Desistimiento 14/02/2020 · 28 días en resolverse

Solicitud de licencia de obras y ambiental al Ayuntamiento de Montgat y finalización por desistimiento

Se solicitó al Ayuntamiento de Montgat el acceso a la licencia de obras y ambiental de un establecimiento de pádel. Tras presentar reclamación ante la GAIP, el organismo requirió al solicitante acreditar su representación legal. Al no responder a dicho requerimiento, la GAIP decide finalizar el procedimiento por desistimiento.

Puntos clave de la argumentación

1 La falta de subsanación de los requisitos establecidos en la legislación específica, previo requerimiento, supone el desistimiento del interesado transcurridos 10 días.
2 De acuerdo con el artículo 68 de la Ley 39/2015, la inactividad del solicitante ante el requerimiento de enmienda conlleva la finalización del procedimiento administrativo.

Texto completo

Resolució 146/2020, de 14 de febrer Número d’expedient de la reclamació: 40/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Montgat Informació reclamada: Llicència d’obres i ambiental. Sentit de la resolució: Finalització per desistiment Resum: La persona reclamant no ha donat resposta al requeriment d’esmena per acreditar la representació d’acord amb la qual formalitzava la sol·licitud d’informació per la qual cosa se la té per desistida de la reclamació i és procedent declarar la finalització del procediment. Paraules clau: Ajuntament. Entitats ciutadanes. Llicències. Obres. Reclamació contra silenci. Representació legal. Manca d’esmena. Desistiment. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 17 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 40/2020, presentada contra l’Ajuntament de Montgat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. La persona reclamant amb el formulari de reclamació aporta una sol·licitud d’informació presentada el 4 d’octubre de 2019 per la Plataforma Veïnal que implica Wavegarden a Montgat, tot i que l’escrit de sol·licitud el presenta un particular actuant en nom i representació de Salvem el Corredor Biològic de Montgat. També aporta un escrit de delegació en el qual hi consta que un particular que actua en nom i representació de la Plataforma Veïnal que implica Wavegarden a Montgat, el qual és la persona responsable de l’organització i ostenta el càrrec de delegat, delega a la persona reclamant per actuar en nom de la Plataforma. 3. En la sol·licitud d’informació presentada davant de l’Ajuntament de Montgat demana accés a: “La llicència d’obres i ambiental que dona cobertura legal a les obres que està realitzant i, també a les realitzades (pistes de pàdel, bar-restaurant, etc...) per l’empres que explota el pàdel Montgat dintre de l’espai inclòs en el PDUSC-2, Pla de Montgat Sud”. 4. La Reclamació presentada el 17 de gener de 2020 indica que no hauria rebut resposta de l’administració a la sol·licitud d’accés a documentació. 5. El 22 de gener de 2020 la GAIP adreça un escrit a la persona reclamant requerint-li que acrediti la representació d’acord amb la qual al·lega actuar en el marc de la reclamació; la representació de la persona que signa l’escrit de delegació conforme pot actuar en nom i representació de la Plataforma Veïnal que implica Wavegarden a Montgat, així com la seva identificació a fi de donar validesa al document de delegació. A més, també se li demana que acrediti documentalment la relació que hi ha entre Salvem el corredor biològic de Montgat i la Plataforma Veïnal que implica Wavegarden a Montgat. Alhora que se l’adverteix que disposa d’un termini de 10 dies per esmenar la reclamació i que si no l’esmena, de conformitat amb el Manual de Reclamacions de la GAIP i l’article 68 de la Llei 39/2015, del procediment comú de les administracions públiques, s’entendrà que desisteix de la Reclamació. 6. Transcorregut àmpliament el termini indicat a l’antecedent anterior, aquesta Comissió no ha obtingut l’esmena requerida. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i consideracions generals sobre el contingut i l’abast del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es presenta en relació amb una sol·licitud d’accés a la informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’article 33.1 RGAIP disposa que la Comissió pot inadmetre la reclamació si no compleix amb els requisits establerts als articles 29 i següents RGAIP i si la persona reclamant, previ requeriment, no esmena la reclamació dins del termini establert per fer-ho. 2. Finalització per desistiment L’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, disposa que en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, com ho és la reclamació en matèria del dret d’accés a la informació pública, la manca d’esmena dels requisits establerts per la legislació específica, previ requeriment de fer-ho, suposarà que se’l tingui per desistit transcorreguts 10 dies. Havent depassat àmpliament aquest termini des que es va notificar a la persona reclamant la necessitat que formulés esmena a l’escrit de reclamació, acreditant la sol·licitud d’informació prèvia a l’Administració que n’era l’objecte, i no havent rebut aquesta documentació ni resposta de la persona reclamant, de conformitat amb les disposicions anteriorment citades se la té per desistida de la reclamació i es declara la finalització del procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de febrer de 2020, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 40/2020 per desistiment, en no haver realitzat la persona reclamant l’esmena que se li va requerir. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.