Estimada 11/04/2018 · 49 días en resolverse

Acceso al enunciado y examen de selección de arquitecto interino en el Ayuntamiento de Vilallonga del Camp

Se solicitó al Ayuntamiento de Vilallonga del Camp el enunciado y el examen de una convocatoria para arquitecto interino. La administración denegó el acceso alegando que el examen era una obra de creación del tribunal. La GAIP estima la reclamación, determinando que los documentos de tribunales de selección son información pública y no están protegidos por propiedad intelectual.

Puntos clave de la argumentación

1 La documentación producida por un tribunal de selección en ejercicio de sus funciones no es objeto de propiedad intelectual según el art. 13 del TRLPI.
2 El derecho de acceso prevalece sobre la propiedad intelectual cuando existe un interés legítimo del solicitante para proteger sus derechos y asegurar la objetividad en el acceso a la ocupación pública.
3 El enunciado y el examen son información pública al estar en poder de la Administración y haber sido elaborados por un órgano administrativo.
4 El acceso a los exámenes de otros aspirantes es posible siempre que se respeten las cautelas de protección de datos personales, limitando la identidad a los seleccionados.

Texto completo

Resolució 63/2018, d'11 d'abril Número d’expedient de la Reclamació: 35/2018. Administració reclamada: Ajuntament de Vilallonga del Camp. Informació reclamada: Examen fet per a la selecció d’arquitecte interí. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: L'article 13 del Text refós de la Llei de propietat intel·lectual aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, estableix expressament que no són objecte de propietat intel·lectual, entre altres, els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics, i és evident que la documentació produïda per un tribunal de selecció en exercici de les seves funcions encaixa en aquests conceptes; a més, encara que s'acredités la concurrència d'aquest límit, cal assenyalar que el que proscriu la legislació de propietat intel·lectual no és tant la divulgació de les obres protegides, sinó la usurpació dels drets d'explotació (que no sembla ser el que pretén la persona reclamant), i que aquesta eventual concurrència difícilment prevaldria damunt del dret d'accés sol·licitat, atès l’interès legítim que ostenta en aquest cas la persona reclamant per poder obtenir una informació adient per protegir els seus drets i interessos, interès que s'afegeix als públics de la legislació de transparència, entre les finalitats de la qual sens dubte és remarcable la d'assegurar l'objectivitat i la transparència en l'accés a l'ocupació pública. Vist que l'ajuntament reclamat no ha procurat precisar l'objecte exacte de la sol·licitud en el marc del procediment de sol·licitud d'informació (cosa que hauria d'haver fet en aplicació de l'article 28 LTAIPBG) i que, amb les cauteles formulades al paràgraf anterior, cal facilitar les còpies dels exàmens sol·licitades en qualsevol de les interpretacions que es facin, per no demorar més l'accés a la informació pública sol·licitat es remet la concreció per la persona reclamant dels exàmens que vol obtenir al tràmit de compliment d'aquesta resolució, amb l'eventual supervisió de la GAIP. Paraules clau: Ajuntament. Personal. Selecció de personal. Tribunal qualificador. Exàmens. Reclamació contra desestimació. Límits. Propietat intel·lectual. Dades personals. Concreció de les sol·licituds. Tràmit d'execució. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 21 de febrer de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 35/2018, presentada contra l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 2 de febrer de 2018 la persona reclamant, després d’exposar que s’hauria presentat a una convocatòria per seleccionar funcionari interí arquitecte, sol·licita a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp “la documentació (en còpia, no en original) de l’enunciat i de l’examen realitzat, en la mesura que són documents en mans de l’Administració i que, per tant, són objecte del dret d’accés a la informació pública, d’acord amb els articles 26 i següents de la llei 19/2014 de transparència”. 3. El 15 de febrer de 2018 l’Alcalde de Vilallonga del Camp comunica a la persona reclamant que el tribunal, “adherint-se a la base 4ª i 9ª de les bases reguladores del procés selectiu convocat per a una plaça d’arquitecte municipal superior, A1, funcionari interí, així com a l’LTAIPBG, ha acordat no trametre els enunciats ni els exàmens realitzats”. 4. La Reclamació presentada el 21 de febrer reitera la sol·licitud, sense afegir arguments addicionals. 5. El 22 de febrer de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. També li demana que designi la persona que el representarà al procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 6. El 27 de març de 2018 la GAIP rep l'informe municipal, que indica que totes les persones que varen fer l'examen sol·licitat varen tenir l'oportunitat de revisar-lo i de consultar-lo amb el tribunal qualificador, abans de passar a la segona prova, assenyala que les bases de la convocatòria quarta i novena faculten el tribunal qualificador per interpretar les bases i per resoldre qualsevol dubte o incidència que es plantegi i conclou que "el tribunal qualificador, d'acord amb les bases quarta i novena de les bases específiques que han de regir la convocatòria del concurs oposició per a cobrir una plaça vacant d'arquitecte superior interpreta que l'elaboració de l'examen amb les seves respostes és una obra de la seva creació no objecte de divulgació". 7. El 6 d'abril la persona reclamant manifesta a la GAIP la seva renúncia al procediment de mediació que havia sol·licitat i demana que la seva reclamació sigui resolta per aquesta Comissió de Garantia. Fonaments jurídics 1. Dret d’accés a la informació sol·licitada Segons l'article 2.b LTAIPBG, la informació pública objecte del dret d'accés garantit per aquesta llei és "la informació elaborada per l'Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions". En aplicació d'aquest concepte, l'enunciat i l'examen realitzat són informació pública als efectes de l'LTAIPBG, ja que tots aquests documents estan en poder de l'Administració i al menys l'enunciat ha estat elaborat també per ella, com s'argumenta tot seguit. El tribunal qualificador d'un procés de selecció de personal per a l'Administració és un òrgan administratiu i, per tant, la documentació que elabora s'ha de considerar elaborada per l'Administració de la que forma part; aquest seria el cas de l'enunciat de l'examen i de les respostes que, eventualment, hagués elaborat el mateix tribunal en qualitat de paràmetre de referència. Les respostes dels aspirants haurien estat elaborades per persones externes a l'administració, però esdevindrien informació pública a partir del moment que estan en poder d'ella. L'article 18 LTAIPBG proclama el dret de les persones d'accedir a la informació pública definida per l'article 2.b de la mateixa llei, dret que només podria cedir si s'acredita la concurrència d'algun dels límits previstos pels articles 21 a 24 de la mateixa llei i de la ponderació corresponent en resulta la prevalença d'aquest per damunt del dret d'accés. En aquest cas el tribunal qualificador justifica la denegació de l'accés a la informació sol·licitat en l'argument que l'examen amb les seves respostes és una obra de la seva creació no objecte de divulgació. En una primera lectura, es podria assenyalar que tota la documentació elaborada per l'Administració és creada per ella i en gran part no està especialment destinada a la seva divulgació, de manera que amb aquest argument quedaria sense efecte bona part del dret d'accés a la informació pública garantit per la legislació de transparència. En un segon nivell de lectura, es podria interpretar que amb aquest argument el tribunal de selecció considera que a la documentació demanada hi concorre el límit de l'article 21.1.g (drets de propietat intel·lectual). Per poder prendre en consideració la concurrència d'aquest límit, caldria que el tribunal qualificador la justifiqués mínimament, cosa que no fa, i no és versemblant que pugui fer-ho, ja que l'article 13 del Text refós de la Llei de propietat intel·lectual aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, estableix expressament que no són objecte de propietat intel·lectual, entre altres, els actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics, i és evident que la documentació produïda per un tribunal de selecció en exercici de les seves funcions encaixa en aquests conceptes. A més, encara que s'acredités la concurrència d'aquest límit, cal assenyalar que el que proscriu la legislació de propietat intel·lectual no és tant la divulgació de les obres protegides, sinó la usurpació dels drets d'explotació (que no sembla ser el que pretén la persona reclamant), i que aquesta eventual concurrència difícilment prevaldria damunt del dret d'accés sol·licitat, atès l’interès legítim que ostenta en aquest cas la persona reclamant per poder obtenir una informació adient per protegir els seus drets i interessos, interès que s'afegeix als públics de la legislació de transparència, entre les finalitats de la qual sens dubte és remarcable la d'assegurar l'objectivitat i la transparència en l'accés a l'ocupació pública. Sense qüestionar en absolut les atribucions que les bases aplicables al cas atribueixen al tribunal qualificador, està clar que aquestes bases no li poden atribuir facultats contràries a l'ordenament jurídic (les citades, certament no sembla que ho facin), i denegar l'accés a la informació pública sol·licitat, amb la justificació emprada, infringeix clarament, per les raons exposades, l'LTAIPBG. D'acord amb les anteriors consideracions, cal declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de l'enunciat de l'examen sol·licitada. També té dret a obtenir còpia de l'examen realitzat, si bé en relació amb aquest objecte el text de la sol·licitud és prou ambigu com per poder donar cabuda a les tres interpretacions següents, amb les conseqüències indicades en cada cas pel que fa a l'abast del dret d'accés a la informació pública: - Si es refereix a l'examen realitzat pel mateix tribunal qualificador, en concepte de paràmetre per valorar les respostes de les persones aspirants, res impedeix que s'hagi de donar a la persona reclamant la còpia sol·licitada, ja que els límits invocats no ho impedeixen i no és versemblant que n'hi puguin concórrer d'altres que hagin de prevaldre damunt del dret d'accés. - Si es refereix a l'examen realitzat per la mateixa persona reclamant, fins i tot amb la corresponent qualificació atorgada pel tribunal, és evident que té dret a obtenir-ne còpia, ja que aquest document no és afectat per cap dels límits legals previstos per l'LTAIPBG. - Si es refereix a l'examen realitzat per la resta d'aspirants, fins i tot amb la qualificació corresponent atorgada pel tribunal, la persona reclamant té dret a obtenir-ne còpia, si bé respectant unes cauteles mínimes de protecció de les dades personals de les terceres persones afectades. Així, si en els exàmens no consta la identitat de qui els ha fet (o es tatxa), i són identificats amb un codi, res impedeix que la persona reclamant pugui obtenir-ne còpia. Si vol que hi consti la identitat de les persones autores de l'examen, la GAIP ve entenent que en aquests casos l'equilibri entre el dret d'accés de la persona interessada i el dret a la protecció de les dades personals de les terceres persones afectades requereix que l'accés sol·licitat s'hagi de limitar als exàmens de les persones que hagin estat seleccionades. Vist que l'ajuntament reclamat no ha procurat precisar l'objecte exacte de la sol·licitud en el marc del procediment de sol·licitud d'informació (cosa que hauria d'haver fet en aplicació de l'article 28 LTAIPBG) i que, amb les cauteles formulades al paràgraf anterior, cal facilitar les còpies dels exàmens sol·licitades en qualsevol de les interpretacions que es facin, per no demorar més l'accés a la informació pública sol·licitat es remet la concreció per la persona reclamant dels exàmens que vol obtenir al tràmit de compliment d'aquesta resolució, amb l'eventual supervisió de la GAIP. 2. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d'11 d'abril de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 35/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir còpia de l'enunciat i de l'examen realitzat en el procés de selecció de funcionari interí arquitecte a què es va presentar, de conformitat amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Requerir a l'Ajuntament de Vilallonga del Camp que, lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP, i després d'haver requerit a la persona reclamant la concreció de l'examen realitzat que vol obtenir. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 35/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 11 d'abril de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.