Reclamación sobre el acceso a información relativa a la tenencia de un primate en Barcelona con estimación parcial por irregularidades en la derivación administrativa

Resolució 152/2023, de 16 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 36/2023 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona. Informació reclamada: Sobre la tinença d’un primat en un pis privat. Sentit de la resolució: Estimació parcial i pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació Resum: Està clar que l’Ajuntament de Barcelona incompleix aquests requeriments normatius. D’entrada, la seva primera reacció és dirigir l’entitat reclamant al SEPRONA, quan en la lògica de la legislació del dret d’accés a la informació pública l’Administració receptora de la sol·licitud té sempre la responsabilitat de fer la derivació a l’Administració que cregui que té la informació demanada (que pel Decret 8/2021 és, per aquest motiu, la competent per resoldre), responsabilitat que no pot derivar (valgui la redundància) a la persona reclamant. Quan finalment l’Ajuntament de Barcelona deriva la sol·licitud a la Guàrdia Civil, ho fa incomplint els requeriments establerts per la normativa vigent. En primer lloc, no s’ha declarat incompetent, qüestió més formal que de fons. En segon lloc, incompleix llargament el termini normativament dins del qual hauria d’haver fet la derivació (15 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud), incompliment que suposa un sacrifici important del dret d’accés a la informació pública de la reclamant, perquè el termini d’un mes per resoldre la sol·licitud comença a comptar des de la seva entrada a l’Administració destinatària de la derivació. I, en tercer lloc, no consta ni a l’informe, ni a l’expedient, que l’Ajuntament hagi informat de la derivació a la persona reclamant. Paraules clau: Ajuntaments. Entitats de defensa dels animals. Animals exòtics. Derivació. Informació en poder de l’Administració. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. L’11 de gener de 2023 entra a la GAIP la Reclamació 36/2023, presentada per una entitat de defensa dels animals contra l’Ajuntament de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de desembre de 2022 la persona reclamant presenta la següent sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona: “al domicili situat al carrer XXX, hi viu una persona que és posseïdora d’un mono caputxí (Cebus albifrons), de nom Linito. Aquest primat està tancat a una gàbia sense sortida exterior i sense accés a llum solar directa, i la persona propietària és d'edat avançada i pot tenir dificultats en el seu manteniment. 1.- Data en la qual l’Ajuntament va tenir coneixement de la tinença d’aquest mono caputxí per part de l’actual persona propietària. 2.- Dates de les inspeccions realitzades per l’Ajuntament, així com els experts en primats que van acudir a aquestes. 3.- Còpia de les actes resultants de les inspeccions, informes i requeriments resultants de les mateixes. 4.- Motiu pel qual no s’ha produït el comís de l’animal, tenint en compte que s’està incomplint l’Ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals de Barcelona i que no s’inclou cap Disposició que indiqui la no aplicació d’aquest precepte en els casos que es tingui primats amb anterioritat a la seva entrada en vigor. 5.- Informes veterinaris que certifiquin que el benestar de l’animal no està compromès. 6.- Informe on es contingui l’enriquiment ambiental que es proporciona a l’animal, signat per un expert en la matèria. En el cas que existeixi, que s’aporti currículum de l’expert. 7.- Informe sobre les condicions de manteniment de l’animal i condicions higiènic-sanitàries de la instal·lació. 8.- Documentació acreditativa de l’atenció veterinària que ha rebut l’animal i informes que ho acreditin. 9.- Documentació d’origen de l’animal. 10.- Documentació CITES de l’animal. 11.- Documentació de compra o cessió de l’animal. 12.- Número de nucli zoològic del domicili on es troba l’animal. 13.- Formació i capacitat física de la persona propietària per poder mantenir un primat en captivitat”. 3. La Reclamació presentada l’11 de gener de 2023 indica que l’Ajuntament no ha contestat la sol·licitud i fa les consideracions següents: “Som una entitat de protecció animal que vetlla pel compliment de la normativa aplicable i considerem que en aquest cas no s'està respectant”. 4. El 18 de gener de 2023 l’Ajuntament de Barcelona respon a l’entitat reclamant: “us adjuntem la informació sol·licitada: 1. En data 14- 07-2010, el Departament de Prevenció del Districte de l'Eixample es posa en contacte l’OPAB per tal de valorar les condicions insalubres i de manteniment d'uns animals ubicats al carrer XXXX, a petició del Serveis Socials del Districte. 2. Dates de les inspeccions realitzades pels tècnics de l’OPAB: 19/07/2010, 21/10/2011 i 21/09/2022 . 3. La protecció de la fauna salvatge es regeix pel que disposen els tractats i els convenis internacionals, la normativa estatal i la comunitària, el TRLPA i les disposicions que despleguin la Llei. Corresponen a la Generalitat, al departament competent en matèria de medi ambient i als cossos i forces de seguretat la inspecció i la vigilància de la fauna protegida (fauna salvatge autòctona i no autòctona). Les denúncies per incompliment en aplicació del CITES han de fer-se directament al Servicio de Protección de la Naturaleza (SEPRONA) de la Guàrdia Civil (fauna salvatge no autòctona). Real Decreto 1739/1997, de 20 de noviembre, sobre medidas de aplicación del Convenio sobre Comercio Internacional de Especies Amenazadas de Fauna y Flora Silvestres (CITES). No aplica l'OPTVA per ser anterior la seva entrada en vigor. Tenint en compte les consideracions anteriors, i davant que aquest Ajuntament no té la competència en aquest cas, es va donar trasllat de tota la informació obrant en aquest expedient al servei de SEPRONA - Barcelona, en data 24/10/2022, on s’oferia per part del nostre Departament, garantir el suport en la logística per a la intervenció de l’animal i la seva posterior reubicació, en col·laboració amb la vostra entitat”. 5. El 18 de gener de 2023 l’entitat reclamant comunica a la GAIP les consideracions següents en relació amb la resposta municipal anterior: “En data 11 de gener de 2023 l'entitat FAADA va presentar un escrit de reclamació a la GAIP en relació a la sol·licitud d'informació presentada davant de l'Ajuntament de Barcelona per la tinença il·legal d'un primat a la ciutat. En data 18 de gener de 2023 hem rebut resposta, la qual adjuntem, si bé no satisfà la nostra petició. Concretament manquen les següents peticions: - Còpia de les actes resultants de les inspeccions, informes i requeriments resultants de les mateixes. - Motiu pel qual no s'ha produït el comís de l'animal, tenint en compte que s'està incomplint l'ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals de Barcelona i que no s'inclou cap Disposició que indiqui la no aplicació d'aquest precepte en els casos que es tingui primats amb anterioritat a la seva entrada en vigor. - Informes veterinaris que certifiquin que el benestar de l'animal no està compromès. - Informe on es contingui l'enriquiment ambiental que es proporciona a l'animal, signat per un expert en la matèria. - En el cas que existeixi, que s'aporti currículum de l'expert. - Informe sobre les condicions de manteniment de l'animal i condicions higiènicsanitàries de la instal·lació. - Documentació acreditativa de l'atenció veterinària que ha rebut l'animal i informes que ho acreditin. - Documentació d'origen de l'animal. - Documentació CITES de l'animal. - Documentació de compra o cessió de l'animal. - Número de nucli zoològic del domicili on es troba l'animal. - Formació i capacitat física de la persona propietària per poder mantenir un primat en captivitat. Per tot l'exposat sol·licitem es requereixi la informació que manca”. 6. El 23 de gener de 2023 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada. 7. El 23 de gener de 2023 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 8. El 14 de febrer de 2023 la GAIP rep la còpia de l’expedient i l’informe de l’Ajuntament de Barcelona. L’informe reitera les actuacions anteriors fetes per l’Ajuntament en aquest procediment i fa les consideracions següents: “A la vista dels antecedents de fet consignats en aquest informe, és a dir, que la sol•licitud d’accés a la informació pública formulada en el seu dia per l’ara reclamant ja ha sigut degudament contestada, aquesta administració interessa que la GAIP, previ els tràmits oportuns, procedeixi a l’arxiu de la reclamació que ens ocupa, atès a que per part de l’Ajuntament de Barcelona s’ha lliurat tota la informació sol•licitada. Així mateix respecte les al•legacions presentades per la reclamant en el sentit de que encara manca la següent informació: - Còpia de les actes resultants de les inspeccions, informes i requeriments resultants de les mateixes. - Motiu pel qual no s'ha produït el comís de l'animal, tenint en compte que s'està incomplint l'ordenança sobre la protecció, la tinença i la venda d'animals de Barcelona i que no s'inclou cap Disposició que indiqui la no aplicació d'aquest precepte en els casos que es tingui primats amb anterioritat a la seva entrada en vigor. - Informes veterinaris que certifiquin que el benestar de l'animal no està compromès. - Informe on es contingui l'enriquiment ambiental que es proporciona a l'animal, signat per un expert en la matèria. - En el cas que existeixi, que s'aporti currículum de l'expert. -Informe sobre les condicions de manteniment de l'animal i condicions higiènic sanitàries de la instal•lació. - Documentació acreditativa de l'atenció veterinària que ha rebut l'animal i informes que ho acreditin. - Documentació d'origen de l'animal. - Documentació CITES de l'animal. - Documentació de compra o cessió de l'animal. - Número de nucli zoològic del domicili on es troba l'animal. - Formació i capacitat física de la persona propietària per poder mantenir un primat en captivitat. Cal destacar que, tal i com s’ha informat a la reclamant en reiterades ocasions, les denúncies per incompliment en aplicació del CITES han de fer-se directament al Servicio de Protección de la Naturaleza (SEPRONA) de la Guàrdia Civil (fauna salvatge no autòctona). Tenint en compte les consideracions anteriors, i davant que aquest Ajuntament no té la competència en aquest cas, es va donar trasllat de tota la informació obrant en aquest expedient al servei de SEPRONA - Barcelona, en data 24/10/2022, on s’oferia per part del nostre Departament, garantir el suport en la logística per a la intervenció de l’animal i la seva posterior reubicació, en col•laboració amb la vostra entitat. Així mateix en data 9 de febrer de 2023 s’ha derivat la petició que ens ocupa a través del SIR al Registro General de la Dirección General de la Guardia Civil, Jefatura del Servicio de Protección de la Naturaleza. És a dir, per part d’aquest Ajuntament s’ha facilitat tota la informació de la que es disposa, essent que la restant s’ha derivat a la Guàrdia Civil perquè procedeixin a la seva tramitació. Per tant, en base a l’exposat, sol·licito que es tingui per contestat en temps i forma el requeriment emès per la Presidenta de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, notificat a aquesta administració en data 23 de gener de 2023, i en mèrit dels motius al•legats es procedeixi, previs els tràmits oportuns, a desestimar la reclamació per satisfacció”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a la informació reclamada Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament ha facilitat a l’entitat reclamant part de la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. En conseqüència, en relació amb aquesta informació s’hauria produït la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació. En relació amb la resta d’informació sol·licitada, l’Ajuntament indica que no és competent en la matèria que se li demana informació i aconsella l’entitat reclamant que s’adreci al SEPRONA. L’informe reitera aquestes consideracions, a les que afegeix que hauria derivat la sol·licitud a la Direcció General de la Guàrdia Civil, organització que integra el SEPRONA. En el marc de l’LTAIPBG, a diferència del que preveu la Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), la competència no és la dada determinant de l’obligació d’una Administració pública a atendre una sol·licitud d’informació. Allò que determina aquesta responsabilitat és el criteri possessori: l’article 2.b LTAIPBG focalitza en el fet d’estar en poder de l’Administració la definició d’informació pública, i l’article 30 de la mateixa Llei contempla la necessitat de derivar la sol·licitud a una altra Administració pel cas que la sol·licitada no tingui la informació demanada en el seu poder, no per l’eventual circumstància de què no sigui competent. Tenint això en compte, no és una resposta rellevant des del punt de vista del dret d’accés a la informació pública al·legar, com fa l’Ajuntament en relació amb la major part d’apartats de la sol·licitud, manca de competència sobre la matèria afectada; aquesta manca de competència pot justificar jurídicament que no es tingui la informació demanada en les qüestions concernides, però no contesta la qüestió important, que és la de si l’Ajuntament disposa o no de la informació en qüestió. No és fins al darrer paràgraf de l’informe aportat a aquest procediment que l’Ajuntament indica clarament que no disposa de la informació sol·licitada que no ha lliurat a la reclamant. Segons l’article 30 LTAIPBG, “1. En el supòsit que la sol·licitud d’accés a la informació es dirigeixi a una entitat o òrgan administratiu que no disposi de la informació, aquest ha de derivar-la a l’entitat o l’òrgan que en disposi, si el coneix, o a l’oficina responsable de la informació pública que correspongui, en un termini de quinze dies naturals, i comunicar al sol·licitant a quin òrgan s’ha derivat la sol·licitud i les dades per contactar-hi. 2. Si l’entitat o l’òrgan administratiu competent pertany o depèn d’una administració diferent a la que s’ha adreçat la sol·licitud, se n’ha d’informar el sol·licitant, per via electrònica si és possible, i indicar-li quina és l’Administració a la qual s’ha derivat la sol·licitud perquè pugui exercir el dret d’accés a la informació pública”. En aquest cas, ens trobaríem en el segon supòsit, ja que la Guàrdia Civil depèn d’una Administració diferent de l’Ajuntament de Barcelona. En relació amb aquesta mena de derivacions (interadministratives), el Decret 8/2021, sobre transparència i dret d’accés a la informació pública (article 57), estableix el següent: “1. Als efectes de l'article 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, s'entén que són administracions públiques diferents tant les administracions públiques territorials estatal, autonòmiques o locals, com les universitats públiques i els organismes públics i entitats del sector públic dependents o vinculades a aquelles que disposin del seu propi registre electrònic. 2. Als efectes dels articles 27.3 i 30.2 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, en els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la informació s'adreci a una administració pública diferent a l'administració pública competent per resoldre, que és la que disposa de la informació, la primera, a través de la unitat d'informació, ha de derivar la sol·licitud a l'administració pública competent en el termini de quinze dies hàbils a comptar des de la data en què la sol·licitud hagi entrat en el registre electrònic de l'administració pública a la qual fou adreçada la sol·licitud. 3. La unitat d'informació que hagi rebut i derivat la sol·licitud ha de declarar-se incompetent per resoldre i ha de comunicar a la persona sol·licitant el tràmit de la derivació de la sol·licitud en el termini dels cinc dies hàbils següents a la tramesa de la derivació a l'administració pública competent, amb indicació de l'administració pública a la qual s'ha derivat la sol·licitud. La persona sol·licitant no haurà de presentar en cap cas una nova sol·licitud adreçada a l'administració pública competent per resoldre. En aquest supòsit, el termini per resoldre la sol·licitud s'inicia des de la data en la qual la sol·licitud tingui entrada en el registre electrònic de l'administració pública competent per resoldre. 4. En els casos en els quals la sol·licitud d'accés a la informació s'adreci a una administració pública que disposa només d'una part de la informació sol·licitada, la unitat d'informació d'aquesta administració pública ha de tramitar -la en relació amb aquesta part d'informació. Pel que fa a la resta d'informació sol·licitada, la unitat d'informació de l'administració pública que rep la sol·licitud ha de derivar-la a l'altra o altres administracions públiques competents, d'acord amb i amb els efectes previstos als apartats segon i tercer anteriors”. Està clar que l’Ajuntament de Barcelona incompleix aquests requeriments normatius. D’entrada, la seva primera reacció és dirigir l’entitat reclamant al SEPRONA, quan en la lògica de la legislació del dret d’accés a la informació pública l’Administració receptora de la sol·licitud té sempre la responsabilitat de fer la derivació a l’Administració que cregui que té la informació demanada (que pel Decret 8/2021 és, per aquest motiu, la competent per resoldre), responsabilitat que no pot derivar (valgui la redundància) a la persona reclamant. Quan finalment l’Ajuntament de Barcelona deriva la sol·licitud a la Guàrdia Civil, ho fa incomplint els requeriments establerts per la normativa vigent. En primer lloc, no s’ha declarat incompetent, qüestió més formal que de fons. En segon lloc, incompleix llargament el termini fixat normativament dins del qual hauria d’haver fet la derivació (15 dies hàbils des de la recepció de la sol·licitud), incompliment que suposa un sacrifici important del dret d’accés a la informació pública de la reclamant, perquè el termini d’un mes per resoldre la sol·licitud comença a comptar des de la seva entrada a l’Administració destinatària de la derivació. I, en tercer lloc, no consta ni a l’informe, ni a l’expedient, que l’Ajuntament hagi informat de la derivació a la persona reclamant. Per tant, si bé des d’un punt de vista material l’Ajuntament ha facilitat la informació sol·licitada de la que disposa i ha derivat la sol·licitud a l’Administració que deu posseir la resta, ho ha fet amb retard, respecte dels terminis establerts, i no consta que n’hagi informat a la reclamant, motiu aquest últim que justifica l’estimació parcial de la sol·licitud. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 16 de febrer de 2023, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 36/2023, en relació amb el compliment de l’obligació de l’Administració receptora de la sol·licitud d’informar a la persona reclamant de la derivació a una altra Administració, si s’escau. 2. Declarar la pèrdua sobrevinguda parcial de l’objecte de la Reclamació, en relació amb la part de la sol·licitud corresponent a la informació lliurada per l’Ajuntament a la persona reclamant. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de deu dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 36/2023 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.