Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Sant Quintí de Mediona la fecha y duración de la concesión del servicio de agua. Ante la falta de respuesta, presentó reclamación. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información solicitada durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas del silencio administrativo en materia de acceso a la información pública.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por la ley.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma.
4
Al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica que justificaban la reclamación, procede finalizar el expediente sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho.
Texto completo
Resolució 115/2019, de 28 de febrer de 2019
Número d’expedient de la Reclamació: 40/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Quintí de Mediona
Informació reclamada: Data i durada de la concessió del servei d’aigua a una empresa.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: L’Ajuntament reclamat va estimar extemporàniament la sol·licitud d’informació de la que
deriva la Reclamació i va lliurar a la persona reclamant la informació sol·licitada en el marc d’aquest
procediment, fet que comporta la pèrdua d’objecte de la Reclamació, ja que s’han esvaït els motius de
discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la
Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració sobre l’abast del dret a la informació
sol·licitada, ni de celebrar la mediació sol·licitada per la persona reclamant.
Paraules clau: Ajuntament. Periodista. Concessions. Aigua. Subministrament d’aigua. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 29 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 40/2019, presentada p er un periodista
contra l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, en relació amb la informació indicada a
l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a
l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat
pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de desembre de 2018 i a través del web de transparència de la Generalitat de Catalunya la
persona reclamant demana la informació següent a l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona: “1.
Data de concessió de la gestió del servei públic de distribució d’aigua potable al municipi de Sant
Quintí de Mediona a la societat Aigües i Agrícola de Mediona SL. 2. Període de la concessió (o
data de finalització de la concessió)”. Fa constar que demana la informació per a una recerca
periodística.
3. La Reclamació presentada el 29 de gener de 2019 indica que malgrat haver vençut el termini
previst, la persona reclamant encara no hauria rebut la informació sol·licitada.
4. L’1 de febrer 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana la identitat de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de
mediació sol·licitat per la persona reclamant.
5. El 15 de febrer de 2019 l’Ajuntament de Sant Quintí de Mediona notifica a la GAIP la
documentació requerida per l’antecedent anterior, que acredita el lliurament a la persona
reclamant de la informació sol·licitada que es troba en poder municipal.
6. El 15 de febrer de 2019 la GAIP trasllada la documentació facilitada per l’Ajuntament a la
persona reclamant, i li indica que si en el termini de cinc dies no argumenta el contrari s’entendrà
que ha accedir a la informació sol·licitada. Malgrat haver vençut aquest termini, no consta a la
GAIP resposta de la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que es formula en relació amb el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud
d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administra ció i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “ Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament reclamat va estimar extemporàniament la
sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i va lliurar a la persona reclamant la informació
sol·licitada en el marc d’aquest procediment, fet que comporta la pèrdua d’objecte de la Reclamació,
ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes
circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap declaració
sobre l’abast del dret a la informació sol·licitada, ni de celebrar la mediació sol·licitada per la persona
reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28
de febrer de 2019, resol per unanimitat:
1. Finalitzar la Reclamació 40/2018, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte.
2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Per substitució
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.