Reclamación de acceso a una resolución del Consorci d'Educació de Barcelona finalizada por desistimiento

Resolució 208/2023, de 2 de març Número d’expedient de la Reclamació: 46/2023 Administració reclamada: Consorci d’Educació de Barcelona Informació reclamada: Accés a una resolució. Sentit de la resolució: Desistiment Resum: D’acord amb l’article 39 LATIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, és requisit per accedir a la via de garantia per reclamació a la GAIP la prèvia existència i desatenció d’una sol·licitud d’informació pública presentada a l’Administració. L’admissibilitat de la reclamació, doncs, depèn de què s’acrediti l’efectiva presentació de la sol·licitud d’informació a l’administració, i la resolució de desestimació o la producció del silenci administratiu, el què requereix acreditar la data d’entrada de la sol·licitud en l’òrgan competent per resoldre- la. Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació per tal que presentés aquesta sol·licitud d’informació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut sense que s’hagi notificat a la GAIP la reparació requerida a la persona reclamant. En conseqüència, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. Paraules clau: Consorcis. Educació. Esport. Sol·licitud d’informació. Esmena. Desistiment. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 15 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 46/2023, presentada contra el Consorci d’Educació de Barcelona en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El reclamant indica el següent: “Vaig sol·licitar aquesta resolució el 28/10/2022 (codi 2QB71LDNZ), però el CEB m'ha enviat l'"INFORME RELATIU A L’ACCÉS ALS ESTUDIS DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA, EN SIMULTANEÏTAT A LA PRÀCTICA ESPORTIVA D’ALT RENDIMENT O DE MÚSICA I DANSA A LA CIUTAT DE BARCELONA", signada el 10/2/2020. Això no inclou cap resolució, que és el que vaig demanar al tràmit del 28/10/202. A la reclamació s’acompanya una resolució del Consorci d’Educació de Barcelona de 12 de gener de 2023”. 3. La reclamació complimenta el preceptiu camp d’aportació de la sol·licitud d’informació presentada contra la què es reclama annexant una Confirmació d'alta del tràmit amb codi Resolució xxxx i la mateixa resolució. 4. El 26 de gener de 2022 la GAIP notifica a la persona reclamant un escrit requerint-li a esmenar la reclamació aportant una còpia de la sol·licitud d’informació registrada demanant “accés a una resolució de 28 d’octubre de 2022”, i l’adverteix que d’acord amb l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) disposava d’un termini de 10 dies per a fer arribar aquesta documentació, transcorregut el qual si no ha esmenat aquesta mancança, se la tindria per desistida del procediment. Igualment, se la informava que la tramitació de la reclamació restava suspesa durant aquest tràmit d’esmena.. 5. En la mateixa data, la persona reclamant té accés a la notificació indicada a l’antecedent anterior i no consta resposta a aquest requeriment d’esmena. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Desistiment D’acord amb l’article 39 LATIPBG, transcrit al fonament jurídic anterior, és requisit per accedir a la via de garantia per reclamació a la GAIP la prèvia existència i desatenció d’una sol·licitud d’informació pública presentada a l’Administració. L’admissibilitat de la reclamació, doncs, depèn de què s’acrediti l’efectiva presentació de la sol·licitud d’informació a l’administració, i la resolució de desestimació o la producció del silenci administratiu, el què requereix acreditar la data d’entrada de la sol·licitud en l’òrgan competent per resoldre- la. Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació per tal que presentés aquesta sol·licitud d’informació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú, que estableix el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut sense que s’hagi notificat a la GAIP la reparació requerida a la persona reclamant. En conseqüència, és procedent finalitzar la Reclamació per desistiment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2 de març de 2023, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 46/2023 per desistiment i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.