Solicitud de expediente y cuantías de complementos de destino del funcionariado municipal con resultado de estimación parcial

Resolució 260/2023, de 17 de març Número d’expedient de la Reclamació: 40/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia Informació reclamada: Complement de destí del funcionariat municipal. Sentit de la resolució: Estimació parcial Resum: A la ponderació dels interessos en joc cal tenir en compte el perjudici que causaria a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada, per una banda, i la rellevància dels interessos públics favorables a la seva denegació, per l’altra. El dany que causaria a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada és escàs, perquè el complement de destí del lloc que ocupa cada funcionari ja s’ha d’haver fet públic amb la relació de llocs de treball, i és una dada objectiva vinculada al grup i al nivell professional, no de caràcter personal; i perquè la seva quantia és poc rellevant als efectes de determinar la capacitat adquisitiva de les persones afectades, ja que es tracta d’una part que no sol ser majoritària del sou. Per contra l’interès públic en la divulgació d’aquesta informació sembla prou rellevant, ja que a l’interès públic inherent al dret d’accés a la informació pública, relacionat en aquest cas a matèries en les que aquest dret és especialment justificat (control de l’ús dels recursos públics i retribució del personal), s’hi afegeix la finalitat concreta de desvetllar o confirmar possibles sospites de tracte discriminatori en l’assignació del complement. Sobre la base d’aquestes consideracions, seria pertinent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, prèvia audiència de les persones afectades. La finalitat de l’accés a la informació sol·licitat (aclarir si hi ha treballadors del mateix grup, escala i categoria que tenen complements de destí diferents) es pot assolir sense necessitat de divulgar dades personals, coherentment també amb el principi de minimització de les dades proclamat per la legislació de protecció de dades personals. Efectivament, si allò que motiva la sol·licitud és el coneixement, per part de la persona reclamant, que hi ha personal de l’Ajuntament del mateix grup, escala i categoria que cobren complements de destí diferents, es pot atendre aquesta finalitat facilitant a la persona reclamant una relació pseudoanonimitzada del funcionariat municipal (substituint el nom i altres dades identificatives per un codi aleatori, a partir del qual es puguin reidentificar les persones afectades, si s’escau) i indicant per a cada cas el grup, l’escala, la categoria i la quantitat percebuda en concepte de complement de destí. Aquesta solució permet que la persona reclamant tingui elements per poder comprovar si hi ha situacions irregulars (i, en aquests casos, requerir la reidentificació de les persones afectades, partint del codi aleatori), sense causar cap mena de perjudici a les dades personals afectades, de manera que esdevé innecessari donar audiència al funcionariat afectat. Paraules clau: Ajuntaments. Delegats sindicals. Retribucions. Complements de destí. Expedient. Reclamació contra silenci. Dades personals. Pseudoanonimització. Manca de col·laboració de l’Administració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 12 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 40/2023, presentada en representació d’una secció sindical contra l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 14 d’octubre de 2022 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia “l'expedient de la pujada dels complements de destí dels funcionaris de Sant Sadurní d'Anoia que s'ha aplicat darrerament, on surti també quin complement definitiu té cadascun dels funcionaris”. 3. La Reclamació presentada el 12 de gener de 2023 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i fa les consideracions següents: “Com a delegats sindicals hem de tenir aquesta informació i saber en que està destinant els diners l'Ajuntament i de quina forma, ja que tenim coneixement que treballadors del mateix grup, escala i categoria tenen complements de destí diferents. Es va presentar instància a Transparència de L'Ajuntament i tampoc s'ha aconseguit resposta”. 4. El 25 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 5. El 25 de gener de 2023 la GAIP demana a l’Autoritat catalana de protecció de dades personals (APDCAT) l’informe previst per l’article 42.8 LTAIPBG i informa a les parts de l’ampliació del termini per resoldre corresponent. 6. El 26 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. No consta resposta municipal a aquest requeriment. 7. El 6 de març de 2023 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT, que conclou: “D’acord amb els termes en què es formula la reclamació, la normativa de protecció de dades no impedeix al delegat sindical accedir a la informació individualitzada relativa a l’import del complement de destinació definitiu d’alts càrrecs que impliquin alts nivells retributius. Pel que fa a la resta de personal funcionari només es pot facilitar de manera agregada, sense identificar amb noms i cognoms els treballadors afectats”. Aquesta conclusió es fonamenta en les consideracions següents: “Pel que fa a la persona que presenta la reclamació, si bé la reclamació a la GAIP s’ha presentat per la pròpia secció sindical, no es pot obviar el fet que la persona que la presenta, vincula la seva sol·licitud amb la seva condició de delegat sindical, i segons es desprèn de l’expedient tramès per la GAIP, forma part de l’òrgan de representació dels treballadors a l’Ajuntament des de l’1 d’abril de 2022. Aquesta informació pot ser rellevant a l’efecte de dur a terme l’anàlisi del cas que ens ocupa en la mesura que els drets reconeguts als sindicats, o seccions sindicals, són diferents dels que corresponen als delegats sindicals i als representants dels treballadors o personal, d’acord amb el que s’analitzarà a continuació. Cal tenir en compte que la secció sindical pot estar constituïda tant per afiliats al sindicat com delegats del centre de treball d’acord amb el que preveuen els seus estatuts, i per tant, la secció sindical no necessàriament està constituïda només per delegats sindicals, als quals se’ls reconeixen els drets abans esmentats. En conseqüència, la secció sindical, com a entitat o persona jurídica, no ostentaria els drets que reconeix la LOLS al seu article 10.3, essent en exclusiva dels delegats sindicals, independentment que formin part del comitè d’empresa. En canvi, els delegats sindicals tenen reconegudes les mateixes garanties establertes legalment per als membres dels comitès d’empresa o dels òrgans de representació que estableixin les administracions públiques. En particular, als efectes que ens interessen en aquest informe, l’article 10.3.1 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de Llibertat Sindical (LOLS) els reconeix, entre altres, el dret a: “ Tener acceso a la misma información y documentación que la empresa ponga a disposición del comité de empresa, estando obligados los delegados sindicales a guardar sigilo profesional en aquellas materias en las que legalmente proceda.”. D’acord amb el que s’ha exposat, l’article 10.3 de la LOLS reconeix als delegats sindicals l’equiparació, pel que fa a l’accés a la informació i a la documentació, als membres del comitè d’empresa o dels òrgans de representació a les administracions públiques, en els casos que no formin part d’aquests òrgans de representació. Prenent en consideració aquesta circumstància, es considera que el supòsit plantejat ha de ser analitzat des del punt de vista de la possibilitat dels delegats sindicals a accedir a la informació sol·licitada en la mesura que són els titulars del dret a la informació que recull l’article 10.3 de la LOLS, i no la secció sindical. En aquest cas, l’anàlisi de la sol·licitud d’accés formulada per un delegat sindical, o bé per qui forma part dels òrgans específics de representació del personal, requereix recórrer al règim d’accés a la informació establert pel Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (en endavant EBEP) així com pel Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, aprovat pel Reial 5/11 decret legislatiu 5/2015, de 23 d’octubre (en endavant, ET). I això sens perjudici que supletòriament també s’hagi de tenir en compte el que estableix la normativa de transparència. Segons la normativa, són les juntes o delegats de personal (art. 39 EBEP), així com als delegats de personal o Comitè d’Empresa (art. 62 i 63 ET), els òrgans específics de representació dels funcionaris i dels treballadors públics amb contracte laboral respectivament, i com a tals exerceixen les funcions que els atorga la corresponent normativa (art. 40 TRLEBEP i art. 64 ET), entre d’altres, la funció de vigilància del compliment de la normativa, que els reconeix el dret a accedir a determinada informació, que podria incloure dades personals dels treballadors. Pel que fa al personal funcionari, l’article 40.1.a) de l’EBEP, disposa que les Juntes de personal i els delegats de personal han de rebre informació sobre la política de personal, així com les dades referents a l’evolució de les retribucions, evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent, i sobre programes de millora de rendiment. Ara bé, no existeix a l’EBEP una regulació específica que habilitaria a accedir de manera individualitzada a la informació reclamada. (...) Tenint en compte la STS esmentada, les previsions del règim específic aplicable al dret d’accés a informació dels representants dels treballadors en la normativa aplicable, i que el reclamant sol·licita la informació al·legant la seva condició de delegat sindical de l’Ajuntament, la normativa preveu que els delegats sindicals puguin accedir a la informació relativa a les dades referents a l’evolució de les retribucions, i per tant, en aquest cas a l’evolució del complement de destinació dels funcionaris de la Corporació, però no a informació associada o individualitzada per a cada treballador, sinó que seria informació general. Per tant, no sembla que a la llum del règim específic aplicable als delegats sindicals es pugui accedir a la informació sol·licitada. En aquest sentit, d’acord amb l’exposat, per analitzar la possibilitat d’accedir a la informació en els termes que sol·licita el reclamant, s’haurà d’estar a les previsions de la legislació de transparència. Tenint en compte la STS esmentada, les previsions del règim específic aplicable al dret d’accés a informació dels representants dels treballadors en la normativa aplicable, i que el reclamant sol·licita la informació al·legant la seva condició de delegat sindical de l’Ajuntament, la normativa preveu que els delegats sindicals puguin accedir a la informació relativa a les dades referents a l’evolució de les retribucions, i per tant, en aquest cas a l’evolució del complement de destinació dels funcionaris de la Corporació, però no a informació associada o individualitzada per a cada treballador, sinó que seria informació general. Per tant, no sembla que a la llum del règim específic aplicable als delegats sindicals es pugui accedir a la informació sol·licitada. En aquest sentit, d’acord amb l’exposat, per analitzar la possibilitat d’accedir a la informació en els termes que sol·licita el reclamant, s’haurà d’estar a les previsions de la legislació de transparència. (...) D’acord amb l’article 24.2 de l’LTC, l’accés a la informació personal sol·licitada passa per una ponderació raonada prèvia, que ha de tenir en compte totes les circumstàncies que afectin cada cas concret, amb l’objectiu determinar si ha de prevaler l’interès públic en la divulgació de la informació o el dret de les persones afectades. En aquest sentit, les persones afectades serien les persones funcionaries de l’Ajuntament afectades per la modificació del complement de destinació. Aquestes persones, com a personal funcionari, inclou tant a personal que ocupi llocs d’alts càrrecs con a la resta de treballadors. (...) En aquest context, cal recordar que el complement de destinació es fixa en funció de la classificació dels llocs de treball en nivells. Aquesta assignació de nivells per part del ple no és arbitrària sinó que obeeix a criteris de discrecionalitat tècnica, requereix una valoració prèvia i una classificació del lloc atenent al seu contingut funcional. Per altra banda, el nivell de complement de destinació, un cop aprovat i assignat al lloc, esdevé contingut essencial i necessari de la RLT que ha de ser pública (article 74 de l’EBEP, article 283 del TRLMRLC). Pel que fa a la publicitat activa l’article 9.1.d) de l’LTC (...) Aquesta obligació de publicitat activa en matèria de retribucions ha de comportar reconèixer el dret d’accés a la informació retributiva del complement de destinació dels alts càrrecs locals de forma individualitzada i, pel que fa a la resta de personal funcionari, la informació ha de ser publicada de manera agregada, és a dir, associada als llocs de treball de l’Administració pública de què es tracti agrupats en funció dels nivells i els cossos als quals pertanyin, sense que s’hagi d’indicar la identitat de la persona concreta que ocupa un determinat lloc de treball. (...) D’acord amb tot l’exposat, té una especial consideració el fet que la persona reclamant sigui delegat sindical, ateses les funcions, entre d’altres, de control i vigilància del compliment de la normativa vigent, dels acords establerts, així com, obtenir informació de l’evolució de les retribucions, que com s’ha exposat, els atribueix l’EBEP, l’ET i la legislació sindical. Pel que a fa a la finalitat de l’accés a l’expedient, a falta de concreció sobre el contingut de l’expedient i sense més informació al respecte, semblaria que, en puritat, el reclamant vol accedir a un expedient de requalificació del lloc de treball ja que comportaria un canvi de nivell i alhora un canvi del complement de destinació d’una o varies persones funcionaries de l’Ajuntament, per tal d’exercir les seves funcions de control de la evolució de les retribucions i així poder controlar possibles discriminacions salarials que comporti que determinades persones facin les mateixes tasques amb diferent cos i/o amb nivells diferents, tal i com es dedueix de la finalitat que al·lega el reclamant. En aquest sentit, la informació retributiva de treballadors funcionaris afectats, permetria al delegat sindical conèixer els motius que justifiquen la decisió adoptada, elements que poden ser rellevants a efectes d’avaluar els criteris i les decisions preses per l’Ajuntament en aquesta matèria i poder exercir les seves funcions de vigilància del compliment de la normativa vigent que tinguin atribuïdes, així com per controlar si s’està respectant la normativa pel que fa a l’evolució de les retribucions, i detectar eventuals actuacions irregulars que s’hagin pogut produir. També cal tenir en consideració, que la informació que es demana, en concret, el complement de destinació, és un concepte retributiu de naturalesa objectiva, directament vinculat al lloc de treball i independent de la persona que l'exerceixi, i és un complement genèric, en el sentit que s’assigna de forma general en la mateixa quantia per a tots els llocs de treball del mateix nivell, per tant, no té en compte les circumstàncies personals del funcionaris que els desenvolupen. Per altra banda, atesos els termes de la regulació vigent sobre la publicitat activa de la relació de llocs de treball, no sembla que es pugui restringir l’accés a la informació retributiva continguda l’RLT. En aquest sentit, és clar que un cop conegut a través de l’RLT el grup al qual s’adscriu un determinat lloc de treball, aquest es pot relacionar fàcilment amb les retribucions per al personal al servei de les administracions públiques establertes en les successives lleis de pressupostos per a cada grup de la funció pública. A més, podria pensar-se que la publicació de l’RLT no té incidència en la protecció de les dades personals, però, és obvi que malgrat que no inclogui la identificació directa dels treballadors de l’Ajuntament, en molts casos aquests podran ser identificats fàcilment de manera indirecta. En definitiva, en aquests casos, les perspectives de privacitat que pot tenir la persona o les persones afectades (funcionaris afectats per la pujada del complement) respecte a la relació mantinguda amb la administració municipal, són limitades, atès el règim de publicitat al qual estan exposades. En conseqüència, és evident que en la mesura que la normativa preveu l’obligació de publicar aquesta informació, no hi hauria d’haver cap inconvenient en facilitar la informació reclamada. Ara bé, en aplicació del principi de minimització (article 5.1.b) de l’RGPD) i, atesa la finalitat de l’accés en aquest cas, es considera que l’ajuntament podria, d’entrada, facilitar la informació sense necessitat de sacrificar la privacitat dels treballadors afectats. Per tant, no sembla que en un cas com el plantejat hagi de prevaldre el dret d’accés de la persona reclamant, ja que no s’aprecien circumstàncies específiques a partir de les quals es pugui considerar que hagi de prevaler el dret d’accés al drets a la protecció de dades dels empleats afectats. En aquest sentit, la normativa de protecció de dades no impedeix accedir a la informació individualitzada relativa a la quantia que ha suposat la modificació del complement de destinació dels funcionaris de la Corporació que ocupin càrrecs directius, alts càrrecs, llocs de confiança, de lliure designació, d’especial responsabilitat dins l’organització que impliquin alts nivells retributius. Pel que fa a la resta del personal funcionari s’haurà de facilitar de manera agregada, sense identificar amb noms i cognoms els treballadors afectats. Finalment, cal recordar que sempre que l’accés a dades personals s’efectuï per raó de les funcions que com a delegat sindical té encomanades, aquesta haurà de regir-se pel deure de sigil de l’article 10. 3 LOLS. Així com, pel principi de limitació de la finalitat (article 5.1.b) i pel principi de integritat i confidencialitat (article 5.1.f) establerts a l’RGPD complementat amb el deure de secret que està recollit a l’article 5.1 de l’LOPDGDD”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada La informació sol·licitada en aquest procediment és l'expedient de la pujada dels complements de destí dels funcionaris de Sant Sadurní d'Anoia que s'ha aplicat darrerament, on surti també quin complement definitiu té cadascun dels funcionaris. Segons el formulari de presentació de la Reclamació, la sol·licitud és presentada per la persona reclamant en la seva funció de delegat sindical i és motivada en el fet que tindria coneixement que treballadors del mateix grup, escala i categoria tenen complements de destí diferents. Allò demanat, sens dubte, és informació pública, perquè es tracta de retribucions del personal municipal, de manera que, segons els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, transcrits al fonament jurídic anterior, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorri alguna causa legal que en determini la denegació. Aparentment, l’única causa legal concurrent que pot justificar la denegació de la informació sol·licitada és la relativa a la protecció de les dades personals afectades (concretament, de les persones que perceben els complements de destinació objecte de la sol·licitud). L’accés a aquestes dades personals (quin complement definitiu té cadascun dels funcionaris, demana literalment la sol·licitud) s’ha de regir per l’article 24.2 LTAIPBG, segons el qual “si es tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, les circumstàncies següents: a) El temps transcorregut. b) La finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin. c) El fet que es tracti de dades relatives a menors d’edat. d) El fet que pugui afectar la seguretat de les persones”. L’informe de l’APDCAT aportat a aquest procediment valora fins a quin punt de les obligacions de publicitat activa (específicament, de les relacions de llocs de treball) i dels drets dels representants del personal reconeguts per l’EBEP se’n podria deduir o bé la necessitat de fer pública la informació sol·licitada, o bé el dret de la persona reclamant a accedir-hi, i conclou negativament, com es pot comprovar a l’antecedent 7. Tanmateix, allò que requereix l’article 24.2 LTAIPBG és la ponderació dels interessos i drets en joc, més que referents legals dels que es pugui deduir, més que un factor de ponderació, un dret directe de la persona reclamant a la informació sol·licitada, que és el que vindria a proporcionar l’obligació de publicació de la informació sol·licitada o el reconeixement legal dels delegats sindicals a obtenir-la. A la ponderació dels interessos en joc cal tenir en compte el perjudici que causaria a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada, per una banda, i la rellevància dels interessos públics favorables a la seva denegació, per l’altra. El dany que causaria a les persones afectades la divulgació de la informació sol·licitada és escàs, perquè el complement de destí del lloc que ocupa cada funcionari ja s’ha d’haver fet públic amb la relació de llocs de treball, i és una dada objectiva vinculada al grup i al nivell professional, no de caràcter personal; i perquè la seva quantia és poc rellevant als efectes de determinar la capacitat adquisitiva de les persones afectades, ja que es tracta d’una part que no sol ser majoritària del sou. Per contra l’interès públic en la divulgació d’aquesta informació sembla prou rellevant, ja que a l’interès públic inherent al dret d’accés a la informació pública, relacionat en aquest cas a matèries en les que aquest dret és especialment justificat (control de l’ús dels recursos públics i retribució del personal), s’hi afegeix la finalitat concreta de desvetllar o confirmar possibles sospites de tracte discriminatori en l’assignació del complement. Sobre la base d’aquestes consideracions, seria pertinent declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, prèvia audiència de les persones afectades. Nogensmenys, la finalitat de l’accés a la informació sol·licitat (aclarir si hi ha treballadors del mateix grup, escala i categoria que tenen complements de destí diferents) es pot assolir sense necessitat de divulgar dades personals, coherentment també amb el principi de minimització de les dades proclamat per la legislació de protecció de dades personals. Efectivament, si allò que motiva la sol·licitud és el coneixement, per part de la persona reclamant, que hi ha personal de l’Ajuntament del mateix grup, escala i categoria que cobren complements de destí diferents, es pot atendre aquesta finalitat facilitant a la persona reclamant una relació pseudoanonimitzada del funcionariat municipal (substituint el nom i altres dades identificatives per un codi aleatori, a partir del qual es puguin reidentificar les persones afectades, si s’escau) i indicant per a cada cas el grup, l’escala, la categoria i la quantitat percebuda en concepte de complement de destí. Aquesta solució permet que la persona reclamant tingui elements per poder comprovar si hi ha situacions irregulars (i, en aquests casos, requerir la reidentificació de les persones afectades, partint del codi aleatori), sense causar cap mena de perjudici a les dades personals afectades, de manera que esdevé innecessari donar audiència al funcionariat afectat. Pel que fa a l’expedient sense la relació de personal i la quantitat que cobren en concepte de complement de destí, no sembla que concorri cap causa legal que pugui justificar-ne la denegació, de manera que és procedent declarar el dret de la persona reclamant a accedir -hi. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de març de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 40/2023 i declarar el dret de la persona reclamant a l’expedient de la pujada dels complements de destí dels funcionaris de Sant Sadurní d'Anoia que s'ha aplicat darrerament, on surti també una llista dels funcionaris amb indicació del grup, l’escala, la categoria i la quantitat percebuda en concepte de complement de destí per cada un d’ells i en la que la seva identitat sigui substituïda per un codi aleatori que permeti la seva reidentificació (pseudoanonimització). 2. Desestimar parcialment la Reclamació 40/2023, en relació amb la identitat del funcionariat municipal vinculada a la quantitat que cada un d’ells percep en concepte de complement de destí. 3. Requerir a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 40/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.