Desistimiento 10/02/2022 · 29 días en resolverse

Reclamación de acceso al convenio colectivo del Ayuntamiento de Sabadell finalizada por desistimiento

Un sindicato solicitó al Ayuntamiento de Sabadell el texto actualizado del Convenio Colectivo 2019-2021. La GAIP resolvió finalizar la reclamación por desistimiento, ya que el solicitante no acreditó su representación legal ni aportó la respuesta previa de la Administración a pesar de ser requerido para subsanar estas deficiencias.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para revisar resoluciones expresas o presuntas en materia de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2 El derecho de acceso a la información pública puede ejercerse a título individual o en representación de una persona jurídica legalmente constituida.
3 La acreditación de la representación y la aportación de la respuesta administrativa son elementos esenciales para que la GAIP pueda ejercer su función revisora.
4 El incumplimiento de un requerimiento de subsanación en el plazo de 10 días conlleva la finalización del procedimiento por desistimiento, conforme al artículo 68 de la Ley 39/2015 (LPAC).

Texto completo

Resolució 111/2022, de 10 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 47/2022 Administració reclamada: Ajuntament de Sabadell Informació reclamada: El conveni col·lectiu amb les condicions de treball de l’Ajuntament. Sentit de la Resolució : Desistiment. Resum: Els antecedents posen de manifest que la Reclamació està mancada de dos elements essencials per a la seva tramitació: havent estat presentada per una entitat sindical, la persona reclamant no acredita la representació en la que afirma actuar; i tampoc aporta la resposta donada per l’Administració a la seva sol·licitud, la qual cosa és un element fonamental per poder complir la funció revisora que li correspon a la Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Sindicats. Conveni col·lectiu. Requisits de la reclamació. Representació. Resolució impugnada. Esmena. Desistiment presumpte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 12 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 47/2022, presentada en representació d’un sindicat contra l’Ajuntament de Sabadell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona recl amant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 22 de setembre de 2021 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sabadell el lliurament al sindicat reclamant del text de l’Acord- Conveni 2019- 2021 actualitzat amb totes les modificacions posteriors a la seva aprovació l’any 2019. 3. La Reclamació presentada el 12 de gener de 2021 indica que l’Ajuntament no ha facilitat la informació sol·licitada i que hi ha aspectes del Conveni als quals la persona reclamant no hi pot tenir accés. 4. El 17 de gener de 2022 la GAIP fa el següent requeriment d’esmena a la persona reclamant: “us comuniquem la necessitat que esmeneu la documentació aportada com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. Concretament, tenint en compte que al formulari de reclamació s’hi ha assenyalat la casella expressiva d’haver obtingut una resposta de l’Administració a la sol·licitud d’accés a informació pública, cal que aporteu la còpia de la resposta obtinguda de l’Ajuntament de Sabadell a la vostra sol·licitud, o bé que manifesteu expressament no haver obtingut una resposta a la vostra sol·licitud. Addicionalment, i tenint en compte que la sol·licitud d’accés a informació presentada el 22 de setembre de 2021 sol·licita el lliurament de la informació al sindicat SPLCME, si bé tant la sol·licitud com la reclamació es presenten a títol personal, cal que manifesteu si actueu a títol personal o bé en representació del SPLCME. En cas que actueu en representació del SPLCME, caldrà que acrediteu documentalment ostentar-ne la representació. D’acord amb el que preveu el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposeu d’un termini de 10 dies per a fer-nos arribar aquesta documentació transcorregut el qual, si no heu esmenat aquestes mancances, s’entendrà que desistiu de la vostra reclamació. Així mateix us comuniquem que la tramitació de la reclamació resta suspesa mentre no rebem aquesta esmena o mentre transcorri el termini per a la seva presentació” . Després d’haver transcorregut a bastament el termini donat, no consta resposta de la persona reclamant a aquest requeriment. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment Els antecedents posen de manifest que la Reclamació està mancada de dos elements essencials per a la seva tramitació: havent estat presentada per una entitat sindical, la persona reclamant no acredita la representació en la que afirma actuar; i tampoc aporta la resposta donada per l’Administració a la seva sol·licitud, la qual cosa és un element fonamental per poder complir la funció revisora que li correspon a la Reclamació. Advertida la persona reclamant per la GAIP d’aquestes dues mancances, de la necessitat de reparar-les dins del termini de 10 dies i de les conseqüències legals pel cas de no fer-ho, malgrat haver transcorregut el termini indicat de deu dies, no consta resposta de la persona reclamant. És procedent, per tant, aplicar la conseqüència advertida a la persona reclamant i prevista per l’article 68 LPAC, de finalitzar la Reclamació per desistiment de la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 10 de febrer de 2022, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 47/2022 pel desistiment de la persona reclamant i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.