Solicitud de expedientes sancionadores en vía de apremio y resultado por pérdida de objeto

Resolució 194/2020, de 5 de març Número d’expedient de la r eclamació: 36/2020 Administració reclamada: Ajuntament de Sabadell Informació reclamada: Expedients sancionadors en via de constrenyiment. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: L'Ajuntament de Sabadell no ha oposat cap límit o restricció a l’accés reclamat i ha acreditat documentalment haver lliurat còpia de l’expedient al domicili indicat per la persona reclamant per a la pràctica de notificacions, sense que la persona reclamant hagi fet arribar a la Comissió al·legacions contràries a considerar que s’ha satisfet la pretensió que era objecte d’aquesta reclamació. En aquestes condicions, és procedent finalitzar el procediment, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. Paraules clau: Ajuntament. Persona interessada. Expedient. Sancions. Via de constrenyiment. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 17 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 36 /2020, presentada al Registre del Departament de Treball, Afers Socials i Família el dia anterior i formulada contra l’Ajuntament de Sabadell en relació amb la inf ormació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 4 de novembre de 2019 la persona reclamant hauria presentat una instància a l’Ajuntament de Sabadell exposant, en termes literals, el següent: “I.- Que ha arribat a l meu coneixement que aquest Ajuntament pretén cobrar-me en constrenyiment la quantitat de 333,29 euros, sembla ser, per concepte de multes, i donat que es desconeixen més dades respecte l’expedient o expedients tramesos, efectuo les següents sol·licituds: I.a) Interesso, a l’empara dels articles 53.1.a) de la Llei 39/2015, de 1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, així com de l’article 99 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (LGT), i en especial, del que disposa la Llei estatal 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com a la Llei autonòmica catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, l’obtenció d’una còpia de totes i cada una de les actuacions dutes a terme a l’expedient. En essència, interesso rebre còpia dels documents, informes i expedient complet que serveixin de fonament, antecedent o inici pel present expedient, que inclogui, en tot cas, els actes i actuacions administratives dutes a terme en el referit expedient amb anterioritat al citat embargament, així com, molt especialment, una còpia de totes les notificacions efectuades fins al moment de la seva facilitació. I.b) De conformitat amb el dret d’opinió lingüística que exercito en el present escrit, i a l’empara de l’article 10.2 de la Llei autonòmica catalana 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, interesso un testimoni traduït al castellà de tots els documents que operin a l’expedient a que es refereix la sol·licitud anterior.” 3. La Reclamació, presentada el 17 de gener de 2020, indica que té per objecte l’apartat 1 de la sol·licitud indicada a l’antecedent 2, i que la persona reclamant no hauria rebut resposta de l’Ajuntament de Sabadell. 4. El 21 de gener de 2020 la GAIP adreça un escrit a la persona reclamant requerint-li que aporti una còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública contra la qual reclama, i el formulari de reclamació degudament complimentat, advertint-la expressament que, de no fer-ho en el termini de 10 dies, se la tindrà per desistida del procediment. Aquesta notificació s’accepta per via postal el 27 de gener. 5. El 6 de febrer de 2020, la persona reclamant aporta a la GAIP el formulari de reclamació degudament complimentat i la còpia de la sol·licitud d’accés a informació pública que hauria presentat a l’Ajuntament. 6. El 12 de febrer de 2020, la GAIP comunica a la persona reclamant l’admissió provisional a tràmit de la seva Reclamació, i seguidament en fa trasllat a l’Ajuntament de Sabadell , tot requerint-li que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la què deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 7. El 28 de febrer de 2010 la persona reclamant adreça un escrit a la GAIP manifestant que vol ser notificat per correu postal al seu domicili, i no per mitjans electrònics, i indica l’adreça on practicar la notificació. 8. El 4 de març té entrada l’informe de l’Ajuntament de Sabadell, en el què fa constar que per una descoordinació interna no s’havia derivat correctament la sol·licitud de la persona reclamant, però que un cop coneguda la situació pel trasllat d’aquesta Reclamació, s’havia procedit a donar les instruccions internes per assegurar que aquest tipus de peticions arribin al cap de recaptació en executiva, per tal que ell s’encarregui de preparar l’expedient i donar la vista corresponent. I en relació amb la petició concreta d’accés a l’expedient que és objecte de reclamació, informa que, en no disposar de cap telèfon de contacte de la persona reclamant, es van desplaçar personalment al domicili en primer lloc el dia 26 de febrer, al matí, deixant-li avís perquè no s’hi trobava, i en segon lloc el dia següent, 27 de febrer, a les 16:58 hores, en què van poder lliurar còpia de l’expedient al domicili de la persona reclamant, i adjunta còpia de l’evidència de notificació signada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBGBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBGBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBGBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L'article 42.7 LTAIPBG disposa que la Comissió pot sol·licitar els informes i dades que consideri necessàries per fonamentar les seves resolucions. L'article 33.4 RGAIP disposa que les administracions han d'emetre informe i proporcionar la resta de la informació sol·licitada per la Comissió dins el termini màxim de quinze dies, i l'apartat 7 del mateix article disposa que la manca de remissió de la informació o la no emissió de l'informe sol·licitat per la Comissió no impedeix que aquesta continuï amb la tramitació, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que resultin procedents. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament de Sabadell ha esmenat amb diligència la descoordinació interna que havia perjudicat l’accés de la persona reclamant i que, coneguda la reclamació, s’ha esforçat en superar les dificultats de comunicació en no indicar telèfon ni adreça electrònica de contacte, i s’ha apressat a fer-li arribar còpia de l’expedient objecte de reclamació al domicili indicat (que la GAIP ha pogut comprovar que coincideix amb el que la persona reclamant va assenyalar-li per a la pràctica de notificacions), cosa que ha aconseguit en el segon intent, el 27 de febrer, segons acredita amb l’evidència de notificació practicada, de la qual cosa no n’informa la persona reclamant com correspondria, la qual cosa resulta sorprenent tenint en compte que, un dia després de lliurar còpia de l’expedient, adreça un escrit a aquesta Comissió en què no hi fa cap referència. En aquest sentit, cal recordar a la persona reclamant que, tal i com se l’advertia expressament en el mateix escrit d’admissió provisional a tràmit al què donava resposta amb data 28 de febrer exclusivament en relació amb l’adreça de notificació, li corresponia a ella el deure de donar trasllat immediat a la Comissió de les comunicacions que pogués rebre de l’Administració sobre la informació que era objecte de la reclamació durant la tramitació d’aquest procediment, especialment si el que se li havia lliurat era la pròpia informació reclamada, per tal d’evitar destinar més recursos públics en la continuació d’un procediment en garantia del seu dret que ja s’hauria satisfet. En tot cas, a la vista de què l’Ajuntament de Sabadell no s’ha oposat a l’accés, ni totalment ni parcialment, i que ha acreditat documentalment haver practicat al domicili assenyalat per la persona reclamant còpia de l’expedient objecte de reclamació, i no havent rebut de la persona reclamant cap comunicació ni al·legació que desvirtuï aquesta afirmació, cal considerar que la reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte, en haver-se esvaït la discrepància jurídica sobre el dret d’accés en què es fonamentava, i escau finalitzar el procediment. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de març 2020, resol per unanimitat declarar al finalització de la Reclamació 36/2020, per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte, i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.