Pérdida de objeto 04/02/2021 · 22 días en resolverse

Finalización de reclamación por pérdida de objeto tras la entrega extemporánea de actas y escrituras sociales por el Ayuntamiento del Vendrell

Un concejal solicitó al Ayuntamiento del Vendrell el acta de un pleno y escrituras de ampliación de capital de una sociedad municipal. Ante la falta de respuesta, reclamó ante la GAIP. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que el Ayuntamiento entregó la información extemporáneamente durante la tramitación de la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales, ya que la normativa de transparencia es supletoria a la de régimen local según la disposición adicional primera de la LTAIPBG.
2 El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (Sentencia 1074/2019) confirma que los representantes públicos no pueden tener un derecho de acceso a la documentación inferior al de los ciudadanos individuales.
3 El derecho de acceso de los concejales se regula primordialmente por el artículo 164 del TRLMRLC, completándose su aplicación con las garantías de la LTAIPBG.
4 La entrega de la información solicitada por la Administración una vez iniciada la reclamación conlleva la pérdida sobrevenida del objeto del procedimiento.
5 Se recuerda el deber de diligencia del reclamante de informar a la GAIP sobre la recepción de la información para evitar el desgaste innecesario de los recursos públicos.

Texto completo

Resolució 160/2021, de 4 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 34/2021 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Còpia de l’acta d’un ple municipal i de les escriptures d’ampliació de capital de la societat El Vendrell Esports i Lleure S.L Sentit de la r esolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha aportat còpia de l’escrit de 22 de gener adreçat a la persona reclamant, en què se li donaria resposta adequada i congruent a la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment. Aquest fet suposa que s’ha satisfet extemporàniament la sol·licitud de la què deriva aquest procediment, i per tant, la Reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar aquest procediment. Nogensmenys, escau advertir que aquest fet es coneix per l’aportació de l’Administració, i no de la persona reclamant, que malgrat estar obligada a fer-ho, no ha informat a la GAIP de la rebuda de la informació objecte d’aquest procediment de reclamació incoat a instància seva i que aquesta Comissió ha impulsat en garantia dels seus drets, tal i com se li va requerir en l’escrit d’admissió a tràmit de la reclamació, per tal d’evitar la continuïtat d’un procediment, amb el corresponent desgast dels escassos recursos de què disposa la GAIP, quan el dret d’accés a la informació ja s’ha satisfet. Paraules clau: Ajuntament. Electe local. Actes. Ple municipal. Escriptures. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte. Deure de diligència de la persona reclamant. Ponent: Elisabet Samarra Gallego Antecedents 1. El 13 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 34/2021 , presentada per un electe local contra l’Ajuntament del Vendrell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 20 de desembre de 2020 el regidor reclamant presenta una instància a l’Ajuntament mitjançant la qual demana: “Còpia de l’acta del Ple de la corporació del 10 d’octubre de 2007. Còpia de la o les escriptures d’ampliació de capital realitzades per la societat El Vendrell Esports i Lleure SL realitzades en l’any 2007”. 3. La Reclamació presentada el 13 de gener de 2021 indica que la persona reclamant no ha rebut resposta a la sol·licitud anterior. 4. El 15 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. En la mateixa data, la GAIP co munica la Reclamació a l’Ajuntament del Vendrell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 25 de gener de 2021 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament, que aporta còpia de l’escrit de 22 de gener pel qual l’Alcalde li faria tramesa a la persona reclamant de la informació que donaria resposta a la sol·licitud. Es tracta d’un certificat de la cap del Departament d’Esports en què es fa constar que, consultat l’arxiu de l’empresa municipal El Vendrell Esport i Lleure S.L., n o consta cap escriptura d’ampliació de capital de l’any 2007, i com a annex, se li adjunta igualment la còpia de l’acta del Ple de la corporació del 10 d’octubre de 2007. L’Ajuntament aporta al seu informe, per error material manifest, l’evidència de notificació a la persona reclamant de la resposta a la sol·licitud de la mateixa persona regidora objecte de la Reclamació 33/2021. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i admissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016- i com ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. I, de fet, no tindria cap sentit que es negués aquesta via de reclamació gratuïta i voluntària als electes locals perquè no tindria cap sentit que en l’exercici d’un dret fonamental com és el de l’article 23 CE, tinguessin menors garanties que la resta de ciutadans quan volen accedir a informació pública. A aquests arguments, la Sentència 1074/2019 afegeix les consideracions següents: “1a: Les Resolucions GAIP van indicar - amb un sentit comú aclaparador- que aquells que representen la ciutadania a les institucions públiques, no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública, d'abast i qualitat inferior que quan aquest mateix dret l'exerciten llurs representats individualment considerats. La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d'accés especial es regularà per llur normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta Llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local; art. 164 del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya; i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant RD 2568/1986, de 28 de novembre), s'han de veure completades per les previsions de la Llei 19/2014. Amb molta més raó si tenim present: -Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i els funcionament de l'Administració (punt 1 de la Disposició final primera) i -Que, alhora, les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord amb el que estableix la Llei 19/2014 i, pel cas d'establir excepcions respecte al règim general, “aquestes han d'ésser explícites i respondre a una causa que les justifiqui” (punt 2 de la disposició final primera). D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció.”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). L’aplicació supletòria de l’LTAIPBG justifica que es tinguin en compte en l’aplicació d’aquests límits els principis i criteris establerts als apartats 2 i 3 del l’article 20 LTAIPBG: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta, de manera que l’article 22 LTAIPBG requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació i deure de diligència de la persona reclamant Els antecedents posen de manifest que l’Administració ha aportat còpia de l’escrit de 22 de gener adreçat a la persona reclamant, en què se li donaria resposta adequada i congruent a la sol·licitud d’informació de la què deriva aquest procediment. Aquest fet suposa que s’ha satisfet extemporàniament la sol·licitud de la què deriva aquest procediment, i per tant, la Reclamació ha perdut sobrevingudament el seu objecte. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar aquest procediment. Nogensmenys, escau advertir que aquest fet es coneix per l’aportació de l’Administració, i no de la persona reclamant, que malgrat estar obligada a fer-ho, no ha informat a la GAIP de la rebuda de la informació objecte d’aquest procediment de reclamació incoat a instància seva i que aquesta Comissió ha impulsat en garantia dels seus drets, tal i com se li va requerir en l’escrit d’admissió a tràmit de la reclamació, per tal d’evitar la continuïtat d’un procediment, amb el corresponent desgast dels escassos recursos de què disposa la GAIP, quan el dret d’accés a la informació ja s’ha satisfet. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 34/2021 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Elisabet Samarra Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.