El ciudadano solicitó diversa información sobre la Renda Garantida de Ciutadania al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Tras alegar insuficiencia de respuestas y falta de entrega de datos, la GAIP decidió finalizar los procedimientos mediante un acuerdo de mediación, ya que las partes pactaron la entrega de la información solicitada.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP acumuló las reclamaciones 5/2019 y 45/2019 debido a que presentaban identidad de partes y de la materia objeto de acceso.
2
La administración alegó que la solicitud consistía en consultas complejas que requerían la emisión de informes o dictámenes con valoraciones jurídicas y análisis de datos.
3
El acuerdo alcanzado en el procedimiento de mediación pone fin al procedimiento siempre que no sea contrario al ordenamiento jurídico.
4
La administración se comprometió a entregar datos específicos sobre expedientes de RGC, personal del SOC, reuniones con la Comisión Promotora y recursos contenciosos.
Texto completo
Resolució 262/2019, de 9 de maig
Números d’expedient de les Reclamacions: 5/2019 i 45/2019
Administració reclamada: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.
Informació reclamada: Diversa informació sobre la renda garantida de ciutadania
Sentit de la Resolució: Finalització per acord de mediació
Resum: Les parts han assolit un acord en relació amb l’accés a la informació sol·licitada. La GAIP no
aprecia elements contraris a l’ordenament jurídic en aquest acord i, de conformitat amb l’article 42.5,
posa fi al procediment de mediació.
Paraules clau: Generalitat. Afers Socials. Renda garantida de ciutadania. Reclamació contra silenci.
Reclamació contra estimació. Acumulació. Mediació. Acord de mediació.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 6 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 5/2019, presentada contra el Departament
de Treball, Afers Socials i Famílies (en endavant DTASF), en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article
42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 16 de novembre de 2018 la persona reclamant, després de fer referència al perjudici que
causaria a les persones afectades el desistiment de sol·licituds de renda garantida de ciutadania
a causa de no completar en termini les esmenes de documentació addicional requerides pel
DTASF, planteja a aquest Departament les preguntes següents:
“1ª: Quantitat de desistiments de peticions de la RGC des del 15 de setembre del 2017 fins avui?.
Quantitat de desistiments de peticions de la RGC per no lliurar la documentació sol·licitada dins els
15 dies marcats des del 15 de setembre del 2017 fins avui.
2ª: A quina adreça s’envia la notificació de petició de més documentació?
3ª: A través de quina empresa o empreses de correus s’envia el mencionat requeriment?
4ª: A través de quin sistema queda constància de la data d’enviament de la notificació per part de
la Conselleria? On queda constància de la mencionada data d’enviament?
5ª: La mencionada petició de més documentació requerida a les persones peticionaries mai es pot
aconseguir des de l’administració? La persona que sol·licita més documentació a la persona
peticionaria com pot saber que la documentació que falta no ha sigut lliurada prèviament per la
persona peticionaria? El procés informàtic d’escaneig de la documentació ha sigut auditat per
garantir amb seguretat el vincle entre escaneig i expedient de sol·licitud de la RGC de manera
unívoca i permanent? Ha hagut alguna notificació o reclamació per part de les oficines del SOC o
els seus empleats respecte a problemes, errors o mal funcionaments en aquest circuit documental?.
6ª: Reben constància de la recepció d’aquestes notificacions? Saben la data de recepció de la
notificació per part de la persona afectada? On queda constància de la mencionada data de
recepció?.
7ª: La entrega de la mencionada documentació sempre es realitza de forma fefaent? On queda
constància del compliment fefaent del lliurament de la mencionada notificació?
8ª: En cas de no poder lliurar la empresa de correus la mencionada notificació de forma fefaent es
notifica per part de la empresa de correus el motiu del no lliurament? On queda constància?
9ª: En cas de lliurar la empresa de correus la notificació de forma fefaent notifica a la Conselleria
la data de lliurament de la notificació? On queda constància?
10ª: Donat que el criteri de desistiment per desistiment en el no lliurament de la documentació
sol·licitada ha de tenir en compte la data real de lliurament de la notificació, es a dir, els 15 dies de
terme per lliurar la documentació requerida no son des de la data de petició original de la conselleria
sinó des de la data de recepció de la notificació a la persona destinatària, pregunto, es té en compte
aquest criteri? Hi ha alguna instrucció escrita en normativa o protocol referida a aquest apartat? Es
possible aportar normativa o protocol d’actuació d’algun tipus de la Conselleria on estigui reflectit
aquest requeriment.
11ª: El personal a qui correspon prendre la decisió de desistiment té al seu abast tota la informació
referida anteriorment? On tenen disponible aquesta informació? Quin sistema de validació
garanteix s’ha tingut en compte?
12ª: El personal a qui correspon prendre la decisió de desistiment tenen en compte aquest criteri
de valoració vers la data de recepció per part del destinatari? Estan aplicant aquest criteri?
13ª: En aquells casos en que la notificació no ha estat lliurada de forma fefaent on queda reflectit?
En quina periodicitat s’actualitza aquesta informació? Com es pot accedir a aquesta informació?
14ª: Com pot la persona afectada per un desistiment veure que consta no s’ha pogut fer el lliurament
de forma fefaent? Com pot veure la data on se li ha fet el mencionat lliurament fefaent? Com pot
saber les dates en que no se li ha pogut fer el lliurament fefaent de la notificació?”.
3. El 21 de desembre de 2018 la Direcció general d’Economia soc ial, el Tercer sector, les
Cooperatives i l’Autoempresa (DGES) resol l’estimació de la sol·licitud anterior i dóna resposta a
cada una de les qüestions plantejades per la persona reclamant.
4. La Reclamació 5/2019 presentada el 6 de gener de 2019 exposa els motius de la seva
disconformitat amb cada una de les respostes obtingudes, en alguns casos perquè les considera
insuficients, i en altres perquè creu que no es respon a allò sol·licitat.
5. El 23 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació 5/2019 al DTASF i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana que designi
la persona que representarà en Departament en el procediment de mediació sol·licitat per la
persona reclamant.
6. El 31 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 45/2019, presentada contra el Departament
de Treball, Afers Socials i Famílies (DTASF) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la
informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
7. La Reclamació adjunta una sol·licitud d’informació pública formulada per la persona reclamant al
DTASF a través del web de transparència de la Generalitat, en la que, després de fer referència a
una entrevista de premsa al Director general d’Economia social, tercer sector i cooperatives i a
algunes dades que constarien al mateix reportatge, planteja les preguntes següents:
“Pregunta 1: Si fins a la data de l’enquesta, 25 de novembre 2018, hi havien denegades el 73% de
les tramitades, aprovades el 10%, Llavors queden pendents un 17% d’expedients. Traduït a
número d’expedients quant son tramitats, aprovats, denegats i pendents?
Pregunta 2: Per les persones peticionaries la denegació es qualsevol resolució que no li dona la
prestació. Però atenent al criteri de la llei el concepte de denegació es quant hi ha una resolució
expressa de denegació, i entenc és en aquest sentir quan afirma que el major percentatge de
denegacions fan referencia a que hi a persones que ho sol·liciten i les sedes famílies tenen
ingressos per sobre de la RGC. Entenc que el concepte de ingressos correspon a aquells que rep
la unitat familiar en base a prestació, salaris i rendes, o altres fruit de resolucions judicials o
contractes, però que ha d’excloure aquells que provenen de familiars, amics i coneguts que els
permet arribar a fi de mes i pagar lloguers, consums, medicaments, transports i altres, o entén que
aquestes aportacions s’han de tenir en compte com ingressos de cara a resolucions delegatòries?
Pregunta 3: Per altre banda, el principal motiu per no aprovar la RGC son els desistiments pels
quals el Govern entén que la persona sol·licitant no ha lliurat la documentació o informació
sol·licitada en el terme dels 15 dies estipulats. Sap que el terme de 15 dies ha de ser des del
lliurament fefaent de la notificació i per tant no es pot aplicar sota un càlcul de 15 dies des de la
data de petició de més documentació? Quin percentatge dels desistiments realitzats fins la data
no ha lliurat o no tenen constància d’haver lliurat la notificació de forma fefaent? Però hauran de
tornar a fer la sol·licitud? (...).
Pregunta 4: Quan parla de 69.000 expedients tramitats es refereix a expedients de la RGC sense
tenir en compte les peticions de complement de la RGC, o es la suma de tots dos tipus de
peticions?
Pregunta 5: Quantes peticions de la RGC corresponen a peticions de les mateixes persones que
prèviament han rebut denegació, desistiment o qualsevol altre mena de resposta, inclosa el silenci
administratiu?
Pregunta 6: Quantes peticions de complement de la RGC corresponen a peticions de les mateixes
persones que prèviament han rebut denegació, desistiment o qualsevol altre mena de resposta,
inclosa el silenci administratiu?
Pregunta 7: Quines accions tenen previstes per fer nova difusió del dret a la RGC i del complement
a la RGC?
Pregunta 8: Pot ser que el criteri aplicat en relació a col·lectius acollits en centres residencial
permanents a que fa menció la llei article 7.1.e) “No ésser beneficiàries d'una prestació pública o
privada de servei residencial permanent de tipus social, sanitari o sociosanitari, i no estar
internades en un centre penitenciari en règim ordinari o tancat. “ fins el passat canvi del seu
redactat, va provocar l’exclusió de sol·licitants acollits en centres residencials temporals? Si fos
així, podríeu explicar el motiu? Creieu que el fet que les expectatives fossin tan altes, però el primer
any s’hagin denegat tantes sol·licituds, ha pogut generar falses expectatives? (...)
Pregunta 9: Donades les previsions de la Consellera Dolors Bassa on les estimacions eren molt
superiors a les prop 27.000 de setembre 2018, un anys després de la posta en marxa de la RGC.
Creu que l’aplicació de la RGC tal i com l’està fent la Conselleria entén respon a la necessitat
social existent?
Pregunta 10: Quan afirma que una gran quantitat de gent prefereix tirar endavant l’expedient
encara que no compleixi algun dels requisits, a qui es refereix? Creu de veritat que les persones
que demanen la RGC saben que no estan complint els requisits i malgrat això demanen la
prestació? O diu que ningú per part de l’administració filtra les sol·licituds de la prestació? Però
potser, per tant i com deia, s’ha de millorar encara més la comunicació? (...)
Pregunta 11: Una de les respostes que sembla reben les persones que sol·liciten informació i ajuda
respecte l’estat de les seves sol·licituds es “cal esperar a rebre la resposta per escrit” i l’altre “potser
millor la torni a demanar”. Entra en la millora de les comunicacions evitar aquestes respostes?
Pregunta 12: En ocasions els funcionaris no han permès l’acompanyament d’altres persones i
només han acceptat parlar amb la persona peticionaria. Aquest fet es aïllat o correspon a una
directriu o model de comunicació?
Pregunta 13: De veritat creu que es van preparar bé i a nivell personal, de formació i aplicatiu
informàtic la resposta de l’administració ha estat la correcte? El fet de reduir personal i horaris en
l’atenció a persones sol·licitants i afectades de la RGC creu es un factor que millora el nivell de
servei de l’administració?
Pregunta 14: Quantes persones estan directament atenent a les oficines del SOC exclusivament
a persones vinculades a tramitacions de la RGC?
Pregunta 15: Quines han estat les limitacions i dificultats que va provocar el 155? La constitució
de la Comissió de Govern va estar aturada pel 155 fins la constitució del nou Govern de la
Generalitat?
Pregunta 16: Si la manca de Govern va fer impossible la constitució de la comissió de govern de
la RGC i el 19 de maig del 2018 es va proclamar un nou Govern de la Generalitat, des de llavors
fins avui, 7 mesos després, quin ha estat el motiu de continuar sense comissió de govern de la
RGC?
Pregunta 17: Quin es el model de coordinació amb els ens locals, en especial al referit al vinculat
als Serveis Socials? La conselleria també està tenint problemes per resoldre uns 10.000
expedients de persones que volen fer compatibles ajudes estatals amb la Renda Garantida. I
sembla que, de moment, el govern espanyol no està per la labor de solucionar-ho (...)
Pregunta 18: Quina es la dificultat per fer compatible la prestació complementaria de la RGC amb
les prestacions estatals? On està el problema que impedeix a data d’avui amb les 10.000
sol·licituds sense ser tramitades?
Pregunta 19: En quina part de la legislació està el poder aturar una tramitació de una prestació
com la RGC?
Pregunta 20: Com es protegeixen els interessos de qui necessita una prestació econòmica i en
lloc de donar-li la resolució corresponent senzillament s’atura el procés sense més, a l’espera de
nous esdeveniments?
Pregunta 21: I un cop ja amb 7 mesos de Govern de la Generalitat la situació continua igual?
Pregunta 22: Saben que hi ha oficines del SOC on no deixen que la persona sol·licitant torni a
realitzar una sol·licitud nova per tenir l’anterior pendent de resposta de resolució tot i havent passat
un munt de mesos, de manera que crea incertesa, desconfiança i pot ser també indefensió? Què
vol dir? (...)
Pregunta 23: Si es reconeix que tenen silenci administratiu negatiu i per tant està denegat
legalment i conforme normativa per què l’afirmació que no les han denegat si no les estan pagant?
Pregunta 24: Què vol dir aturat, en quina normativa o llei està aquest expressat aquest estat de
tramitació?
Pregunta 25: El dret de les persones a la RGC s’exerceix aturant les tramitacions? Tot i que això
provoca una demora i impedeix cobrar la prestació? Aquesta situació d’espera indefinida està
emparat en alguna llei? En quina? Per què no es va preveure aquesta incompatibilitat amb l'Estat?
(...)
Pregunta 26: La incompatibilitat on està? En el percentatge d’aplicació de la prestació autonòmica
vers la estatal? Hi ha alguna altre incompatibilitat? Però això és un cop el Parlament aprova la llei.
Abans no es va preveure que això podria passar i que caldria un diàleg amb l’Estat? (...)
Pregunta 27: Bé, entesos, si la taula va estar constituïda al març 2018, i van tardar 3 setmanes en
arribar a un acord. Com es que encara estem en la mateixa situació?
Pregunta 28: Quin es l’acord al que van arribar i per què continuem sense la resolució dels 10.000
expedients de prestacions complementaries de la RGC? El secretari general de Treball de la
Generalitat, Josep Ginesta, ha promès que a finals d’any aquests expedients s’hauran
desbloquejat. Serà així? (...)
Pregunta 29: Donat estem quasi bé a finals d’any, i que quan rebin aquesta petició ja estarem a
primers del 2019, quin ha estat el pla per garantir desbloquejar aquestes 10.000 expedients?
Pregunta 30: Han aconseguit complir el pla i donar resolució a les 10.000 tramitacions?
Pregunta 40: Quantes d’aquestes resolucions han estat aprovades? Quantes continuen sense
resposta?
Pregunta 41: Donat el volum de no aprovacions no pot ser d’estranyar que qui creu complir els
requeriments ho torni a intentar, i per tant hi hagi un nou repunt ja que son 10.000 peticionaris que
de cop rebran resolució i a la vista dels seus percentatges molts poden ser de no aprovació. En
aquest cas el volum de funcionaris del SOC s’incrementarà? El compromís de resolució dins els
termes emparats per la Llei es pren sense excepcions? Abans ha comentat que hi ha col·lectius
que han quedat fora de la prestació, però que, amb el reglament que s’hauria d’aprovar a principis
del 2019, s’hi podran afegir. Per què no es van incloure d'entrada? (...)
Pregunta 42: Quan afirma que estan excloses les persones en les situacions excepcionals que
comenta si estan en serveis residencials, recorda que la llei feia menció en el seu inici a servei
residencial permanent? Es va aplicar aquest criteri?
Pregunta 43: Quan demana a “aquestes persones” es comprometin a fer realment un procés
d’integració, a què es refereix? Quina diferencia hi ha entre aquest procés d’integració a que fa
referencia i el procés de integració social o laboral existent ja a la llei RGC?
Pregunta 44: Certament m’ha cridat l’atenció la precisió en el número de persones en aquesta
situació que menciona mentre d’altres peticions senzillament contesten que no hi han dades. Si
en permet, quantes persones hi ha a Catalunya vivint al carrer, sense sostre, empadronades sens
domicili fix, o amb situació d’ocupació de vivenda/sostre, i quantes d’elles han sol·licitat la RGC? I
a quantes se li ha aprovat?
Pregunta 45: La situació d’estar empadronat sense domicili fix es acceptat per part de la
Conselleria com justificant de residencia a Catalunya? Quantes peticions han rebut en aquesta
situació? Les reunions amb les entitats per concretar el reglament es convoquen a bon ritme? (...)
Pregunta 46: Puc entendre que les reunions amb les entitats a que fa referencia corresponen a
reunions de la Comissió de Govern de la RGC?
Pregunta 47: Està constituïda la Comissió de Govern de la RGC? Si ha estat constituïda, quan es
va constituir i quines son les entitats i persones que en formen part?
Pregunta 48: Parla de concretar el reglament de la RGC?
Pregunta 49: Qui està concretant aquest reglament?
Pregunta 50: Entenent que el calendari es referit al reglament de la RGC, quin calendari està
previst? On està publicat?
Pregunta 51: Sembla que de moment no s’ha fet públic aquest reglament, per què? Quin es el text
del reglament de la RGC sobre el que s’està treballant? I per què els promotors de la ILP no
participen d'aquestes reunions? És una de les queixes que ells han manifestat en diverses
ocasions (...)
Pregunta 52: Des de l’estiu la comissió promotora de la RGC està pendents de una reunió
sol·licitada verbalment i també per escrit via oficial a setembre sense data prevista. Quin és el
motiu?
Pregunta 53: En quina part de la llei exclou a la comissió promotora de la RGC de participar a la
comissió de govern de la RGC?
Pregunta 54: Fa menció a que la Taula del Tercer Sector va formar part de la comissió promotora
de la RGC, i crec no es cert, crec s’ha confós, sisplau en base a què fa aquesta afirmació?
Pregunta 55: En base a què afirma que la comissió promotora es va auto-excloure de pertànyer a
la comissió de govern de la RGC? Però si aquests activistes ho sol·licitessin, hi podrien participar,
de la comissió de Govern? (...)
Pregunta 56: Si afirma que ara, qui té la responsabilitat de fer el seguiment són els ens locals, els
agents socials i econòmics i el Govern, per què descarta la comissió promotora de la RGC com un
en local, quan va ser ella qui va promoure la ILP, i al final negociar directament amb el Govern la
Llei?
Pregunta 57: Un cop més treu el tema de les diverses reunions que ha tingut el conseller amb la
comissió promotora de la RGC i que no hi ha cap problema, sisplau, quantes vegades s’ha reunit
el conseller amb la comissió promotora? Per què porta 7 mesos sense trobar un dia a l’agenda per
celebrar la reunió ja sol·licitada en diverses ocasions i formats?
Pregunta 58: Quan afirma que la funció dels promotors de la ILP era permetre l’aprovació de la
llei, què vol dir exactament? Quina rellevància li dona a la mencionada comissió promotora vers la
Llei?. Precisament, els activistes de la ILP van sol·licitar les xifres d’implementació de la prestació
i una de les dades que van obtenir és que els treballadors del SOC han rebut fins al juliol 60
modificacions d’instruccions a l’hora de tramitar l’ajuda. És normal aquest nombre de notificacions?
(...)
Pregunta 59: El fet es que les instruccions no han estat transparents, no s’han publicat, no hi ha
un model d’accions o actuacions vers protocols o procediments vinculats a la RGC, i sembla s’ha
fet via correus electrònics i trucades telefòniques, des de la conselleria cap a les oficines del SOC,
si això es així serà difícil conèixer les instruccions, però moltes sí que han d’estar escrites, quines
han estat?
Pregunta 60: Es cert que algunes d’aquestes instruccions han estat contradictòries o poc clares i
que han pogut generar neguits i inseguretat jurídica pels empleats del SOC, més encara sent de
recent incorporació?
Pregunta 61: Entre aquestes instruccions, han hagut algunes referides a derivacions a Serveis
Socials? Han hagut algunes referides a no lliurar les notificacions o requeriments a les persones
sol·licitants de la RGC o el complement de la RGC? Han hagut algunes referides a no donar
informació respecte alternatives en defensa del seu dret, com no informar la possibilitat d’acudir al
Síndic de Greuges o la possibilitat de posar recurs d’alçada o reclamació de pagament per silenci
administratiu, o la de interposar demanda? Han hagut algunes referides a la de demanar esperar
a la recepció de la notificació abans de fer cap reclamació?
Pregunta 62: Està prevista escriure una normativa tant procedimental com de protocols per tal de
gestionar les tramitacions de la RGC i les seves resolucions? (...)
Pregunta 63: Quan parla de donar la màxima informació possible es refereix a la de informar i
assessorar respecte els recursos d’alçada i reclamació de quantitat per silenci administratiu positiu,
en quina data es va publicar i començar a informar respecte el model de recurs d’alçada fet per la
conselleria? Ha hagut algun altre model de recurs o formulari de reclamació, o pautes de
reclamació vers silenci administratiu, denegacions, desistiments o les altres figures de notificació?
Pregunta 64: Quan afirma que no es el SOC qui rebutja les sol·licituds què vol dir? Quan una
persona vol fer una sol·licitud o una reclamació i l’empleat li diu que no la pot fer, i atenent
l’afirmació del Sr. Dtor. Gral. D’Economia Social, quina opció té la persona afectada?
Pregunta 65: Com es possible que justifiqui l’elevat nombre de denegacions culpant a les persones
sol·licitants de presentar sol·licituds de la RGC a les que no en tenen dret, com si anessin a provar
a veure si cola la seva sol·licitud, es aquesta l’actitud que l’administració ha de tenir cap a la
ciutadania?
Pregunta 66: En què es basa per establir la comparativa amb denegacions de la RMI i la RGC?
Creu que son equiparables en requisits, circuits, procediments o model de prestació? (...)
Pregunta 67: Diu que milers de persones que no rebien cap ajuda ara reben la RGC, quantes
d’aquestes 113.000 persones no rebien cap prestació abans de la llei de la RGC?
Pregunta 68: Diu que abans de demanar un canvi de la llei hi ha que conèixer-la, en referencia al
PSC, sap que la modificació que va presentar el PSC, la va transaccionar el Govern i es va aprovar
per unanimitat? Creu que la modificació aplicada en la llei dona la raó a les seves actuacions vers
el dret a la RGC a qui estava acollit en residencia temporal per no tenir sostre, per exemple? Fins
al juliol s’han presentat fins a 3.200 recursos d'alçada. Com respon l'administració? (...)
Pregunta 69: Respecte els 3.200 recursos d’alçada que comenta fins juliol (ara més de 7.000),
quants d’aquests recursos han estat revisats? Quants han resolt amb aprovació? Quants han resolt
amb desistiment? Quants han resolt amb denegació? Quants no han resolt cap notificació?
No s'ha donat encara cap cas? (...)
Pregunta 70: Recorre a un jutjat no es gaire comú, i menys si no tens diners, però que jo sàpiga
en aquests moments hi han més de 30 demandes al Tribunal Superior de Catalunya, com es
possible que en digui no ha hagut temps? Desconeix el calendari? No se l’informe quan hi ha una
demanda contra la Generalitat per una denegació de la seva competència?
Pregunta 71: Per la seva resposta, entén que la feina que ha de fer la conselleria respecte
orientació i assessoria l’ha acabat fent altre gent com sindicats, entitats o els promotors de la ILP?
Pregunta 72: En quina data es va penjar el formulari de recurs al web de la conselleria? Quantes
vegades ha estat descarregada?
Pregunta 73: Creu que per garantir els drets de les persones afectades per la RGC cal que des
del SOC s’informi i assessori sobre les opcions de les persones peticionaries?
Pregunta 74: Creu que per garantir els drets de les persones afectades cal lliurar en el SOC les
notificacions de tot tipus, també denegacions i requeriments de més documentació, o millor no
lliurar-les? (...)
Pregunta 75: Quin calendari té per fer l’anomenat desplegament territorial? En què consisteix?
Quina millora obtindran les persones que tenen dret a la RGC?
Pregunta 76: Certament cal reconèixer el gran esforç fet per l’administració i els funcionaris, però
no ha estat suficient per garantir el dret a la RGC i per tant cal prendre decisions que redrecin la
situació i garanteixin aquest dret. Com posen en marxa els ajuntaments, i en especial els serveis
socials, a nivell informatiu i de tramitació el dret a la RGC? Quants diners s'han invertit, de moment,
en la Renda Garantida? (...)
Pregunta 77: Aquesta inversió que comenta de 309 milions d’euros a què s’ha destinat? En quin
calendari fa referencia, quan destinat a la RGC? Quan destinat a la prestació complementaria de
la RGC? Quan a plans de inserció social i laboral? Si han hagut altres destinacions quines i quants
milions a cada una?
Pregunta 78: Torna a comparar amb la prestació de la RMI, sap que el motiu de la ILP de la RGC
va ser la retallada del 2011 vers la RMI? El Govern farà una valoració, amb xifres, de com s’ha
desplegat fins ara la prestació? (...)
Pregunta 79: Fins quan tenen previst aplaçar la valoració de la posta en marxa, també dels
números i l’impacta social i econòmic de la posta en marxa de la RGC?
Pregunta 80: Quines previsions s’han donat a Ivàlua per donar resposta al estudi i avaluació vers
la RGC? Com pot afectar, a la llarga, el context econòmic a la Renda Garantida? (...)
Pregunta 81: Diu que la RGC no es solució per la pobresa del país, diu que ho es el treball i
l’habitatge digne, creu que té poc valor resoldre la pobresa extrema de milers de famílies a
Catalunya. Però sap que la RGC sí que es una solució per les persones que la reben, sobre tot
per milers de famílies vivint en estat de pobresa severa?
Pregunta 82: Augurar la disminució de la RGC per una millora en condicions laborals i d’habitatge
pot ser quelcom equivocat, què li fa afirmar que la millora de condicions laborals, que tampoc son
a la vista, reduirà el volum de beneficiaris de la RGC?
Pregunta 83: Quantes famílies vivien a Catalunya en estat de pobresa severa a setembre 2017 i
quantes a setembre 2018? Quantes reben la RGC?
Pregunta 84: Es a dir, afirma que 2.500 perceptors de la RGC ja no la cobren per haver acceptat
viu la conselleria una feina temporal de entre 6 i 12 mesos, amb un contracte de 1.000€ mensual?
Podem entendre que un cop finalitzi aquest contracte automàticament tornaran a rebre la RGC si
no hi ha continuïtat laboral o es inferior a la RGC?
Pregunta 85: Quantes persones durant 2017 i 2018 han participat en els plans de inserció laboral
i quantes han obtingut feina amb contracte fix? Quantes d’elles eren perceptors de la RGC?
Pregunta 86: Creu el Govern que l’alternativa a la RGC son contractes temporals subvencionats
de mínim 6 mesos per un sou de 1.000€? (...)
Pregunta 87: Quan diu que “s’intentarà” no deixa clara la postura del Govern, per un contracte
temporal el titular perdrà la prestació? En cas que perdi o finalitzi el contracte laboral tornarà a
disposar de la RGC o l’haurà de tornar a demanar?
Pregunta 88: La suspensió de la prestació de la RGC vol di no cobrar-la, per tant, s’està creant el
precedent de incompatibilitat prestació amb rendes del treball de manera general?
Pregunta 89: Per què es denega la RGC a qui està pagant autònoms malgrat no factura, ni treballa,
i per tant no paga impostos. Per què s’iguala pagament d’autònoms a contracte laboral fix?
Pregunta 90: Respecte al comentari on afirma que pots tenir un treball a temps complet d’una
setmana només, està donant per fet que provoca la no percepció de la RGC o la seva extinció?
Pregunta 91: M’alegra la intenció de no castigar a la gent, quantes prestacions han estat suspeses
mentre ha hagut un contracte laboral i quantes d’elles s’han reactivat al finalitzar el contracte
laboral?
Pregunta 92: Quants expedients de la RGC que hagin estat denegats per motius al·legats de
incompatibilitat amb situació laboral han estat revisats i aprovats sense que la persona sol·licitant
hagi hagut de fer cap reclamació ni tornar-la a demanar?”.
Demana que la informació sol·licitada li sigui tramesa per correu electrònic i en format pdf.
8. La Reclamació 45/2019 presentada el 31 de gener de 2019 indica que no se li hauria facilitat la
informació sol·licitada.
9. El 4 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació 45/2019 al DTASF i li requereix que, dins
del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels
antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana la identitat de
la persona que representarà el Departament en el procediment de mediació demanat per la
persona reclamant.
10. El 18 de febrer de 2019 el DTASF trasllada a la GAIP el seu informe sobre la Reclamació 5/2019
on sosté que la resolució de la sol·licitud i la resposta inicialment donada al reclamant son
correctes. El 19 de febrer de 2019 es trasllada l’informe del DTASF a la persona reclamant per a
la seva informació.
11. El 21 de febrer de 2019 el DTASF fa arribar a la GAIP l’informe relatiu a la Reclamació 45/2019 on
manifesta haver resolt expressament la desestimació de la sol·licitud el 24 de gener de 2019.
L’informe argumenta: “La tasca complexa d’elaboració o reelaboració de les mencionades
sol·licituds d’accés a la informació pública i perquè consisteixen en consultes complexes que
impliquen l’emissió d’informes o dictàmens amb les corresponents valoracions que afecten
qüestions com el model genèric d’atenció a la ciutadania de l’Administració de la Generalitat,
l’anàlisi de les dades aportades pel propi sol·licitant o valoracions jurídiques sobre l’aplicació de
normativa diversa.”
El mateix 21 de febrer de 2019 es trasllada l’informe a la persona reclamant per al seu
coneixement.
12. El 20 de març de 2019 es celebra la primera sessió de mediació, la qual finalitza amb l’acord que
consta annex a aquesta Resolució.
Fonaments jurídics
1. Acumulació de reclamacions
Dels antecedents es desprèn que les Reclamacions 5/2019 i 45/2019 tenen un objecte molt similar i les
mateixes parts, el que ha conduït a la celebració d’una única sessió de mediació respecte d’ambdues
reclamacions.
L’article 57 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les
Administracions Públiques preveu que l’òrgan que tramita un procediment pugui acumular-lo a d’altres
amb els quals tingui una identitat substancial o una connexió íntima.
Aquesta identitat substancial es produeix clarament en el cas de les Reclamacions objecte de
Resolució, ja que hi ha una identitat de parts i de la matèria objecte de l’accés.
D’acord amb això, en aplicació dels principis d’economia i simplicitat que han de presidir l’activitat
administrativa, i vist que de l’acumulació no se’n deriva perjudici per a les parts ni per a l’interès general,
resulta oportú i ajustat a Dret l’acumulació de les Reclamacions 5/2019 i 45/2019
2. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta
en relació amb sol·licituds d’accés a informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
3. Acord en procediment de mediació
L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment de
mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic. Segons es
desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada, degudament signada pels
assistents, que en el decurs de la sessió l’Administració ha facilitat part de la informació sol·licitada i,
pel que fa a l’accés a la resta, les parts han assolit l’acord que consta annex a aquesta Resolució, a
satisfacció de la part reclamant.
4. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions
fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades,
la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els
seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
5. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 9 de
maig de 2019, resol per unanimitat:
1. Acumular les reclamacions 5/2019 i 45/2019.
2. Declarar finalitzats els procediments relatius a les Reclamacions 5/2019 i 45/2019, en haver-se
assolit l’acord de les parts en relació amb l’accés a la informació sol·licitada, en el marc de la
mediació.
3. En cas que no ho hagi fet encara, requerir al DTASF a que lliuri la informació indicada a l’acord de
mediació a la persona reclamant amb caràcter immediat, donat que el termini al que es va
comprometre en l’acord de mediació era de 20 dies a comptar des de la celebració de la mediació,
tal i com recull l’acord annex a aquesta Resolució.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Disposar la publicació de la present resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en
requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat
l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment
d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per
l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés
a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu
de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei
29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que
hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
ACORD DE MEDIACIÓ
del 20 de març de 2019, relatiu a les Reclamacions 5 i 45/2019
REUNITS
La persona reclamant,
el senyor [...];
En representació de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i
l’Autoempresa del Departament de Treball Afers Socials i Famílies;
la senyora [...], Cap del Servei de Programes d’Inserció Laboral per a la Diversitat
la senyora [...], Sub-directora general de Treball en la Diversitat.
la senyora [...], Lletrada del gabinet jurídic de la Generalitat de Catalunya.
ACORDEN
Primer. Administració obligada i informació a lliurar
La representació de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i
l’Autoempresa del Departament de Treball Afers Socials i Famílies es compromet a lliurar en un termini
de dues setmanes a comptar des de la celebració de la mediació la documentació següent:
- Una traducció a xifres absolutes de les dades expressades en percentatges relatives al nombre
de peticions de RGC tramitades, aprovades, denegades i pendents a data de 25 de novembre de
2018.
- El nombre de treballadors del SOC dedicats a l’atenció als sol·licitants de la RGC i la renda
complementària a data de la celebració de la sessió de mediació.
- En relació amb aquelles sol·licituds de RGC que van quedar pendents de resolució expressa en
tant no es confirmava la seva compatibilitat amb d’altres prestacions estatals, s’informarà sobre el
sentit de resolucions que han finalitzat aquests expedients.
- Informació sobre el nombre de reunions que ha celebrat el Conseller de Treball, Afers Socials i
Famílies amb la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular de la Renda Garantida de
Ciutadania.
- Informació sobre el nombre el nombre de recursos contenciosos administratius plantejats contra
resolucions que posen fi a sol·licituds de la Renda Garantida de Ciutadania.
- En relació amb el formulari model de recurs contra resolucions recaigudes en expedients de
sol·licitud de la Renda Garantida de Ciutadania, es lliurarà la informació relativa a la data de
publicació de l’esmentat formulari, i es consultarà als serveis d’organització del web del
Departament si és possible conèixer el nombre total de descàrregues del formulari. En cas
afirmatiu es facilitarà també la dada del nombre total de descàrregues.
- En relació amb l’informe d’Ivàlua sobre la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania,
l’Administració es compromet a consultar el calendari aproximat de publicació del mateix i informar
al reclamant de la resposta obtinguda.
- En relació amb el nombre de persones que han participat en plans d’inserció laboral entre 2017 i
2018, l’Administració es compromet a lliurar la informació sol·licitada o, en el seu cas, posar de
manifest la seva inexistència. Concretament es compromet a lliurar informació sobre el nombre de
perceptors de la Renda Garantida de Ciutadania que han participat en plans d’inserció laboral.
- Informació relativa al nombre de cops en que s’ha reprès la percepció de la Renda Garantida de
Ciutadania prèviament suspesa un cop ha finalitzat la situació d’alta laboral que va motivar la
suspensió.
Segon. Finalització de les Reclamacions 5 i 45/2019 i seguiment de la GAIP
La part reclamant, mitjançant aquest acord de mediació es dona per satisfeta de la seva reclamació en
relació amb l’accés a la informació pública sol·licitada, sens perjudici de les actuacions i accions
ulteriors que li puguin correspondre.
L’administració reclamada es compromet a informar del compliment del present acord a la GAIP un cop
s’hagi fet efectiu, de conformitat amb el què estableix l’article 43.5 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, comunicant-li expressament
en un termini d’una setmana el seu compliment i els termes de la seva execució.
El present Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés
a la informació pública i bon govern, i segueix el previst pel Manual de mediació de la GAIP, els aspectes
més destacats del qual són recollits per les adjuntes “Característiques bàsiques del procediment de
mediació per a l’accés a la informació pública”. Tots aquests documents són coneguts per les parts i
mereixen la seva conformitat.
L’acord es presentarà al Ple de la GAIP, a fi que aquesta en tingui coneixement, dicti la resolució que
posa fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació al web de la GAIP.
Firmes:
La persona reclamant: Per l’Administració reclamada
Consten a l’original