Solicitud de informes de inspección sobre terrazas de bares y resultado de inadmisión por prematura

Resolució 82/2020, de 31 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 47/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA Informació reclamada: Informes d’inspecció sobre terrasses de bars. Sentit de la Resolució: Inadmissió Resum: L’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud i l’article 42.1 de la mateixa Llei que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En aplicació d’aquests preceptes, cal entendre que el termini per resoldre la sol·licitud presentada el 18 de desembre finia el 19 de gener, ja que el mes previst a aquests efectes es comença a comptar des de l’endemà, el 19 de desembre. Per tant, el 19 de gener, data de presentació de la Reclamació, l’Ajuntament de Tarragona encara es trobava dins del termini hàbil per resoldre. En conseqüència, la Reclamació és prematura. Paraules clau: Ajuntament. Horaris comercials. Mercat ambulant. Reclamació prematura. Terminis. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 19 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 47/2020, presentada contra l’Ajuntament de Tarragona i ESPIMSA, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de desembre de 2019 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Tarragona un informe històric dels parts d’incidències dels inspectors que detallen requeriments a la policia administrativa per incompliment d’horaris per part de les terrasses de determinats bars des de l’1 de gener de 2014 al 18 de desembre de 2019. I perquè segueixen funcionant aquestes terrasses sense autorització municipal i ESPIMSA no intervé. 3. La Reclamació presentada el 19 de gener de gener de 2020 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta municipal a la seva sol·licitud. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 33.1 LTAIPBG estableix que les sol·licituds d’accés a la informació pública s’han de resoldre en el termini d’un mes, a comptar del dia següent a la recepció de la sol·licitud i l’article 42.1 de la mateixa Llei que les reclamacions a què fa referència l’article 39.1 s’han d’interposar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la resolució, del moment en què ha finit el termini per a resoldre en el supòsit de l’article 35.2 o, si escau, de la desestimació del recurs de reposició. En aplicació d’aquests preceptes, cal entendre que el termini per resoldre la sol·licitud presentada el 18 de desembre finia el 19 de gener, ja que el mes previst a aquests efectes es comença a comptar des de l’endemà, el 19 de desembre. Per tant, el 19 de gener, data de presentació de la Reclamació, l’Ajuntament de Tarragona encara es trobava dins del termini hàbil per resoldre. En conseqüència, la Reclamació és prematura. L’article 32 RGAIP reitera els terminis indicats al paràgraf anterior i l’article 33.2 RGAIP preveu la inadmissibilitat de les reclamacions a la GAIP que incompleixen aquests requisits. Per tant, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa, sens perjudici que la persona reclamant la pugui presentar de nou tan bon punt hagi finit el termini de resolució de la seva sol·licitud establert per l’article 33.1 LTAIPBG. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 31 de gener de 2020, resol per unanimitat inadmetre la Reclamació 47/2020 per prematura i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.