Reclamación de acceso a facturas de mantenimiento de franja forestal finalizada por pérdida sobrevenida del objeto

Resolució 354/2024, de 21 de març Número d’expedient de la Reclamació: 41/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Llançà Informació reclamada: Factures pagades per l'Ajuntament de Llançà el 2023, en concepte de manteniment de la franja forestal. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de les sol·licituds d’informació de les quals deriven les Reclamacions i comporta la seva pèrdua d’objecte, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Reclamació contra manca de lliurament. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 9 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 41/2024, presentada per una persona electa contra l’Ajuntament de Llançà, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La Reclamació presentada indica que l’Ajuntament hauria contestat però no hauria lliurat la informació. 2. En data 11 de desembre de 2023 la persona reclamant, en relació amb el cobrament d’una taxa pel manteniment d'una franja forestal de protecció, sol·licita la “informació d'on s'han gastat aquests diners, amb factures incloses”. El dia 15 de desembre de 2023, la persona reclamant presentar una altra instància genèrica a l’Ajuntament, en la qual exposa “Que el dia 11/12/2023 vam demanar les factures pagades pel manteniment de la franja forestal i ens han contestat però no han aportat cap factura”, i sol·licita novament “Que ens enviïn les factures pagades per l'Ajuntament de Llançà el 2023, amb el concepte de, manteniment de la franja forestal”. 3. El 16 de gener de 2024, la interventora accidental de l’Ajuntament de Llançà emet un Informe en el qual fa constar que: “Segons les dades obrants en el departament de comptabilitat, s’adjunten a l’expedient les factures amb data de l’exercici 2023, amb càrrec al pressupost de l’exercici 2023; i pagades dins d’aquest exercici; en concepte de la despesa de la franja forestal per a l’exercici 2023 per la via dels costos directes. Pel què fa als costos indirectes per a aquesta taxa esmentada i exercici, el departament de comptabilitat i intervenció està realitzant les tasques de finalització, tancament i liquidació de l’exercici 2023, i hores d’ara no consten dades definitives per a trametre aquesta informació. En el moment en què es realitzi la liquidació definitiva de l’exercici, es podran disposar i trametre les dades que se sol·liciten”. 4. En data 26 de gener de 2024, la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data de 26 de gener, la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de cinc dies, faci arribar les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació, així com dues possibles dates de la seva conveniència per a la celebració de la sessió. 6. El dia 30 de gener de 2024, la GAIP rep una comunicació de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Llançà, en la qual es fa constar que “en data 17 de gener de 2024 s’ha donat resposta a l’interessat mitjançant ofici de l’Alcaldia i informe d’Intervenció que s’adjunta. Tanmateix, es va detectar un error en la tramesa de dades de la resposta anteriorment esmentada, comprovant que les factures sol·licitades i que constaven adjuntes al expedient, des del mateix dia 17 de gener d’enguany, no s’havien adjuntat a la corresponent tramesa de la informació. Un cop detectat l’error de manca de tramesa de les factures sol·licitades, en data 24 de gener de 2024, mitjançant registre de sortida número 2024-S-RE-224, s’ha donat resposta al interessat. S’adjunta justificant de la tramesa de dades. Així mateix us sol·licitem deixin sense efecte la citació per la mediació, atès que ja s’ha donat resposta a l’interessat”. 7. En data 2 de febrer de 2024, la part reclamant fa constar a la GAIP que “des de AxL no estem d'acord amb la resposta, durant l'any 2023 es va cobrar una taxa per " franja forestal " i es van recaptar entre 100000 i 130000 euros, creiem, si no estem equivocats que, els diners de les taxes s´han de destinar al seu propòsit i només hem rebut factures per 33000 euros. Des de AxL demanem les factures del 100% de l'import recaptat, si no és així, que retornin els diners als ciutadans“. 8. El 16 de febrer de 2024, la GAIP fa arribar a l’Ajuntament les al·legacions presentades per la persona reclamant. Així mateix, li reitera la petició de les dades identificatives i de contacte de la persona o persones que representaran a l’Administració a la sessió de mediació i dues possibles dates de la vostra conveniència per a poder celebrar-la. 9. En data 19 de febrer, la GAIP rep un escrit de l’Alcaldia de l’Ajuntament, reiterant que el dia 15 de febrer es va donar resposta a la part reclamant i que es deixi sense efecte la convocatòria de mediació. 10. En la mateixa data de 19 de febrer, la persona reclamant fa arribar un correu electrònic a la GAIP on senyala que “continuem demanant les factures del 100% recaptat per la taxa de la franja forestal al 2023, com poden veure, o no les tenen o riuen de nosaltres, no sé si el GAIP, té potestat per obligar l'Ajuntament a presentar tota la documentació que estem demanant o tornin els diners als ciutadans de Llançà perquè creiem que la llei, és molt clara, els diners de les taxes, han d'anar destinats al seu objectiu i no ha pagat coses que no tenen res a veure amb l'objectiu principal, que és la franja”. 11. En data 6 de març de 2024 la GAIP trasllada les al·legacions presentades per la persona reclamant a l’Ajuntament i li demana el seu posicionament al respecte. 12. El dia 11 de març la GAIP rep una nova resposta de l’Alcaldia, en el sentit que “s’ha tramès tota la documentació de què disposa aquest Ajuntament en relació a la petició realitzada, ja siguin les factures corresponents a l’exercici 2023, així com l’estudi de costos sol·licitat, amb despesa directa i indirecta imputada a la taxa de manteniment de la franja forestal”. 13. En data 13 de març la GAIP comunica al reclamant la informació que ha fet arribar l’Ajuntament de Llançà, per al seu coneixement. 14. El dia 20 de març de 2024 la persona reclamant manifesta a la GAIP que "des d'Alternativa per Llançà, no estem d'acord amb la documentació presentada, primer per que creiem que el cost de gestió per part de l'ajuntament, és massa i segon perquè han presentat una factura pagada el 2023 però que és de la feina del 2022, no del manteniment de la franja el 2023". Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar -amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de les Reclamacions Els antecedents palesen de manera objectiva que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació de la qual disposa, en el marc d’aquest procediment. Malgrat que la part reclamant considera que els diners recaptats haurien d’haver-se gastat d’altra manera, o fins i tot que resulten excessives les despeses de gestió municipal, el lliurament efectuat –mitjançant informes d’Intervenció i escrits de l’Alcaldia- comporta el compliment de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua d’objecte, atesa la manifestació expressa de l’administració que no disposa d’altra informació. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de març de 2024, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 41/2024. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 41/2024 i disposar la seva publicació al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.