Se solicitó al Ayuntamiento de Sentmenat información sobre la situación de la bolsa de conserjes y la relación de contrataciones realizadas. El ciudadano alegó que la respuesta municipal era incompleta. La GAIP decidió finalizar la reclamación por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información solicitada durante el procedimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación al derivar de una solicitud de información pública según el art. 39.1 LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida de objeto de la misma.
4
Al desaparecer los motivos de discrepancia jurídica, es procedente finalizar la reclamación sin necesidad de pronunciarse sobre el alcance del derecho de acceso.
Texto completo
Resolució 154/2019, de 22 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 39/2019
Administració reclamada: Ajuntament de Sentmenat
Informació reclamada: Contractacions de personal en relació amb una borsa de treball.
Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació
Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el
marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud
d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han
esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
Paraules clau: Ajuntament. Personal. Borsa de treball. Selecció. Reclamació contra manca de
lliurament. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 28 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 39/2019, presentada contra l’Ajuntament
de Sentmenat, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels
articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 7 de novembre de 2018 la persona reclamant, després d’explicar la seva inclusió a una borsa
de treball de conserges de l’Ajuntament, en virtut de la qual hauria estat cobrint una vacant, i
d’indicar que posteriorment s’hauria vist privada d’aquesta oportunitat, demana a l’Ajuntament de
Sentmenat els motius pels quals davant de les noves contractacions que s’estarien efectuant, i
que a judici de la persona reclamant li correspondrien a ella, s’haurien modificat els criteris
mantinguts durant la vigència de la borsa de treball i s’hauria tornat a convidar a personal que
hauria refusat les ofertes anteriors i que per aquest motiu haurien d’estar al final de la llista.
El mateix 7 de novembre de 2018 la persona reclamant, després de fer esment a la seva inclusió
a la borsa de conserges de l’Ajuntament, demana: 1. Informació sobre la situació actual de la
Borsa de conserges. 2. Relació de les contractacions fetes durant la vigència de l’esmentada
borsa, des dels seus inicis i fins a l’actualitat.
3. El 5 de desembre de 2018 l’Ajuntament de Sentmenat respon a la persona reclamant informant-
lo del funcionament de la borsa de treball i dels motius pels quals les persones contactades que
no accepten cobrir les vacants proposades romanen amb el mateix número a la borsa. També
l’informa del nombre de persones de la borsa contractades durant el període demanat i de la
situació de la persona reclamant a la borsa sol·licitada.
4. La Reclamació presentada el 28 de gener de 2019 indica que la resposta municipal no inclou la
relació de contractacions fetes en el marc de la borsa de treball citada.
5. El 30 de gener de 2019 la GAIP demana a la persona reclamant, que és diferent de la que va
formular la sol·licitud, que acrediti la representació i que concreti la informació reclamada, atès
que l’Ajuntament hauria facilitat informació sol·licitada.
6. El 4 de febrer de 2019 la persona reclamant esmena la Reclamació als efectes demanats per la
GAIP.
7. El 6 de febrer de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sentmenat i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
També li demana la identitat de la persona que representarà l’Ajuntament en el procediment de
mediació sol·licitat per la persona reclamant.
8. El 12 de març de 2019 l’Ajuntament acredita la tramesa d’informació sol·licitada a la persona
reclamant.
9. El 12 de març de 2019 la GAIP trasllada a la persona reclamant la informació facilitada per
l’Ajuntament i li indica que si no argumenta el contrari en el termini de cinc dies s’entendrà
satisfeta la seva sol·licitud. Un cop transcorregut aquest termini, no consta a la GAIP resposta de
la persona reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a
la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública
que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden
ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i
l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta.
D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja
que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren
els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a
la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes
per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest
dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant
la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua
d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 22
de març de 2019, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 39/2019 per la pèrdua sobrevinguda
del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.