Se solicitó copia de un expediente administrativo sancionador de tráfico al Servei Català de Trànsit. El ciudadano alegó silencio administrativo. La GAIP decidió finalizar el procedimiento por desistimiento debido a que el recurrente no acreditó la presentación de la solicitud original tras ser requerido para subsanar dicha deficiencia.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones relacionadas con solicitudes de acceso a la información pública según el art. 39.1 LTAIPBG.
2
Es requisito indispensable para acceder a la vía de garantía haber solicitado previamente la información a la Administración y que esta haya desatendido la petición.
3
La falta de subsanación de los requisitos establecidos en la legislación específica, previo requerimiento, supone el desistimiento del interesado transcurridos 10 días según el art. 68 de la Ley 39/2015.
Texto completo
Resolució 206/2019, d’11 d’abril
Número d’expedient de la Reclamació: 43/2019
Administració reclamada: Servei Català de Trànsit
Informació reclamada: Còpia d’un expedient administratiu sancionador de trànsit.
Sentit de la Resolució: Finalització per desistiment
Resum: La persona reclamant no ha donat resposta al requeriment d’esmena per aportar còpia del
document a través del qual formalitzava la sol·licitud d’informació on hi consti el corresponent registre
d’entrada, per la qual cosa se la té per desistida de la reclamació i és procedent declarar la finalització
del procediment.
Paraules clau: Servei Català de Trànsit. Interessat. Trànsit. Sancions. Reclamació contra silenci.
Manca d’esmena. Desistiment .
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 30 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 43/2019, presentada contra el Servei
Territorial de Trànsit de Barcelona del Servei Català de Trànsit, en relació amb la informació
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació
previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La persona reclamant facilita, juntament amb el formulari de reclamació, un escrit datat el dia 11
de juny de 2018 en el es formulen al·legacions en relació amb un expedient sancionador i es
sol·licita còpia de l’expedient. Nogensmenys, no consta acreditada en la documentació aportada
que aquest escrit hagi estat presentat a un registre administratiu.
3. La Reclamació presentada el 30 de gener de 2019 indica que no hauria rebut resposta de
l’administració a la sol·licitud d’accés a documentació.
4. L’11 de febrer de 2019 la GAIP adreça un escrit a la persona reclamant requerint-li que acrediti la
presentació de la sol·licitud a l’Administració, per qualsevol mitjà que permeti tenir constància del
seu registre, advertint-la expressament que, de no fer -ho en el termini de 10 dies, se la tindria per
desistida del procediment.
5. Transcorregut àmpliament el termini indicat a l’antecedent anterior, aquest Comissió no ha
obtingut l’esmena requerida.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a
la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es presenta en relació amb una sol·licitud pr d’accés a la informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei” . Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
L’article 33.1 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els
requisits establerts als articles 29 i següents RGAIP i si la persona reclamant, previ requeriment, no
esmena la reclamació dins del termini establert per fer-ho.
2. Finalització per desistiment
L’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern (LTAIPBG) estableix que les reclamacions davant de la GAIP han de tenir per objecte
resolucions administratives en matèria d’accés a la informació pública. Per tant, és requisit per a
poder accedir a la via de garantia de la GAIP que, prèviament, s’hagi demanat a l’Administració
l’accés a una informació i aquesta l’hagi desatès, i conseqüència d’això és també que la reclamació
no pot tenir altra objecte que aquell que constituís l’objecte de la sol·licitud d’accés prèvia.
En el mateix sentit, l’article 30 RGAIP disposa que estan legitimades per formular reclamacions
aquelles persones a qui se’ls hagi denegat totalment o parcialment l’accés a informació, la qual cosa
pressuposa que li han adreçat una sol·licitud prèvia.
L’article 31.1.b RGAIP disposa que les reclamacions han d’indicar la resolució objecte de reclamació
o l’incompliment material del dret d’accés si aquest ha estat reconegut expressament o de manera
presumpta, i l ’article 33.1 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix
amb els requisits establerts als articles 29 i següents RGAIP i si la persona reclamant, previ
requeriment, no esmena la reclamació dins del termini establert per fer-ho.
L’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment administratiu comú, disposa que en els
procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, com ho és la reclamació en matèria del dret d’accés
a la informació pública, la manca d’esmena dels requisits establerts per la legislació específica, previ
requeriment de fer-ho, suposarà que se’l tingui per desistit transcorreguts 10 dies.
Havent depassat àmpliament aquest termini des que es va notificar a la persona reclamant la
necessitat que formulés esmena a l’escrit de reclamació, acreditant la sol·licitud d’informació prèvia a
l’Administració que n’era l’objecte, i no havent rebut aquesta documentació ni resposta de la persona
reclamant, de conformitat amb les disposicions anteriorment citades se la té per desistida de la
reclamació i es declara la finalització del procediment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d’11
d’abril de 2019, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 43/2019 per desistiment, en no haver realitzat la persona reclamant
l’esmena que se li va requerir.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.