Solicitud de información sobre consumos de agua de una granja y medidas sancionadoras en Horta de Sant Joan

Resolució 133/2019, de 7 de març Número d’expedient de la Reclamació: 36/2019 Administració reclamada: Ajuntament d’Horta de Sant Joan. Informació reclamada: Consums d’aigua d’una granja del municipi. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació. Resum: L’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho manifesta taxativament l’informe de l’Administració i la GAIP ha pogut constatar que l’informe respon efectivament totes les qüestions plantejades per la persona reclamant, a qui s’ha tramès l’informe en qüestió; aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Aigua. Granges. Reclamació contra silenci. Publicitat activa. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 25 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 36/2019, presentada contra l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 3 d’agost de 2017, després de fer referència a una llicència municipal atorgada el 2013 i de relatar diversos antecedents relatius al subministrament i consum d’aigua per part d’una granja avícola del municipi, la persona reclamant demana el següent a l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan: - “Són plenament vàlides les condicions atorgades el 2013 o, pel contrari, l’actual equip de govern n’ha facilitat de noves?. - “Per part d’aquest Ajuntament, i tal com està establert, s’ha pres alguna mesura per sancionar l’empresa o per tallar-li el subministrament per actuar contra normes i pel fet de perjudicar significativament els veïns, que sí que estem obligats a complir els indicacions de consum i promoure un estalvi necessari?. - Perquè se li permet que l’amplada de la canonada de subministrament en el seu indret sigui quasi superior al doble que permet la normativa, cosa que li possibilita que pugui incomplir sense cap trava el límit atorgat?. - Pot conèixer el veïnatge els consums reals d’aquesta empresa al menys des de l’estiu passat fins aquestes dates, per períodes trimestrals, donat que tot ell pot resultar perjudicat per aquesta actuació inapropiada? Quines serien les seves raons per no fer-ho?. - Quines mesures addicionals ha pres l’Ajuntament o pensa prendre per aconseguir que es compleixin les condicions acordades tal com està obligat i es van comprometre per escrit cas d’estar plenament vigent l’autorització del 2013?. 3. La Reclamació presentada el 25 de gener de 2019 indica que l’Ajuntament no hauria donat resposta a la sol·licitud anterior. També demana l’opinió de la GAIP sobre el fet que al web municipal de Govern Obert i Transparència únicament hi consten publicats els acords de la Junta de govern local de gener a juny de 2017. 4. El 31 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 28 de febrer de 2019 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, que adjunta dades sobre les diverses sol·licituds d’informació presentades per la mateixa persona reclamant, incloses les respostes a les diverses qüestions plantejades per la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. 6. L’1 de març de 2019 la persona reclamant manifesta a la GAIP el seu desacord amb una de les respostes donades i anuncia la presentació d’una nova sol·licitud d’informació. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació sobre el silenci administratiu produït arrel de la presentació d’una sol·licitud d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda d’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment; així ho manifesta taxativament l’informe de l’Administració i la GAIP ha pogut constatar que l’informe respon efectivament totes les qüestions plantejades per la persona reclamant, a qui l’Ajuntament també ha tramès l’informe en qüestió. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. La consulta relativa al compliment dels deures de publicitat activa En relació amb la part de la sol·licitud que demana el parer de la GAIP sobre el compliment de les obligacions de publicitat activa per part de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan, concretament en allò relatiu a la publicitat dels acords de la Junta de Govern Local, cal indicar que la GAIP no té atribuïdes competències en matèria de seguiment i control del compliment de les obligacions de publicitat activa (l’LTAIPBG les atribueix principalment al Síndic de Greuges), motiu pel qual no seria procedent pronunciar-se sobre aquesta qüestió, llevat que tingués relació directa amb l’exercici del dret a la informació pública, que no sembla ser el cas. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 7 de març de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 36/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.