El Grup Municipal Popular solicitó al Ayuntamiento de Barcelona datos sobre licencias de obras menores y mayores. Tras el silencio administrativo, se recurrió a la GAIP. La Comisión de Garantía de la Información Pública (GAIP) inadmitió la reclamación porque la solicitud fue formulada como 'preguntas' bajo el régimen local y no como una solicitud de información pública.
Puntos clave de la argumentación
1
La normativa de régimen local establece regímenes jurídicos distintos para las solicitudes de información y para las preguntas de los electos locales.
2
Las preguntas son iniciativas de naturaleza política vinculadas al control del gobierno municipal y no necesariamente actos administrativos con efectos estimatorios en caso de silencio.
3
La vía de reclamación ante la GAIP es aplicable a solicitudes de información, pero no a iniciativas que se califiquen expresamente como preguntas invocando la normativa de régimen local.
4
El derecho de acceso a la información de los electos locales es un derecho reforzado, pero no legitima el uso de la GAIP para garantizar la respuesta a preguntas políticas.
Texto completo
Resolució 41/2018, de 2 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 42/2018
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Nombre de llicències d’obres menors i majors.
Sentit de la Resolució: Inadmissió.
Resum: La legislació de règim local, inclòs el Reglament orgànic municipal de Barcelona (ROM),
estableix règims jurídics diferents per a les sol·licituds d’informació (article 12 del ROM), per una
banda, i per a les preguntes (articles 64.2 i 98 del ROM), dualitat de règims que és perfectament
coneguda pel grup municipal reclamant. Si bé la GAIP ve entenent que les sol·licituds d’informació
dels electes locals que invoquen la legislació de règim local es poden acollir, sobre la base de la
supletorietat de l’LTAIPBG, al procediment de garantia de la reclamació davant la GAIP, també és
un criteri reiterat d’aquesta Comissió de garantia que les iniciatives dels i de les electes locals que
s’anomenen a si mateixes preguntes i que invoquen el règim jurídic establert per a elles, sigui quin
sigui el seu objecte material, no poden acollir-se a una via de garantia especialitzada per a les
sol·licituds d’informació.
Paraules clau: Ajuntament. Electes locals. Llicències. Obres. Reclamació contra silenci. Inadmissió.
Precs i Preguntes. .
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 21 de febrer de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 36/2018, presentada pel Grup municipal
popular (GMP) de Barcelona contra aquest Ajuntament, en relació amb diverses iniciatives que
no haurien obtingut resposta municipal. Per tal d’ordenar-ne adequadament la tramitació, la
GAIP procedeix, d’ofici, a escindir la Reclamació en diverses reclamacions, una per a cada una
de les iniciatives formulades pel grup municipal reclamant a l’Ajuntament de Barcelona. Una de
les escissions resultants és la Reclamació 42/2018, que té per objecte les preguntes indicades
a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP
promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 2 de gener de 2017, després d’invocar els articles 64.2 i 98 del Reglament Orgànic municipal
de l’Ajuntament de Barcelona (ROM), el grup municipal reclamant formula les preguntes
següents:
2.1. “Quantes llicències d’obres menors i majors s’han atorgat durant el 2016 (desglossat per
primer i segon semestre)?. Quantes llicències d’obres menors i majors s’han atorgat durant
el 2017 fins a la data de la resposta (desglossat per primer i segon semestre)?.
2.2. “Quina ha estat la distribució per districtes de les llicències atorgades?.
2.3. “Quin ha estat el període de resolució mitjà de les llicències d’obres menors i majors durant
cadascun dels mesos del 2016?. Quin ha estat el període de resolució mitjà de les
llicències d’obres menors i majors durant cadascun dels mesos del 2017?.
2.4. “Quantes llicències estan pendents de resolució en aquesta data?. Des de quina data
estan pendents de resolució cadascuna d’aquestes llicències?.
2.5. “Quina és la distribució per districtes de les llicències pendents de resolució?.
2.6. “Quines van ser les mateixes dades durant el 2015 i durant el 2014?”.
Les mateixes preguntes són reiterades el 23 de gener de 2018.
3. La Reclamació presentada el 21 de febrer de 2018 assenyala que aquestes preguntes no
haurien estat contestades per l’Ajuntament, malgrat que l’article 98.4 del ROM requereix
resposta escrita als precs i preguntes dins del termini màxim d’un mes. Justifica la presentació
de la Reclamació en el fet que l’objecte d’aquestes preguntes és una petició d’informació
pública.
Fonaments jurídics
1. Inadmissibilitat de la Reclamació
Aquesta Reclamació té per objecte preguntes formulades per regidors i regidores municipals, a
l’empara de la legislació de règim local, que no haurien estat contestades pel govern municipal.
Aquest fet obliga a plantejar la seva admissibilitat, tant per valorar fins a quin punt les iniciatives dels
electes locals emparades en la legislació de règim local poden ser objecte de reclamació davant la
GAIP, com per analitzar si aquesta via de garantia és aplicable a iniciatives que es qualifiquen
expressament de preguntes i no de sol·licituds d’informació. Aquesta mateixa qüestió va ser
abordada a la Resolució 66/2017, que resol diverses reclamacions presentades pel mateix GMP i
aquest fonament jurídic segueix el seu mateix fil argumental.
A partir de la Resolució d’11 de febrer de 2016, sobre la Reclamació 4/2016, la GAIP ve admetent
reiteradament reclamacions en relació amb sol·licituds d’informació municipal emparades en el dret
a la informació reconegut a favor dels i de les electes locals per l’article 164 LMRLC. Tot i que la
legislació de règim local remet directament a la jurisdicció contenciós administrativa l’eventual
impugnació de tota mena de resolucions dels òrgans i autoritats locals, sense fer cap referència a la
via de reclamació davant la GAIP, aquesta Comissió de Garantia ve entenent que això obeeix al fet
que la legislació vigent de règim local és anterior a la de transparència, que institueix la reclamació
davant d’un òrgan independent i especialitzat (la GAIP, en el cas de Catalunya); que aquesta via de
reclamació és voluntària i en cap cas perjudica l’accés a la jurisdicció contenciós administrativa i, si
escau, constitucional; que suposa un increment de les garanties jurídiques del dret a la informació
que, si són a l’abast de la ciutadania en general, amb més raó han de poder ser accessibles als
electes locals, que exerceixen un dret reforçat a la informació emparat en el de participació i
representació política de l’article 23 de la Constitució; i que l’aplicació supletòria de la legislació de
transparència, inclosa la reclamació davant de la GAIP, respecte del dret a la informació regulat per
la legislació de règim local, té empara tant a la legislació bàsica (disposició addicional 1a. 2 de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern,
LTAIPBGE), com a la disposició addicional 1a. 2 LTAIPBG.
Les Reclamacions presentades a la GAIP per electes locals i que han estat admeses a tràmit
demanen en tots els casos informació municipal, invocant o bé la legislació de transparència, o bé
els preceptes de la legislació de règim local que reconeixen i regulen el seu dret a la informació de la
respectiva entitat (articles 77 LRBRL, 164 LMRLC o/i preceptes reglamentaris que les
desenvolupen), o bé genèricament l’article 23 de la Constitució, o bé no invoquen cap norma
(supòsit aquest darrer expressament previst per l’article 18 LTAIPBG, que estableix que l’exercici del
dret d’accés a la informació pública no requereix la invocació de cap norma). En canvi, la
Reclamació que ara ens ocupa es planteja en relació amb diverses preguntes, i no amb una
sol·licitud d’informació i invoca preceptes del ROM que regulen específicament les preguntes, i no
les sol·licituds d’informació municipal.
La normativa de règim local fa una regulació diferent per a les figures dels precs i de les preguntes
de la que la mateixa legislació estableix per a l’accés dels electes locals a la informació. La LRBRL
es refereix al dret dels electes a formular precs, preguntes i mocions (i també a sol·licitar sessions
extraordinàries dels òrgans col·legiats dels que en són membres, a participar a les seves sessions i
votacions, a conèixer amb antelació les convocatòries i a tenir a la seva disposició la documentació
corresponent) al seu article 46; en canvi, el seu dret d’accés a la informació és regulat al 77, que
obliga al govern municipal a resoldre les sol·licituds en el termini màxim de cinc dies. Aquesta
dualitat en la regulació d’una i de les altres iniciatives es manifesta també a l’LMRLC, que dedica
l’article 164 a regular amb un cert detall el dret dels electes locals a la informació, mentre que el seu
dret a formular precs i preguntes i a la participació en els òrgans col·legiats és regulat a altres
preceptes (articles 98 a 103 i 165). Coherentment amb la diversitat de regulacions legals que
s’acaba d’assenyalar, el ROM de l’Ajuntament de Barcelona fa una regulació separada del dret dels
seus regidors i regidores a la informació (que és objecte de regulació molt detallada per part del seu
article 12, dins del Títol II del ROM, sobre regidors i regidores) i dels precs i preguntes (articles 64 i
98, dins del Títol IV, relatiu al règim de funcionament dels òrgans municipals), i fins i tot preveu
procediments diferents per exercir un i altre tipus d’iniciatives.
Tot i que sovint poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinats
precs i preguntes és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de
control del govern municipal), precs i preguntes, per una banda, i sol·licituds d’informació, per l’altra,
tenen significació i dinàmiques diferents. Mentre que les sol·licituds d’informació són manifestació
del dret a la informació, que és objecte d’una regulació precisa per la legislació de règim local (fins al
punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en
cas de silenci administratiu) i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i
finalitats, els precs i preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament
jurídica (no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de
resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds
d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats, fins al
punt que poden formar part del seu ordre del dia, amb continguts usualment més relacionats amb
l’impuls (els precs) o el capteniment (les preguntes), que amb la sol·licitud d’informació en sentit
estricte, i si el seu objecte és aquest darrer, poden abastar el requeriment d’elaborar informació
sobre un assumpte determinat i no limitar-se, com passa amb les sol·licituds d’informació en sentit
estricte, a accedir a la informació existent; probablement per això, el termini donat per resoldre els
precs i preguntes (un mes) és substancialment més llarg que el previst per a les sol·licituds
d’informació (5 dies segons l’article 12 del ROM).
Aquesta diversitat de regulacions és perfectament coneguda pels reclamants, que fonamenten els
seus precs i preguntes en els articles 64 i 98 del ROM, mentre que en altres de les seves iniciatives
les anomenen sol·licituds d’informació i invoquen l’article 12 d’aquest mateix Reglament per
fonamentar-les. A més, com ja s’ha dit al començament d’aquest apartat, el GMP ha obtingut
anteriorment de la GAIP aquest mateix raonament davant de reclamacions formulades en relació
amb precs o preguntes.
És molt qüestionable que es puguin servir d’un procediment de garantia instituït per l’LTAIPBG amb
la finalitat de fer efectiu el dret d’accés a la informació pública, com és la Reclamació davant la
GAIP, iniciatives que, amb independència del seu contingut material, s’anomenen a si mateixes com
a precs o preguntes (defugint voluntàriament la qualificació de sol·licituds d’informació) i que
s’emparen explícitament en preceptes diferents dels que regulen l’accés a la informació per part dels
mateixos electes locals. Tot i que el GMP al·lega en la seva Reclamació que les seves preguntes
contenen de fet peticions d’informació, el cas és que també és perfectament coneixedor de la
dualitat de règims jurídics exposada als paràgrafs anteriors per a aquestes diferents iniciatives i
també ho és del criteri aplicat per la GAIP a diverses reclamacions seves anteriors. En
conseqüència, i en aplicació d’un criteri reiterat per aquesta Comissió de Garantia, procedeix
inadmetre aquesta Reclamació.
2. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 2
de març de 2018, resol per unanimitat:
1. Inadmetre la Reclamació 42/2018 perquè no té per objecte una sol·licitud prèvia d’informació.
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 42/2018 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Barcelona, 2 de març de 2018
Elisabet Samarra i Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós
administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a
comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol,
reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.