho possible, encara que no es pot determinar
el temps en què serà efectiu.
A més a més cal dir que aquesta petició massiva d’informació no és puntual, sinó que
s’afegeix a un bon nombre de peticions de les quals la GAIP n’és prou coneixedora, que
impliquen una preparació, elaboració, atenció de requeriments i resposta que en cap cas són
automàtiques”.
8. El 3 de març la GAIP dona trasllat d’aquest informe al grup municipal reclamant. Aquest formula
al·legacions el 8 de març de 2017, que poden ser resumides de la manera següent:
- L’accés dels regidors al registre d’entrada i sortida de l’Ajuntament es troba reconegut
expressament a l’apartat c de la disposició addicional tercera del Cartipàs Municipal 2015-
2019 aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 9 de juliol de 2015. Segons aquesta disposició
addicional, que es transcriu: “Els regidors podran obtenir aquella informació que requereixin,
d’acord amb els procediments que disposa la Llei. Tanmateix, en aquells casos en què la
sol·licitud d’informació s’entén com a acceptada per silenci administratiu (article 164.3 de la
Llei Municipal de Catalunya), aquesta petició es tramitarà directament a la Secretaria
General qui haurà de lliurar-la. En particular, els regidors podran obtenir amb els
procediments legals que s’estableixen, el següent: [...] c. Al registre d’entrada i sortida de la
Paeria, sense limitació alguna i en temps real (a diari) i també al contingut del mateix, amb
independència de la data. També els registres d’altres OOAA de la Paeria”.
- L’informe de l’APDCAT no posa en dubte l’accés dels regidors al registre municipal.
- El grup reclamant es donaria per satisfet amb “el lliurament, amb caràcter setmanal, d’una
còpia, en format digital editable, del que recull l’article 153 del Reglament d’organització,
funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28
de novembre [ROF], aplicable a l’Ajuntament de Lleida, ja que no disposa de reglament
orgànic propi”. Es transcriu, a continuació, l’esmentat precepte, que indica els extrems que
ha de contenir cada assentament del registre d’entrada i sortida.
- Es considera que amb aquesta “reformulació de la petició, en base al dictamen de
[l’APDCAT]”, juntament amb el deure de reserva legalment establert, es compleixen els
requeriments de la normativa de protecció de dades. Els regidors obtindrien així informació
“com pot ser la relació dels decrets dictats per l’Alcaldia de l’Ajuntament de Lleida que es fan
arribar mensualment mitjançant un llistat”.
9. El 9 de març de 2017 i, novament, el 30 de març, la GAIP tramet les al·legacions del grup
municipal reclamant a l’Ajuntament de Lleida, que hi dona resposta mitjançant un escrit del seu
alcalde tramès a la GAIP el 21 d’abril de 2017. En aquest escrit es reiteren els arguments
emprats a l’informe emès sobre la reclamació (antecedent 7) i s’afirma que les al·legacions del
grup municipal reclamant “ignor[en] absolutament les consideracions i conclusions” del dictamen
de l’APDCAT, que impedeix donar l’accés al registre tal com el demana el grup. A l’escrit es
donen també algunes dades sobre la complexitat de donar accés al registre en les condicions
requerides per l’APDCAT:
“Per tot l’esmentat anteriorment, podem dir que el que exposa el [reclamant] en el seu escrit
d’al·legacions no s’ajusta a la realitat, doncs, si volem complir amb el que estableix la LOPD i
el que dictamina l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i així garantir l’adequada
protecció de la gran quantitat de dades personals que conté el Registre d’Entrada i Sortida de
documents, és evident que es requereix un tractament previ de la informació (anàlisi,
valoració, coordinació i ponderació) per tal de no forçar el principi de qualitat de les dades. La
pròpia APDCAT així ho dictamina.
L’escrit del [reclamant no suposa com pretén ‘una reformulació de la petició, en base al
dictamen de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades’, sinó que ignora absolutament les
consideracions i conclusions d’aquest dictamen. Ignora, com s’ha dit, l’evidència de que cal
sotmetre la informació a un tractament previ que garanteixi el compliment del principi de
qualitat de les dades. Un tractament que no pot ésser automatitzat, ja que la gran varietat de
supòsits susceptibles de formar part dels continguts que figuren en els assentaments del
registre, ho fan impossible. I a més, cal comptar amb el gran volum de registres que caldria
analitzar.
Per tal que la Presidenta de la GAIP pugui valorar la dedicació en temps i recursos, materials
i humans que comportaria aquesta tasca de ponderació (aquest procés no està automatitzat
com ja es va explicar en el nostre informe), per al compliment de la llei i del que estableix el
dictamen de l’APDCAT, li he de dir que el nombre d’assentaments al Registre d’entrada de
l’any 2017, dels mesos de gener a març és de tretze-mil cinc-cents quaranta-nou (13.549) i
els del Registre de sortida del mateix període és de cinc-mil vuitanta-ú (5.081).
Així mateix, l’escrit del [reclamant] ignora el dictamen de l’APDCAT, també en un altre sentit,
ja que ni tan sols considera la possibilitat, explícitament citada en el dictamen ‘de que es
pugui reformular la petició d’informació acotant el període de temps respecte el qual sol·licita
l’accés, l’àmbit d’actuació municipal que és del seu interès i/o els possibles subjectes afectats,
entre altres aspectes’.
Per tot l’exposat ens reiterem en el nostre informe de data 2 de març de 2017 […]”.
10. El darrer escrit de l’Ajuntament es facilita al grup municipal reclamant durant la sessió de
mediació, que té lloc el 25 d’abril de 2017 a la seu de la GAIP, en presència de la persona
mediadora i de la secretària tècnica d’aquesta Comissió. Durant la sessió la representació de
l’Ajuntament aporta un extracte del registre d’entrades, a fi que es pugui conèixer la tipologia de
les dades personals que pot contenir. Al seu torn, la part reclamant manifesta que estarien
d’acord amb un accés a un extracte dels assentaments registrals similar al de l’accés a la relació
de decrets d’alcaldia que facilita l’Ajuntament abans de cada Ple i on s’especifica l’any, el
número, el títol, la unitat administrativa i la data de registre de cada decret. Aporta un exemple
d’una relació de decrets d’alcaldia de l’any 2016. La sessió de mediació finalitza sense acord de
les parts.
11. En no assolir-se un acord de mediació, cal que la GAIP es pronunciï sobre la reclamació, de
conformitat amb l’article 42.6 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a
la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i l’apartat 18.1 del Manual de mediació de la GAIP.
D’acord amb l’article 42.4 LTAIPBG, el procediment ha estat suspès mentre s’ha convocat i ha
tingut lloc la mediació.
Fonaments jurídics
1. Admissibilitat de la reclamació i competència de la GAIP
El fet que la reclamació tingui el seu origen en una sol·licitud d’accés a informació d’un grup municipal
formulada a l’empara de la normativa de règim local, que no contempla expressament la possibilitat
de reclamar davant òrgans de garantia com la GAIP, no impedeix que aquesta sigui competent per
conèixer-la.
Com aquesta Comissió ha assenyalat en reiterades ocasions (entre d’altres, amb major deteniment, a
les seves resolucions relatives a les Reclamacions 4/2016, 22/2016, 23/2016, 28/2016 i 34/2016), el
règim d’accés dels càrrecs electes locals a la informació de l’ens local respectiu constitueix un supòsit
de “règim d’accés especial” als efectes de la disposició addicional primera, apartat segon, de
l’LTAIPBG i, com a tal, es regeix per la seva normativa específica (article 77 de la Llei 7/1985, de 2
d’abril, reguladora de les bases del règim local –LBRL–, articles 14 a 16 del ROF i, a Catalunya,
l’article 164 TRLMRLC) i, supletòriament, per l’LTAIPBG. Aquesta aplicació supletòria de l’LTAIPBG
comporta que els càrrecs electes locals disposin també del mecanisme de reclamació davant la GAIP
que aquesta llei reconeix en general a la ciutadania. L’Ajuntament de Lleida no ho qüestiona en cap
moment.
Tampoc no constitueix una causa d’inadmissió el fet que la reclamació es presenti havent
transcorregut més d’un mes des de la Resolució de l’alcalde de 13 de desembre de 2016. Tot i que
l’article 42.1 LTAIPBG estableix que les reclamacions davant la GAIP “s’han d’interposar en el termini
d’un mes a comptar de la notificació de la resolució”, el cert és que l’esmentada resolució d’alcaldia,
pel seu contingut, és un mer acte de tràmit (que ordena la petició de dictamen de l’APDCAT i suspèn
la tramitació del procediment mentre no es disposi d’aquest) i no pas una resolució de la sol·licitud
presentada. Per això, no conté el peu de recurs que requereix tota resolució desestimatòria del dret
d’accés, de manera que el termini per impugnar-la quedaria, en tot cas, obert, d’acord amb l’article
40.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions
públiques (LPAC). L’Ajuntament de Lleida tampoc no al·lega expressament aquest motiu
d’inadmissió.
El darrer aspecte que podria generar dubtes sobre l’admissibilitat de la reclamació té a veure amb el
caràcter genèric amb què es formula la sol·licitud d’accés. En aquesta sol·licitud no es demana
l’accés a una sèrie d’assentaments concrets, d’un determinat període temporal, del registre
d’entrades i sortides de l’Ajuntament, sinó un accés genèric i futur a aquest registre “amb caràcter
setmanal”. Aquesta Comissió no té competència per pronunciar-se sobre l’accés a informacions
futures, que encara no es troben en poder de l’Administració, i menys encara per imposar el seu
lliurament d’ofici i periòdic a determinades persones, com serien, en aquest cas, els electes locals de
l’Ajuntament de Lleida. Però d’altra banda, és innegable que aquesta reclamació té el seu origen en
una sol·licitud formal d’accés, presentada a l’empara de l’article 164 TRLMRLC, i que el Registre
d’entrada i sortida de l’Ajuntament és un registre obligatori exigit per l’article 16 LPAC i els articles 151
i següents del ROF, que existeix amb independència que tingui o no assentaments i al qual els
electes locals poden demanar accedir amb la periodicitat que considerin oportuna per tal d’exercir
llurs funcions. Per això, per tal de conciliar la voluntat clarament expressada pel grup reclamant
d’accedir a aquest registre municipal amb les competències de la GAIP, i garantir l’adequada tutela
del dret dels electes locals, aquesta Comissió es pronunciarà sobre si l’esmentat grup té o no dret
d’accés al registre.
2. El dret d’accés dels electes locals al registre d’entrades i sortides i el límit de la protecció de
dades personals
Tal com s’acaba de precisar en el fonament jurídic anterior, cal determinar si els regidors de
l’Ajuntament de Lleida poden accedir al registre municipal d’entrades i sortides. Segons manifesta el
grup reclamant (antecedent 8), la petició se circumscriu als extrems que ha de contenir cada
assentament del registre d’entrada i sortida en virtut de l’article 153 ROF, sense que, per tant, abasti
els documents als quals es refereix cada assentament.
Segons aquest precepte, que no forma part dels títols del ROF desplaçables pel reglament orgànic
municipal segons la Resolució de 27 de gener de 1987 de la Dirección General de Administración
Local sobre la posició ordinamental del ROF (BOE-A-1987-2162), i que resulta per tant aplicable a
l’Ajuntament de Lleida (que ni tan sols disposa de reglament orgànic municipal):
“1. Los asientos del Registro contendrán referencia exacta de cada uno de los documentos que se
remitan desde las oficinas locales o que en ellas se reciban y, al efecto de los de entrada, deberán
constar los siguientes extremos:
a) Número de orden correlativo.
b) Fecha del documento, con expresión del día, mes y año.
c) Fecha de ingreso del documento en las oficinas del Registro.
d) Procedencia del documento, con indicación de la autoridad, Corporación o persona que lo
suscribe.
e) Extracto, reseña o breve referencia del asunto comprendido en el cuerpo del escrito registrado.
f) Negociado, Sección o dependencia a que corresponde su conocimiento.
g) Resolución del asunto, fecha y autoridad que la haya dictado, y
h) Observaciones para cualquier anotación que en caso determinado pudiera convenir.
2. Los asientos de salida se referirán a estos conceptos:
a) Número de orden.
b) Fecha del documento.
c) Fecha de salida.
d) Autoridad, Negociado, Sección o dependencia de donde procede.
e) Autoridad, Corporación o particular a quien se dirige.
f) Extracto de su contenido.
g) Referencia, en su caso, al asiento de entrada, y
h) Observaciones.
3. Los asientos han de practicarse de forma clara y concisa, sin enmiendas ni raspaduras que, si
existieren, serán salvadas”.
A la vista del contingut d’aquest precepte, els únics extrems de cada assentament que podrien arribar
a ser problemàtics des del punt de vista del seu coneixement per part dels electes locals són els
relatius a la identitat del subjecte que presenta o rep un escrit, quan sigui una persona física (apartats
1.d i 2.e), a l’extracte del contingut de l’escrit registrat (apartats 1.e i 2.f) i, eventualment, el dedicat a
possibles observacions (apartats 1.h i 2.h). En aquests camps, sobretot al primer, hi haurà molt
freqüentment dades personals, de manera que es planteja si aquest fet impedeix o condiciona
d’alguna forma l’accés pels electes locals.
Com aquesta Comissió ha subratllat en nombroses ocasions, el dret d’accés dels electes locals
configurat per l’article 164 TRLMRLC és molt ampli i els permet accedir a una gran quantitat de dades
personals, per tal que puguin desenvolupar adequadament la funció de control i fiscalització dels
òrgans de govern municipal que els reconeix la normativa de règim local (articles 22.2.a LBRL i 52.2.a
TRLMRLC). Tanmateix, com assenyala l’APDCAT en el dictamen emès durant la tramitació de la
sol·licitud (antecedent 4), aquest accés a dades personals no és il·limitat. L’article 164.3.a TRLMRLC
exclou l’accés pels electes locals a dades personals que tinguin la condició d’íntimes, com podrien ser
la majoria de les dades especialment protegides previstes a l’article 7 LOPD (les relatives a la
ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual).
Però cal tenir en compte, d’una banda, que, com també apunta l’APDCAT, una adequada inscripció
dels assentaments registrals, amb la concisió que requereix l’article 153.3 ROF, permet evitar la
presència d’aquestes dades personals sensibles en l’esmentat registre. En el llistat d’assentaments
d’entrada aportat a tall d’exemple per l’Ajuntament (antecedent 10) consten dades personals
sensibles que es podrien ometre perfectament, com la identitat de la persona amb la qual una altra
sol·licita la inscripció en el registre municipal d’unions estables en parella, i que informa
innecessàriament sobre llur orientació sexual, la conducta concreta que dona lloc a un expedient
sancionador (en aquest cas, informa innecessàriament sobre el consum d’alcohol a la via pública), o
el fet que se sol·liciti la renda mínima d’inserció o determinades prestacions i autoritzacions
vinculades a determinats graus d’incapacitat, que revelen innecessàriament circumstàncies de
precarietat econòmica i de discapacitat física. En aquests exemples, atesa la finalitat del registre, és
suficient amb indicar a l’assentament corresponent la identitat de la persona que sol·licita la inscripció
en el registre municipal d’unions estables en parella, i el fet que l’escrit registrat es refereixi a un
expedient sancionador o a la sol·licitud d’un ajut, prestació o autorització, sense majors precisions.
D’altra banda, l’accés dels electes locals al registre és important per tal que puguin exercir
degudament les seves funcions de gestió, control i fiscalització i anar fent un seguiment tant dels
diversos assumptes que tenen entrada a la corporació (registre d’entrada), com de la tramitació que
dels diferents expedients duen a terme els òrgans competents de l’Ajuntament (registre de sortida, on
s’hi anoten tant les resolucions dels procediments, com els seus actes de tràmit més importants).
Prova aquesta importància el fet que en alguna llei autonòmica, com la Llei 8/2010, de 23 de juny, de
règim local de la Comunitat Valenciana, es reconegui fins i tot el dret d’accés directe dels electes
locals a aquest registre, sense necessitat de sol·licitud prèvia (article 128.2.c).
S’ha de reconèixer, per tant, el dret del grup municipal reclamant a accedir al registre d’entrades i
sortides, prèvia ocultació per part dels serveis municipals de les dades personals sensibles que pugui
contenir.
L’Ajuntament no s’oposa a aquest accés, però posa de manifest les dificultats materials del procés de
preparació del registre per a la seva consulta pels electes locals, atès el gran nombre d’assentaments
que s’hi practiquen diàriament. Aquestes dificultats, en cas que existeixin, no poden, tanmateix,
impedir el compliment de l’article 164 TRLMRLC i privar d’efectivitat al dret d’accés que aquest
precepte reconeix als electes locals. D’entrada, la sol·licitud del grup municipal reclamant, en els
termes en què està formulada, no demana accedir als assentaments del registre que ja s’han
practicat, de manera que no obliga a fer cap actuació sobre aquests, sinó només a permetre el seu
accés a les futures inscripcions registrals. Aquesta tasca futura no és, a més, complexa, ja que obliga
únicament a adoptar la cura deguda en la formulació dels assentaments registrals i evitar la menció
innecessària de dades personals sensibles, en els termes assenyalats abans. L’important, aquí, és
que les persones encarregades del manteniment del registre rebin indicacions clares al respecte.
Pel que fa al format del lliurament de la informació, s’ha d’estimar el format digital demanat pel grup
reclamant, ja que és aquell en què es troba disponible la informació, segons manifesta i l’Ajuntament
no objecta.
Per últim, convé recordar l’obligació de confidencialitat que imposa l’article 164.6 TRLMRLC als
electes locals quan accedeixin a aquest registre, obligació de la qual el grup municipal reclamant n’és
plenament conscient (antecedent 8), i que és especialment important tenint en compte el nombre tan
elevat de dades personals que figuren en el registre.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10
de maig de 2017, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 48/2017 i declarar el dret del grup municipal reclamant a accedir al
registre municipal d’entrades i sortides, en les condicions establertes en el fonament jurídic 2.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 48/2017 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 10 de maig de 2017
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.