Se solicitó al Ayuntamiento de Barcelona un informe actualizado sobre el número de políticos y directivos municipales con discapacidad. Ante la falta de respuesta, se recurrió a la GAIP. La Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública decide finalizar el expediente por pérdida de objeto, ya que la administración facilitó la información durante la tramitación de la reclamación.
Puntos clave de la argumentación
1
La entrega de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación supone una satisfacción extemporánea que conlleva la pérdida de objeto de la misma.
2
El derecho de acceso a la información pública garantiza la obtención de datos actualizados, pero no ampara la pretensión de que la Administración confeccione informes específicos a demanda del solicitante.
3
La información sobre discapacidad se considera un dato de salud y, por tanto, una categoría de dato personal especialmente protegida que solo puede ser facilitada voluntariamente por los afectados.
Texto completo
Resolució 145/2020, de 14 de febrer
Número d’expedient de la reclamació: 34/2020
Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona
Informació reclamada: Nombre de polítics i directius municipals amb discapacitat.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Dos puntualitzacions. La sol·licitud demana “em facin ar ribar informe actualitzat”. Més que un
informe, allò que facilita l’Ajuntament és informació actualitzada, que de fet és el que garanteix el dre t
d’accés a la informació pública. Si allò que pretén la persona reclamant és que l’Ajuntament li
confeccioni un informe sobre l’objecte de la Reclamació, aquesta pretensió no té empara en el dret d’
accés a la informació pública. D’altra banda, cal dir que el nombre de persones amb discapacitat facilitat
és el que resulta de les que han facilitat voluntàriament aquesta informació, que no necessàriament són
totes les que hi ha; i és que al ser una dada de salut (dada personal especialment protegida per l ’article
23 LTAIPBG) ningú la pot exigir a les persones afectades.
Paraules clau: Ajuntament. Informes. Persones amb discapacitat. Reclamació contra silenci. Dades
personals especialment protegides. Lliurament extemporani de la informació. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 16 de gener de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 34/2020, presentada contra l’Ajuntament
de Barcelona, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent 2. La persona reclamant no
demana el procediment de mediació previst pe r l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat p els articles 36 a
41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. El 14 de desembre de 2020 la persona reclamant sol· licita a l’Ajuntament de Barcelona: un informe
actualitzat del nombre de persones amb alguna discapacitat al col·lectiu de l’àmbit polític i directiu
de la Corporació. Demana rebre la informació pe r escrit i mitjançant correu postal.
3. La Reclamació presentada el 16 de gener de 2020 assenyala que l’Ajuntament no hauria contestat
la sol·licitud anterior.
4. El 17 de g ener de 2020 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona i li requereix
que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li remeti un informe sobre la
mateixa, així com copia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que n’és causa i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per a resoldre la Reclamació.
5. El 7 de febrer de 2020 la GAIP rep l’expedient de la sol· licitud d’informació i l’informe municipal,
que afirma que el 28 de gener de 2020 l’Ajuntament hauri a enviat la informació sol·licitada a la
persona reclamant mitjançant correu certificat; en conseqüència, demana l’arxiu de la Reclamació.
L’expedient de la sol·licitud facilitat per l’Ajuntament inclou copia de la resposta facilitada a la
persona reclamant, concretament un quadre en el qual hi consten el nombre total de mem bres de
l’Ajuntament, dels consells de districte, personal eventual i personal d’alta direcció i directius i el
nombre de persones de cada una d’aquestes categories que voluntàriament han declarat la seva
discapacitat a efectes fiscals, tot això actualitzat a gener de 2020.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte
de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. De conformitat amb
aquests preceptes, la GAIP és competent per a tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva
d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions
regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació
pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els
altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa
referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment
constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es
garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació
pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a
l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret
d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les
circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret
i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública,
l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho
justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en
fonamenten l’aplicació”
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta
(l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per
aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la
mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els
límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat
de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret,
especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els
regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona reclamant la
informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Efectivament, així ho indica l’informe
municipal, a l’assenyalar que se li hauria enviat per correu certificat el 28 de g ener de 2020; per a major
seguretat, la GAIP la inclou a l a notificació de la present Reclamació. Aquest fet suposa la satisfacció
extemporània de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrd ua
d’objecte d’aquesta, atès que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificava.
En aquestes circumstànci es es procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de formular cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés a la informació pública exercit.
Dos puntualitzacions. La sol·licitud demana “e m facin arribar informe actualitzat”. Més que un informe,
allò que facilita l’Ajuntament és informació actualitzada, que de fet és el que garanteix el dret d’accés a
la informació pública. Si el que pretén la persona reclamant és que l’Ajuntament li confeccioni un informe
sobre l’objecte de la Reclamació, aquesta pretensió no t é empara en el dret d’accés a la informació
pública. D’altra banda, cal dir que el número de persones amb discapacitat facilitat és el que resulta de
les que han facilitat voluntàriament aquesta informació, que no neces sàriament són totes les que hi ha;
i és que al ser una dada de salut (dada personal especialment protegida per l’article 23 LTAIPBG i per
la legislació de protecció de dades de caràcter personal), ningú la pot exigir a les persones afectades.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comis sió
previst per l’article 25 RGAIP, prè via dissociació de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 14 de
febrer de 2020, resol per unanimitat:
1. Finalit zar la Reclamació 34/2020 per la pèrdua sobrev inguda del seu objecte .
2. Notificar a la persona reclamant adjunta a aquesta Resolució una copia de la respo sta municipal a
la seva so l·licitud d’informació.
3. Disposar la publicació de la present resolució sobre la Reclamació 34/2020 a l web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord
amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.