Solicitud de acta del Consejo de Administración de ESPIMSA y resolución sobre la protección de datos personales

Resolució 247/2021, de 12 de març Número d’expedient de la Reclamació: 41/2021 Administració reclamada: ESPIMSA Informació reclamada: Acta d’un Consell d’Administració de l’empresa (pública). Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: En el cas de les persones físiques que constin a l’acta i se les esmenti en termes que les relacionen com la comissió d’infraccions (circumstància que és del tot versemblant, perquè la sessió de la què es demana l’acta es celebra en un moment en què el Consell d’Administració d’ESPIMSA està procurant depurar responsabilitats en relació amb algunes irregularitats detectades a l’empresa, com posa de manifest la Resolució sobre la Reclamació 24/2021), la necessitat de protegir la seva identitat és obligada per l’article 23 LTAIPBG, que prohibeix divulgar les dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions. En el cas de la resta de persones físiques que puguin constar a l’acta sol·licitada, cal distingir entre dues possibles situacions. Per una banda, la de les persones que són membres del Consell d’Administració, la divulgació de la identitat dels quals ha de ser objecte de publicitat activa en aplicació de l’article 9.1.b LTAIPBG, ja que constitueixen el màxim òrgan de l’empresa; en conseqüència, la difusió de la seva identitat a la persona reclamant no els causa cap dany afegit. Per una altra, les possibles persones que siguin esmentades a l’acta sense ser membres del Consell d’Administració, en relació amb les quals és procedent la seva anonimització perquè l’accés a la seva identitat s’ha de ponderar tal com requereix l’article 24.2 LTAIPBG i cal tenir en compte que no és rellevant per a la persona reclamant, que ha assenyalat com a única finalitat de la seva sol·licitud la d’esbrinar eventuals responsabilitats en l’ús irregular de les targetes, motiu pel qual és de presumir no seran particularment del seu interès les dades de persones físiques que no tinguin relació amb aquest assumpte; en aquestes circumstàncies, la ponderació s’ha de resoldre favorablement a la protecció de les dades personals, perquè la seva eventual divulgació causaria un dany als seus titulars, sense benefici significatiu per a la persona reclamant. Paraules clau: Empreses públiques. Actes. Infraccions. Targetes de crédit. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració de l’Administració. Actes. Dades personals especialment protegides. Ponderació de la finalitat de l’accés. Anonimització. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 41/2021, presentada contra ESPIMSA, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 10 de desembre de 2020 la persona reclamant demana a ESPIMSA l’acta completa del Consell d’Administració d’aquesta empresa celebrat el 9 de desembre de 2020. 3. La Reclamació presentada l’11 de gener de 2021 indica que ESPIMSA no ha contestat l’anterior sol·licitud. 4. El 14 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 15 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a ESPIMSA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta a aquest requeriment. 6. El 18 de febrer de 2021 la GAIP demana a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i n’informa a les parts als afectes de l’ampliació del termini per resoldre que aquest fet comporta. 7. El 22 de febrer de 2021 la GAIP requereix a ESPIMSA que li remeti, dins del termini de 10 dies, còpia de l’acta del seu Consell d’Administració de 9 de desembre de 2020, per tal de poder valorar els límits que hi concorren i de determinar, en conseqüència, si és procedent l’accés sol·licitat. No consta resposta a aquest requeriment. 8. El 4 de març de 2021 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou el següent: “A la vista de la normativa de protecció de dades personals, no resultaria justificat lliurar la informació relativa a les eventuals responsabilitats en què hagin pogut incórrer persones al servei d’ESPIMSA en relació amb les irregularitats detectades en la gestió econòmica i comptable de l’entitat entre els anys 2013 i 2019, sinó que caldria anonimitzar la informació. Pel que fa a altres acords que puguin constar a l’acta, a la vista de la finalitat al·legada per la persona reclamant no resulta justificada la seva rellevància, per la qual cosa caldrà denegar l’accés”. L’informe fonamenta aquestes conclusions en les següents consideracions: “La petició es relaciona amb el fet que, prèviament a la sol·licitud, s’han publicat als mitjans de comunicació, en especial als locals, les declaracions de l’actual president del consell d’administració en relació amb la detecció d’irregularitats que afectarien la gestió econòmica i comptable de l’entitat entre els anys 2013 i 2019, de les quals es responsabilitza l’anterior gerent i dos treballadors no identificats. Per altra banda, també consta que en data 9 de desembre de 2020, el consell hauria acordat traslladar aquests fets als assessors jurídics amb la finalitat d’estudiar accions legals que s’estimin pertinents per a la defensa dels interessos de l’entitat. De tot això es dedueix que la finalitat de l’accés seria conèixer informació relacionada amb aquests fets que pugui constar a l’acta esmentada. No obstant això, no es pot descartar que l’acta objecte de reclamació pugui contenir altra informació no relacionada amb les dites irregularitats. (...) Prenent en consideració les circumstàncies en les quals se sol·licita la còpia de l’acta, és a dir, el coneixement previ pel reclamant de les irregularitats detectades pel consell d’administració en la gestió econòmica y comptable i l’acord de traslladar als assessors jurídics la defensa dels interessos de l’entitat, és possible que hi constin categories de dades amb especial protecció d’acord amb el que preveu l’article 23 de l’LTC. (...) Des del punt de vista de l’article 23 de l’LTC, la sol·licitud ha de ser denegada en la mesura que permeti conèixer aspectes o dades amb especial protecció i que afectarien l’esfera privada de l’anterior gerent o de les altres persones a qui s’atribueixen responsabilitats, ja que si bé s’ha fet pública la detecció de determinades irregularitats en la gestió econòmica i comptable, la decisió de traslladar la defensa als assessors jurídics indica la sospita que aquests fets podrien constituir infraccions penals. (...) En conclusió, el fet que en el contingut de l’acta sigui previsible que hi hagi informació sobre la presumpta comissió d’infraccions penals, justificaria limitar l’accés a la informació. Per tant la informació que es doni hauria de ser anonimitzada, això és, sense que sigui possible identificar les persones afectades, o a través d’un resum que permeti exposar quina és l’actuació del consell d’administració sense oferir informació que permeti identificar les persones afectades (...) Cal dir que les dades identificatives dels membres del consell d’administració estan subjectes al règim de la publicitat activa previst per l’article 9.1.b) de l’LTC, el qual preveu en relació amb la transparència en l’organització institucional i l’estructura administrativa que l’Administració ha de fer pública, entre d’altres, la seva estructura organitzativa incloent-hi la identificació dels responsables dels seus òrgans de les societats municipals dependents dels ens locals (art. 2.f) en relació amb l’art. 3.1.b)). D’acord amb el que preveuen els articles 9 dels Estatuts de l’entitat, el consell d’administració és òrgan de direcció i administració de l’empresa i, per tant, restaria inclòs a l’article 9.1.b) de l’LTC. Per tant no hi hauria problema a què es pugui donar accés a la identitat de les persones assistents. Ara bé, respecte als altres continguts de l’acta incloses al resum dels assumptes que s’han debatut, intervencions les quals s’hagi sol·licitat la constància, el contingut dels acords adoptats i, si fos el cas, l’oposició d’algun assistent als acords adoptats, caldrà fer la ponderació que exigeix l’article 24 l’LTC entre l’interès públic en la divulgació i el dret a la protecció de dades de les persones afectades a la vista del contingut concret de l’acord que es tracti. L’article 18.2 de l’LTC disposa que l’exercici del dret d’accés no és condicionat a la concurrència d’un interès personal, no resta subjecte a motivació ni requereix la invocació de cap norma. No obstant això, als efectes de la ponderació de l’article 24 de l’LTC, conèixer la motivació per la qual el reclamant desitja accedir a la informació pot ser un element rellevant a tenir en compte. Com s’ha posat de manifest anteriorment, es dedueix que el reclamant pretén conèixer quines són les mesures disciplinàries o legals (penals) que s’haurien adoptat respecte a les irregularitats detectades que constin a l’acta del consell d’administració de 9 de desembre de 2020. Per tal d’assolir aquesta finalitat no sembla justificat l’accés a altres punts de l’acta (cas d’existir) i quin contingut es desconeix en el moment de fer aquest informe, atès que resultarien irrellevants per a la finalitat pretesa i que no es pot descartar que tingui implicacions rellevants pel que fa a la protecció de les dades personals. Per tant, i a la vista de la concreció de l’interès que ha manifestat el sol·licitant, amb la informació disponible no resultaria justificat l’accés a altra informació que pugui constar a l’acta i que contingui dades personals”. 9. El 4 de març de 2021 la GAIP trasllada l’informe de l’APDCAT a les parts. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que ESPIMSA no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració d’ESPIMSA amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació sol·licitada La informació sol·licitada (còpia de l’acta d’un Consell d’Administració d’ESPIMSA de 9 de desembre de 2020) és sens dubte informació pública, perquè l’acta és el document que acredita les decisions preses pel màxim òrgan de l’empresa i té un valor essencial per poder verificar i escrutar el procés de presa de les seves decisions. Al tractar -se d’informació pública, qualsevol persona té dret a accedir-hi (articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG), llevat que hi concorrin límits que puguin determinar-ne la denegació. Tot i que la manca de col·laboració d’ESPIMSA amb aquest procediment impedeix de dur a terme una tasca més afinada per determinar els límits concurrents i el seu abast, a la vista de les característiques generals de la informació sol·licitada i de l’informe aportat per l’APDCAT a aquest procediment, es pot considerar que el límit que concorre a la informació sol·licitada és el de la protecció de dades personals, que en algun cas probablement seran especialment protegides per ser relatives a la comissió d’infraccions. Els articles 23 i 24 LTAIPBG regulen el règim d’accés a les dades personals afectades per l’exercici del dret d’accés a la informació pública: “Article 23. Dades personals especialment protegides. Les sol·licituds d’accés a la informació pública han d’ésser denegades si la informació que es vol obtenir conté dades personals especialment protegides, com ara les relatives a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen racial, la salut i la vida sexual, i també les relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportin l’amonestació pública a l’infractor, llevat que l’afectat hi consenti expressament per mitjà d’un escrit que ha d’acompanyar la sol·licitud. Article 24. Protecció de dades personals. 1. S’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits. 2. Si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: (...) b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin”. Aquests preceptes preveuen les tres intensitats següents d’accés a les dades personals afectades per les sol·licituds d’informació pública: no es pot accedir a les dades especialment protegides, categoria que inclou les dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions; preval la divulgació de les dades merament identificatives relacionades amb l’organització i el funcionament de l’Administració; es poden divulgar la resta de dades personals, després de ponderar cas per cas i en funció dels interessos en joc si ha de prevaldre l’accés o la protecció de les dades personals afectades, i un dels factors de tenir en compte en aquesta ponderació és la finalitat de l’accés. Atesa aquesta regulació legal i vist el contingut de l’informe que l’APDCAT ha aportat a aquest procediment (antecedent 8), cal entendre que és procedent lliurar la còpia de l’acta sol·licitada, si bé suprimint prèviament les dades que identifiquin o permetin identificar persones físiques que hi constin, excepte les dels membres del Consell d’Administració, per les raons que s’indiquen tot seguit. En el cas de les persones físiques que constin a l’acta i se les esmenti en termes que les relacionen com la comissió d’infraccions (circumstància que és del tot versemblant, perquè la sessió de la que es demana l’acta es celebra en un moment en què el Consell d’Administració d’ESPIMSA està procurant depurar responsabilitats en relació amb algunes irregularitats detectades a l’empresa, com posa de manifest la Resolució sobre la Reclamació 24/2021), la necessitat de protegir la seva identitat és obligada per l’article 23 LTAIPBG, que prohibeix divulgar les dades personals relacionades amb la comissió d’infraccions. En el cas de la resta de persones físiques que puguin constar a l’acta sol·licitada, cal distingir entre dues possibles situacions. Per una banda, la de les persones que són membres del Consell d’Administració, la divulgació de la identitat dels quals ha de ser objecte de publicitat activa en aplicació de l’article 9.1.b LTAIPBG, ja que constitueixen el màxim òrgan de l’empresa; en conseqüència, la difusió de la seva identitat a la persona reclamant no els causa cap dany afegit. Per una altra, les possibles persones que siguin esmentades a l’acta sense ser membres del Consell d’Administració, en relació amb les quals és procedent la seva anonimització perquè l’accés a la seva identitat s’ha de ponderar tal com requereix l’article 24.2 LTAIPBG i cal tenir en compte que no és rellevant per a la persona reclamant, que ha assenyalat com a única finalitat de la seva sol·licitud la d’esbrinar eventuals responsabilitats en l’ús irregular de les targetes, motiu pel qual és de presumir no seran particularment del seu interès les dades de persones físiques que no tinguin relació amb aquest assumpte; en aquestes circumstàncies, la ponderació s’ha de resoldre favorablement a la protecció de les dades personals, perquè la seva eventual divulgació causaria un dany als seus titulars, sense benefici significatiu per a la persona reclamant. L’informe de l’APDCAT, sobre la base de la ponderació que s’acaba d’indicar, arriba a una conclusió innecessàriament més restrictiva, com és la de no divulgar tota la informació de l’acta que no tingui relació amb la finalitat d’esbrinar eventuals responsabilitats en les irregularitats investigades i que contingui dades personals. Aquesta opció és injustificadament restrictiva perquè la protecció de les dades personals afectades es pot protegir perfectament amb la seva anonimització, sense necessitat de sacrificar la resta d’informació que acompanya les dades personals protegides. En conclusió, és procedent estimar la Reclamació i declarar el dret de la persona reclamant a l’acta del Consell d’Administració d’ESPIMSA de 9 de desembre de 2020, havent suprimit prèviament d’ella les dades que identifiquin o permetin identificar les persones que hi constin, llevat de les relatives als membres del Consell d’Administració. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 12 de 2021, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 41/2021 i declarar el dret de la persona reclamant a l’acta del Consell d’Administració d’ESPIMSA de 9 de desembre de 2020, havent suprimit prèviament d’ella les dades que identifiquin o permetin identificar les persones que hi constin, llevat de les relatives als membres del Consell d’Administració 2. Requerir a ESPIMSA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 3. Requerir a ESPIMSA a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 41/2021 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.