Se solicitó al INEFC de Catalunya la entrega de un informe de anulación de convocatoria con firma electrónica o digitalización del original. El reclamante alegó que la copia recibida carecía de validez jurídica. La GAIP desestimó la reclamación porque el documento original estaba firmado manualmente y el derecho de acceso no obliga a crear nuevos documentos modificando la firma original.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso ampara la obtención de copias o reproducciones, pero no el derecho a obtener copias auténticas ni reelaboraciones de la información original si la administración debe elaborarlas expresamente.
2
La solicitud de un informe firmado electrónicamente no constituye una petición de información pública cuando el documento preexistente está firmado manualmente, ya que implicaría crear un documento nuevo modificando un elemento sustancial.
3
La digitalización segura con código seguro de verificación (CSV) y firma corporativa de los Servicios de Administración Electrónica otorga plena validez de copia auténtica digital al documento entregado.
4
El derecho de acceso al expediente garantiza la obtención de los documentos en su forma originaria, pero no ampara peticiones que requieran la modificación del documento original cambiando su firma.
Texto completo
Resolució 264/2022, de 31 de març
Número d’expedient de la Reclamació: 35/2022
Administració reclamada: Departament de la Presidència de la Generalitat. Institut Nacional
d’Educació Física de Catalunya.
Informació reclamada: Còpia d’un informe amb signatura digital.
Sentit de la resolució: Desestimació
Resum: El dret d’accés a la informació empara amb caràcter general, d’acord amb l’article 72
del Decret 8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació
pública, l’obtenció de còpies o reproduccions de la informació sol·licitada a la qual es tingui dret
a accedir, però no empara el dret a obtenir còpies autèntiques, ni cap altra reelaboració de la
informació original consistent en certificats, indexacions d'expedients ni traduccions de
documents si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre la sol·licitud,
de manera que s’estableix la inadmissió de les sol·licituds que ho pretenguin. Aquest precepte
reglamentari troba el seu fonament jurídic en la mateixa definició legal de la informació pública
sobre la que es pot exercir el dret d’accés reconegut per l’article 18 LTAIPBG, que d’acord amb
l’article 2.b LTAIPBG és la informació en poder de l’Administració en el moment de ser
sol·licitada, i així ho especifica l’article 35.2 del Decret 8/2021 esmentat. D’acord amb aquests
preceptes, la petició de la persona reclamant d’obtenir l’informe original signat electrònicament
no és una petició d’informació pública, perquè l’informe preexistent en poder de l’Administració
està signat manualment i atendre la sol·licitud suposaria crear-ne un de nou modificant-lo en un
element substancial; i la petició alternativa d’obtenir la digitalització del document original en
paper ja s’ha satisfet amb la còpia digital tramesa prèviament a la reclamació, sense que s’hi
pugui oposar una pretesa manca de validesa jurídica que, més enllà de negar -se, no trobaria
empara en el dret d’accés, d’acord amb l’article 72 del Decret 8/2021, abans esmentat, que
declara inadmissible la sol·licitud de còpia autèntica de la informació pública. Per tant, de
conformitat amb la normativa de transparència, el dret d’accés s’ha satisfet adequadament amb
la còpia de l’informe objecte de reclamació ja lliurada a la persona reclamant, en la què hi
consta no només que és un document signat manualment, sinó que fins i tot s’hi manté la
reproducció de la rúbrica que consta en el document original, la qual podia haver estat
perfectament eliminada de la còpia, d’acord amb l’article 70 del Decret 8/2021 abans esmentat.
A idèntic resultat s’arriba aplicant a la reclamació la normativa procedimental invocada per la
persona reclamant en el seu escrit amb l’al·lusió genèrica a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del
procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPA). Aquesta llei, en relació
amb l’accés a la informació relativa als procediments administratius tancats, remet a la
regulació de l’LTAIPBG (article 13.d LPA) ja analitzada. I pel que fa a l’accés de les persones
interessades en un procediment en tràmit, estableix el dret d’accés i còpia de l’expedient
(article 53 LPA), que resultaria aplicable al cas atenent la condició de persona interessada en el
procés de selecció invocada per la reclamant només en la mesura en què aquell procediment
romangués obert, d’acord amb la Disposició Addicional Primera.1 LTAIPBG, la qual cosa, a
més de ser més que dubtosa tenint en compte que el procés de selecció no està en tràmit, no
porta a un resultat diferent de l’anterior: el dret d’accés a l’expedient garanteix l’accés als
documents que s’hi han incorporat en la seva forma originària, i el dret a còpia, fins i tot a la
còpia autèntica regulada a l’article 27 LPA, garanteix a la persona interessada obtenir una
còpia fidel i segura de la documentació originària, com la que ja s’ha lliurat, però en cap cas
podria emparar una petició de còpia de la persona interessada que requerís la modificació del
document original canviant-ne la seva signatura.
Paraules clau: Organisme autònom. Persona interessada. Personal. Procés de selecció.
Informes. Signatura electrònica. Reclamació contra comunicació substitutiva de resolució.
Informació pública. Còpia autèntica. Còpia digital.
Ponent: Elisabet Samarra Gallego
Antecedents
1. El 10 de gener de 2022 entra a la GAIP la Reclamació 35/2022, presentada per una
persona interessada contra l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
2. El 8 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta una instància adreçada al
Departament de la Presidència que identifica com a ”Accés com a interessat a l'expedient
de selecció d'un lloc de tècnic superior a INEFC (codi PRE194- 21)” en la qual exposa que
ha participat en la convocatòria de selecció d'un lloc de tècnic superior a INEFC (codi
PRE194- 21) en condició de funcionari del cos superior d'administració general de la
Generalitat, i que aquesta convocatòria ha estat declarada deserta. I sol·licita, com a
interessat en la selecció, “els documents d'aquest expedient a fi de consultar-los (amb
exclusió de les dades personals de la resta de participants), en virtut de la Llei 39/2015 i
en relació amb el meu dret a la mobilitat professional. Especialment, desitjo conèixer:
quants funcionaris del cos superior s'hi han presentat; l'acte que posa fi a la selecció amb
la motivació per declarar -la deserta”.
3. El 16 de novembre de 2021 l’INEFC respon a la sol·licitud anterior informant: “Donant
resposta a la vostra sol·licitud amb número de registre 9015- 1937717/2021 que ens vau
fer arribar a data 8/11/2021, us fem arribar el document pel qual es va procedir a
l’anul·lació de la convocatòria de la plaça oferta de referència PRE194- 21 i us fem avinent
que no procedeix la aportació de cap informació sol·licitada, ja que no es va iniciar cap
procés de selecció, i en conseqüència, no s’ha generat cap documentació derivada
d’aquest.”
4. El 17 de novembre de 2021 la persona reclamant presenta una nova instància adreçada al
Departament de la Presidència on es posa de manifest el següent: “He rebut la notificació
amb número de registre 9067/607173/2021 (codi de tràmit RC220S00), del document
d'anul·lació de la convocatòria d'un lloc amb codi PRE194- 21 (INEFC). El document rebut,
però, no té validesa jurídica, ja que es tracta d'una còpia autèntica que remet a la pròpia
còpia autèntica quan se'n verifica la integritat a l'adreça csv.gencat.cat.” i demana que li
sigui lliurat “el document d’anul·lació de la convocatòria en un format electrònic signat amb
validesa jurídica (és a dir, l’original electrònic o bé la digitalització del document original en
paper)”.
5. El dia 1 de gener de 2021 la persona reclamant presenta una darrera instància adreçada
al Departament de la Presidència reiterant la petició formulada el dia 17 de novembre
transcrita a l’antecedent anterior.
6. La Reclamació presentada el dia 10 de gener de 2022, indica com a informació reclamada
“Document amb signatura electrònica de l'informe proposta d'anul·lació de la convocatòria
PRE0194- 21 per a la cobertura d'un lloc de treball, signat en data 4/11/2021 pel cap del
Servei de Gestió Administrativa i Econòmica d'INEFC.”, fa constar que ha rebut
parcialment la informació sol·licitada i es motiva en què “la documentació facilitada no té
validesa. És una còpia autèntica que, quan se'n verifica el CSV, remet a la mateixa còpia
autèntica sense signatura electrònica”. Annex al formulari de reclamació presenta la
resolució de l’INEFC en la què se li informa que no existeix altra documentació en
l’expedient atès que el procés de selecció no es va arribar a iniciar, i se li lliura la còpia de
l’informe que fonamenta la decisió d’anul·lació de la convocatòria, que apareix signat
manualment pel Cap del Servei de Gestió Administrativa i Econòmica i digitalitzat amb
referència al codi segur de verificació perquè se’n pugui comprovar l’autenticitat, així com
la còpia de la Resolució d’anul·lació de la convocatòria, en la què es fa constar que
l’original estaria signat electrònicament pel Director de l’INEFC i en la què s’hi fa constar
també el codi segur de verificació.
7. L’11 de gener de 2022 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
8. El dia 11 de gener de 2022 la GAIP comunica la Reclamació a l’INEFC i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe
sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que
deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
9. Els dies 2 de febrer de 2022 i 15 de març de 2022 la GAIP reitera a l’INEFC el requeriment
de documentació referit a l’antecedent anterior al no haver obtingut una resposta en el
termini concedit.
10. El dia 18 de març de 2022 l’INEFC informa a la GAIP: “Mitjançant informe de 4 de
novembre de 2021, del cap del Servei de Gestió Administrativa i Econòmica de l’INEFC,
es proposa anul·lar l’oferta PRE0194- 2. L’informe de 4 de novembre de 2021 es va signar
manualment, per la qual cosa, l’INEFC va realitzar una digitalització segura, per poder
passar aquesta signatura manual a electrònica. Un cop feta la digitalització segura, se li va
fer arribar al senyor xxxxx, tal com va sol·licitar. A l’hora de fer la digitalització segura, el
document queda signat pels Serveis Administració Electrònica Generalitat de Catalunya, ja
que aquest document mai ha estat signat digitalment pel Cap de Servei, sinó que ha estat
signat manualment. Aquesta digitalització vindria a ser una “compulsa” electrònica del
document. (Quan es signa una compulsa en paper, queda signada pel funcionari que la
signa, i no per la persona que ha signat el document original). Doncs en el cas digital,
l’organisme que fa la digitalització, és la que hi posa la seva signatura electrònica, de la
mateixa manera que ho fa el funcionari quan ho signa de manera presencial i en paper. El
document té tota la validesa legal en quant a Administració Digital. El dia 30 de novembre
de 2021, se li fa arribar al senyor xxxx la Resolució de 29 de novembre de 2021, del
Director de l’INEFC, per la qual es declara l’anul·lació de la convocatòria PRE194 -21, d’un
lloc de Tècnic/a superior, A21, a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya per als
centres de La Seu d’Urgell/Lleida.”
11. El dia 28 de març de 2022 la GAIP trasllada l’informe de l’INEFC a la persona reclamant
per al seu coneixement.
12. El mateix dia 28 de març la persona reclamant al·lega davant la GAIP: “La meva
discrepància amb l'INEFC és per una qüestió de fet. L'INEFC afirma que em va fer arribar
la digitalització segura del document (és a dir, un document signat electrònicament). En
canvi jo vaig rebre la còpia autèntica adjunta, que quan es verifica a csv.gencat.cat dona
com a resultat la mateixa còpia autèntica (és a dir, un document que no està signat
electrònicament). Per això us demano que tingueu en compte el fet que l'INEFC no m'ha
facilitat efectivament la digitalització segura del document sol·licitat, sinó el document
adjunt, mancat de signatura electrònica.“
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública
adreçada a un ens de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG (article 3.1).
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Sobre l’objecte de la reclamació
La reclamació es presenta contra la comunicació directa de informació sol·licitada realitzada
per l’INEFC, que la persona reclamant qualifica de parcial, i es motiva en el fet que l’informe
que proposa l’anul·lació de la convocatòria que li ha estat tramès no tindria validesa jurídica,
demanant que li sigui lliurada una còpia del mateix informe signada digitalment (o bé l’original
electrònic o bé la digitalització del document original en paper).
L’Administració ha justificat de manera adequada que l’objecció d’invalidesa jurídica del
document aportat que la persona reclamant oposa a la satisfacció de la sol·licitud està
injustificada, i ha explicat detalladament el procediment seguit per a la digitalització segura del
document original que passa per la signatura digital corporativa dels Serveis d’Administració
Electrònica Generalitat de Catalunya i l’aportació d’un codi segur de verificació a través del qual
comprovar l’autenticitat de la còpia i la seva correspondència amb el document original que
consta a l’expedient, amb el què es dóna plena validesa de còpia autèntica digital a la
documentació lliurada. Però, més enllà de qüestionar la manca de validesa jurídica de la còpia
en què es justifica la pretensió d’accés, correspon avaluar si la persona reclamant té dret o no a
accedir a la informació que reclama: “el document amb signatura electrònica de l'informe
proposta d'anul·lació de la convocatòria PRE0194- 21 per a la cobertura d'un lloc de treball,
signat en data 4/11/2021 pel cap del Servei de Gestió Administrativa i Econòmica d'INEFC”.
D’entrada, cal fer notar que la sol·licitud no demanava l’informe proposta d’anul·lació signat
electrònicament, sinó “l'acte amb el què es posava fi a la selecció amb la motivació per
declarar-la deserta”, i la motivació està perfectament recollida en l’informe proposta d’anul·lació
que se li ha lliurat; per tant, la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent 2 va ser
adequadament satisfeta amb la documentació aportada per l’INEFC prèviament a la
reclamació. Tanmateix, la petició del mateix document signat electrònicament s’ha formulat
amb caràcter previ a la reclamació (antecedents 4 i 5) de manera que és procedent valorar-la
en aquesta Resolució.
El dret d’accés a la informació empara amb caràcter general, d’acord amb l’article 72 del Decret
8/2021, del 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública,
l’obtenció de còpies o reproduccions de la informació sol·licitada a la qual es tingui dret a
accedir, però no empara el dret a obtenir còpies autèntiques, ni cap altra reelaboració de la
informació original consistent en certificats, indexacions d'expedients ni traduccions de
documents, si l'administració pública els ha d'elaborar expressament per atendre la sol·licitud,
de manera que s’estableix la inadmissió de les sol·licituds que ho pretenguin. Aquest precepte
reglamentari troba el seu fonament jurídic en la mateixa definició legal de la informació pública
sobre la que es pot exercir el dret d’accés reconegut per l’article 18 LTAIPBG, que d’acord amb
l’article 2.b LTAIPBG és la informació en poder de l’Administració en el moment de ser
sol·licitada, i així ho especifica l’article 35.2 del Decret 8/2021 esmentat. D’acord amb aquests
preceptes, la petició de la persona reclamant d’obtenir l’informe original signat electrònicament
no és una petició d’informació pública, perquè l’informe preexistent en poder de l’Administració
està signat manualment i atendre la sol·licitud suposaria crear-ne un de nou modificant-lo en un
element substancial; i la petició alternativa d’obtenir la digitalització del document original en
paper ja s’ha satisfet amb la còpia digital tramesa prèviament a la reclamació, sense que s’hi
pugui oposar una pretesa manca de validesa jurídica que, més enllà de negar -se, no trobaria
empara en el dret d’accés, d’acord amb l’article 72 del Decret 8/2021, abans esmentat, que
declara inadmissible la sol·licitud de còpia autèntica de la informació pública. Per tant, de
conformitat amb la normativa de transparència, el dret d’accés s’ha satisfet adequadament amb
la còpia de l’informe objecte de reclamació ja lliurada a la persona reclamant, en la què hi
consta no només que és un document signat manualment, sinó que fins i tot s’hi manté la
reproducció de la rúbrica que consta en el document original, la qual podia haver estat
perfectament eliminada de la còpia, d’acord amb l’article 70 del Decret 8/2021 abans esmentat.
A idèntic resultat s’arriba aplicant a la reclamació la normativa procedimental invocada per la
persona reclamant en el seu escrit amb l’al·lusió genèrica a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del
procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPA). Aquesta llei, en relació
amb l’accés a la informació relativa als procediments administratius tancats, remet a la
regulació de l’LTAIPBG (article 13.d LPA) ja analitzada. I pel que fa a l’accés de les persones
interessades en un procediment en tràmit, estableix el dret d’accés i còpia de l’expedient
(article 53 LPA), que resultaria aplicable al cas atenent la condició de persona interessada en el
procés de selecció invocada per la reclamant només en la mesura en què aquell procediment
romangués obert, d’acord amb la Disposició Addicional Primera.1 LTAIPBG, la qual cosa, a
més de ser més que dubtosa tenint en compte que el procés de selecció no està en tràmit, no
porta a un resultat diferent de l’anterior: el dret d’accés a l’expedient garanteix l’accés als
documents que s’hi han incorporat en la seva forma originària, i el dret a còpia, fins i tot a la
còpia autèntica regulada a l’article 27 LPA, garanteix a la persona interessada obtenir una
còpia fidel i segura de la documentació originària, com la que ja s’ha lliurat, però en cap cas
podria emparar una petició de còpia de la persona interessada que requerís la modificació del
document original canviant-ne la seva signatura.
Totes les consideracions anteriors porten a desestimar la reclamació, considerant que
l’Administració ha satisfet adequadament la sol·licitud amb caràcter previ a la reclamació lliurant
la còpia dels documents que acrediten l’acte d’anul·lació del procés de selecció i la seva
motivació, sense que quedi emparat pel dret d’accés la pretensió d’obtenir una còpia de
l’informe proposta d’anul·lació amb una signatura electrònica que no constava en el document
original.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 31 de març de 2022, resol per unanimitat
1. Desestimar la Reclamació 35/2022, d’acord amb el fonament jurídic 2
2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 35/2022 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.